El comandant Eduardo Aranda, el primer de l'esquerra.

Aquests dies el butlletí oficial de la Guàrdia Civil reparteix noves destinacions als membres del cos que ho han sol·licitat. Com un premi de final de curs als alumnes que han obtingut bones notes. En el cas de la Guàrdia Civil, tot és molt més agre. Una broma de mal gust. La lectura del butlletí dibuixa el món al revés del punt de vista de la dignitat democràtica.

Fa un parell de dies VilaWeb explicava que el tinent coronel Baena havia estat ascendit a cap de la comandància de Barcelona. Aquest home va ser una peça fonamental en la repressió contra l’independentisme.

Ara hem sabut que el mateix butlletí, aquest que subhasta i reparteix càrrecs i ascensos als alumnes més brillants, ha premiat Eduardo Aranda amb una plaça de comandament a la plana major de la comandància de València. Lliure designació. Ell l’havia sol·licitada. Li l’han donada. Perquè complia els requisits, diuen. També havia demanat algunes destinacions a Andalusia, però sembla que no era prou apte per a ocupar-les. La de València, sí.

Eduardo Aranda era el cap de la comandància de Paiporta que va arengar els seus subordinats perquè anassen a trencar les cames a l’alcaldessa Isabel Martin. Sí. En un dinarot amb els seus homes. Després de beure bona cosa. Un puro i un conyac. I algú que ho enregistra i que se n’avergonyeix o li la té jurada. I passa els àudios a un diari. I el diari els va fer públics aquest estiu. I els àudios contenen més obscenitats impròpies de qui ha de vetllar pel compliment de les lleis. De totes. Incloses la d’igualtat de gènere.

Però és que aquesta arenga, el comandant la va fer amb relació a les amenaces constants que l’alcaldessa Martín ha rebut de l’extrema dreta d’España 2.000. I a Aranda li feia ois haver de protegir l’alcaldessa, perquè en realitat a ell ja li estava bé que els ultres rebentassen actes públics i festes i l’atemorissen a ella, que és de Compromís, i a part de la corporació municipal.

Isabel Martín: “No em sembla normal que aquesta persona continue sent membre de la Guàrdia Civil i que porte pistola”

Res més que bones paraules

Qui ha premiat Aranda, tot i aquest comportament, qui dicta els nomenaments i trasllats que apareixen publicats al butlletí, és la directora general de la Guàrdia Civil. El govern d’Espanya. Quan es va saber que el comandant assetjava l’alcaldessa, aquesta responsable el va apartar de la comandància de Paiporta. Després van venir les  bones paraules de comprensió cap a Isabel Martín. La delegada del govern espanyol, Gloria Calero, també li va dir que sí, que un comportament així no es podia admetre.

La destinació provisional del comandant va ser València. El lloc que ara ja és seu. En aquell moment van dir oficialment que feia tasques administratives. Ara ja torna a tenir altes responsabilitats de comandant.

Isabel Martín ha explicat a VilaWeb que se sent enganyada; que ara ja no espera res ni de la delegació del govern espanyol ni de la direcció de la Guàrdia Civil; que no entén per què premien el comandant Aranda si encara té causes pendents; que no entén com, si hi ha un expedient obert, Aranda pot continuar concursant a places, i com és que li han donat aquesta; que sí que ho entén, perquè és molt probable que aquest home tinga molt bons padrins dins el cos.

Influències i padrins. Com tota la vida. Tot tan antic que tenyeix l’actualitat del color més sèpia i dolorós dels anys de la dictadura. I tot de colp, Aranda torna a dur un tricorni de xarol i una capa verda i aspra.

I aquests padrins són tan bons que el van ajudar a ser declarat innocent en una demanda per maltractaments que li va interposar la seua primera dona. Tan bons com els que han permès que, tot i haver estat apartat de les funcions de comandant a Paiporta, li hagen mantingut la possibilitat de residir al quarter d’aquella localitat i el privilegi de disposar de cotxe oficial i xofer per anar i tornar cada dia a València, a la comandància on havia de fer tasques administratives fins que es resolgués el cas i li donassen una destinació definitiva.

Ja la té, la destinació: la mateixa comandància de València.

Causes pendents de judici

El butlletí no aporta detalls sobre les funcions que tindrà. Les tasques concretes li les haurà d’encomanar el coronel en cap, un home que fins ara ha defensat Aranda en totes les trifulgues en què ha estat ficat. És molt probable que ocupe la delegació d’operacions. És a dir, que tindrà responsabilitat sobre totes les investigacions de la policia judicial i d’informació. Operacions d’antiterrorisme i més informacions sensibles.

Un premi.

Diuen les fonts de la Guàrdia Civil que han hagut de justificar aquest nomenament que hauria estat il·legal deixar Aranda sense una plaça si complia tots els requisits per a ocupar-la. Com si amenaçar una alcaldessa no fos il·legal. I com si menystenir i amenaçar els subordinats, fins al punt que molts han demanat baixes mèdiques per depressió, no fos il·legal.

El comandant Eduardo Aranda té dos judicis pendents, que han de veure els jutges togats militars números 2 i 1 per les denúncies interposades per un capità i un sergent per amenaces i assetjament. Li agrada atemorir els seus homes i obrir-los expedients per a demostrar-los qui mana. Les seues maneres són violentes.

Antecedents violents

Abans de fer-se fort a Paiporta, Aranda havia exercit a Andalusia, a Huelva, concretament. Quan van saber l’episodi de les amenaces, alguns dels seus companys d’armes es van sincerar amb l’alcaldessa i li van recomanar que anàs amb compte.

Fa pocs dies, una jutgessa va arxivar una denúncia que Aranda mateix va interposar contra un dels seus subordinats que havia volgut investigar una venda presumptament il·legal de màscares i hidrogel el mes de març passat, quan començava la pandèmia i hi havia escassetat de tot. Aranda va ordenar a l’agent que no continuàs les indagacions i ell s’hi va negar. La resposta d’Aranda va ser una demanda que ara ha arxivat la jutgessa.

Isabel Martín es demana per què,amb tots aquests antecedents, la designació d’aquesta plaça no s’ha deixat en suspens fins que no es resolguen aquests casos.

Tot aquest relat de fets que regalimen testosterona rància retrata la cara més abominable i ronyosa i més fora de lloc d’allò que encara és la Guàrdia Civil. Dispara la ferum desagradable d’un règim que no s’acaba de morir mai. Deixa entreveure les ànsies indissimulades de repressió i d’anihilació de tot aquell que no pensa com ells. Perquè els veuen com a enemics. Tot això es pot llegir entre línies en aquest butlletí que premia el comandant Aranda i en els silencis de les responsables polítiques del cos.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.