Amb un ull a Polònia, però…

«L’intent de definir què és la independència judicial té un sentit que em resulta particularment ambivalent, per trist: simplement això no s’hauria ni de definir»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:10
Actualització: 03.08.2018 - 11:10
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal de la Unió Europea va emetre ahir una sentència històrica que avala que Irlanda no accepte una demanda polonesa per una euroordre perquè els tribunals polonesos avui no són ni independents ni democràtics. La sentència, de fet, va més enllà i estableix tota una sèrie de condicions que cada estat membre de la Unió hauria de complir perquè es pogués dir que la seua estructura judicial és democràtica i independent.

La Cort assenyala que cal que els tribunals exercisquen les seues funcions de manera totalment autònoma, al marge d’intervencions i pressions externes, i que cal que siguen imparcials, la qual cosa implica mantenir una distància igual entre les parts en els procediments i els seus respectius interessos. Això, a l’estat espanyol, no es respecta, com s’ha evidenciat durant la instrucció del jutge Pablo Llarena del judici contra el govern de Catalunya.

Encara més. El comunicat continua dient que ‘aquestes garanties d’independència i imparcialitat requereixen normes, en particular quant a la composició dels tribunals i el nomenament, la durada del servei i els motius d’abstenció, rebuig i acomiadament dels seus membres’. Novament, Espanya no passa el barem que l’alt tribunal europeu marca com a límit democràtic.

I per acabar-ho d’adobar, el tribunal recorda que ‘el requisit d’independència també significa que el règim disciplinari que regeix els seus membres ha de tenir presents les garanties necessàries per a evitar qualsevol risc que aquest règim s’utilitze com a sistema de control polític del contingut de les resolucions judicials’.

La sentència coneguda ahir és molt important i, encara que faça referència específicament a Polònia, el fet de definir un sistema judicial independent posa en el punt de mira sistemes com l’espanyol, que fallen completament.

L’intent de definir què és la independència judicial té un sentit que em resulta particularment ambivalent, per trist: simplement, això no s’hauria ni de definir. Perquè cal suposar que tots els estats membres de la Unió Europea, sense necessitat que ningú els ho recorde des de dalt, haurien de funcionar així.

Però aquí rau, precisament, la importància extrema de la sentència. La Unió Europea reconeix finalment que dins seu hi ha països, estats, que ja no són democràtics o que no compleixen els preceptes democràtics que els mateixos tractats europeus reclamen per incorporar-se a la Unió. I això canvia completament el joc.

D’una banda, perquè la Unió haurà de pensar seriosament què fa en aquestes circumstàncies. No és tolerable que, per entrar-hi, s’exigisquen uns requisits que quan s’és dins ja no valguen. Però sobretot, la sentència obre la ment respecte als abusos contra els drets civils no solament de Polònia sinó de més estats, en el cas que ens interessa més, d’Espanya.

Quan l’estat espanyol reclamava als altres que l’euroordre contra els exiliats es complimentés sense discussió, ho feia defensant la tesi que les justícies europees són homologables entre si. Però després de la bufetada belga i alemanya a Llarena, la sentència del més alt tribunal europeu d’ahir tanca definitivament el debat. Perquè diu als jutges que no es fien automàticament dels seus col·legues dels altres estats i que prenguen les decisions respectant la democràcia i els drets, no el poder dels estats. I això, a la vista de tot això que vivim precisament nosaltres, és un pas endavant –de fet, una ordre– molt i molt important.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.07.2018  ·  23:08

No cas esperar que Espanya en faça cas; al menys, de moment. Ells van directes cap a l’autarquia. El que jo pense és que no se la poden pagar. De manera que la única solució és empènyer totes les institucions, les d’ací i les d’allà, per tal d’obrir la porta i marxar. No hi ha més solució que aquesta. En qualsevol cas, bona notícia, la sentència. Per als valencians anirà bé, que de feixistes, nazis, encobridors i corifeus, sempre n’hem tingut massa.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
25.07.2018  ·  23:17

N’aprendrà Llaneros & cia? No ho crec pas.
N’aprendrà Ejpaña? tampoc ho crec.

🏃‍♂️🏃‍♂️🏃‍♂️ MARXEM!

Celia María Villón
Celia María Villón
25.07.2018  ·  23:19

Veo excelente, Estimado Vicente, la síntesis que haces en tu magnífica Editorial.
Me aclaro lo que significa ser miembro la UE. Hay que ser practicante de la democracia con todos los riesgos. De lo contrario es, como decía mi madre “perder pólvora en gallinazos”…Este es mi breve aporte. Estoy agradecida. Celia Maria

Vicent Tur
Vicent Tur
25.07.2018  ·  23:38

Celia, si et refereixes a en Partal, crec que és Vicent, no Vicente.

Ara bé, si el que volies era fer un rodolí (Veo excelente, estimado Vicente), supòs que hi ha llibertat de creació.

Hem d’anar amb compte de no espanyolitzar els noms dels qui no som espanyols. T’ho dic per experiència pròpia.

jaume vall
jaume vall
25.07.2018  ·  23:56

HI ha una possibilitat horrorosa i és que Catalunya no sigui independent. Que continui sotmesa, subordinada a l’estat espanyol.
N’hi ha una altra que esdevindria agredolça- Que Catalunya esdevingui independent per demèrits de l’estat espanyol, perquè Brussel·les i Berlin consideren que ja no hi ha res a fer amb Espanya. Que millor salvar el Principat, i que el naufragi espanyol no s’emporti la riquesa productiva catalana. Però que no sigui per mèrits propis, per la feina iniciada, interrompuda i no acabada des d’octubre de l’any passat.
En aquestes circumstàncies, els fonaments polítics, potser també socials, de la nova república neixarien dèbils. Pateixo perquè seria construir una edificació des de la manca de solvència. Sense haver fet net ni haver superat el partidisme autonomista, ressentit, envejós, adolescent, de compromís i de transparència dubtosa. Tancat dins la seva talaia elitista, amb polítics que avui en dia, després de tot el que hem viscut des de 2009/2010 pensen que han de “treballar per al poble , però sense el poble”. Impermeables a la participació -real- del ciutadà : Que voti cada quatre anys i prou.
Si això passés, la qualitat de la nostra estimada república seria minsa, molt minsa.

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  01:41

tothom fa vagues, tothom es passa pel folre els drets dels usuaris, qualsevol es veu en cor d’agredir-nos al carrer, la llengua que se t’acudeixi és més respectada que la nostra, les lleis que fem són paper mullat, ens cusen a impostos mentre d’altres s’ho miren, qualsevol podem ser carn de revenja, d’odi, impunement, o de multa, o de frau… els polis ens atonyinen, ens infecten la ciutat amb tota mena de porqueria…. però els independentistes estem fets de seny, som com figures de cera que es va derretint del calor que se’ns mor a dins.

Ricardo Juanola
Ricardo Juanola
26.07.2018  ·  02:40

El proces d’independencia català acaba de millorar el nivell democràtic per a tots els europeus. Orgullosos hem de sentir-nos. En retorn els estats membres ens hauríen d’ajudar…se que no ho faràn de manera oberta com hauría de ser…pero encara que sigui mes sutilment, sí que estan canviant…mica en mica van veient la injusta situació ( d’aqui aquest pas que han fet) i quan establim la república sense dubte estaràn i estan ja mes convençuts d’avalar el nostre pas final, quan el fem, que no ho estaven abans.

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
26.07.2018  ·  02:40

En el moment que un estat no compleixi les condicions per formar part de la Unió Europea, hauria de ser-ne expulsat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.07.2018  ·  03:09

La raó la tenim. Ara, ja no sé què esperar d’Europa. La nova sentència ens va molt a favor, el que és bo. Però Juncker i Tusk encara són als seus llocs, i això no és gens bo.

Alejandro Conesa
Alejandro Conesa
26.07.2018  ·  07:52

La garrotada al PJ espanyol es important. Ara, de ben segur que no es donen per aludits.

Ramon Sans
Ramon Sans
26.07.2018  ·  08:23

Totalmente de acuerdo con Eva Salas , Josep Usó ,Celia, Jaume … pero es que la JUSTICIA ESPAÑOLA ES LA OSTIA DESDE HACE AÑOS , Y MUCHOS …

¿SE ACUERDAN CUANDO EL CONGRESO DENEGO INFORMACIÓN SOBRE LOS CRIMENES DEL gAL A UN TRIBUNAL DE JUSTICIA ????

¿ SE ACUERDAN CUANDO SE CAMBIO LA SALA CUARTA DEL SUPREMO PARA PODER ILEGALIZAR HB , estaban los magisttrados en contra , les montaron un FALSO tinglado con una resolucion de un traficante y AZANAR SE LOS CARGÓ A TODOS .

RECIENTEMENTE cuando para juzgar a los independentistas en Enero se cambiaron las atribuciones de las salas del supremo para que fuera LLANERA EL QUE JUZGARA AFORADOS ….

Y SI QUIEREN VER UNA DE LAS PERLAS DE COMO SE ASESINA A UN DETENIDO DE UN TIRO EN LA CARA , SE PRESUME EN LA PRENSA ESPAÑOLA Y NO PASA NADA … NADA LEAN , ERA LA LUCHA CONTRA ETA , DETENIDOS SI , MUERTOS EN SU DETENCION SI ERA PRECISO NATURALEMENTE ….. PERO ASESINADO DE UN TIRO EN LA CARA UNA VEZ DETENIDOS Y HUMILLASDO SU CADAVER …. OJO LO DICEN LOS MILITARES QUE LO HICIERON Y PRESUMEN DE ELLO !!!!! …. LA JUSTICIA ESPAÑOLA ES UNA MIERDA … DIGANLO CLARO YA.

https://halabedi.eus/2018/07/25/urbina-guardiacivil-ormaetxea/

Pep Agulló
Pep Agulló
26.07.2018  ·  08:53

Ramon Sans ens recorda, el testimoni esgarrifós de l’assassinat d’ Iñaki Ormaetxea, i de tant altres militants bascos que va patir Euskalherria. Les lleis a favor de la guerra bruta, la premsa silenciant, Europa callant… Ara voldrien fer el mateix a Catalunya però no tenen la coartada del terrorisme. Una Europa en crisis política no es pot permetre perdre la separació de poders de la justícia enfront dels governs, l’última baula de la democràcia occidental. Ho hem d’aprofitar.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
26.07.2018  ·  09:12

el problema de la justicia espanyola son els jutges que tenen un nivell infim i treballen poc, molt poc.
Quan vas al jutjat quedes esgarrifat de l’infim nivell professional del personal i del poc nivell dels jutges.
Cal una escola professional de jutges, no la fireta de Vallvidrera que regalen els titolets com xupa-xups, i que nomes ensenyen a fer el gandul

Josep Salart
Josep Salart
26.07.2018  ·  09:28

Jo tiraría pel brot gros, el problema de la justícia i tots els problemes de tot lo que parlem, els carrers, l’extrema dreta, tot això no és un problema.

A la vida no n’hi ha de problemes, hi ha assumptes a resoldre i nosaltres, els catalans, alguns assumptes no els sabem resoldre.

Potser fins i tot no es poden resoldre, els nostres assumptes, per la via política, pacífica i tot això, potser s’ha de provar per la via genética.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.07.2018  ·  09:50

Una bona notícia. Passa, però, que la UE ha demostrat ser un engany, i en què consisteix aquest engany? Doncs en el simple fet de que tots els principis democràtics que diuen inspirar-la i presidir la seva vida col.lectiva:

– es basen, són possibles gràcies a un superàvit econòmic que paguen tercers (països de fora de la UE)
– en el fons es respecten poc, ja que s’exigeix a tercers (països de fora de la UE) i poc a dins, i quan s’exigeix a països de la UE és sobretot per tal de mantenir la ficció, en la mentida en la que viuen els estats més poderosos de la UE: per dissimular i salvaguardar així la ficció

En resum, amb la Comissió europea que tenim, algú es creu que la UE és realment una organització transparent guiada per l’ètica i el compliment de la llei?

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  11:06

Josep Salart, vostè vol dir el broc gros.

Ha llegit l’article de Santiago Espot a el Món “cal fer mal”?
Li recomano perquè crec que li agradarà. Som una minoria els qui pensem així.

Salut.

Ramon MORATÓ
Ramon MORATÓ
26.07.2018  ·  11:17

En aquest context reivindico la figura del jutge Vidal, la seva feina i manera d’entendre la justícia. Podria formar part d’un cos judicial europeu que vetlles per la bona pràctica i l’ètica a tot l’espai comunitari.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
26.07.2018  ·  11:38

El meu pessimisme respecte d’aquesta sentència resta explicat de manera excel·lent pel comentari d’en Ramon Sans. N’han fetes de molt més grosses i ningú no els ha dit mai res, així que dubto que hi hagi cap canvi de moment.

A propòsit, moltes gràcies, Ramon Sans, per l’enllaç compartit. Quan això va passar jo encara no havia nascut i moltes d’aquestes coses no me les han explicades, així que trobo molt interessants els vostres comentaris.
I gràcies també, Eva Salas, per recomanar l’article d’en Santiago Espot. Hi estic totalment d’acord.

Josep Salart
Josep Salart
26.07.2018  ·  11:54

Gràcies Eva per la correcció. Vaig a llegir-ho, ja!!!!

Montse Massot
Montse Massot
26.07.2018  ·  13:18

La sentècia es es bona notícia, però no crec que Espanya en faci cas ni es donaran per aludits, quin malson de país

Montse Massot
Montse Massot
26.07.2018  ·  13:57

Gracies Eva Salas per recomar-li a Josep Salart de llegir el article del Mon d’en Santiago Spot i mira m’he reconegut en tot el que diu,es veu que jo tambe en formo part d’aquesta minoria

Josep Salart
Josep Salart
26.07.2018  ·  14:46

Eva, ho diu molt clar. I el comentari de Carles Viñals Casado respecta de l’entrevista que va tenir ell a 13TV molt aclaridora.

Es per tot això que trobo darrerament molt fluixos els articles de vilaweb. Les coses s’han de dir pel seu nom i el que està passant no trobo que es digui del meu gust. Sembla que, en comptes de concienciar la gravetat de la situació, hagim d’estar esperant que algú ens ho solucioni sense tenir-nos en compte.

L’escàndol del Parlament, l’actitud dels Mossos i el seu cap polític i moltes més coses, passen per aquí com unes notícies quasi quasi intrascendents.

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  16:59

I nosaltres no necessitem muntar un atemptat de falsa bandera com ells, n’hi ha prou amb desobeir. No podriem tenir-ho millor!!

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  17:05

Cal anar a eleccions per reconfigurar el Prlament. Mentre Torrent estigui al capdavant el propi Parlament ens sancionaria la desobediència: eestà invalidat.

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  17:07

No crec que nosaltres mai muntéssim un atemptat de falsa bandera… vull aclarir.
Ha estat una forma de parlar, tot recordant aquell dia.. aviat farà un any.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
26.07.2018  ·  17:53

La Gustícia espaÑola no passa el tall. Ara mateix al TSJ un jutge valencià, per punyetes i sense cap respecte a la separació de poders, legisla i mana oferir religió a segon de batxillerat, cosa que ni s’ha fet mai ni al legislatiu o a l’executiu se’ls ha ocorregut fer. Així, el professorat catòlic podrà apujar la mitjana del seu alumnat a la selectivitat sumant-los un excel·lent, premiant els bons i castigant els dolents.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.07.2018  ·  18:04

Vicent Partal sempre tant optimista mentre al nostre voltant l’estat, amb un relat vigorós i superb, ens va guanyant terreny.

Penso que, en el fons, una gran majoria de catalans, polítics inclosos, pensen que no tenim arguments prou forts per demanar la llibertat que ens van suprimir per la força amb el Decret de Nova Planta, amb l’Espartero el 1842 i amb Franco el 1936.

Ens han fet mal sempre que han pogut.
Nosaltres som massa educadament porucs i possibilistes (en el sentit de veure qualsevol canvi a Polonia com un avenç nostre).
No volem fer mal a EspaÑa MAI. Fins l’extrem de
que ens fa mal a nosaltres mateixos parlar FORT i clar com parla sempre Madrid.

Així no s’aconsegueix cap independència.

Albert Miret
Albert Miret
26.07.2018  ·  18:21

Excel·lent notícia, però per desgràcia completament intranscendent. La Unió Europea està en mans de la mateixa gent que aquí maneguen la justícia fins a fer-la a mida dels amos i cruel i perversa pels esclaus. Tots aquests organismes internacionals són les eines d’un sistema que s’està morint per la incapacitat programada i admesa de fer obeir les seves lleis i els seus principis. I qui perd els orígens, perd la identitat, i també la credibilitat, la respectabilitat i l’autoritat. Avui ja tothom es mofa de l’alcohòlic i dels seus acompanyants, molts d’ells espanyols de l’Opus Dei i que no han parat d’enverinar-ho tot fins a aniquilar un projecte que prometia ser meravellós.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
26.07.2018  ·  18:41

Denuncia Núria Cadenes un altre exemple del “Franquisme per punyetes” contra la llengua de tots, barcelonins i mallorquins inclosos. de retorn ara que el PP ha fet figa al País Valencià. Si no us va bé barcelonins fiqueu-hi principatins però, ho sento, catalans som tots. I balears, de terra ferma o insulars, també des que els romans deien “mare balearicum” al nostre tros de la mediterrània, nom que ens amaguen des de l’escola maternal a tota costa, mai més ben dit.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.07.2018  ·  19:34

A Ramon Sans.

Gracias por el comentario. Lo cierto es que merece la pena leer el artículo al que hace referencia el enlace que indicas (que solo recoge el episodio de la ejecución por parte de la los GAR en el barrio de Morlans de Donostia de un comando de ETA).

El enlace del periódico El Español es el siguiente y está fechado el 22 de julio del año en curso.

Merece la pena leerlo porque describe perfectamente unos tiempos que, en el imaginario español, siguen vivos y coleando. Un guión de cine magnífico: guardias civiles, comando de ETA, mando político que más tarde pasa por prisión por chorizo, boinas verdes, años más tarde contrabando de haschish por parte de esos mismos guardias civiles, cuadros psiquiátricos no bien tratados por el benemérito cuerpo, en fin … que los sicilianos de Palermo hubiesen hecho de ello una magnífica ópera y que, aquí en España, no pasa de ser una patética Zarzuela (Palacio incluido).

https://www.elespanol.com/reportajes/20180722/batalla-paco-jose-multados-enterrar-uniformados-companero/323968102_0.amp.html?__twitter_impression=true

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.07.2018  ·  19:36

Els problema amb els espanyols és que l’únic sentiment de superioritat que tenen sobre nosaltres (PPCC)… és el fet de dominar-nos; d’aquí que es resisteixen tant a perdre-n’s.

De fet la cosa és més greu: bona part de la seva autoestima (en general, no sols en relació a nosaltres) rau en el fet de dominar-nos. Dit altrament, sense llur domini sobre nosaltres se sentirien més miserables, perduts, inútils del que ja se senten (ni que sigui inconscientment). Som llur darrera colònia, i sense colònia, s’ha acabat l’imperi, i sense imperi se’ls hi fon, els hi desapareix llur identitat.

(País Basc i Galícia no han acabat mai de tenir la condició de colònia: el primer per massa inaprehensible, la segona per massa pobra i «fàcil»)

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.07.2018  ·  20:03

M’afegeixo a la minoria que subscriu l’article d’en Santiago Espot a El Món “Cal fer mal” (gràcies per posar-me al corrent de la seva existència).

Personalment, de fa ja un cert temps, no tinc cap inconvenient a parlar dels espanyolistes en tant que enemics. Diria que encara som pocs a fer-ho, i tanmateix és el terme tècnic que s’escau millor per referir-se a ells: ja que aquell que et vol destruir, què és sinó un ENEMIC?

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
26.07.2018  ·  20:04

Breu apunt psicològic.

Els problema amb els espanyols és que l’únic sentiment de superioritat que tenen sobre nosaltres… és el fet de dominar-nos; d’aquí que es resisteixin tant a perdre-n’s.

De fet la cosa és més greu: bona part de la seva autoestima (en general, no sols en relació a nosaltres) rau en el fet de dominar-nos. Dit altrament, sense llur domini sobre nosaltres se sentirien més miserables, perduts, inútils del que ja se senten (ni que sigui inconscientment). Som llur darrera colònia, i sense colònia, s’ha acabat l’imperi, i sense imperi se’ls hi fon, els hi desapareix llur identitat.

(País Basc i Galícia no han acabat mai de tenir la condició de colònia: el primer per massa inaprehensible, la segona per massa pobra i «fàcil»)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.07.2018  ·  21:47

En cuanto al artículo de opinión de Santiago Espot, Cal fer mal, por supuesto que se puede hacer daño a España, empezando por la butxaca.

Yo lo llevo diciendo en mi entorno desde el 2 de octubre y, a título personal, ninguno de mis dineros (cuenta corriente, seguros, conexión a internet y teléfono, compañía eléctrica, plan de pensiones) va a empresas españolas.

Endesa, Banco Santander, Línea Directa, Movistar, La Caixa no reciben ya ni un euro mío.

Fem República !

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies