Supose que la major part dels lectors han vist les imatges de l’agressió ultra dissabte a la matinada a Santa Maria d’Oló. Lamentablement, es repeteix el patró que hem vist una vegada i una altra aquests darrers mesos, d’ençà del 3 d’octubre. Sempre és un grup petit però extremadament violent d’ultres que actua amb impunitat per a llevar els símbols que no els agraden del carrer i, cada volta més, per a agredir a cops aquells qui els ho recriminen. A Lleida a un home que només passejava li van fer un tall a l’orella. A Barcelona van originar aldarulls després del partit de la selecció espanyola de futbol. Oló no és, doncs, cap anècdota.

A Santa Maria d’Oló, després de la intervenció del batlle, que també va rebre, els Mossos van identificar els membres del grup agressor, que va resultar ser el mateix que ja fa setmanes que organitza disturbis a les comarques centrals del Principat. De tant en tant, van a un poble a arrencar estelades, embrutar parets i fer malbé tot allò que els dóna la gana. Convençuts que són impunes, perquè fins ara ho han estat. La pregunta és fins quan?

Tots els experts, policíacs i periodístics, que ha consultat VilaWeb aquests darrers dies coincideixen a assegurar que la immensa majoria dels incidents, gairebé tots, els causen quatre o cinc dotzenes de persones i prou. Gent perfectament localitzada fins i tot a les xarxes socials, on és possible de trobar-ne molta informació i vídeos que els relacionen amb la major part dels aldarulls. No sembla que siga difícil, per tant, de controlar aquests escamots ultres, no solament després de causar incidents sinó fins i tot abans.

El govern hi té una responsabilitat molt especial, en això. El govern català té la responsabilitat inexcusable de protegir els drets civils de tots els ciutadans i molt especialment la llibertat d’expressió i la llibertat d’opció ideològica i política. I això implica que no es pot permetre, de cap manera, que un grupuscle violent es dedique a causar incidents cada nit en una zona del país.

Els Mossos d’Esquadra, d’una manera molt especial, han de defensar els ciutadans agredits i han d’impedir possibles agressions. Durant els mesos d’aplicació del 155 els Mossos van desplegar el pla operatiu Minerva, en el qual es dedicava un esforç notable a protegir permanentment les seus i alguns membres dels partits unionistes. D’aquesta manera s’apuntava públicament a un hipotètic ‘perill’ creat pels CDR, que no s’ha traduït mai en res. Però jo demane per quina raó aquesta operació no s’amplia a tothom. Per què no es protegeixen els drets dels independentistes, si més no en la mateixa mesura que es protegeixen els dels espanyolistes? Per què no s’investiguen i s’actua contra els escamots ultres, que aquests sí que, efectivament, causen aldarulls constantment a tot el país?

Durant massa anys els Mossos d’Esquadra han descurat la recollida d’informació i el control material de l’extrema dreta a Catalunya. Això és un error –si no és que era una decisió política desastrosa– que no es pot tolerar més, perquè l’extrema dreta ara mateix és el col·lectiu que causa més problemes de violència, d’una manera sistemàtica. Cal que la gent puga expressar les seues idees sense por i que l’espai públic no siga amenaçat per la violència d’una minoria intransigent. I cal que això es faça de pressa, perquè cada nit aquestes dotzenes d’ultres, fàcils de localitzar i de controlar, causen un incident en un lloc o en un altre. Cap excusa per a no fer-ho no serà, doncs, comprensible. Cap tebiesa o dubte el podríem entendre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb