Al pas que anem, el 155 no tindrà pare

«La por d'una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa»

Vicent Partal
Vicent Partal
30.07.2018 - 23:17
Actualització: 31.07.2018 - 01:17
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hi ha mar de fons a les Espanyes. Comencen a arribar senyals estranys que miren de fer marxa enrere respecte a l’actuació de l’estat durant l’octubre. Com si fos possible.

L’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la. Avui, ja ningú no es creu –tret que ho faça amb finalitats propagandístiques– la tesi de les dues Catalunyes enfrontades. No hi ha cap meitat contra meitat sinó una majoria independentista clara i una minoria unionista que cal respectar però que no pot imposar-se a la majoria. L’independentisme va demostrant novament la seua força, i mobilitzacions com la de diumenge davant la presó dels Lledoners, tot allò que va envoltar el retorn del president Puigdemont a Brussel·les i decisions com el canvi radical de la cúpula dels Mossos indiquen que els efectes del 155 es van dissipant, i deixen darrere seu la sensació de no haver servit per a res –vull dir a l’estat, al règim.

En conseqüència, la por d’una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa. No comptaven amb tanta resistència i tenacitat. I ara es troben que ells no tenen cap full de ruta –el seu full de ruta era la victòria de Ciutadans el 21 de desembre–, i que no saben quina proposta oferir. Mentrestant, veuen que el temps que resta per al judici va esgotant-se i, amb ell, s’esgoten les possibilitats de trobar qualsevol solució que no implique nous passos unilaterals de Catalunya.

Això explica que aquestes darreres hores la ministra Batet haja dit que els catalans hauran de votar una solució al problema polític, encara sense atrevir-se a dir ni la paraula ‘referèndum’ ni la paraula ‘autodeterminació’. Que Miquel Iceta, mentrestant, haja insistit a negar l’existència del bloc del 155, com si es poguessen esborrar les fotografies, les cintes de vídeo, les transcripcions dels debats parlamentaris o les conferències de premsa. I que, enmig de tot plegat, el rei d’Espanya s’haja despenjat fent saber que ell estaria disposat a reunir-se amb els grups independentistes. Sense comentaris.

Al pas que anem, aviat el 155 no tindrà pare i encara ens diran que tot plegat ha estat una al·lucinació col·lectiva que mai no va existir. Temps al temps.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pepi Borrego
Pepi Borrego
30.07.2018  ·  22:20

El souflé sel’s indigesta. Nosaltres seguim fent sal.

jordi Rovira
jordi Rovira
30.07.2018  ·  22:27

No sé pas si ho entenc bé: però dedueixo que el 155, pateix l’efecte col·lateral de la sentència alemanya, és del tot il·legal. Per tant,és improcedent. No hi ha més solució que com diu l’article del Resina, anar provant d’obrir “la finestra a una nova España”, molt espanyola, però on no calguin autonomies. Tota una reflexió que em fa refirmar-me en una intuïció: “el proceso españolizador, antinacionalidades, y contra la constitución”, va primer i és anterior al nostre procés. Per tant, n’és la causa.
Espanya i les seves urgències es devora a si mateixa.

Josep Usó
Josep Usó
30.07.2018  ·  22:38

Ara veuen que van del dret cap a l’abisme. Però això passa perquè mai permeten cap mena de discrepància. A qualsevol d’allà que els avisara, que n’hi haurà de prou desperts com per a veure-ho vindre, l’han fet callar de males maneres. I ara es troben al final del pendent ferroviari. Just abans d’estimbar-se. Ja s’apanyaran, que diuen al meu poble. Si no poden ni aturar als feixistes violents que han escampat per tot arreu, com han de resoldre els problemes més seriosos?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.07.2018  ·  22:50

Malauradament alguns dels nostres també tenen molt mala memòria i estan disposats a pactar (si no ho han fet ja) amb el PSOE del 155, l’estan ajudant a blanquejar-se i es volen creure les propostes de diàleg del “aporellos” perque no crec que estiguin disposats a un altre octubre calent!.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.07.2018  ·  22:57

Jo no em preocuparia ni pel 155 ni pels seus pares. Les seves ganes d’amagar-lo ens ajuden, si més no inicialment, a “col·locar” els pasos que no hem de deixar de fer per implementar la república catalana. Ja es veuran obligats a tornar a invocar-lo. Sota el format que sigui.
Prou bé que els coneixem. No ens hauríem de distreure amb les seves maniobres.

jaume vall
jaume vall
30.07.2018  ·  23:27

Si aquesta tardor no aprofitem l’alineament dels estels per fotre un cop de puny sobre la taula -caldrà pensar i decidir en què ha de de consistir-, és que no volem de veritat el que diem que volem, o no sabem prou bé actuar com intuïm que s’ha d’actuar. O és que tantes dècades submissos, una mica mesells sí ens hem tornat.
Des de fora ens ho recorden molt clarament :

Axel Schönberber.

Em sembla que algun altre membre ja l’ha recomanat. Ben fet. Val mol la pena.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
31.07.2018  ·  00:16

Tot això és ben cert.

Però es troba a faltar el contraatac català. Ja va sent hora de que no ens conformem amb resistir i no fer passos enrere. Ja va sent hora de que tornem a fer passos endavant.

Martí Millanes
Martí Millanes
31.07.2018  ·  00:50

Aquest agost es farà molt llarg! Esmolem molt bé les eines, feu vacances els que pugueu i preparem-nos per una tardor que serà moguda.

Antoni López
Antoni López
31.07.2018  ·  01:03

El Rei tenia por del PP ?

Oriol Roig
Oriol Roig
31.07.2018  ·  01:04

Que el rei li digui al president del parlament balear que està disposat a parlar amb els independentistes és significatiu. Suposo que en Felipe VI es referia als indepes balears. El preparao ha de portar molt coll avall que deixarà de regnar a Catalunya aviat. El que intenta és seguir-ho fent a la resta de la Corona d’Aragó…

Ramon Sans
Ramon Sans
31.07.2018  ·  01:51

Si unos taxis (son capaces de hacer lo que hacen SIN violencia) 2000 000 de personas lo petan … SI ALGÚN POLITICO SE ATREVE A ORDENAR LA RESPUESTA AL ESTADO … Y SI ADEMAS SE DEMUESTRA QUE SE HIZO TODO SEGÚN LA LEY INTERNACIONAL Y ESPAÑOLA … LA COSA REVIENTA …

LAS RESOLUCIONES DE LA ONU Y DE LOS TRATADOS FIRMADOS POR ESPAÑA LO VAN A PETAR SI QUIREN LOS POLITICOS CATALANES … recordando el art 96 y anteriores de la constitucion española que dice que esos tratados SON DERECHO INTERNO ESPAÑOL … EL DERECHO DE AUTODETERMINACION DE LOS PUEBLOS DERECHO INTERNO ESPAÑOL…

A VER QUIEN RIE ÚLTIMO ª!!!!!!!

Josep Sànchez
Josep Sànchez
31.07.2018  ·  07:16

Els que sí que sembla que tenen por són la majoria dels nostres polítics. Mentre no acceptin que haurem d’agafar el bou per les banyes no anirem enlloc: autonomisme, espoli i repressió.

Josep Jallé
Josep Jallé
31.07.2018  ·  07:40

La capacitat de l’engany, i de l’autoengany, a tota l’estructura del poder, bàsicament moguda per l’oligarquia mesetària, sobrepassa tot el que les formes racionals i lògiques puguin arribar a capir. En essència és el conegut i etern “Don dije digo, digo Diego”, un dels cinc pilars de tota la seva filosofia ancestral, de segles. Les altres quatre, al meu entendre, van sortint a mida que van caient les plomes d’estruços de la parafrènia que volen vendre. Models Batet, Iceta, Borrell i una llarga, escruixidora, llista. La velocitat de fons que portem, de cara a la República, els te desconcertats i, poc a poc, ho aniran mostrant. Ells van amb gasoil, combustible clàssic, sorollós, contaminant. Nosaltres amb energia elèctrica, fotovoltaica, d’última generació: recarregable directament del Sol. Una part, centrada en Waterloo. Altre segueix essent hibrida, la d’aquí més a prop: autonomia (gasoil) i independència (fotovoltaica). L’evolució és en un sentit, com l’energia, com la vida. Més enllà de ho quotidià que, a molts, els te amorrats al wassapp. Perspectiva ! …. nois (i noies).

Albert Miret
Albert Miret
31.07.2018  ·  07:41

Cada vegada queda més clar que el problema que tenen és entre ells mateixos. S’han passat mig segle educant al seu poble en l’odi als catalans, presentant-nos com un poble idiota, que està disposat a pagar-los la vida indefinidament gràcies a un cop d’estat traïdor. Que nosaltres ho aguantem tot, que se’ns poden pixar al cap, perquè som un poble covard, incapaç de plantar cara. Ara s’estan adonant que l’han cagat extraordinàriament i que des de tota Europa els diuen fluixet que han de tornar enrere tan ràpidament com puguin “sin que se note el cuidado”, perquè lluny de poder-nos acusar de cap delicte a nosaltres, els delinqüents i per tant condemnables des de la justícia internacional, la de debò, són ells, i que la seva posició és impossible en una Europa democràtica.

Desenganyem-nos. Si estan fent el que fan ara és perquè els han amenaçat seriosament, no pas perquè hagin reflexionat, perquè -pel que es veu- els és impossible. Ara, davant l’evidència que ens n’anem i que hi tenim tot el dret, corren a dir el “jo no he estat” , com quant els nens són descoberts pels seus pares fent una malifeta. No són raonables, incapacitats per a compartir, només entenen “manar o obeir”. Ara cal esperar que la “mamoneria” de molts catalans, sobretot quan manen i els agafa un atac de generositat mal entesa, no els regalin el camí per a tornar-nos a fer esclaus un segle més. Mentre un espanyol està prometent complir un pacte, el seu cervell està maquinant com l’incomplirà. No ens hem de deixar enredar mai més. República catalana ja!

Josep Salart
Josep Salart
31.07.2018  ·  08:20

Lo greu és que hi ha polítics d’ ERC i del PdCat que estaríen disposats a anar a escoltar el rei demanant perdó. Això sí que es tenir-los cuadrats..

Si, hem d’aprendre dels taxistes: veieu? La majoría són espanyols i per això van tots a una… nosaltres, no sempre.
D’aquí només ens treurà un líder com en Puigdemont que, per els que mai hem sigut ni serem d’un partit polític, és el que hem de recolzar.

I si tenim la feina feta, algún país ens ajudarà economicament i militarment, aquesta darrera ajuda molt necessària per si s’ha d’afeitar algú arran..

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
31.07.2018  ·  08:45

Sí, s’estan donant les condicions per trencar d’una vegada amb Espanya. Cal, però, que els tres “ariets”, l’internacional, l’institucional i el popular, vagin a l’uníson (que tots pressionin i ho facin coordinadament). Si ERC i els romanents pujol-masistes del PDECat es desmarquen de la jugada, la cosa podria naufragar fàcilment i perfecta.

També cal comptar amb el que faci l’enemic, és clar. Ell també té els seus ariets i s’està trencant el cap tant o més que nosaltres per desactivar i reconduir la situació. Així, vist a grans trets, es veuen tres o quatre grans actors: les institucions (govern, Congrés, Monarquia, partits); els aparells de l’estat (que per moments semblen funcionar per lliure, com a punta de llança: judicatura, forces i cossos de seguretat de l’Estat) i la patronal: els poders fàctics; els mitjans de comunicació i l’opinió pública; l’extrema dreta violenta.

Per poc que aquests “agents” s’alineïn eficaçment, ho tenim magre, per tant la nostra màxima preocupació i ocupació ha de ser sembrar la ZITZÀNIA, la discòrdia entre ells. Aquesta, i no una altra, hauria de ser la principal activitat dels nostres diputats a Madrid (si seguim pensant que és útil que hi siguin, que no és preferible acomiadar-los cap a casa).

Pep Agulló
Pep Agulló
31.07.2018  ·  09:37

ELS LLOPS ES DISFRESSEN DE XAIS

L’opinió pot començar raonant sobre si la situació determinant ha sigut que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes, o pot començar partint de la desfeta provocada pel 155 i el mal govern dels nostres polítics. Aposto per la primera.

L’evidència dels fets fa difícil poder-ho confondre amb un desig. Potser el desig, per alguns, fóra que no fos tan evident, llavors s’ha d’apel·lar a l’embolcall d’un suposat rigor lògic que sempre conclou que l’estat espanyol és molt estat, que fa segles que… etc. No m’atreviria a dir-ne victimisme, però, fer previsions en processos socials on la indeterminació juga un paper important, és un exercici interessant però d’unes conclusions que quasi sempre la realitat desmenteix. És allò de “si ens haguéssim imaginat que estaríem on estem….”
El tauler està actiu. Veurem les jugades…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
31.07.2018  ·  10:28

El 155 nasqué d’una mare coronada i tres pares putatius, etimològicament parlant. Ara, ull al truc de prestidigitació, mentre rei i govern fan com que es desmarquen els altres dos s’alineen amb Vox a l’extrema dura per crear caos i malestar. Alerta amb ells, que són perillosos.

Marta Roig
Marta Roig
31.07.2018  ·  12:08

Tinc clar quina proposta hauria de fer el govern de Madrid i quina fora l’exigència del nostre govern. Declarar nul·la la causa.
S’està parlant i sembla que desitjant el judici però
NO HI HAURIA D’HAVER JUDICI. S’HAURIA DE DECLARAR NUL·LA TOTA LA CAUSA
i alliberar inmediatament les i els presos, retorn de les i els exiliats (16 persones actualment!!!)
i les i els encausats.
Sempre endavant…

jordi Rovira
jordi Rovira
31.07.2018  ·  13:04

I si el “proceso recentralizador” és primer que el nostre procés voldria dir que NO HI HA UN PROBLEMA CATALÀ, EL PROBLEMA ÉS ESPANYA. Així mateix es pronunciava el MHC Raül Romeva.
Al meu entendre, “fer sal” és fer sortir les incongruències i les debilitats de l’estat espanyol. Per tant, cal entendre i atendre el nostre paper, la nostre guerra i les nostres estratègies; per davant del nostre imaginari èpic.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
31.07.2018  ·  15:05

Primer que tot, presos polítics a casa seva. El seu empresonament és il.legítim, anticonstitucional -per tant il.legal- i constitueix un delicte del “estado Ñ” contra la justícia, la llibertat, la legalitat i contra Catalunya. Aquesta última motivació és la que pretén sadollar la inacabable sed de venjança per la insubmissió catalana que corrou les seves ànimes colonialistes. Després, sense inseguretats i sense embuts, a negociar, a exigir els nostres drets deixant en evidència l’altra part -si cal- davant de tota Europa i resta de nacions. Una feina urgent a fer també, tal com proposa Beatriz Talegón, és fer arrivar amb eficàcia als españols la versió veritable de la lluita de Catalunya amb Ñ (enganyats per informacions mediàtiques falses i tendencioses, i en mans de prejudicis atàvics) , donant una informació verídica i pedagògica dels motius i la realitat dels fets tergiversats, mutil.lats i manipulats mentiderament per la premsa Ñ sotmesa al estado, ideològicament addicta i econòmicament depenent del “règimen”

Oriol Ribera
Oriol Ribera
31.07.2018  ·  15:46

Cal no oblidar qui va signar el 155 .
Llibertat, retorn i Republica Catalana

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
31.07.2018  ·  17:35

Bon dia! Siguem optimistes, perquè el procès va molt ben encarrilat. Properament veurem com es convoquen eleccions, aquí o allà, i es proclama la República després d’haver posat en evidència que “diálogo” a Ñ vol dir submissió i que no s’arriba a res… No us enfadeu si hi ha meses bilaterals i tota la resta, és per deixar-los nus de qualsevol tipus d’excusa. La comunitat internacional és així, els hi agrada tot aquest teatre per poder dir que s’ha provat tot. Nosaltres sí que ho hem provat tot des de fa 500 anys, evitant els Trastàmara i tot el que ha vingut després… Mireu que en deien els nostres literats d’aquesta gent i veure que no ha canviat res, segueixen amb la mateixa estratègia. Ara no poden usar les armes i els jutjats ja tenen gola avall que també rebran la nul·litat internacional… la victòria serà!

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
31.07.2018  ·  18:29

Veig que la versió mòbil de Vilaweb ja incorpora també l’espai marginal de comentaris fins i tot per a l’editorial. Imagino que deu precedir el mateix canvi en la versió per a ordinador (de fet avui hi ha dues línies paral·leles de comentaris per a aquest mateix escrit). Si això es confirma i Vilaweb ens deixa amb la frase que diu avui al final del seu penúltim paràgraf, aquest serà segurament un dels meus darrers comentaris aquí, igual que he deixat de comentar la resta de notícies degut al nou format. Per això confio que se’m disculparà l’allargada de l’escrit, que pretén servir també una mica de comentari genèric a la línia editorial dels darrers mesos. Agraeixo la visió sempre crítica de Ramon Vilardell, Josep Albà, Joan Benet, Josep Selva, Eva Salas, Francesc Gispert, Josep Pasqual, Josep Salart, Rosa Gispert i d’altres que ara mateix no em venen al cap, però amb qui ha estat un plaer compartir aquest espai.

Tenia 14 anys i eren les acaballes del franquisme el primer cop que vaig fer servir un esprai vermell per escriure ‘independència’ ben gran en un edifici públic, de forma molt irresponsable cal dir, ja que els problemes que els podria haver causat als meus pares haurien estat importants. Des de les hores i al llarg de moltes dècades sempre he mantingut l’esperança que l’acabaria veient, la independència. Per això el que sempre m’havia imaginat supera de llarg on estem: presos polítics, exiliats, imputats, partits que es fan enrere, eleccions imposades, president diferent al votat, acataments i pactes amb els avaladors del cop d’estat contra els catalans, sous sostrets a diputats electes, i un llarg etcètera. Clar que la imaginació és lliure i allà on estem pot ser que sigui l’hòstia en funció d’allò que cadascú hagi imaginat.

Ahir comentava que la possibilitat d’una revolta social de l’independentisme és l’única via que contemplo per a una solució a curt termini. Altres, com el col•lapse d’un estat que certament és molt feble econòmicament, són perfectament plausibles, però no a curt termini. L’esclat popular podria esdevenir en qualsevol moment per causes no diré que indeterminades, però sí de més difícil previsió. D’espurnes amb potencial per encendre la revolta n’hem tingut a dojo els darrers mesos. Es pot argumentar que si el polvorí no ha esclatat fins ara és per l’estat anímic o psicològic de l’independentisme, tocat després de la reculada del 27O, els empresonaments i l’aplicació del 155, tots ells elements que podrien haver provocat una revolta però que, segurament induïts per l’actitud poruga dels partits, van dur a tot el contrari, a frenar i a barrar la reacció. A partir d’aquí es pot pensar també que un cop superat aquest estat mental temporal i amb els darrers èxits en el terreny judicial internacional, mica en mica l’independentisme pot tornar a estar preparat per a la reacció definitiva amb un rearmament anímic els propers mesos de setembre i octubre (la tardor calenta que vaticina l’article), sempre que hagi estat capaç de tallar el cordó umbilical amb els partits que el llasten.
Tanmateix anticipar estats psicològics i les reaccions resultants a nivell social no és gens fàcil, per tant tot i admetre, i certament desitjar, la possibilitat, no em sembla una estratègia gaire forta fiar-ho tot als imponderables.

Esclau com sóc del pensament lògic, tendeixo a voler veure una confluència clara de signes que apuntin a (no dic que garanteixin) la consecució de l’objectiu, o bé una estratègia clara per crear aquelles condicions que elevin la probabilitat del resultat desitjat a nivells no menyspreables. Quan llegeixo “l’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la”, no puc menys que tenir la sensació que l’asserció de la paraula ‘evidència’ serveix per a substituir, precisament, aquella evidència que en cap moment s’exposa. Els fets, si més no els que jo recordo posteriors al referèndum, expliquen una altra història:
1) L’estat empresona una sèries de polítics i activistes que a hores d’ara segueixen a la presó preventivament, i imputa molts altres càrrecs i ciutadans, com ara el mateix Trapero. Res d’això no s’ha aturat.
2) L’estat aplica el 155 i intervé totes les administracions durant mesos sense que ningú ho aturi. L’aplicació del 155 només s’acaba, com ja preveia la llei, amb la formació d’un nou govern.
3) Entremig la gent torna a revalidar una majoria independentista al Parlament, tot i que el govern queda en minoria amb l’anunci de la CUP de passar a l’oposició. Aquesta revalidació electoral no s’acaba traduint en la restitució promesa del govern legítim enderrocat, per culpa de nous impediments judicials no aturats.
4) El president elegit pels catalans no és investit, amb la complicitat del president del Parlament que havia estat investit com a part d’uns acords que incompleix. L’estat tampoc permet investir Jordi Sànchez, ni Jordi Turull. Cap d’aquestes imposicions són aturades. A la quarta va la vençuda i s’investeix Quim Torra.
5) Els partits independentistes contribueixen al canvi del govern central amb la substitució del PP pel PSOE. Algunes de les mesures del 155 es comencen a revertir parcialment, com era d’esperar, ja que en cas contrari voldria dir que seguim sota la intervenció total de l’autonomia que es va dur a terme durant mesos sense cap resistència ciutadana ni institucional.
6) Finalment arriba un gran èxit, la retirada de les euroordres forçada per la sentència a Alemanya. Aquest èxit atura l’extradició d’alguns polítics, tot i que no permet el seu retorn a Catalunya, ni tampoc la seva restitució a l’exercici governamental. Aquest pas, que certament obre escletxes importants, es deu a unes bones defenses de les advocacies dels polítics i, sobretot, a uns tribunals que, contràriament als espanyols, han actuat amb independència. No hi veig pas el paper de les institucions, encara menys de la ciutadania, en el resultat d’aquesta sentència.

Així doncs, l’evidència massa clara que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions requeriria una mica d’aclariment extra, ja que l’excés de claredat que implica aquest ‘massa’ només persegueix estalviar-se una relació de fets que avalin una afirmació que, en realitat, cau dins del terreny de l’imaginari col•lectiu que es pretén construir. D’entrada perquè assegurar que el cop d’estat ha estat aturat mentre encara tenim presos, exiliats i dotzenes d’imputats, em sembla un despropòsit, per no dir un insult a qui encara pateix els efectes d’aquest cop d’estat feliçment ‘aturat’.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.07.2018  ·  20:21

Si realment és un comiat (Víctor Gonçal), perdem un interlocutor destacable, encara que no acabo d’entendre si és pel significat del nou format dels comentaris o altra cosa.

Josep Salart
Josep Salart
31.07.2018  ·  21:36

Victor, comparteixo el teu pensament en la seva totalitat.

He passat per lo mateix i moltes vegades perdo l’educació explicant el moment que vivim.

Si us plau, llegir-te per mi és com anar a classe per adults i aprendre cada dia el que no vaig aprendre. De tu, de l’Albert, de l’Eva, d’en Pep, dels Ramons, de la Bonifacia i de tots, tots.

Sé que ets ben lliure de fer-ho però quan t’emprenys molt, però molt, com cada dia, escriu.

Escriu perque probablement et pot llegir algú en un lloc clau de poder i decisions i el pots ajudar a fer coses pels presos, pel país, per tots nosaltres. Simplement perque t’haurà donar la raó i li hauràs fet reaxcionar.

Victor, estem amb tu.

eva salas
eva salas
31.07.2018  ·  22:06

Víctor Gonçal, ganes de deixar-ho còrrer no en manquen, però no et sembla injust donar una mala notícia després de tantes? Injust pel desgraciat col.lectiu independentista que ja rebem prous insatisfaccions.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
31.07.2018  ·  22:59

Víctor Gonçal, m’afegeixo als altres comentaristes a dir que trobaríem molt a faltar els vostres comentaris. Em permeteu una petició egoista? Si voleu deixar de comentar a Vilaweb com a protesta pel sistema de comentaris, que em sembla molt bé, m’agradaria tanmateix que consideréssiu la possibilitat de compartir els vostres escrits en un blog o alguna altra plataforma. Trobo que escriviu molt bé i els vostres punts de vista són sempre molt interessants. Naturalment, només heu d’escriure i compartir-ho si us abelleix, no en teniu pas cap obligació, però em sembla que uns quants us ho agrairíem.

Passant al contingut de l’editorial, a mi també m’ha fet l’efecte que la frase “l’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la” és més aviat un recurs per a eliminar la discrepància, tractant-la d’absurda o d’interessada. Espero que només hagi estat una mala tria de paraules.

A mi m’ha fet pensar en totes aquelles proclames a l’octubre que “és impossible controlar l’administració catalana perquè els treballadors s’hi oposaran”. Després de molt repetir-ho (jo també ho vaig creure), resulta que tots els alts funcionaris i els alts càrrecs de la política no només no van resistir sinó que a sobre van col·laborar amb els ocupants amenaçant els treballadors amb més dignitat. I, parlant d’això, avui he vist encara un altre article de la Diana Coromines al Racó Català en què explicava que han tornat a contractar la Marina B. Falcó per a un alt càrrec (d’aquells amb salaris tan sucosos) a Exteriors després que, a l’octubre, es dediqués a amenaçar els catalans que treballaven a la Delegació de Copenhaguen.

Jo volia ser optimista amb el govern presidit per en Quim Torra (no pas amb els polítics professionals del PDECAT i d’ERC), però és que tot el que fan em porta a deduir que volen col·laborar a millorar la imatge d’Espanya per a desactivar l’independentisme.

Albert Miret
Albert Miret
01.08.2018  ·  17:25

Mira Víctor. Has de pensar que escriure comentaris en un diari com VilaWeb no només serveix per a dir la teva i quedar més o menys descansat, sinó que també serveix perquè els altres lectors aprenguem a veure les coses des de punts de vista diferents. Hi ha dies en què la situació se’ns fa difícil d’aguantar, i que ni l’opinió dels més saberuts ens consola, però és que s’ha de pensar que el que estem fent entre tots és extremadament difícil. És molt difícil assolir la independència d’un país mediocre, bàrbar i antidemocràtic, al que ja només li queda aquesta colònia per a extorquir. No et desesperis Víctor, que ho estem fent molt bé, tan bé, que ho acabarem guanyant sense cap dubte, perquè nosaltres tenim un projecte positiu de país i ells no en tenen cap, excepte el de negar-nos la llibertat per a poder continuar l’espoli.

Encara que no t’ho pensis, el que escrius és important i ens ajuda a tots per a continuar. Imagina’t el greu que et sabria si el dia que la Independència i la República siguin una realitat, no hi som tots els “escribanus” per a celebrar-ho. Demà volem tornar a llegir el teu comentari.

AMAIA IRUSKIETA
AMAIA IRUSKIETA
01.08.2018  ·  17:46

Víctor Gonçal: Molta gent del País Basc llegim els teus comentaris i moltes vegades ens aporten més que l’article en sí.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
01.08.2018  ·  18:08

Estimat Victor,
en la teva llista t’has deixat els atacs feixistes a la població indefensa que els Mossos no aturen.

Vergonyos !

eva salas
eva salas
01.08.2018  ·  20:22

_Doncs com avui no hi ha editorial, m’imagino que en Vicent s’ha près uns dies de descans. I si és així li desitjo el millor en el seus merescuts dies.

Cadascú som de la nostra mare i el nostre pare i tenim una manera de veure les coses i, sobretot, de transmètre-les.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
07.08.2018  ·  18:21

Sabria realment greu perdre les teves incisives aportacions a la reflexió i al debat, Víctor Gonçal: replanteja-t’ho, si ets a temps…

LEANDRE Martí
LEANDRE Martí
29.08.2018  ·  20:24

Que faran mans i mànigues per esborrar la realitat, no tingueu cap dubta, d’això tenen la ma trencada, convé guardar el material en llocs segurs.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies