Hi ha mar de fons a les Espanyes. Comencen a arribar senyals estranys que miren de fer marxa enrere respecte a l’actuació de l’estat durant l’octubre. Com si fos possible.

L’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la. Avui, ja ningú no es creu –tret que ho faça amb finalitats propagandístiques– la tesi de les dues Catalunyes enfrontades. No hi ha cap meitat contra meitat sinó una majoria independentista clara i una minoria unionista que cal respectar però que no pot imposar-se a la majoria. L’independentisme va demostrant novament la seua força, i mobilitzacions com la de diumenge davant la presó dels Lledoners, tot allò que va envoltar el retorn del president Puigdemont a Brussel·les i decisions com el canvi radical de la cúpula dels Mossos indiquen que els efectes del 155 es van dissipant, i deixen darrere seu la sensació de no haver servit per a res –vull dir a l’estat, al règim.

En conseqüència, la por d’una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa. No comptaven amb tanta resistència i tenacitat. I ara es troben que ells no tenen cap full de ruta –el seu full de ruta era la victòria de Ciutadans el 21 de desembre–, i que no saben quina proposta oferir. Mentrestant, veuen que el temps que resta per al judici va esgotant-se i, amb ell, s’esgoten les possibilitats de trobar qualsevol solució que no implique nous passos unilaterals de Catalunya.

Això explica que aquestes darreres hores la ministra Batet haja dit que els catalans hauran de votar una solució al problema polític, encara sense atrevir-se a dir ni la paraula ‘referèndum’ ni la paraula ‘autodeterminació’. Que Miquel Iceta, mentrestant, haja insistit a negar l’existència del bloc del 155, com si es poguessen esborrar les fotografies, les cintes de vídeo, les transcripcions dels debats parlamentaris o les conferències de premsa. I que, enmig de tot plegat, el rei d’Espanya s’haja despenjat fent saber que ell estaria disposat a reunir-se amb els grups independentistes. Sense comentaris.

Al pas que anem, aviat el 155 no tindrà pare i encara ens diran que tot plegat ha estat una al·lucinació col·lectiva que mai no va existir. Temps al temps.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb