Al pas que anem, el 155 no tindrà pare

  • «La por d'una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa»

Vicent Partal
30.07.2018 - 22:00
Actualització: 31.07.2018 - 01:17
VilaWeb

Hi ha mar de fons a les Espanyes. Comencen a arribar senyals estranys que miren de fer marxa enrere respecte a l’actuació de l’estat durant l’octubre. Com si fos possible.

L’evidència que el cop d’estat ha estat aturat per la ciutadania i les institucions catalanes és massa clara per a negar-la. Avui, ja ningú no es creu –tret que ho faça amb finalitats propagandístiques– la tesi de les dues Catalunyes enfrontades. No hi ha cap meitat contra meitat sinó una majoria independentista clara i una minoria unionista que cal respectar però que no pot imposar-se a la majoria. L’independentisme va demostrant novament la seua força, i mobilitzacions com la de diumenge davant la presó dels Lledoners, tot allò que va envoltar el retorn del president Puigdemont a Brussel·les i decisions com el canvi radical de la cúpula dels Mossos indiquen que els efectes del 155 es van dissipant, i deixen darrere seu la sensació de no haver servit per a res –vull dir a l’estat, al règim.

En conseqüència, la por d’una tardor fins i tot més calenta que la de l’any passat comença a instal·lar-se en una part de l’establishment madrileny, que no sap quina cara posar davant tot això que passa. No comptaven amb tanta resistència i tenacitat. I ara es troben que ells no tenen cap full de ruta –el seu full de ruta era la victòria de Ciutadans el 21 de desembre–, i que no saben quina proposta oferir. Mentrestant, veuen que el temps que resta per al judici va esgotant-se i, amb ell, s’esgoten les possibilitats de trobar qualsevol solució que no implique nous passos unilaterals de Catalunya.

Això explica que aquestes darreres hores la ministra Batet haja dit que els catalans hauran de votar una solució al problema polític, encara sense atrevir-se a dir ni la paraula ‘referèndum’ ni la paraula ‘autodeterminació’. Que Miquel Iceta, mentrestant, haja insistit a negar l’existència del bloc del 155, com si es poguessen esborrar les fotografies, les cintes de vídeo, les transcripcions dels debats parlamentaris o les conferències de premsa. I que, enmig de tot plegat, el rei d’Espanya s’haja despenjat fent saber que ell estaria disposat a reunir-se amb els grups independentistes. Sense comentaris.

Al pas que anem, aviat el 155 no tindrà pare i encara ens diran que tot plegat ha estat una al·lucinació col·lectiva que mai no va existir. Temps al temps.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any