L’Ajuntament de Barcelona aprova reforçar l’ús del català en comerços i veïnats gentrificats

La comissió de drets socials i cultura de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una iniciativa d’ERC per a reforçar la presència del català entre comerços i residents, amb especial atenció als barris i districtes afectats per processos de gentrificació. La mesura, que ha rebut el suport del PSC, Junts, BComú i ERC, preveu, entre més, l’enviament d’una comunicació als nous veïns en el moment d’empadronar-se per a informar-los dels recursos disponibles per aprendre i practicar el català.

Comerç i normativa lingüística

Quant al teixit comercial, la proposició proposa de reforçar el seguiment del compliment de la normativa lingüística vigent en l’àmbit comercial, amb èmfasi en la retolació i la informació adreçada als consumidors. També insta a incorporar als formularis municipals d’obertura o modificació d’establiments, i als canals municipals d’informació empresarial, un apartat específic sobre la normativa lingüística aplicable. Alhora, preveu d’actualitzar els materials municipals d’informació i orientació sobre l’obertura i adequació d’establiments comercials.

A més, proposa d’impulsar programes específics de català per als treballadors del comerç, l’hoteleria, la restauració i més sectors vinculats a l’atenció al públic.

Mesures per a garantir l’ús de la llengua

El text demana de garantir l’aplicació efectiva i homogènia dels criteris lingüístics relatius a l’ús del català en la documentació informativa i comercial, la senyalització, els elements d’informació i els espais comuns relacionats amb promocions públiques, habitatge protegit, actuacions municipals de rehabilitació i actuacions que rebin suport o ajuts municipals. Les accions s’articularan mitjançant informació, assessorament, seguiment i difusió de bones pràctiques dins el marc jurídic vigent.

La proposta d’ERC arriba unes setmanes després que la Plataforma per la Llengua divulgués l’estudi “Llengua, torna a casa. Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou, Barcelona”, en què s’alertava de l’encariment de l’habitatge, la substitució del comerç de proximitat i la pèrdua de continuïtat veïnal com a factors que no solament transformen el paisatge urbà, sinó que també poden afeblir la presència del català com a llengua de relació quotidiana i de cohesió comunitària.