A Catalunya Nord, després de la Segona Guerra Mundial, la tradició de fer cagar el tió (‘tiroll’ en rossellonès) va començar a desaparèixer i de mica en mica va anar essent substituïda per la del Pare Noel. Malgrat que a l’Alta Cerdanya es va mantenir durant més temps, cap als anys seixanta ja no sabia en què consistia gairebé ningú. Però avui dia cada vegada són més les famílies nord-catalanes que la recuperen la nit o el dia de Nadal. En gran part és gràcies a escoles com la Bressola i a associacions com Arrels, que vetllen per la promoció de la llengua i la cultura catalanes al territori.

Com el tió ha esdevingut un element imprescindible de Nadal: de cremar-lo a caçar-lo

‘De la mateixa manera que hem recuperat tradicions com la Castanyada o Sant Jordi, havíem de recuperar la de fer cagar el tió’, explica Eva Bertrana, directora de la Bressola. ‘Ho fem d’ençà que van obrir el centre, l’any 1976. Li donem menjar durant dies, a vegades cau malalt, el ve a veure el metge i, finalment, el darrer dia d’escola abans de vacances caga llibres, xocolatines i torrons. Fins i tot hi participen els pares dels alumnes.’

 

De fet, La Bressola ha adaptat la lletra de la cançó amb què es fa cagar el tió, que és diferent arreu dels Països Catalans:

Caga, tió, caga torró
d’avellana o de pinyó
o un quelcom de millor.
Si, tió, vols pas cagar,
sul cul te vindré a tustar

Malgrat que aquesta tradició va començar a recuperar-se a final dels anys setanta, només en fa deu que s’ha consolidat. ‘També va passar amb la Castanyada. Fa deu anys hi va haver un boom i ara molts municipis la festegen’, comenta Bertrana. En el cas del tió, fa gairebé una dècada que els infants de municipis com Perpinyà en fan cagar un de gegant cada Nadal. Així doncs, no és celebrat només a les escoles. ‘Ens consta que ara el celebren famílies que no n’havien sentit a parlar mai i també algunes altres que havien perdut la tradició. Fins i tot les persones de parla francesa la descobreixen a poc a poc. En general, es van recuperant tradicions ancestrals, també de franceses. Arreu de l’estat francès es mengen unes postres en forma de tronc per Nadal i això ja és completament integrat a Catalunya Nord. No hi ha cap casa nord-catalana que no en mengi de postres.’

‘És una tradició molt bonica i més creïble que algunes d’altres com la del Pare Noel’, considera Bertrana, que ho il·lustra amb una anècdota. ‘Una vegada un alumne va venir a parlar amb mi, molt trist, i em va dir: “Els meus pares m’han dit que el Pare Noel no existeix, que són els pares. Sort que nosaltres tenim el tió…!”‘

Per què fem cagar el tió?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb