Per què fem cagar el tió?

El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància i és l’auguri del renaixement de la natura després de l’hivern

VilaWeb
Redacció
23.12.2020 - 09:39
Actualització: 23.12.2020 - 10:39

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Un tió és, per definició, un tros de soca gruixuda per a ser cremat, és el tronc capfoguer sobre el qual s’apilen els altres. També se’n pot dir tronc, tronca, soca, rabassa i conco del foc, entre més.

El tió és el protagonista d’un dels rituals nadalencs més vius i alhora més antics que conservem. El ritual és més o menys igual a tot arreu. Dies abans de Nadal, apareix aquest tronc de les maneres més diverses: n’hi ha que cauen del cel, altres apareixen dins el llit dels infants, altres al mig d’un camí esperant una família adoptiva. Una vegada és a casa, comença el període d’engreix amb les dietes més variades: palla, garrofes, galetes, mandarines, rosegons de pa, pells de taronja, tot s’hi val perquè, quan arribi el dia, retorni tot allò que ha menjat cagant obsequis.

El moment màgic arriba el dia de fer-lo cagar. Avui es fan cagades col·lectives a les festes de Nadal d’escoles i associacions dies abans de la festivitat i a les llars acostumen a fer-lo cagar la nit de Nadal o la mateixa diada, cada família ho fa segons les seves necessitats i costums.

Abans de fer cagar el tió, és costum d’atansar-se al pessebre a cantar unes nadales, altres escalfen els bastons o els mullen perquè diuen que així cagarà millor. Arribat el moment, la mainada, armada amb els bastons, comença a picar el tió amb força, tot cantant una cançoneta al·lusiva a l’acció. D’aquestes cançons o cantarelles, n’hi ha moltíssimes variants segons el territori, procedències familiars, etc. Una vegada ben colpejat, s’aixeca la manta que el tapa: allà hi ha els obsequis que haurà cagat. És tradició que cagui, entre més, les postres, el dinar de Nadal, neules i torrons.

El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renéixer de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada. Les cendres que en quedaven es feien servir com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc., a les cases i als camps.

Actualment, els tions s’han urbanitzat i humanitzat, convertint-se en uns elements simpàtics de l’imaginari nadalenc. Cofats amb barretina i amb una cara dibuixada amb un somriure més que evident, ens anuncia, tot reposant en un racó de la llar, que arriba el Nadal.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €