L’associació Advocacia per la Democràcia, sorgida arran dels fets de l’1-O i que agrupa diferents advocats de la demarcació de Lleida en defensa dels drets humans i de les llibertats, planteja ara una nova acció legal consistent en la presentació d’un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional espanyol contra l’acord del Senat espanyol que va aprovar les mesures que li proposava el govern de l’estat espanyol en aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Es tracta d’un recurs que cada ciutadà pot presentar de forma individual ‘contra actes o decisions dels poders públics que violin determinats drets fonamentals de la persona dels que estan recollits en la Constitució espanyola’. Des d’Advocacia per la Democràcia han remarcat que ‘entre aquests drets es troba el de la participació en els assumptes públics,  sigui directament o a través de representants lliurement elegits’, tal com han recollit tant el Constitucional com el Tribunal Europeu dels Drets Humans. ‘Quan els nostres representants exerceixen la seva funció, estan de fet exercint el nostre dret a la participació política i democràtica’, assegura aquesta associació de juristes.

Durant una roda de premsa, l’associació d’advocats també ha recordat que tots dos tribunals ‘han tingut ocasió de dir que el dret a la participació no s’esgota amb l’elecció democràtica, sinó que comprèn explícitament el dret a què els càrrecs electes es mantingui en l’exercici de les seves funcions durant el mandat per al qual hagin estat escollits’. Per això, des d’Advocacia per la Democràcia pensen que ‘la decisió adoptada pel Senat el dia 27 d’octubre de 2017 va violar aquest dret que tenen els ciutadans de Catalunya en la mesura que va cessar els seus representants legítims abans d’haver esgotat el seu mandat’.

Així mateix, l’associació ha remarcat que ‘el dret reconegut a l’article 23 de la Constitució espanyola obliga a tots els poders públics i no està previst que es pugui suspendre en cap cas, ni tan sols en els estats d’excepció o de setge’. Per això, des d’aquesta agrupació de juristes creuen que ‘la decisió del Senat espanyol va desconèixer i infringir aquest dret i ha de ser declarada nul·la pel Tribunal Constitucional’.

Finalment, des d’Advocacia per la Democràcia han volgut remarcar que, ‘en aquest cas, concorre una circumstància especial que el distingeix d’altres supòsits de recurs d’empara’. I és que ‘quan les violacions dels drets provenen del poder executiu, o del judicial, sempre hi ha una via prèvia de discussió davant dels tribunals ordinaris i només quan aquests no esmenen la violació, es pot acudir al Tribunal Constitucional espanyol’, han indicat. Però, ‘quan la violació prové d’un acte del poder legislatiu que no sigui una llei, com passa en aquest cas, la persona afectada per aquella violació pot anar directament davant del Constitucional per plantejar la seva queixa’. ‘Això és el que fem en aquest cas, tal com disposa la llei, dins dels tres mesos següents a l’adopció de l’acord’, han exposat des d’Advocacia per la Democràcia.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb