Adrià Carrasco ha tornat de l’exili després de gairebé tres anys a Bèlgica. El jutjat d’instrucció 3 de Granollers ha arxivat el seu cas perquè considera que no hi ha proves que acreditin que cometés cap delicte. Ho ha fet públic el seu grup de suport, que ha organitzat una conferència de premsa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Avui a les 19.30 hi ha convocada una concentració davant l’Ajuntament d’Esplugues.

“Deien que la Tamara i jo érem terroristes, i hem acabat lliures de tota acusació. Ells sabien des del principi que no ho érem, però van utilitzar-nos per desmobilitzar la classe treballadora”, ha dit Carrasco, i ha criticat l’estat espanyol: “Va ser quan vam tocar la concessionària Abertis que l’estat va respondre.” També ha fet una crida per l’amnistia total de tots els represaliats i ha insistit que això volia dir molt més que l’alliberament dels presos: el retorn lliure dels exiliats, el respecte del dret d’autodeterminació de Catalunya i l’arxivament de tots els casos oberts per causes polítiques i socials. “De terrorisme, sí que n’hi ha, però qui n’acusa és qui n’imparteix. L’únic terrorista és l’estat capitalista”, ha afegit.

Núria Tarrés, mare de Carrasco, ha agraït el suport popular rebut i el de Gonzalo Boye i Christophe Marchand, els seus advocats a Bèlgica. “La por ja no ens paralitza. Ens heu convertit en enemics d’una forma barroera, però nosaltres ja no ens aturarem.”

Adrià Carrasco: ‘L’instint de supervivència em perseguirà tota la vida’

La Guàrdia Civil va intentar de detenir Adrià Carrasco el 10 d’abril de 2018 en una operació també contra Tamara Carrasco. Tots dos eren membres dels CDR –ell, d’Esplugues de Llobregat i ella, de Viladecans– i els acusaven de terrorisme, rebel·lió i sedició per haver participat en els talls de carretera i en l’obertura de peatges. Tamara Carrasco va ser detinguda i se’n va decretar el confinament a Viladecans, d’on no va poder sortir durant més d’un any. En canvi, Adrià Carrasco va escapar i es va exiliar a Bèlgica. Al cap de dos anys i mig de la detenció, l’octubre passat, Tamara Carrasco va ser absolta de tots els càrrecs, però la fiscalia va presentar un recurs en contra de la sentència, de manera que el cas continua viu.

La jutgessa del cas Tamara acusa la Guàrdia Civil de ser ‘poc seriosa’

Després de la sentència, Adrià Carrasco va dir que no veia clar si l’absolució l’ajudaria a tornar a Catalunya, però que la sentència establia un precedent en els CDR i el dret de la protesta d’aquests col·lectius. En una entrevista amb Vicent Partal, Adrià Carrasco va fer una crida a continuar defensant el dret de manifestació, va criticar la criminalització de la protesta i va reivindicar el seu exili com a opció política desobedient. En l’entrevista, també hi va participar Tamara Carrasco, que va retrobar-se digitalment amb l’Adrià.

A Bèlgica, Adrià Carrasco ha continuat la militància política mentre treballava de tècnic de so i estudiava dret espanyol en català a la UOC. “Crec que el dret és un àmbit molt present, que modela les nostres vides i ens limita moltíssim. I alhora no som conscients de la seva presència. Ens deturem poc a reflexionar sobre què vol dir, per què existeix, quins objectius té, com podem utilitzar-lo a favor nostre i com podem evitar que els altres l’utilitzin contra nosaltres”, va explicar en una altra entrevista de VilaWeb.

‘Em declaro innocent’: l’al·legat final de Tamara Carrasco

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.