Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La jutgessa del jutjat penal 25 de Barcelona, Maria Lluïsa Maurel Santasusana, ha absolt finalment l’activista Tamara Carrasco. La sentència, de nou pàgines i escrita en català, només ha trigat vuit dies des que se’n va fer el judici, dilluns de la setmana passada. Carrasco era acusada d’incitació a cometre desordres públics per les protestes dels CDR durant la Setmana Santa del 2018, quan es van tallar carreteres i es van aixecar peatges, entre altres accions contra la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya.

El 9 d’abril de 2018, la fiscalia va interposar una denúncia a l’Audiència espanyola, que va assumir el cas. Es va ordenar la detenció de Tamara Carrasco i d’Adrià Carrasco, acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme. Adrià Carrasco va esquivar la Guàrdia Civil i va exiliar-se a Bèlgica. Tamara Carrasco va ser detinguda durant setanta-dues hores i confinada més d’un any a Viladecans, amb compareixences setmanals al jutjat. L’Audiència espanyola va acabar descartant els tres delictes inicials i va inhibir-se del cas a favor dels jutjats de primera instància de Catalunya.

La sentència declara com a fet provat l’àudio enviat per Carrasco a un grup d’amics, però no queda acreditat que l’enviés a ningú més, que el difongués per WhatsApp ni que exercís de coordinadora dels CDR. A més, adverteix que la difusió per aquesta aplicació de missatgeria no pot considerar-se difusió pública. És més, la jutgessa critica durament la Guàrdia Civil, perquè durant el judici ni l’instructor de l’atestat ni el secretari no van saber dir d’on havien extret l’àudio de Carrasco. ‘Resulta poc seriós que en una investigació policial per delictes tan greus com terrorisme, rebel·lió i sedició no s’indiqui la font per la qual es va obtenir un missatge que és la base de tota la investigació i acusació penal’, resol. El biaix dels atestats de la Guàrdia Civil ha estat molt polèmic, especialment en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol i també en la instrucció del jutjat 13 contra alts càrrecs del govern per l’organització de l’1-O.

Vegeu-ho en aquest fragment:

La sentència, a més, desmunta tot el relat de criminalització dels CDR per les protestes no violentes que van fer aquells dies. Tallar vies de comunicació, com autopistes, autovies i carreteres, protestar a la seu de la Seguretat Social o envoltar l’estació de Sants ‘no suposen actes de violència contra les persones o béns ni amenacen de produir-los’. Perquè hi hagi desordres públics, cal exercir violència contra els béns i les persones, segons el codi penal espanyol.

La fiscalia, en el seu escrit, argumentava que Carrasco ‘impartia directrius per a accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018’ i que la nit del 26 de març i durant el 27 hi hagué actes d’una ‘multitud de persones indeterminada’ per a ‘pertorbar la convivència i el normal desenvolupament’. Però la jutgessa també desfà aquest relat, i diu que la doctrina jurídica ha criticat el codi penal per la indeterminació del concepte de ‘manifestació’ o ‘reunió nombrosa’. ‘Si una manifestació o reunió requereix un mínim de 21 persones, quan es pot dir que és nombrosa, quan hi hagi més de 1.000, 100.000, 1.000.000? […] En qualsevol cas, el que ja resulta absolutament impossible és determinar quan es produeix la incitació a cometre desordres públics en una manifestació o reunió nombrosa, i és evident que en el missatge remès per l’acusada no es dóna cap consigna d’aquest tipus.’

Vegeu-ho a continuació:

La detenció de Carrasco, en una instrucció fictícia basada en indicis molt febles, va desencadenar una campanya de criminalització contra els CDR, equiparats a la violència dels anys més durs del País Basc. La fiscalia va assegurar que Tamara Carrasco i Adrià Carrasco havien ‘desenvolupat activitats de direcció i coordinació en els actes de sabotatge duts a terme durant la Setmana Santa de forma coordinada pels denominats CDR, concebuts per provocar un clima d’agitació social’. L’ex-ministre d’Interior espanyol, José Ignacio Zoido, també va contribuir-hi: ‘És veritat que les imputacions que els fan són per rebel·lió i terrorisme. Els CDR són els que van començar a fer accions violentes abans de l’1 d’octubre i durant l’1 d’octubre.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.