Tamara Carrasco

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La fiscalia ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona contra la sentència del jutjat penal número 25 de Barcelona del 6 d’octubre que va absoldre Tamara Carrasco del delicte d’incitació a desordres públics.

La fiscalia, segons ha pogut saber l’ACN, que demanava set mesos de presó, creu que amb els fets provats a la sentència es pot condemnar Carrasco pels articles 559, 557 i 557 bis del Codi Penal, que penalitzen la incitació als desordres públics.

La sentència constatava que la Guàrdia Civil no ha acreditat com va obtenir l’àudio, cosa que considera ‘poc seriós’ en investigacions per delictes tan greus com rebel·lió, terrorisme o sedició. A més, no hi ha cap prova que demostri que Carrasco enviés el missatge de veu als manifestants que van provocar talls de carreteres els dies següents. La Guàrdia Civil tampoc ha aportat cap mitjà de comunicació on es reproduís el missatge ni cap prova que terceres persones el difonguessin massivament.

‘Em declaro innocent’: l’al·legat final de Tamara Carrasco

De la mateixa manera, la magistrada creu que encara que el missatge s’hagués difós massivament, no suposaria cap delicte d’incitació a desordres públics, ja que l’acusada només explicava el que s’havia decidit en una reunió prèvia. En la sentència s’afirma que Carrasco no va organitzar els talls dels CDR, i tampoc veu acreditat que es provoquessin desordres públics en aquells talls.

Tamara Carrasco va ser detinguda l’abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l’Audiència espanyola per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat Diego de Egea decidia d’enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d’un any, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ordenava l’aixecament del confinament de Carrasco.

La jutgessa del cas Tamara acusa la Guàrdia Civil de ser ‘poc seriosa’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.