Acció comercial a la formació professional

  • La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat d'impulsar la figura del facilitador com a intermediari entre els centres de formació professional i les empreses

Anna Mates
28.11.2015 - 02:00
VilaWeb

Celebro que els polítics posin sobre la taula la necessitat d’acostar més empreses i centres formatius. Un dels grans desafiaments que té l’FP és connectar amb les necessitats del teixit empresarial. No té sentit una FP sense demanda empresarial; altrament, no pot complir les funcions de suport a la creació de riquesa i ocupació. Per vocacional que sigui l’FP –i així l’anomenen en alguns altres països–, mentre sigui finançada amb fons públics ha de tenir un retorn com a factor de competitivitat.

Hi ha diverses maneres de connectar l’empresa i l’FP. M’agradaria distingir entre dues maneres d’acostar els sistemes: les estructurals –i la figura del facilitador entraria en aquest grup– i les sistèmiques.

Les mesures estructurals són molt importants. En aquest cas, ERC proposa d’impulsar la figura del facilitador. Penso que ajudaria molt més a comunicar-se amb l’empresa si es fes servir el seu llenguatge. Tenim un nom per a aquest perfil: ‘comercial’. La funció comercial  identifica les necessitats del clients (empreses), les transmet a l’organització (centre formatiu), que al seu torn adapta el producte (alumne) i fa la venda (pràctiques i inserció). Això, precisament, cal fer a l’FP. No entenc per què no podem utilitzar el nom comú per aquesta tasca, el de ‘comercial’, i hem d’introduir una paraula aliena al món empresarial tenint en compte les connotacions pejoratives que pot tenir el mot ‘facilitador’. Si anem amb complexos a l’empresa no ens en sortirem, i la paraula ‘comercial’ avui dia té més prestigi que mai –més enllà dels prejudicis d’alguna esquerra–, els comercials i els responsables de vendes són els perfils crítics per a l’èxit d’una empresa. També acabarà essent així a l’FP.

A banda els noms, hi ha una qüestió que em preocupa més a la proposta. Quina relació laboral establirem amb els comercials (o facilitadors) dels centres d’FP? Pensem en personal interí o funcionariat? Quina retribució? El perfil de comercial de centre d’FP ha d’anar orientat a la venda i al resultat. Són gent que ha de poder contractar el centre, treballar per al centre, tenir una part important del sou variable segons el nombre de sol·licituds de matrícula, d’insercions en pràctiques, de nombre de contractes fruit de les pràctiques, etc. Inserir aquest perfil en el marc de relacions laborals públiques és la millor garantia perquè fracassi a l’hora d’exercir la seva funció. Com més ens assemblem a l’empresa i menys a l’administració, més fàcil és la interlocució.

De totes maneres, la figura del comercial no és suficient per a connectar adequadament les empreses i els centres d’FP. El comercial obre la porta, però cal facilitar el diàleg entre els tutors i professors del centre i els tutors i professors de les empreses, especialment en la formació en alternança dual. Això requereix una aproximació sistèmica. La manera més senzilla de fer-ho és incorporant personal a temps parcial i que també treballi a l’empresa com a membres del claustre. Cal pensar quins instruments es pot donar als milers de professors que actualment només fan docència. En aquesta línia, un dels projectes més interessants és InnovaFP, la xarxa d’innovació del Departament d’Ensenyament, en què els professors es formen per a prestar serveis a les empreses. Tot un desafiament: aprendre a valorar les pròpies competències tècniques, fer una proposta comercial, complir els terminis, gestionar clients i proveïdors, etc. Aquesta prestació de serveis compaginada amb la docència crea els ponts de confiança i coneixement entre els tècnics d’unes organitzacions i els d’unes altres.

La nova llei de l’FP permet de fer-ho tant estructuralment com sistèmicament. Cal fer-ho arreu i no solament a Barcelona. Cal fer-ho sense prejudicis. L’activitat comercial i de serveis dels centres de Formació Professional és la clau de volta perquè el sistema contribueixi a la creació de riquesa i a la plena ocupació.

 

amates@industria21.cat – @mates_anna

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor