A Vic, l’antagonisme real

El feixime s’ha d’il.legalitzar. El problema és que altres partits que no es diuen Vox fan servir les mateixes tàctiques repressives. Recentment a Salt, un fotoperiodista acreditat va rebre una salva d’un anti avalot que el va eixordar i el va tombar a terra, mentre la resta d’anti avalots s’ho miraven. Les ordres no venien de Vox. Vivim en un estat policia, i tots els seus membres, de Vox als Comuns, en formen part.
El Vicent hi toca. L’esquerda més profunda entre Catalunya i Espanya és la que separa autocràcia de democràcia, dos cultures polítiques irreconciliables. Els partits catalans poden ser incompetents i corruptes, però no comparteixen el chip autoritari.
A la pell de brau només hi ha dos partits: unionistes i independentistes.

Una editorial amb la qual estic plenament d’acord. I a la què hi sumo unes consideracions que venen a tomb, doncs surten al pas de les diverses polèmiques electorals ( o electoralistes ) què hem d’afrontar aquests dies. Estic d’acord en considerar al nacionalisme espanyol l’enemic natural de la identitat catalana. Aquell nacionalisme feixista que ja ens ha atacat, ferit i ocupat més d’un cop. Aquell nacionalisme antic, incompetent e incapaç que perviu en forma d’enemic que ens declara la guerra. Aquell nacionalisme que ocupa un estat i no mostra la més mínima capacitat més enllà del dret de conquesta. Una conquesta quimèrica i allunyada del fer normal en el joc de gestió que hom espera d’una societat moderna i de servei. Aquell feixisme que disfressa un discurs com el que resa sobre “els deu anys perduts per l’independentisme”: però no tenen l’estat?; no és tot seu tal i com volen?; així doncs com és que la culpa és dels altres, mentre són incapaços de solucionar res fent tot l’ús i abús que volen del seu estat?
No companys, la guerra no la faig contra ERC, Junts, Pedecat, Cup, etc. El meu enemic és molt clar. Per tant, permeteu que qualsevol altra cosa, pugui considerar-la a la cua. A la cua de preferència, a la cua d’atenció, a la cua dels problemes. Primer guanyar la guerra i després Déu dirà.

Potser a Europa es va votar contra el feixisme, però tots els països europeus tenen grups d’extrema dreta legalitzats. La qüestió és fins a quin punt s’haurien de tolerar segons quines actuacions i declaracions d’aquests partits i principalment de les insititucions que els protegeixen.

Per entendre’ns, no sé si s’ha de protestar contra una parada de Vox que no fan res més que ser-hi, però si que hauríem de protestar contra els mossos que carreguen contra els que protesten O contra els jutges que els deixen lliures després d’agredir Blanquerna, per posar un exemple.

Són les institucions les que són feixistes i això no que no s’hauría de tolerar, en un país pretesament democràtic i europeu.

— Hèracles? Hooola, què tal, com estàs? D’això, sóc Illa, Salvador Illa, ¿no voldries pas fer un tretzè treballet? Voldria passar pàgina del procés.

La meva primera reacció davant dels fets de Vic ha estat tipus esquerra caviar, versió “raons utilitàries”: “l’única cosa que s’aconsegueix és fer-ne créixer el vot”. És millor, pensava, fer-los un bon Tortosa. Em reconforta(va) la imatge dels quatre de Vox envoltats de vuit mossos llençant proclames a una plaça buida. Però, ben rumiat, Vicenç Partal té raó: aquesta posició, com la caviar de fons, són posicions equivocades. El tercer paràgraf de l’editorial és clau, és el full de ruta a seguir per mantenir viu l’esperit de l’1-O. Sens dubte, a Vox l’afavoreix més un Urquinaona que no pas un Tortosa, però no siguem ingenus, si l’Urquinaona (o els vídeos @Joan F Ruiz) no el posem nosaltres ja se’l ‘fabricaran’ ells. ¿Que això els farà créixer i els donarà visibilitat? Sí, però la seva visibilitat donarà també visibilitat a més coses: que PSOE, Cs, PP i Vox són vasos comunicants (@Joan Rius); que “el feixisme és la matriu, la font, del nacionalisme espanyol”. Què vam aconseguir amb l’1-O? Que, democràticament, Espanya se l’aparelli amb Hongria i Polònia i no pas amb França o Alemanya; que, pel que fa a com tractar les minories nacionals i els problemes territorials, a Espanya no se l’emmiralla pas amb el Regne Unit o amb el Canadà, sinó amb Rússia, la Xina o Turquia. ¿Que Espanya no ens enverina ni ens gaseja ni ens gulagueja ni ens empresona de per vida? Ben entès que no, només faltaria, però, vista la crueltat i l’acarnissament amb què es tracta els presos i es persegueix els exiliats, la percepció de la comunitat internacional comença a ser que si no ha estat així no és pas per falta de ganes. Què s’aconseguirà amb una oposició activa, ferma, massiva a Vox? Que Europa vegi que amb Espanya té un problema molt, molt greu, i que val més que mogui el cul perquè el ‘problema intern espanyol’ Espanya ni sap ni pot ni vol solucionar-lo.

— Permeteu el referèndum i intenteu guanyar-lo. Us sortirà més a compte, Salvador.

Gran “exercici de control del territori i de desobediència civil” i un motiu per a l’esperança. De tota manera, no sembla que hi hagi cap partit que vegi amb bon ulls accions com aquesta, fora del seu control, perquè, entre altres coses, iniciatives així, gairebé sempre els fan quedar en evidència.

Hi ha qui diu que si fóssim tan antiprocessistes com ho som d’antifeixistes, ja seríem independents fa temps i no li deu faltar raó. Potser arribarà un dia què la gent es cansi i tot, i agafi les regnes de la independència actuant al marge dels partits.
Ara no sembla proper perquè sempre és molt més fàcil i còmode seguir protestant, votar i que siguin uns altres els que facin la feina. Potser passa d’aquí quatre anys o qui sap si haurem d’esperar-ne quatre més. Ja depèn de la pressa que tinguem.
Descabellat, potser, però segur que canvis molt més dràstics s’han donat a la història.

Veient les notícies de condemna arreu de les tve., victimitzant VOX, no cal dir res més. I pensava dins meu: com és que no está il·legalitzat? I com és que el PP, amb tanta corrupció manifesta, emulant una actitud mafiosa, tampoc ho està?. Ja no és qüestió de sentir-se espanyol o no, sinó de valors, de dignitat i coherència a prevaler. La que no autoritza tampoc al PSOE, uns i altres, a brandar qui més, la patent de pota negra espanyola primacista i excloent. Espere i desitge que assolim la independència i ens ressitue a cadascú on toca. Segur que aleshores, només aleshores, podrem ser amics. En peu d’igualtat.

Avui hi discrepo. Em sembla que hem tornat a caure en el parany.
La discrepància no és de fons (enfrontar-se al feixisme) sinó de la forma de dur-lo a la pràctica. Per dues raons:
1- La que hi assenyala l’Enric Carbó.
2- La que hi assenyala l’Ernest Ramos.
És clar que s’ha de lluitar contra el feixisme, però no hem de fer-ho donant-li una impagable propaganda gratuïta.
Els aldarulls són notícies llamineres per al públic. Alhora, quan es visualitzen enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, s’agreuja l’esquerda de confiança entre la ciutadania i la policia de Catalunya.
Ja ens hem fet uns quants trets al peu i aquest pot ser un de gros. Cerquem formes intel·ligents d’enfrontar el problema.

Crec que VOX cerecava lo que va passar, quan va anar a Vic. No sé si fou encertada o no la reacció de la gent, i no ho discutiré. Allò que sí que crec és que per moure la gent a votar independentista, per frenar fins allà on es puga la tupinada previsible i els efectes de la calúmnia que probablement publicaran els mass media espanyols divendres i/o dissabte i/o diumenge, cal que els independentistes no just opinem en els mass-media “nostres”, ans que escampem arreu informació sobre els greuges seculars, repetits, immensos, que patim des de fa segles. Que ho escampem compartint per internet (facebook, twitter,youtube, instagram, e-mail, etc.), tant entre coneguts com a tota casta de gent (motoristes, futbolistes, boletaires, cases … regionals andaluses, o gallegeues, o … etc., etc., etc.). (Jo ho faig tant com puc i em va bé agafar coses del youtube OCTUVRE i de la pàgina de facebook No hi ha temps que no torn, tot i que hi ha molts d’altres llocs d’on agafar informacions resumides i enllaços diversos). Sense fer-hi feina voluntària, tots, serà molt difícil vèncer el monstre (el monstre te assalariats que li fan sa feina i que paga amb lo que espolia als països catalans).

Davant aquest tema Sempre penso que encara no fa un segle de l’horrorós cap d’estat i guerra fratricida que va fulminar el pensament democràtic i de drets humans com el concentrat dels herbicides a les plantes no desitjades. Pels franquistes els partidaris dels drets humans i pràctiques democràtiques son herbes no desitjades. La força policial quan cal que tingui efectes de croada, passa a mans judicials i ningú j hi pot fer absolutament res. Així que costa molt que la força policial pugui actuar contra VOX . No son precisament una mena de gent els jutges per perjudicar els seus privilegis guanyats bèl·licament d’una manera tan estrepitosa mentre encara hi ha qui ho pot recordar i molts que en podem recordar la saó que va deixar la guerra. Allò sí que dividia famílies, encara que tothom hagués d’estar quiet i fer el besamans.
Per frustrant que sigui l’absurd primitivisme cultural dels franquistes, no ajuda gaire l’enfrontament violent, ja que és el llenguatge en els que senten còmodes i segurs. Per això VOX té tanta afecció a provocar. És cert que la consciència social sempre té el perill de derivar en conformisme acrític o bé arrapar-se al peix a l cove ( és una expressió que no faig servir amb gaire ganes perquè se sol fer servir per la rivalitat partidista que desdibuixa el seu significat, però que defineix la cultura d’estrats a la piràmide de poder, encara avui adherits a la consciència política de la nostra nació). La consciència social no canvia d’avui per demà i en un medi religiós monoteista com és el del déu diner, una part dels defectes de la cultura imperialista, hi és ben fervent. Només cal observar les lletanies en favor de líders que uns les resen per interessos propis, però molts necessitat de protecció. Els mitifiquen igual els primitius mitificaven herois híbrids de divinitats i d’humans, però també inspirat en el component cultural que és un referent social del circ romà. La cultura del dit amunt, dit avall és ben viva i està de moda com mai.
Així doncs, no és tema senzill. De fet el trumpisme, que és el que dóna una fotografia més exacta del fenomen de l’extrema dreta, que té com principal objectiu la concentració de poder garantint el llibertinatge a qui el gestiona com l’han tingut tradicionalment emperadors i monarques tant que pel que a la violència com l’espoli, és l’exageració en pantalla de l’evolució del seu règim. El jutgen però difícilment entri a la presó. Els defensors dels drets humans, els posen a la presó i després ja es buscarà un relat jurídic escaient, quan tothom sap que l’extrema dreta realment vol desestabilitzar la convivència per provocar violència.
Una de les millores que necessita la consciència social és no caure en baralles que necessiten els franquistes per poder justificar la intervenció judicial.

En qualsevol democràcia autèntica els partits o moviments feixistes o nazis haurien de ser il·legalitzats, silenciats als mitjans públics i combatuts, ja que són forces contradictòries i incompatibles. El Parlament Europeu el 2018 va aprovar la seva il·legalització, però com tot el que no són els diners, el club dels Estats es fan l’orni i miren cap a una altra banda. Cal només veure com les resolucions europees s’incompleixen de forma permanent.
A Espanya ningú amb dos dits de front, pot somiar ni pretendre que VOX sigui il·legalitzada, perquè ha de saber que l’Estat espanyol no és una democràcia. A la Transició PP-PSOE i l’esquerra caviar van optar per perpetuar, legalitzar i participar amb l’ideologia dictatorial i feixista del franquisme, i avui aquí la tenim ben instal·lada i a ple rendiment.
Per revertir la situació a Espanya caldria fer moltes més coses a més d’il·legalitzar VOX i d’altres institucions, ja que també s’haurien de fer caure els Poders de l’Estat (Judicatura, policia, militars, alt funcionariat…) el que vol dir a la realitat enderrocar tot l’edifici actual del sistema espanyol per fer-ne un de nou. I això, com tothom sap, és una utopia irrealitzable
Els catalans hem de deixar-nos de somnis, de debats estèrils, i pel bé de la nostra salut i del nostre futur, hem de posar tots els nostres esforços a fer el está a les nostres mans, com és proposar-nos de veritat plantar cara a l’Estat, amb intel·ligència per poder marxar d’Espanya el més aviat possible.
I això ara passa per posar el 14-F un vot a l’urna que sigui, útil i massiu, i cal fer-ho per JXCAT del MHP Puigdemont. Si seguim votant als que només pretenen viure de la política i als unionistes que volen perpetuar aquests sistema, no aconseguirem mai el nostre objectiu. Això sï que está al nostre abast i ho podem fer.

Al feixisme se li ha de plantar cara, totalment d’acord.

Però hem de pensar fredament que a cada moment s’ha d’escollir quina és la millor manera de plantar cara.

I ara, en campanya electoral, manifestar-se en contra de forma activa, quan munten una paradeta, és un error nostre de campanya. VOX gaudeix del suport del borbó i de tots els mitjans de comunicació espanyolistes (o naZionals espanyols) que li faran d’altaveu de qualsevol incident per manipular-lo i presentar-los com a víctimes, per comptes del que realment són, els agressors que esperen el moment per a afusellar 26 milions de persones.
En campanya no podem fer un Urquinaona.

Dit això, potser, vaja estic segur, que ens aniria millor no fer concentracions de protesta activa davant les seves paradetes.
Concentracions si, i el més massives possible, envoltant les paradetes, a una certa distància, en silenci i potser donant l’esquena, amb desplegament de senyeres gegants si es vol. Es a dir fer un Tortosa.
No podran gravar vídeos que després puguin manipular i penjar a les xarxes. Això requereix també que els mossos, que hi seran al mig, estiguin per una vegada de part de Catalunya, i contra els violents de debò, i parin els peus a les més que segures provocacions dels feixistes. Només cal que els mossos, si senten un exabrupte d’odi o antidemocràtic d’algú de VOX, el portin a comissaria en aquell moment per a declarar, encara que a continuació surti, amb això ja s’haura frenat la espurna provocadora.

Així aconseguirem fer evident el rebuig del poble català i no donarem munició electoral a VOX en no tenir vídeos que mostrar fent-se les víctimes.

De l’Editorial d’avui m’agrada la frase: Havent tornat a l’enfrontament nació contra nació, Catalunya ha obligat Espanya a descarar-se. És exactament això. Igual com es va descarar al 1936, ara ho fa en la versió 2021. A Catalunya sempre hi hagut feixistes. Abans sota el paraigües del PP i ara tenen un partit que els representa molt millor, VOX. Cal tenir en compte que molts votants de VOX a Catalunya probablement votaran per primera vegada. L’abstenció de l’espanyolisme a les eleccions catalanes abans del 2010 ha estat notable. Ara aquest vot també s’ha descarat. Perquè en aquest segle l’eix esquerra-dreta és una fotografia molt difuminada i no sembla haver-hi diferències marcades entre el PSOE i el PP, per exemple. A Catalunya passa el mateix amb JxCat i ERC, el model social i econòmic que presenten és molt similar, amb matisos estètics i històrics que els diferencien poc. L’eix que importa és el nacional, per això el canvi de votants de PSOE a VOX i si ho miréssim de PSOE a PP o a l’inrevés veuríem com importa més l’eix nacional que l’eix social. I sense que la corrupció sideral d’aquests partits els passi gaire factura. El procés català ha descarat l’estat i ha despertat les baixes emocions nacionalistes espanyoles, tinguem-ho clar. Això anirà agafant volum. El què va passar a Vic aquest cap de setmana no hagués estat possible fa … diguem 20 anys? o fins i tot 10?. Darrera la “unidad de la patria” hi ha el feixisme, tan li fa que es digui VOX, PP, PSOE o, …, és feixisme. Aquest és l’enemic que hem de vèncer.

A mi il·legalitzar un partit feixista em sembla una visió massa simplificada de la situació. Per les raons que segueixen.

Il·legalizar el partit:
– No farà que desapareguin els seus membres.
– No farà que desapareguin els qui els votarien.
– I potser sobre tot, no farà que desaparegui aquell poder a l’ombra que preveu emprar per als seus interesos la gent dels dos punts anteriors, il·legalitzats o no.

P.S. A més, il·legalitzant els feixistes els posem en una situació en que els podem controlar democràticament menys que si són legals.

VIC ÉS L’EXEMPLE DEL SENTIMENT DE CAYALUNYA, NO UNA EXCEPCIÓ

Les coses que tenen en comú VOX i el PSOE, ara i en el passat, quan vox no existia oficialment però si en la practica, son moltes més de les que força gent creu. Poso només dos exemples. un per cada banda.

Primer el més recent. Qui va salvar recentment al PSOE al parlament espanyol? VOX per afinitat política.

Anem al de mes enrere, quan Espanya ja portava temps estarrufant-se quan parlava de la transició democràtica modèlica que meravellava a tot el mon. Qui va fundar el moviment terrorista d’extrema dreta “ELS GAL” ? Felipe Gonzalez amb el seu esperit de Suresnes.

Segons l’estudi demogràfic de que ens parla el director del nostre diari, el 2019 a Espanya més de 230.000 vots van passar del PSOE a VOX. Segur que en % a Catalunya ens va tocar una quantitat petita, Però algun escó poen treure.

Si el proper diumenge, entre PSOE (ILLA), ERC I COMUNTS, no tenen majoria per formar el tripartit que volen, hi sumaran VOX, si serveix per guanyar.

El perill no és gens menor i em sorprèn que tothom visqui tranquil, o casi. Només ens queden cinc dies (comptant avui) per fer que Laura Borràs (JUNTS) guanyi les eleccions i per tant a Catalunya ens guanyem la independència.

Au vinga. Tot Catalunya ha de viure cinc dies com el de dissabte a Vic.

VOX, FEIXISTES ESPANYOLS

Estic en contra del relativisme ideològic. En democràcia no totes les ideologies són iguals. Em remeto a la paradoxa de la intolerància de Karl Popper: ¿En nom de la tolerància tenim dret a no tolerar la intolerància? Perquè en aquesta famosa teoria de la decisió, Popper ens diu que hem de defensar la nostra societat dels intolerants que la volen destruir… Com?

La resposta pot ser l’exemple d’Alemanya, il·legalitzant-los. Però en un règim del tot feixista, il·legalitzar Vox seria com agafar aigua amb un colador que té un dels forats tapats. Cal destruir el règim neofranquista que és el que aixopluga a Vox…O com diu Vicent: tan sols podrà ser derrotat si es derrota el nacionalisme espanyol.

A més, no hi crec en la il·legalització d’idees, sinó de comportaments. Els fets de Vic és un exemple de com la població respon al feixisme en l’acció directa sense haver d’esperar cap llei. Al carrer, traient-li l’oxigen, creant exemple, esmolant-se pel combat futur…

El feixisme alimenta el nacionalisme espanyol. El nacionalisme espanyol impregna tots els partits del règim, monàrquics (dreta, esquerra…). A la identitat espanyola hi trobareu el feixisme, a la catalana no.

Espanya té un problema que no es diu el 3%, sinó el 100%. L’existència del feixisme més atroç com més se’l posa en perill, ve donada en gran part per la inviabilitat econòmica del país. Espanya no és viable econòmicament. Mai oblidaré com durant el darrer trimestre de l’any 17,  importants personatges espanyols no s’avergonyien en proclamar durant els moments més àlgids de la seva inestabilitat, que “si Cataluña se va, España deja de existir”, que en realitat volia dir “Madrid, deja de existir”, perquè la resta d’Espanya els ha importat sempre una merda. Això sol explica el seu problema i el perquè de necessitar el feixisme, els reis i els seus exèrcits bestials (Vox), per defensar l’indefensable. I és que en ple segle XXI no hauria de poder-se mantenir una comunitat esclavitzada mentre se l’espolia i es destrueix, però no massa, allò just per poder-li prendre-li tot el que produeix, i per poder-ho fer sense que es rebel·lin, prendre-li tots els seus drets. Espanya no pot deixar de ser feixista, i necessita que tots els seus poders, judicials, repressius, militars, econòmics i religiosos ho siguin. Sense feixisme, Espanya desapareix com a país. Ho tenen claríssim. Molt més que nosaltres, i per això, per evitar-se problemes, la Unió Europea la defensa fins allà on pot, traint tots els seus principis pels quals va ser creada, quedant-se per tant sense projecte, la qual cosa li acabarà costant la seva pròpia existència. En aquest equilibri polític tan inestable, cada vegada que els ensenyem les dents i els beneficis de la llibertat, els fem un mal irreparable, i per això no és només un dret, sinó un deure defensar-nos tal com ho han fet els vigatans i ho van fer els d’Urquinaona. Prou de paciència, tanta ja es transforma en covardia, prou de bondats fictícies i absurdes que només beneficien als nostres enemics. Votem massivament  Junts x Catalunya!

Precisament, benvolgut director, ahir llegia el testimoni d’un cupaire passat a aquesta formació. Potser era fals i interessat, no dic que no. Però em fas pensar que la confluència independentista no és tan pura, conté, a part d’infiltrats, una porció de nacionalisme espanyol. Quan veig aquestes mans entrellaçades entre la Sabater i la Colau, per exemple, acluco els ulls perquè em fa més por que una pedregada. I la Colau no ho sé, però la Jessi, que per cert prové de la dreta blavera valenciana, després de la bufetada que espero rebran, no em semblaria escabellat imaginant-la fent el salt cap a la dreta, exactament cap a aquest partit feixista. Quan llegeixo el rostre de l’Albiach veig una reaccionària oculta rere una màscara que s’esquerda per moments.
No estan tan lluny. Espanya és una llosa. Pels catalans directament una làpida.

Si, Partal, al fin hemos llegado a hablar de “fascismo”.

Lo que hay que decir son las características que identifican al “fascismo”

Estas características están fondamentalmente centradas en el hecho que el “fascismo” es capacidad de imponerse con la destrucción, destrucción de bienes fisicos pero también de todos los valores que están a la base de la integridad de la persona y de la convivencia y de toda civilización de una sociedad.

El “fascismo” es un cancer que lleva la persona y la sociedad a la destrucción fisica y moral.

Lo de España contra Catalunya es “fascismo” y no es solo lo de la derecha (PP, CS, VOX) sino también lo de una izquierda (PSOE, PODEMOS) que quiere imponerse con la degradacion y destrucción de valores basicos fundamentales como la Verdad, la Libertad, los derechos humanos.

La lucha de Catalunya contra España para llegar a la Independencia es la lucha del Antifascismo que es Nobleza de Espíritu contra la pura capacidad destructiva fisica y moral del fascismo, el cancer sin ningún escrupulo moral que solo es capaz de destrucción.

El problema de ER es no entender que el tiempo es precioso y que hay que llegar a la Independencia lo antes posible… El tiempo que Catalunya continue bajo la dominación de España solo sirve a la fascistizacion de Catalunya a través de la destrucción y degradacion de todos sus valores civiles y morales… Españolizacion de la sociedad catalana

Amb el feixisme no es negocia mai: se’l combat.

Dit això, estan aplicant les tècniques que Goebbels i Göring ja varen dissenyar a Alemanya: crees els aldarulls, provoques, et comportes com un energumen i després acuses els demòcrates de no saber controlar el carrer. Funciona sempre i sembla mentida que no ho sapiguem. Especialment en una circumstància que, de fet, és molt similar a la de la Itàlia dels anys 20 o Alemanya dels primers anys 30: crisi econòmica profunda i ineficiència de la democràcia en respondre les necessitats de la gent. Per això també creixen els feixismes arreu, i aquest mateix parlament europeu que diu que condemna el feixisme hi admet parlamentaris de Vox o del partit d’Urban, normalitzant així l’ou de la serp.

Espanya, a més, és malauradament de matriu autoritària i supremacista. Junt amb Rússia és dels pocs països d’Europa on no hi va haver realment revolució industrial. El nacionalisme castellà, agressiu, extractiu i intolerant ho ha dominat tot i justifica el capteniment de Castella primer, i de l’estat espanyol després. No ara, sinó des de pràcticament l’Edat Mitjana. Cal recordar que Ramir I va casar Peronel·la amb Ramon Berenguer IV per por de les ànsies de dominació de l’Aragó per part de Castella ? O que el Comte Duc d’Olivares era un primer ministre dels Àustries ?

A Catalunya també tenim l’ou de la serp incrustat dins nostre. Sap greu veure com la que jo sempre havia considerat la nostra policia democràtica, girar-se com un mitjó per protegir els feixistes i carregar contra la població civil. Ja es veu que no era una cosa de si al capdamunt hi ha el major Trapero o no (unionista disposat a trencar la lleialtat al govern de la Generalitat i detenir-los a tots, per cert), sinó de la mateixa composició del cos. És normal que reprimeixin protestes violentes, però no que carreguin i colpegin contra gent pacífica mentre deixen actuar els feixistes violents, com han fet mantes vegades. Amb això només contribueixen a accentuar l’estratègia del feixisme per a assolir el poder de què parlava al principi.

Més enllà de tenir polítics eficients, que no estaria malament (començant perquè deixessin d’intentar robar-se la cartera els uns als altres i mostrar tal gran grau d’inèpcia davant la crisi), com a societat hem de ser intel·ligents en la resposta: si VOX cerca incidents, no els donem incidents. Jo crec en fer-los un Tortosa, com aquella cèlebre passejada d’Arrimadas. O en penjar crespons negres a les finestres i anar tancant les botigues a mesura que van passant, o en fer una filera silenciosa de ciutadans a banda i banda del carrer amb estelades i pancartes contra el feixisme mentre van passant. Quelcom que demostri el rebuig però que no els doni excusa en ells o a la (sigh!) nostra policia per presentar-se com a víctimes i començar a reprimir-nos. No crec que els haguem de regalar les imatges que facin que 1 sol votant més a Sant Andreu de la Barca o a Zamora opti per ells.

Perquè del feixisme és molt difícil sortir-ne.

Vicent ningú de nosaltres té cap dubte que VOX hauria de ser il·legal i els arguments que dones són irrefutables.

Però no expliques si l’estratègia de Vic servirà per reduir els vots a VOX o, pel contrari, els augmentarà. Perquè aquest és el gran dubte. Dius que s’equivoquen els que pensen que se’ls ha d’ignorar però no expliques de què serviran els fets de Vic. Per molta (tota) raó que tinguem, de què serviran?

Jo el que vull (donat que és evident que, fem el que fem, no serà il·legalitzat) és que VOX tregui quants menys vots millor i m’agradaria que expliquessis quina creus que és l’estratègia per aconseguir-ho.

Estàs segur que amb els vídeos que corren de Vic no hi haurà centenars de votants que dirigiran el seu vot (de PSOE, PP, CS o Comuns) cap a VOX? I fins i tot de persones que potser no haurien anat a votar?

La millor victòria contra el feixisme seria (ara com ara) que el 14F no entrés al Parlament o que ho fes molt per sota de les seves expectatives.

Qui t’ha pres la llibertat no pararà fins a prendre’t també la vida. I no seràs tú sinó ell, qui marcarà les regles del joc, i hauràs d’acceptar-les, si vols viure. Els jueus, la màxima dels quals fou durant divuit segles “si un gentil et pega no t’hi tornis mai, que serà pitjor”, ho aprengueren finalment, es feren soldats i ho posaren en pràctica a Treblinka, Sobibor i el gheto de Varsòvia.

La gent de Vic, Manresa i Valls ens ha marcat el camí. El qui de nosaltres hagi perdut l’últim bri de dignitat, que vagi ara a dir-los “sobretot no respongueu a les seves provocacions.”

El feixisme és la punta de llança del nacionalisme espanyol, que ja no en té prou de voler-nos esclaus. Fem-nos soldats i foragitem-lo dels nostres pobles i ciutats i, de passada, als seus protectors uniformats, feixistes com ells. Com diu Mercè Duran, amb paraules de Durruti: “Al feixisme no se’l discuteix; se’l destrueix.”

No sé si arribarem a les eleccions, però si arribem recordeu que això ja no va de dretes ni d’esquerres, sinò de nació contra nació; del nostre dret a viure, i viure en llibertat.

Doncs avui discrepo. Les llibertats fonamentals son sagrades, i no es pot prohibir cap expressió politica (una altra cosa seria q passessin als fets). Recordo Chomsky defensant la llibertat d’expressió dels negacionistes del holocaust, i com va ser malinterpretat com si ell també fos negacionista. A mes, trobo q l’embat no ha d’anar contra els pallassos sino contra l’amo del circ: els Marchena, Barrientos, PPSOE i demés columna del règim. Països com Dinamarca o Suècia te la seva quota de feixistes, formen part de la normalitat, el q no tenen es una justicia corrupta o un cap d’Estat feixista com nosaltres. Em temo q caiem en una trampa del R78 si ens entretenim amb lumpen com VOX, la nostra energia la hem d’enfocar als pilars de l’estat

Exacte, Partal, un cop més! El nacionalisme i el patriotisme espanyols existeixen gràcies al feixisme; com molt bé dius, són de matriu feixista. España té una història especialment favoirable al feixisme: la perpetuació de l’Antic Règim fins a avui dia. Les estructures de l’estat espanyol són, en el fons i en la forma estructural, les mateixes que al segle XVII. Una monarquia aliena (estrangera de fet), depredadora i corrupta, una noblesa de roba (funcionariat i burocràcia) que depèn i es concentra de i a la cort (Madrid) i una noblesa terratinent al territori (caciquismne) que l’explota i destrueix fins a la desertització i que viu a la cort i li fa la feina el funcionariat escampat pel territori (guardia civil, jutges, buròcretes, etc).

Aquesta estructura afavoreix magnificament el feixisme que enganya als ciutadans fent-los creure que els seus mals venen dels enemics exteriors (l’anarquisme, el comunisme, la massoneria, el separatisme, etc…). I que per altre part els obliga, al menys moralment, a votar els que són el seu déu i la seva providència, que emncara els permet manjar algún rosegó de pa.

Així les coses els ciutadans que composen les esquerres espanyoles han sigut educats en la filosofia de fons del feixisme i del falangisme, com tothom. Sense cap referent quotidià diferent, contraposat i contradictori. No és estrany que no sàpiguen res de la democràcia i que els faci por, i que no comprenguin el perill ni reaccionin contra el neofeixisme de Vox, o PP, o C’s.

Però en aquest panorama hi ha unes veus fortament dissonants: a Catalunya i a Euskadi, que no han mamat la mateixa filosofia, i que a sobre parlen unes altres llengues. I que són socialment i econòmica molt lluny de l’Antic Règim i els seus costums i maneres de fer. En resum: que són incompatibles totalment dins del conjunt España. I per això salten guspires i combats. I Vox ha de marxar per cames de Vic i altres llocs, per exemple. I aquesta incompatibilitat no té solució, s’hi posin com s’hi posin.

Seria massa simplista dir que el coratge de molts compatriotes a peu de carrer, a peu d’urna, a peu de manifestació antifeixista, supera en escreix el que han tingut alguns polítics?
I per no generalitzar, en Roger Torrent, en acceptar la pressió dels jutges espanyols, al moment d’acceptar la no investidura del MHP; i les CUP en ser incapaç d’arriscar-se a investir en Josep Turull? Recordem que les CUP no tenen ningú a la presó, per molt radicalment lliures que es proclamin.

Fets, no paraules.