A quina edat convé de comprar el primer mòbil als fills?

S’acosta el dia de Reis i molts pares han de decidir què compraran a la mainada. Els aparells electrònics són, de fa anys, uns dels regals estrella, especialment tot allò que té relació amb la telefonia mòbil. Durant la pre-adolescència –o fins i tot abans–, és habitual que els fills demanin un smartphone. És massa aviat per a tenir-ne un? A quina edat convé de comprar el primer? Com se’n pot regular l’ús?

Primer de tot, cal tenir en compte la maduresa del nen i ser conscient que les pantalles no són el pitjor enemic de la seva educació, com hom pensa de vegades. Pot ser positiu que hi interactuïn ja de ben petits si ho fan amb jocs educatius com ara el popular Candy Crush Saga. ‘És absurd d’allunyar els nens de les pantalles perquè a vuit anys ja saben buscar coses a Google –explica l’educador Jaume Funes–. Però els pares i els professors han d’estar-hi molt a sobre.’

Una introducció gradual

Segons el pedagog Jordi Puig, és adequat de comprar el primer mòbil quan els fills tenen entre deu anys i dotze. Encara que pugui semblar molt aviat, és en aquesta edat que comencen a anar sols pel carrer i, per tant, convé de poder-s’hi posar en contacte d’alguna manera. Tanmateix, hi posa una condició important: ‘El primer mòbil ha de servir només per a trucar. Cal comprar-ne un que no tingui internet o bé inhabilitar aquesta opció.’

Aplicar aquesta norma no sempre és fàcil. Tot sovint, els infants, els pre-adolescents i els adolescents es comparen amb companys de classe que sí que tenen mòbils amb internet. Els experts diuen que els pares han de mantenir fermament les seves decisions, tot i que poden arribar a solucions intermèdies. ‘Durant els primers dos anys, poden utilitzar el WhatsApp, però amb el mòbil dels pares’, diu Puig. I això mateix pot servir per a aplicacions com ara Instagram i Facebook.

Per exemple, els fills poden proposar de penjar alguna fotografia en un compte obert al mòbil dels pares, que poden acceptar-ho o no. ‘És important de fer-los conscients de què convé penjar a les xarxes i què no, i de quina manera els pot afectar allò que hi pengin’, afegeix Jordi Puig. D’aquesta manera, a mesura que passa el temps, els joves agafen consciència dels beneficis i perills d’internet i aprenen a fer-ne un ús responsable. Allunyar-los completament de la tecnologia seria contraproduent, tal com assenyala Jaume Funes: ‘No poden ser adolescents sense ser-ho digitalment, forma part de la seva identitat.’

A partir de tretze anys, és normal que els joves ja facin servir un mòbil amb internet, però es recomana que els pares en mantinguin un control moderat, tot seguint els fills a les xarxes socials i avisant-los si publiquen continguts que consideren inadequats. Encara que pugui semblar un excés de control, Puig diu que si es regala un mòbil amb internet directament pot passar que més endavant calgui aplicar prohibicions, cosa que s’evita si els joves entren en aquest món de manera gradual i tutelada. Si aprenen a fer-ne un ús responsable, al cap del temps ja no caldran, aquestes prohibicions, perquè no faran res que els sigui perillós: ‘No prohibeixes, sinó que vas obrint portes.’

Jaume Funes també diu que no s’han de deixar els nens sols els primers anys que tenen accés a internet perquè la xarxa pot arribar a ser un ‘univers terrorífic’. No cal caure en alarmismes, però sí ser conscients que, amb un sol clic, poden accedir a imatges de violència extrema o pàgines que fomenten l’anorèxia o tota mena de pornografia.

Aplicacions per a evitar-ne un mal ús

Els pares poden controlar, d’alguna manera, les hores que els fills passen davant el mòbil i el contingut a què accedeixen, però tampoc no és sa que s’hi obsessionin. Per a evitar que l’utilitzin en llocs com l’escola, hi ha aplicacions –com Kuukla– que poden blocar l’ús d’internet al telèfon durant un període concret, amb una contrasenya que només saben els pares. En aquesta mateixa línia, és útil l’eina de control patern a internet, que pot blocar continguts concrets. També poden servir aplicacions com ara Qustodio, Teensafe, Net Nanny o Norton Family.

El preu, un altra cosa a tenir en compte

Més enllà de la situació econòmica de cada família, és important de no comprar mòbils massa cars al jovent. ‘Cal començar per un mòbil de primera generació barat i anar pujant de preu, si escau –diu Puig–. Fins i tot es pot intentar que el nen en pagui una part. Han de saber que hi ha coses que a vegades no es poden tenir. Sóc partidari d’ensenyar-los la nòmina i tot, perquè en siguin conscients.’ Funes ho subscriu: ‘Els pares han de fer entendre als fills que no tothom pot tenir un iPhone 7. Han de comprovar que darrere de cada euro hi ha una mare que treballa.’

Predicar amb l’exemple

Que s’ha de donar exemple als fills sembla evident, però a vegades no ho és tant. Així com és difícil que el fill d’uns pares que no llegeixin tingui interès per la lectura, un pare que es passa el dia connectat a la xarxa amb el mòbil no pot esperar que els seus fills en facin un ús moderat. ‘Els pares han d’intentar gestionar la diferència entre estar connectats i estar disponibles –diu Funes–. No pot ser que es desesperin si es queden sense dades.’ Els nens i joves reprodueixen conductes de tota mena i, per tant, també les que tenen a veure amb els hàbits tecnològics.