A Espanya se li obre una gran esquerda a Brussel·les pel Catalangate

S'ha completat la imatge d’una tríada d’estats, amb Hongria i Polònia, que els espanyols sempre han mirat d'evitar, però ahir no se'n van sortir

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
19.04.2022 - 21:30
Actualització: 19.04.2022 - 20:56
VilaWeb
Diana Riba, vice-presidenta de la comissió d'investigació sobre Pegasus (fotografia: Adam Albert).

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Aquest parlament ha estat vigilat”, va dir el president Carles Puigdemont ahir a la tarda al Parlament Europeu, a la sessió inaugural de la comissió d’investigació sobre les ingerències que s’han fet en estats membres de la UE amb Pegasus. Diana Riba, una de les vice-presidentes d’aquesta comissió i alhora una de les víctimes de Pegasus, advertia: “Espiar-nos a nosaltres és espiar tot el Parlament Europeu.” El missatge fou molt clar i es va entendre perfectament a l’eurocambra, que veia –com també feia notar ahir la Comissió Europea– que el problema és molt greu i que no es poden permetre de fer veure que no passa res.

L’atzar ha volgut que l’endemà de fer-se públic l’escàndol del Catalangate, l’espionatge a gran escala a seixanta-cinc polítics independentistes i membres de la societat civil, arrenqués a Brussel·les la feina d’aquesta comissió que feia mesos que havia impulsat el grup de Renew Europe i que s’havia acordat arran dels casos revelats d’espionatge a activistes i polítics a Polònia i a Hongria, els dos estats més assenyalats a la UE per la vulneració de drets fonamentals. I precisament aquest mateix dia a l’eurocambra tothom sabia que Espanya se’ls havia unit, amb un cas molt més greu, de més abast i complexitat, tot completant la imatge d’una tríada d’estats que els espanyols a Brussel·les sempre han fet mans i mànigues per evitar. Però aquesta vegada no se n’han sortit.

Perquè si bé a l’estat espanyol les reaccions a l’escàndol de l’espionatge contra l’independentisme són entre tèbies, de menyspreu i inexistents, a Brussel·les ahir es va veure que s’ho prenien molt seriosament. Per començar, perquè al Catalangate no s’hi van referir tan sols Puigdemont i Riba en la sessió inaugural, sinó també el president de la comissió, Jeroen Lenaers, del Partit Popular europeu, quan va dir que el Parlament Europeu havia de donar suport a les víctimes independentment del color polític o la nacionalitat. “D’ençà de la creació d’aquesta comissió –va dir– han anat sortint notícies, com quan aquest cap de setmana s’ha sabut que seixanta-cinc persones han estat espiades, algunes de les quals són diputats.”

I encara més: el grup Renew Europe, el grup dels liberals, en què el pes específic que té Ciutadans ha originat diverses accions i preses de posició contra l’independentisme català, ha tingut un gest insòlit: en el comunicat que van fer coincidint amb l’inici de la comissió, hi van incloure una demanda més a les que hi havia presentades i que afectaven Hongria i Polònia: “És necessari que el govern espanyol aclareixi si és un client de NSO Group o no. I això ha de portar també a una investigació independent sobre l’ús del programari espia Pegasus contra els catalans identificats en la investigació [de Citizen Lab].”

La sortida de to de Zoido

Dos d’aquests catalans identificats són membres d’aquesta comissió: Carles Puigdemont i Diana Riba, i tres més també són eurodiputats: Jordi Solé (que n’és membre suplent), Toni Comín i Clara Ponsatí. Ho van fer notar uns quants eurodiputats. No pas l’espanyol Juan Ignacio Zoido, eurodiputat del PP, ministre d’Interior durant el govern de Mariano Rajoy i un dels artífexs de la repressió contra el Primer d’Octubre. Zoido va dir una mentida: “Em sorprenen algunes acusacions que ha fet el secessionisme català, més encara quan els experts han reconegut que no hi ha evidències conclusives que vinculin les acusacions recents amb el govern d’Espanya.” Zoido manipulava. John Scott-Railton, el representant de Citizen Lab que va intervenir com a expert en aquesta mateixa comissió, a migdia havia participat en la conferència de premsa conjunta d’ERC, Junts, CUP, Òmnium i ANC a l’eurocambra. Scott-Railton va afirmar rotundament que tots els indicis apunten que és obra del govern espanyol, “per raons d’interès obvies, tant dels objectius com del moment en què es van infectar els dispositius de les víctimes”.

La visió evasiva de Zoido, que intervenia telemàticament, era estrident. Perquè Zoido va ser màxim responsable de la policia espanyola durant uns anys, entre el 2017 i el 2018, en què Pegasus fou utilitzat per espiar independentistes, polítics i membres de la societat civil, coincidint amb el referèndum de l’1-O. I Zoido és a la comissió d’investigació sobre Pegasus dient coses com aquesta: “L’ús indegut de Pegasus no és propi de democràcies europees, sinó de tiranies de la vigilància.” Pel seu paper en el govern espanyol, seria lògic que fos cridat a declarar a la comissió.

S’obre l’esquerda

Els polítics i alts funcionaris espanyols fa temps que s’afanyen a ocupar llocs estratègicament importants en les institucions europees; ha estat la manera d’entrebancar les demandes de l’independentisme, ja fossin de reconeixement polític o de denúncia de la repressió. Vet aquí Zoido a la comissió sobre Pegasus, on també hi ha l’ex-ministre socialista Juan Fernando López Aguilar, que com a president de la comissió de Justícia del Parlament Europeu ha aplicat més d’una vegada el seu biaix ideològic. També hi ha el cas de l’eurodiputada Dolors Montserrat, presidenta de la comissió de Peticions, o el conegut cas d’Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans que presideix la comissió d’Afers Jurídics des d’on es va dirigir el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí.

La posició de força dels espanyols ha donat aire fins i tot als atacs dels partits unionistes contra la immersió en català a les escoles i ha escampat la teoria conspirativa dels contactes de l’independentisme amb Rússia. Són dos exemples. A la Comissió Europea el mur de contenció contra l’independentisme ha estat fins i tot més impenetrable, construït entorn de “l’afer intern espanyol” amb què l’executiu comunitari ha fet els ulls grossos a les constants vulneracions de drets fonamentals en l’estratègia repressiva contra l’independentisme.

Però ahir, ni que fos de manera fugissera, la resposta de la Comissió fou una altra. Demanat per l’afer Pegasus –si bé no específicament en relació amb el cas català sinó en termes genèrics–, el portaveu comunitari va respondre que era inacceptable, que no es podia tolerar que cap estat membre espiés “il·legalment” els seus ciutadans, i que els estats tenien el deure d’investigar-ho. Esquerda oberta a la plaça de Schuman, seu de la Comissió, i també a la plaça de Luxemburg, seu del Parlament Europeu, on ahir Pegasus va entrar per la porta gran. I quan toca tan de prop, neguiteja. “Aquest parlament ha estat vigilat”, deia Puigdemont. “L’ús indegut de Pegasus no és propi de democràcies europees, sinó de tiranies de la vigilància”, deia Zoido. Totes dues frases, posades de costat, permeten d’entendre per què a Brussel·les, més que no a Madrid, el Catalangate és un afer molt preocupant.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies