A Barcelona, un referèndum que pot guanyar perfectament Ada Colau

  • Colau ha entès com ningú que amb quatre grans partits en dansa no s’ha de preocupar de què pensa el conjunt dels ciutadans, sinó que tan sols ha de mantenir units els seus

VilaWeb
Ada Colau durant el vermut de començament de campanya (fotografia: Quique García).

El CIS va irrompre ahir en campanya amb moltes enquestes, però especialment amb una de Barcelona, molt diferent de totes les que s’havien fet fins ara; una enquesta que atorga a Ada Colau una victòria comodíssima. Segons el CIS, l’actual batllessa no solament no perdria representació sinó que guanyaria tres regidors, una dada que sembla desafiar el sentit comú.

I això del sentit comú no ho dic tan sols per les sensacions que qualsevol pot tenir al carrer. Passa que totes les dades demoscòpiques d’aquests darrers mesos han anat evidenciant l’existència d’un sentiment generalitzat contra la gestió d’Ada Colau que costa d’imaginar que s’haja esborrat així com així, d’avui per demà. En el darrer baròmetre municipal, l’oficial, del desembre del 2022, un 66,4% dels barcelonins afirmaven que Barcelona havia empitjorat el darrer any. I és creïble que Ada Colau puga, en aquest ambient, no tan sols no rebre un càstig, sinó guanyar tres escons?

Ja sabeu que, tradicionalment, a VilaWeb som molt escèptics sobre els resultats indicats pels sondatges. Per això advertim sempre: “Aquest article es basa en els resultats d’un sondatge i s’ha d’interpretar tenint en compte això: com s’ha demostrat, no hi ha garanties que quedin reflectits en els resultats finals.” La nit electoral veurem, per tant, si el CIS anava bé o anava errat. Però hi ha una novetat que crec que cal analitzar aquesta vegada i que podria fer servir ben perfectament Ada Colau per a guanyar unes eleccions que es configuren com un referèndum sobre ella, més que no com unes municipals normals i corrents.

La cosa és que en aquestes eleccions el batlle de Barcelona podria ser perfectament algú que només obtinga 10 regidors –que són, de fet, els que van tenir Ernest Maragall i Ada Colau ara fa quatre anys. Fa una dècada, en fa dues, ningú no podia aspirar a ser batlle de Barcelona sense tenir 18 regidors, 19 o 20. Però com que ara cap partit no es destaca clarament dels altres, com passava abans, i s’han anivellat tant els resultats de quatre grans forces polítiques (ERC, comuns, Junts i PSC), en realitat, les eleccions barcelonines han canviat completament de sentit. Abans per a guanyar calia el suport de votants que no eren estrictament del teu partit, però ara cal mantenir fanàticament al teu costat els teus i que no se’n vaja ningú a votar una altra cosa.

Són dues concepcions de la batalla electoral, de la tecnologia electoral, però també de la política. I això Ada Colau ho entén com ningú més: ella governa per als seus i prou –una cosa mai vista en un país i una ciutat que mantenien un gust històric pel pacte. Els altres dirigents polítics encara proven de governar per a tots, o per a molts. Colau no. Colau tan sols governa per als seus. La seua campanya electoral va adreçada als seus i prou. La seua comunicació tots aquests anys només anava a cercar els seus i només l’entenien els seus. Però és que ella no té gens d’interès que el vote ningú més que els seus. Perquè sap que si per governar tan sols ha d’aconseguir deu regidors, mantenint cohesionat el seu electorat ja els té.

I per això tant li fa què puga pensar la majoria de la població. Ni el seu patiment. No crec que l’espante ni la prive de dormir, ni tan sols que estiga preocupada perquè un 66,4% dels ciutadans opinen que la ciutat va pitjor i s’hi viu malament. Perquè les seues xifres són unes altres. Ella governa gràcies al fet que va obtenir un 20,71% dels vots en les eleccions del 2019. I sabeu quina intenció de vot li dóna el sondatge que va publicar ahir el CIS? El 24,8%. Que un 66% de la ciutat es queixe, a ella no li fa ni fred ni calor. S’ha dedicat durant vuit anys a alimentar els seus, a regalar-los, a mantenir-los, a cohesionar-los. I ara s’ho cobrarà.

No tot és tan senzill, malgrat tot. Colau té un cert risc de perdre perquè en realitat tot això va molt ajustat –n’hi ha prou que hi entre la CUP o Vox, per exemple, i ja canviaran totes les xifres. Per això tan sols la podria preocupar la situació si un dels altres tres candidats grans se’n desmarcàs per endavant. I en realitat només la preocuparia que se’n desmarcàs Xavier Trias, perquè Collboni i Maragall ja no tenen credibilitat opositora. És a dir, que Colau estaria preocupada si no parlàssem d’un duel de quatre, sinó d’un duel de dos, entre ella i Trias. En aquest supòsit sí que potser els seus votants no serien prou. Però no ens enganyem, que, així i tot, com vam veure perfectament fa quatre anys, sempre li quedarien les maniobres amorals, com aquella que va executar amb el racista Manuel Valls. Maniobra que va sorprendre alguns, dels seus i tot, perquè encara no havien entès que això d’Ada Colau no es tracta de governar Barcelona ni per als barcelonins. Es tracta d’ella i dels seus.

 

PS1. El pla de Colau té a veure amb allò que explica Christophe Guilluy sobre París i que vaig descriure en aquest editorial. Com allí, Barcelona va pel camí de ser una ciutadella tancada en mans de la nova burgesia d’esquerres, d’aquesta nova elit econòmica que fonamenta la seua rapinya en els sous públics i en la desigualtat entre aquests i el treball privat. Una elit que, com passa a la capital francesa, veu la classe mitjana com una enemiga i, per això, l’expulsa, literalment, mentre elucubra sobre drets esotèrics i proclama conflictes inventats per poder acusar de feixista qualsevol que els diga a la cara allò que fan.

PS2. Avui comencem la campanya electoral que, en el cas de VilaWeb, se centrarà en dues coses especials que completaran la informació del dia a dia. Per una banda, presentarem uns informes sobre ciutats, un cada dia, que avui comencem amb Berga i que demà continuarem amb Castelló. I, per una altra banda, cada dia a les deu del vespre, Esperança Camps, Odei Etxearte i Tomeu Martí us presentaran tres dietaris de campanya, de València, Barcelona i Palma estant.

PS3. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué La tertúlia proscrita, amb Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal, que s’ha consolidat molt ràpidament com un dels pòdcasts més escoltats en llengua catalana. Precisament aquesta setmana s’hi han afegit Esperança Camps, Odei Etxearte i Tomeu Martí, per parlar de les conseqüències de les eleccions municipals i als parlaments valencià i balear. Ací en teniu la versió en vídeo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.05.2023  ·  22:24

Com n’han de ser de mediocres les elits dels partits per a veure’s engalipats per una colla de veritables illetrats com Ada Colau i els seus. Encara no han entès que els temps estan canviant. Creuen que només és una cançó. Veurem com acaba, tot plegat.

Lluís Casas
Lluís Casas
11.05.2023  ·  22:32

La nostra Cuatribarrada tindria la única que ens tindria que aplegar ha tots els catalans.
Partint de aquesta base, jo i no sols jo estem comentant que de cara a les properes eleccions i les que vinguin posar la papereta del 1 de O, en primer lloc i desde el 2.017 per molta gent aquesta és la nostre festa Nacional, la del 11 de Setembre es imposada i ens están fen memòria de una derrota.
Jo vui fer un símil del passa’t i del present, fitseuse la comparació, supusem, juga el Barça i el Madrid, per raons diversas aquet ens guanya per un 0 – 5, alguna cosa a celebrar per aquesta derrota?
Dons en el pas dels anys de derrotes polítiques unes cuantes i els nostres polítics hu van celebran, el poble no té rés a celebrar, però si que el poble el 1 de Octubre hu vol celebrar. Continuarà.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
11.05.2023  ·  22:59

Si l’enquesta del CIS diu això, senyal de que La Sra. Ada Colau torna a ser el candidat de l’espanyolisme … deuen haver detectat ja que en Collboni recularà … De lo de Rodalies ningú en dona la culpa als Comuns: uns erradament es pensen que depèn de la Generalitat de Catalunya i uns altres saben que depèn del Gobierno de España … dels qui tenen opcions la única que no hi perd (amb el desgavell de Rodalies) és na Colau

Jaume Riu
Jaume Riu
11.05.2023  ·  23:35

LA NOVA ELIT ECONÒMICA DE SOUS PÚBLICS
Per mi és evident que el govern de la ciutat de Barcelona veu la clase mitjana com una enemiga i, per això, l’expulsa literalment, igual que ha passat a París.
A mi m’ha expulsat.
M’expulsen de Barcelona els conflictes inventats que és volen resoldre amb solucions populistes que amaguen les solucions tècniques i, sobretot, m’expulsa de Barcelona el genocidi cultural contra el català que imposen per despersonalitzar meticulosament la capital de Catalunya.

Jo hi estic empadronat i votaré a Barcelona, però que tremoli l’enemic, perquè no formo part dels conservadors de la monarquia franquista, no sóc dels que no volen la independència de Catalunya i s’apropien de la ciutat com un objectiu polític de la nova elit econòmica de sous públics.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.05.2023  ·  23:51

Cap idea assertiva per part d’ER, Junts o CUP mentre segueixen cobrant el seu sou menyspreant-nos com electors i votants de l’U d’octubre.
No han fet ni un pas simbòlic com demanar llistes obertes.
És una vergonya la seva inacció absoluta.

Mentre la Colau utilitza la seva “pau ciutadana” contra la bogeria (Sic) independentista.

¿Sortirà alguna persona o associació (ANC, Consell de la República, AMI…) capaç veure un futur independent ??
Ho veig difícil.

Sort tenim de les Aspirines que ens administra VilaWeb de tant en tant… però les Aspirines no curen.

_Polítics encara vius:
Josep Costa (eivissenc)
Albano D Fachin (argenti)
Clara Ponsatí (mig anglesa)

Lurdes Alonso
Lurdes Alonso
12.05.2023  ·  00:15

No teniu la sensació que ERC, Comuns i PSC ja han pactat que ells tres es recolzaran fent un govern a tres i posant de batlle a qui tregui més vots?
Tots contra Junts, com en altres àmbits.
I una part dels votants de Junts desencantats per diversos motius.
I l’espanyolisme esperant aquesta disminució de vots de Junts per celebrar el funeral de l’independentisme.

Pauli Morer
Pauli Morer
12.05.2023  ·  00:48

Es evident que el sentit comú es el menys comú de tots els sentits, això explicaria la eventual victòria de la Colau, el que l’hi estaria bé es que li fessin la mateixa jugada que va fer al Maragall fa 4 anys. Si torna a sortir ens mereixem tot el que ens pugui passar.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
12.05.2023  ·  00:56

El model “Ada Colau” és el mateix que el de “Rita Barberà”.

Ambdues només feien servir el seu poder per a afavorir les seues colles respectives.

Comparem el “popularisme” de totes dues amb un grup de fanàtics que les segueixen i exalten. Veieu la coincidència de l’America’s Cup. Un esdeveniment que només beneficia i poden escometre grans empreses de l’IBEX35.
Hom diu que creen ocupació: fals; doncs tenen una data de caducitat que fan vindre gent que després no pot instal·lar-s’hi a viure. Hi ha un descens o estancament de població, que després no ha pogut solucionar per ser els jornals precaris i el preu de l’habitatge inassolible si no et dediques a “l’alta delinqüència”. Eixos personatges són qui acaben quedant-s’hi. No els pinxos de barri.

Que és el que s’esdevingué al Cabanyal-Canyamelar, etc que Rita promocionava ex professo la degradació immobiliària, droga, etc.

El mateix fenomen que hem vist darrerament a El Carmel, La Mina i si m’apureu- on estan menant Gràcia, i certes vores de Palau-Solità, ja pegant a muntanya, etc.

Sobre el tema estrella de les “super-illes” ja vaig fer una aproximació urbanística i històrica en un altre editorial. Res a veure ni amb Ildefons Cerdà, ni l’actuació d’esponjament de Ferrater, a qui acompanyava J.M. Montaner d’ideòleg, i q ara és un dels “teòrics” q té Colau, però q no ha dibuixat gens des q acabà la carrera.

Res a veure amb l’urbanisme de València. On hi ha una idea d’àrea metropolitana subjacent però que primer ha de quallar als barris de la perifèria humanitzant-la. Oblideu-vos d’ocurrències com “l’urbanisme tàctic”, perquè l’urbanisme és mort. Al sud de l’Albera, a la nostra nació, es regeix amb l’espanyola Llei del Sòl, que té una idea només econòmica de creixement. Cap ni una que siga de qualitat de benestar de la població, ecològica, de bonesa d’aigües i aire, de quantitat de vegetació que ature el canvi climàtic. És pensada per a grans intervencions del XIX tipus del París de Haussmann. Amb grans empreses de l’IBEX35. Perquè us penseu que Ribó ara és la diana i Català l’esperança blanca de Màdrix?
Ribó ha fet petiteses intervencions on a les empreses lligades al poder colonial español no les ix a compte, a no ser de contractar a pèrdues, on no es rescabala com en temps de Rita Barberà.

Per això li calen esdeveniments a Ada o ampliacions del port de BCN per a creuers. Itziar Gonzàlez estigué la setmana passada a València a la què vaig assistir-hi amb el director general de model de ciutat de Palma, Biel Horriach i Estarellas on explicava això que conte i com havien creat eixos i zones de sòl programat que s’havien tornades “no-urbanitzables”, juntament a Joan Ribó i llur equip.
Ïtziar explicà la repercusió de les actuacions del Port en un plànol de BCN on es veié com afecta negativament l’àrea que s’endinsa mig km cap a dintre ciutat. O la devastació de General Mitre i la zona de Sant Gervasi.

L’independentisme també ha de tindre la seua manera d’actuar a batlies i llur “paisatjo-urbanisme”.

Massa complexitat per a tan poca batlessa i tan mal preparada com era Rita Barberà que feien d’ella el que els rotava a les empreses vingudes des de Màdrix a robar-nos. Que és, sovint, a l’única cosa que vénen a aquesta nació.

Josep Blesa (València)

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.05.2023  ·  06:17

Paguem impostos per forrar funcionaris militants. L’aristocracia funcionarial es el càncer de Catalunya, i l’Esquerra nomes sap fabricar funcionaris ganduls, que ens consumeixen una milionada per no fer res de res. Fabricar paper contra la gent, es progressisme

Miryam Niubò
Miryam Niubò
12.05.2023  ·  06:40

(Jaume) Colau és la candidatura de l’estat, com algú més ha escrit. Algú podria dir que en Collboni. Doncs també, igual que aquests darrers anys, amb la missió, com es pot observar, d’enfonsar la capital de Catalunya.

Carles Serra
Carles Serra
12.05.2023  ·  07:13

Gràcies Vicent per posar llum a tant de cinisme i immoralitat.
Aquesta Colau aguanta perquè forma part d’aquesta espaÑa, sense oblidar que també aguanta perquè partits/polítics com el PSO€ i ER l’apalanquen; com bé saps Vicent, amb 10 vividors mediocres de regidors no es pot dur a terme tot lo que ha fet i fa aquesta pàjara de Colau i el seu partit.
Doncs aquesta Colau ha fet i fa lo mateix que ja fa molts anys pràctica el PSO€ a la Colònia catalana, ja em direu que ha fet en els pobles a on governa fa anys i panys, ara aquesta política també la pràctica ER.
En fi Vicent, és aquesta societat del cinisme i l’hipocresia.
Disculpa’m Vicent que ara et passi a comentar aquest Estevan propietari de l’empresa Desakopa, aquest element actua així perquè defensa aquesta espaÑa, és allò de por espaÑa mato; quant hi ha uns pobres nois Hasél a la presó i Valtonyic a l’exili, per unes cançons que denuncien aquest sistema franquista i corrupte espaÑol.
Aquesta és realitat d’aquesta espaÑa i la seva societat.
És allò que ja he fet esment moltes vegades i que en Pla tenia molt clar, el 90% dels espaÑols la seva ideologia es franquista.

Victor Serra
Victor Serra
12.05.2023  ·  08:37

És incoherent promoure l’abstenció i després lamentar-se que guanyin Colau o Collboni. No sé si l’enquesta del CIS està bé, però si es donéssin aquest resultats serien els pitjors per l’independentisme en dècades. I aquesta és la lectura que es faria després de les eleccions i com es governaria els propers 4 anys. La Barcelona proviciana i més espanyola que mai governaria amb poques possibilitats de fer-li oposició.

jaume vall
jaume vall
12.05.2023  ·  08:38

Per tenir electors conscients, per tenir més civisme, per no gastar tant en segurates, educació.
Cada euro (cada milió d’euros) invertit en educació ens acosta a Europa. Cada euro gastat en segurates ens acosta a Espanya.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.05.2023  ·  09:07

COLAU: EL VOT DE LA INTOLERÀNCIA…

Com s’explica en la tertúlia proscrita, el relat independentista ha desaparegut de les eleccions autonòmiques. La “dreta i l’esquerra” han aconseguit deslligar els problemes de la gent, l’habitatge, els trens, la precarietat, la sequera … de la verdadera sortida: la independència.

Ho han fet a imatge igual de com volen aïllar el català en la bombolla d’un nacionalisme intolerant, ranci i provincià. La independència, també esdevé la inutilitat identitària front l’espanyolisme cosmopolita. Colau agafant el discurs dels fatxes pel que fa a la catalanitat, s’emporta el gat a l’aigua amb la multicultura i altres collonades de l’esquerra caviar.

I la majoria indepe, dormint…

carme escudero
carme escudero
12.05.2023  ·  09:18

Si no estiguèssim tan anestesiats i esmaperduts hauríem pogut crear potents grups de pressió a les xarxes. Incitar al vot nul massiu, treure de nou les estelades al balcó i animar la gent. En aquest estat d’ànim qualsevol pot amb nosaltres. I sería terrible per Barcelona 4 anys més de Colau!!

Joan Arenos
Joan Arenos
12.05.2023  ·  09:21

Amb els vots nuls i l’abstenció que hi haurà, no m’estranya que els comuns, amb el mateixos vots, s’enfilin als 13 regidors.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
12.05.2023  ·  09:25

Colau no governa, ni pels seus ni per a ningú.
En els darrers 4 anys que ha fet de positiu i rellevant? Acabar un túnel (Glòries), que s’havia començat fa segles, fer súper-illes i fer a correcuita un carrer de postal (Consell de Cent). Tot això a territori no-Colau i a dictat dels lobbies del turisme i l’automoció.
El que fa molt be la Colau és mentir, amagar-se tàcticament (aquesta legislatura no se li ha vist el pel) i pactar amb el diable com una campiona (acceptant vots d’investidura del seus PRINCIPALS ENEMICS, per fer anti-política progressista i torpedinar el màxim possible el Procés Independentista. Que és el que realment assegura el futur a espanya als polítics catalans, que li pregunten a l’Aragonés… una altra còpia del mateix model).
Aquestes són les raons veritables per les que el CIS cuina l’enquesta propagandista i pel que al final tots votaran la seva investidura (amb l’excepció de Trias, però per que no caldrà que ho faci).
Des del 155 la política a Catalunya, a tots els nivells, es fa des d’espanya i es governa exclusivament des de Madrid. I per això fan tant de fàstic els polítics i els seus partits. I per això hi ha tanta desafecció dels indepes de pedra picada (“resistencialistes” que els anomena l’Ot Bou).

M’ha disgustat bastant el to de l’article d’avui de l’Ot (matant i menystenir el “Resistencialisme”) i també trobo que el teu, Vicent, esquiva hàbilment la denúncia de que Colau és, principalment, el principal “agent doble” espanyolista a BCN (cada cop menys “doble”, per cert).

En comptes de fer periodisme derrotista i/o idealista, per què no us plantegeu a VW estimular la creació d’un escenari que permeti intentar superar l’actual situació tan lamentable? (anomenar-la de “pacificació” o “re-autonomització” és de blanquejador professional i d’una tergiversació de la realitat premeditada)

Per què no feu definitivament el pas a VW d’ajudar a la re-organització del Procés i la creació d’un nou espai polític Indeptendentista? (aliè a la degeneració dels polítics catalans actuals, fake-indepes i espanyolistes)

Sigueu valents !!! Estimeu el vostres lectors !!!
Una abraçada,

PD: Re-Organització de l’Independentisme ja !!! Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És molt urgent !!)

Mònica Vidal
Mònica Vidal
12.05.2023  ·  10:44

Excel·lent anàlisi! Claríssim. Brillant. Què podem fer des de VW per tal de revertir aquesta tendènca? Vist així, potser no convé no anar a votar.

Merci!

Paola Polacco
Paola Polacco
12.05.2023  ·  11:19

La política mai va ser neta, però s’ha convertit en un clavegueram infestat de rates, mentre que els molts que estaven disposats a arriscar-se a les pallisses de la guàrdia civil l’1 d’octubre accepten ara la seva impotència incondicional. I així va. Què passa amb la Dolors Feliu i la llista cívica? Com més ràpid cauen les bombes, més silenciósa es torna l’Assemblea.

Susanna Herce
Susanna Herce
12.05.2023  ·  11:29

Segur que alguns dels que lamentarien una victòria de Colau, pensa abstenir-se, ficar la papereta de l’1 O o votar en blanc. Qualsevol d’aquestes decisions afavoreix als candidats més “importants” (i més concretament al més ben posicionat, en aquest cas, Colau) i a més impedeix que alguna vegada arribin a primera línia els petits partits.

La premsa està actuant (informant) com si només s’hi presentessin els quatre o cinc de sempre. Però n’hi ha d’altres que són ignorats. Bé, a alguns pobles no hi ha tria possible, i en aquests casos (si la candidatura no ens fa el pes) només es pot manifestar desacord amb l’abstenció, vot nul, vot en blanc, estic d’acord.

L’editorial d’ahir parlava d’altres democràcies més elegants, molt diferents a la nostra, que tenen en compte l’opinió dels ciutadans, con ara Suïssa, Islàndia, o el sistema de consultes dels EEUU, per exemple, que demanen el vist-i-plau de la població en moltes ocasions.
Les ILP a Espanya no tenen res a veure amb les suïsses. Aquí imposen unes condicions gairebé impossibles d’assolir, fins el punt que crec que, en quaranta anys, només n’ha reeixit una i encara la “justícia” intenta rebaixar-la.

Però d’on hem tret la idea de que Espanya és una democràcia? Ens ho van vendre (amb el suport entusiasta de la premsa) i molta gent s’ho ha empassat, malgrat les evidències.
España no és una democràcia. Segueix recordant la comèdia de Cánovas del Castillo i Sagasta, amb el torn pacífic pactat. Un teatre. I per l’acceptació que mostrem els ciutadans de la ineptitud, la justícia no equiparable a
models avançats europeus, la corrupció, el maltracte a determinats col lectius, la qualitat de vida cada cop més precària, la poca transparència, el nivell d’atur i la manca de cultura general, recorda més a Marroc que a Dinamarca. I el teatre cada cop surt més car.

Hi ha gent que, farta dels incompliments dels últims anys (com no acabar-ne fart!) també es demana per què votar partits petits que tot just, amb sort, poden treure un regidor (o un escó a les generals), i és pràcticament impossible que guanyin unes eleccions.

No teniu en compte:
-Que de vegades un partit petit, o un candidat poc conegut ha sorprès tothom.
– Que l’única manera de fer saltar dels càrrecs a polítics incompetents, és posar-ne uns altres. Ni l’abstenció ni el vot nul o en blanc.
– Que fins i tot en el cas de que aquí i allà sortissin inesperadament, regidors de partits extraparlamentaris, serien un toc d’atenció als “grossos”, que potser intentarien escoltar una mica més, per a evitar l’eventualitat de que, a les següents, els petits agafessin embranzida. Més que res perquè perdrien càrrecs. Mentre les cadires no perillin, mentre “ells” vegin que els votants no contemplen cap més opció, estaran tranquils.

Recordem que va passar fa uns anys? Quan alguns partits, que mai s’haurien plantejat la independència tot i que en parlessin per quedar bé, es van veure obligats a pujar al carro o quedaven fora de la “competició”?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.05.2023  ·  11:50

Tinc la sensació que aquestes eleccions será present molta abstenció. Cada dia que passa fa falta més una llista cívica, per tant no podem dormir

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
12.05.2023  ·  12:54

Per tot això, l’opció no és l’abstenció.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
12.05.2023  ·  13:17

Enguany, serà la primera vegada que a les eleccions municipals no voto a Barcelona. Em vaig “exiliar” de la meva ciutat natal ara fa quatre anys. M’ofegava cada cop més en una ciutat que la sofria inhòspita i agressiva. Jo em considero de classe mitja- alta i em defineixo independentista i social- demòcrata amb empelts de liberalisme progressista.
Si pogués m’agradaria contribuir a què no guanyés la inculta, manipuladora i autoritària Colau. Cada cop estic més tip d’aquesta pseudo esquerra autòcrata que ha copiat els tics d’una dreta funcionarial autoritària, que predica allò d’una cançó salsera sud-americana que diu, traduït al català: “surt tu que m’hi poso jo”.

Daniel Mir
Daniel Mir
12.05.2023  ·  13:44

Molt d’acord amb xo que apunta en Josep Blesa.

Adés, veient les imatges dels aldarulls de la Bonanova okupes/antiokupes (o, millor, els aldarulls de caire electoral del binomi espanyolista Colau/bòcs, amb la, sospitosament oportuna, actuació judicial), em venia a la memòria la excusa de la meva àvia per no vindre a Barcelona. Sempre havia sigut renuent a viatjar-hi, tot i les lloances que li feien de la magnificència de la ciutat, els espectacles, els edificis, carrers, places, parcs i jardins… i responia que no. Que no volia anar-hi perque hi havia “massa gent i poques persones”.

Ben mirat, i veient xo que veiem, m’en dono compte de la saviesa de la meva àvia.

Josep Diaz
Josep Diaz
12.05.2023  ·  15:07

Guanyara, si especialment entre els votants independentistes s’escampa l’abstenció. Encara que no ens agraden les regles son les que son.

Albert Parés
Albert Parés
12.05.2023  ·  15:20

En aquest cas discrepo que que la batllessa Colau estigui sola i només governi pels seus. Governa conjuntament amb el PSC i amb el suport extern d’ERC que ha aprovat pressupostos i les qüestions més importants. Si les polítiques que s’han aplicat són les dels Comuns, que crec que en molts casos no és així, s’hauria de demanar explicacions al PSC i a ERC per donar suport a l’alcaldessa, no criticar l’alcaldessa Colau per aplicar el seu programa electoral.

Carles Gil
Carles Gil
12.05.2023  ·  16:36

No votaré En comú. Tot i això, Sr. Partal, trobo desafortunat el vostre article, perquè: 1) el govern municipal de la Sra. Colau no ha sigut, en general, molt millor ni molt pitjor que els precedents, i ha deixat bones coses que ben segur que el pròxim alcalde, si no és ella, no tocarà, com ha passat altres vegades. Quant a l’enquesta esmentada, deu haver format part de la campanya ximple i desaforada de què ha estat víctima, similar a la que va patir el Sr. Hereu, per exemple, per la qüestió del tramvia de la Diagonal. 2) El diagnòstic que compartiu amb l’assagista francès que esmenteu, d’una mena de presumpte lobby poderós d’una esquerra radical paràsita i benestant oposada als interessos de la classe obrera, recorda els arguments falaços i demagògics en què coincideix el neofeixisme i l’esquerra rojobruna per captar el votant descontent i minar la democràcia liberal i la UE, les quals hem de procurar preservar dels dogmatismes, la hipocresia i la mala fe, tant com dels mers interessos del mercat.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
12.05.2023  ·  18:48

Vicent, els seus, els de la Colau són, en nombre, iguals als mateixos seus de les últimes eleccions municipals? I, per altra banda com es pot fer de mantenir aquests “seus”? Si, perquè només deixant que els altres partits es reparteixin, mal reparteixin, els vots per fer que, d’aquesta manera l’electorat de la Colau emergeixi per damunt de tots els electorats dels altres partits en nombre de vots, resulta absolutament incaut per molt teòric. La Colau ho està fent pèssimament en la seva funció d’alcaldessa i, això, la gent ho sap.
És evident que existeix el perill basat en la desídia, la indolència i la ignorància política de molta gent, pot menar aquest personal a votar el nom que més els hi sona i, en el moment actual i per mor del seu càrrec, la Colau és més coneguda. En fi, les urnes són l’única veritat acceptable.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
13.05.2023  ·  01:01

Una vegada em van dir una cosa que sempre més he tingut en compte, de tan encertada que la vaig trobar, i que la trobo:

—sempre s’ha d’anar a votar
—no pas el partit que t’agradi més, sinó el que et desagradi menys
—i s’ha de fer perquè no guanyin “els altres”.

Per tant, ni Abstenció, ni Vot En Blanc, ni Vot Nul no són opcions de vot independentistes.

I tinguem en compte que, de partits independentistes, encara en queden (vist que ni CUP, ni ERC ni Junts sembla que ho siguin)

Hi ha Primàries, que tothom fa veure que no existeix, per exemple.

Hi ha també el molt discutit Front Nacional de Catalunya, també per exemple.

I crec que n’hi ha més.

Tenim feina, si volem votar a consciència, i no pas seguir com a adormits el que ens diguin els mitjans, inclòs Vilaweb, o les xarxes socials.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any