19.09.2018 - 20:30
|
Actualització: 19.09.2018 - 23:55
TEMA DEL DIA
Crisi. No falten ni quinze dies perquè comenci el debat de política general al Parlament de Catalunya i la majoria independentista continua dividida sobre si s’ha d’acatar o no la instrucció del jutge Llarena de suspendre els diputats empresonats i exiliats. Junts per Catalunya i ERC estan gairebé igual que al mes de juliol, quan va esclatar la crisi i van haver de suspendre un ple perquè no hi havia acord. Durant l’estiu hi ha hagut reunions, que s’han accelerat aquestes darreres setmanes, fins a la d’avui a la presó dels Lledoners, però encara no hi ha acord. Tots dos partits asseguren que arribaran a un pacte abans del debat, però la distància que els separa encara és molt gran i la tensió va creixent.
El problema de fons és si s’acata la decisió de Llarena, com vol ERC, amb matisos, o es desobeeix, amb les conseqüències penals que això pot tenir, com defensa Junts per Catalunya. Per què no hi ha acord? Junts per Catalunya no pensa sacrificar Carles Puigdemont, perquè això seria renunciar definitivament a la possibilitat de restituir-lo, i ERC vol mantenir Roger Torrent ‘net’ de causes judicials per presentar-lo com a candidat a unes eleccions catalanes si es fan abans Oriol Junqueras no surti de la presó. L’actual president del parlament és el candidat a preservar perquè Pere Aragonès, el vice-president del govern, ha estat encausat pel referèndum del primer d’octubre i, per tant, podria ser inhabilitat. Esquerra vol mantenir intacta la figura de Torrent sigui com sigui; si cal, acceptant la suspensió de Llarena. De la mateixa manera, Junts per Catalunya no vol sacrificar el seu candidat, Carles Puigdemont, i refusa la suspensió. Però totes dues coses no són compatibles i algú haurà de cedir.
Al juliol, Junts per Catalunya acceptava la substitució de tots els seus diputats menys Puigdemont, però ERC ho va desestimar amb l’argument de tots o cap. Ara la situació ha canviat: els presos de Junts per Catalunya que són diputats han canviat d’opinió i no volen renunciar als escons. Són Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, a qui cal afegir Carles Puigdemont. En canvi, Oriol Junqueras i Raül Romeva són partidaris de renunciar-hi, si això evita més repressió judicial. Resta l’acta de Toni Comín que, tot i ser d’ERC, tampoc no veu amb bons ulls de deixar l’escó. És a dir, la majoria de presos i refugiats s’oposen a la petició de Llarena i són partidaris que la decisió es voti al ple del parlament. I la reunió d’avui als Lledoners no ha servit per a canviar les posicions. S’ha avançat més que no en la que es va fer divendres de la setmana passada, amb els mateixos interlocutors, entre els quals no hi ha Joaquim Forn perquè va renunciar a l’acta de diputat.
La proposta de Junts per Catalunya és que es compleixi el reglament de la cambra, que estableix que la comissió del diputat ha d’elaborar una proposta i el ple del parlament la voti. ERC vol forçar abans un acord: acceptar la suspensió ‘temporal’ dels diputats i que puguin delegar el vot en un diputat del seu grup. Els republicans defensen que amb aquesta proposta no s’altera la majoria sortida de les eleccions, però s’eviten les previsibles represàlies judicials. Ara Junts per Catalunya s’ha plantat i ha dit que acceptar la resolució de Llarena és atemptar contra la sobirania del parlament i no pensa moure’s. Estan convençuts que ERC no votarà en un ple a favor d’acatar una decisió tan polèmica com la del jutge Llarena i acabarà cedint. La formació de Puigdemont remarca que si la decisió la pren el ple, les repercussions judicials no seran contra la mesa de la cambra que presideix Torrent, però Esquerra no ho veu clar. Sigui com sigui, JxCat recorda que el 30 de gener ja va cedir renunciant a la investidura de Puigdemont a petició de Roger Torrent i que ara no hi tornarà.
El temps s’acaba i la decisió en teoria s’hauria de prendre en la mesa que es reunirà dimarts de la setmana que ve. Si la decisió arriba al ple, com vol Junts per Catalunya, tindrà el suport de la CUP, que ja ha anunciat que no acatarà Llarena, i probablement dels comuns. Els dos partits grans s’han conjurat per tancar un acord abans, però això també ho van dir al juliol i la situació continua igual. Si no hi ha pacte, es trencarà la majoria independentista per primera vegada aquesta legislatura. I potser serà la darrera vegada, també, perquè hi ha qui no descarta eleccions avançades.
MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol no recorrerà contra la llei valenciana de comerç. El canvi de govern a Espanya ha contribuït a rebaixar la tensió amb el govern del Botànic. Entre els dos executius hi ha diferències sobre finançament, però, en canvi, en unes altres matèries, hi ha una clara distinció. Per exemple, la llei valenciana de comerç, que l’executiu de Mariano Rajoy qüestionava. En canvi, el nou govern del PSOE no presentarà cap recurs d’inconstitucionalitat, segons que ha informat la Conselleria d’Economia, després de la reunió de la comissió bilateral Generalitat-estat, que s’ha fet avui. La reunió ha servit per a tancar un acord que acaba el conflicte amb la llei. La llei d’horaris comercials va néixer després d’un llarg procés de negociació entre el departament d’Economia, les patronals del comerç, empresaris i sindicats, amb l’objectiu de limitar l’obertura dels establiments comercials al diumenge i als festius. La norma definitiva, aprovada al desembre, va ser un text que no agradava a ningú, però acordat entre tots. El director general de comerç, Natxo Costa, s’ha reunit amb representants de l’executiu de Pedro Sánchez per a tancar la polèmica. Una polèmica nascuda amb Rajoy, que considerava que alguns aspectes podrien ser inconstitucionals. Així i tot, en l’acord assolit es preveu d’introduir lleugeres modificacions de caràcter tècnic per aclarir matisos que no afecten l’esperit de la llei i que es redactaran aquests dies vinents.
Les Corts amplien la protecció dels funcionaris que denunciïn corrupteles. La llei d’inspecció general en l’administració de la Generalitat enfortirà la protecció d’aquells treballadors públics que denunciïn possibles males pràctiques. Durant el debat de les esmenes presentades a aquesta norma, s’ha acordat que quan hi hagi una denúncia s’apliqui el règim de protecció establert en la llei de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció. A més, s’establirà un canal ‘segur i accessible’ per a poder formular denúncies o alertes d’irregularitats per garantir confidencialitat i protecció dels qui l’utilitzin. El PSPV, Compromís i Podem s’han felicitat per les millores introduïdes en aquesta llei, que, a parer seu, contribuirà a evitar que es repeteixin casos de corrupció com els dels governs del PP valència.
Més per Mallorca avisa Armengol que vol més sobirania per a les Illes i més suport al català. En la segona jornada del debat de política general ha intervingut el portaveu de Més per Mallorca, Josep Ferrà, que ha enviat un missatge a la presidenta Francina Armengol, tant per a aquesta legislatura com per si vol renovar el pacte de govern després de les eleccions de la primavera. Ferrà li ha transmès el màxim suport per a aconseguir ‘allò que toca des de Madrid’ però també li ha recordat que la seva formació defensa un model de país ‘més sobirà’. Ha defensat ‘l’apoderament social’ i ha posat com a exemple la llei de consultes. En el discurs de rèplica també ha demanat més suport a la llengua catalana. Vol que sigui ‘acaronada’ per les administracions, que han de vetllar pels drets lingüístics ‘de tots’. Aquest objectiu s’aconseguirà, ha afegit, amb l’oficina dels drets lingüístics.
L’empresari de la construcció Gerard Cadena presidirà la patronal andorrana. L’empresari del sector de la construcció Gerard Cadena presidirà, com es preveia, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). La mesa electoral de la patronal ha validat aquest migdia l’única llista presentada fins dilluns, termini màxim per a rebre candidatures. Consegüentment, Cadena serà designat president de la CEA sense haver de fer eleccions. Cadena ja era el vice-president de la patronal, però sense gaire visibilitat pública. El paper destacat del seu predecessor, Xavier Altimir, en aquests darrers tretze anys i el protagonisme de l’advocat i empresari Pere Augé –màxim responsable del projecte Marca Andorra i delegat de comunicació– han deixat en un segon pla altres integrants de la junta directiva de l’entitat, que ha de ser formada entre deu i dotze persones. És probable que Altimir faci el salt a la política. Algunes veus el situen com a primer o segon integrant de la llista territorial d’Andorra la Vella per Demòcrates per Andorra (DA).
Una marxa a Catalunya Nord reivindicarà els líders independentistes a l’exili. Gent vinculada a entitats i associacions han decidit d’organitzar una jornada el 22 de setembre per simbolitzar el retorn dels exiliats pels mateixos camins per on van passar l’any 1939. La iniciativa rep el nom de ‘Camins de tornada’ i té el propòsit de palesar que hi ha polítics independentistes exiliats. El recorregut, que també es farà des d’Andorra i la Vall d’Aran, començarà cap a dos quarts de dotze del migdia a Morellàs (Vallespir). Els assistents passaran pels mateixos llocs per on milers de refugiats van marxar acabada la guerra de 1936-1939, anant cap a l’exili, però en el sentit invers fins a la Vajol (Alt Empordà). ‘És un homenatge a aquells que es van trobar forçats a fer-ho’, diu un dels organitzadors, Carles Garsaball. Però també ‘fa temps que estem preocupats per la situació de la Catalunya del Sud i ens preguntàvem on són els republicans espanyols i d’arreu. I la resposta és que, malauradament, o són morts o exiliats’. Garsaball afegeix: ‘La història es repeteix i a Catalunya Nord n’hi ha molta conscienciació, perquè molts exiliats es van quedar a viure aquí.’ Dirigents independentistes exiliats, com el president Carles Puigdemont i el conseller Lluís Puig, han enregistrat vídeos en què fan una crida a participar en la jornada.
LA XIFRA
277.877.000 euros és el deute de la Generalitat per les pèrdues acumulades de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, segons l’informe de fiscalització dels comptes anuals de l’exercici de l’any passat, fet per la Sindicatura de Comptes.
TAL DIA COM AVUI
El 19 de setembre de 1893, Kate Sheppard i el seu moviment feminista i sufragista aconseguiren d’aprovar el sufragi femení a Nova Zelanda. Per primera vegada a la història, totes les dones ciutadanes d’un estat podrien votar.