300 activistes d’arreu es reuneixen a Barcelona per a coordinar la solidaritat amb Catalunya

  • La trobada, organitzada per With Catalonia, se celebrarà a l’Escola Mediterrània i acollirà delegats dels Països Catalans, l’estat espanyol i d'Europa

VilaWeb
ACN
14.12.2017 - 17:38
Actualització: 14.12.2017 - 18:38

Més de 300 activistes d’organitzacions socials, polítiques i sindicals procedents dels Països Catalans, l’estat espanyol i Europa es reuniran aquest cap de setmana a Barcelona en una trobada de solidaritat amb la causa democràtica del poble català i contra la resposta repressiva de l’estat espnayol, que organitza la campanya With Catalonia.

En la reunió, que se celebrarà a l’Escola Mediterrània, un dels centres que van patir la repressió policial l’1 d’octubre, hi haurà delegats dels Països Catalans, Astúries, el País Basc, Galícia, Andalusia, Madrid i també de països com Escòcia, Anglaterra, Irlanda, França, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Grècia i Estats Units.

La iniciativa With Catalonia va néixer als voltants de l’1 d’octubre des d’organitzacions sindicals i de solidaritat internacional. ‘L’objectiu és bastir una xarxa solidària des de baix i des dels moviments’, explica Antoni Trobat, del Ciemen. ‘Volíem articular un punt d’encontre entre les iniciatives solidàries que han sorgit arreu del món on es puguin crear sinèrgies per continuar treballant de cara al futur’, diu Trobat, que explica que s’han dedicat ‘a teixir vincles de solidaritat forts amb organitzacions democràtiques’ dels pobles de l’estat espanyol perquè era important ‘reforçar els vincles amb els treballadors i els moviments democràtics de l’estat espanyol’.

‘Venim de famílies i tradicions que creuen en la solidaritat i la fraternitat entre els pobles i perquè considerem que la construcció de la República Catalana és el trencament definitiu amb el règim del 78’, recorda. Entre els participants a la trobada hi ha Candido Carnero, sindicalista asturià de la Naval empresonat el 2007; l’activista feminista sarda Maria Antonietta Manai; Mary Ann Newman, de la New York Coalition for Human Rights in Catalonia; Carme Salvador i Guillem Agulló, pares de Guillem Agulló, militant de l’esquerra independentista assassinat per un grup feixista el 1993; Tina MacVeigh, regidora a Dublin que va proposar hissar la senyera a l’ajuntament i impulsora de Ireland WithCatalonia, o Feineh Çeli, representant de l’HDP (Kurds de Turquia) a la Unió Europea.

Mireia Herrera, de la Intersindical Alternativa de Catalunya, ha destacat que ‘calia fer present la solidaritat d’arreu dels territoris a casa nostra, per trencar amb la mentida que tot el moviment sobiranista és la dreta catalana’. ‘La nostra societat està construïda sobre un solatge de defensa de drets socials i universals’, apunta Herrera, que ha assenyalat que també volen trencar amb la idea que el poble català ‘no té cap mena de rebuig a la resta de pobles de l’estat espanyol perquè hi ha un sentiment de fraternitat absolut’.

Després d’una benvinguda i un acte central on intervindran una vintena de participants, el programa preveu per dissabte un dinar popular i a la tarda hi haurà tallers monogràfics sobre lluita antifeixista, feminisme, repressió i presos polítics, educació, mitjans de comunicació i drets socials i laborals. El matí del diumenge es dedicarà a concebre campanyes de solidaritat amb Catalunya des dels àmbits dels Països Catalans, l’estat espanyol i internacional.

Els Comitès de Defensa del Referèndum han organitzat l’acollida solidària de tots els participants en cases particulars i locals. L’exdiputat de la CUP David Fernández, signant del manifest que va impulsar la crida a la solidaritat de WithCatalonia, ha subratllat la paradoxa que ‘un país que sempre s’ha significat per la seva solidaritat, avui necessita urgentment aquesta solidaritat’ i ha apuntat que ‘el règim del 78, ahir com avui, intenta tancar per dalt les possibilitats de justícia, llibertat i democràcia que s’obren des de baix’.

‘Els estats i els mercats tenen els seus poders verticals que es donen suport mutu i nosaltres tenim els pobles i els treballadors d’arreu del món i sabem que qualsevol lluita per un món més decent és la nostra’, ha conclòs. Per la seva banda, l’actriu Carme Sansa, de Teatre amb R per la República, també signant del manifest, ha apuntat que ‘és evident que si no és des de baix i si no és la gent que es mobilitza això no es pot trencar de cap manera’. ‘Jo estic orgullosa del comportament magnífic de la societat civil’, ha etzibat. Sansa ha destacat també la importància de la lluita feminista perquè ‘no es pot fer una nova república si la igualtat entre l’home i la dona no és absolutament present’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any