El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Closcadelletra
Arxiu
17.05.2020
Closcadelletra (CCXXVI): Vibrar amb totes les coses
«Els morts que estan relligats a tot, que ens ajuden, que ens ensenyen, que veuen tota la vida i saben el seu valor essencial»
10.05.2020
Closcadelletra (CCXXV): Cant l'ànima, l'alè vital
«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»
03.05.2020
Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou
«La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca»
26.04.2020
Closcadelletra (CCXXIII): Tots som fills de tots
«Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga»
19.04.2020
Closcadelletra (CCXXII): Cuida't, si us plau
«Viure, i més que mai en aquests temps difícils i cruels de pandèmia, a l’entreforc entre el sentit i el sensible»
12.04.2020
Closcadelletra (CCXXI): Cant a la vitalitat humana
«Que cal ensinistrar els fets tràgics, transformar-los i treballar-los, però no deixar-se absorbir per ells»
05.04.2020
Closcadelletra (CCXX): Cap a un elogi de la creactivitat
«La creactivitat inventa territoris salvats de la marea de l’oblit i de la inexorable erosió de la memòria»
29.03.2020
Closcadelletra (CCXIX): Ned dins la natura com dins el teu cor
«Com ho hauria de fer per escriure el buit entre els mots perquè les paraules ressonassin infinitament més?»
22.03.2020
Closcadelletra (CCXVIII): Tots som matèria humana vulnerable
«En aquests temps de pandèmia cal afrontar l'inhumà que ataca sempre seguit»
15.03.2020
Closcadelletra (CCXVI): Torre d'ivori
«Voldria teixir el vent. Voldria que la natura parlàs en tot allò que faig, que dic, que sent, que escolt, que acaron, que perd, que crid»
08.03.2020
Closcadelletra (CCXV): L'única llum que compta: el detall infinit
«Han esclatat de cop com una sorpresa, avançades, primerenques, les margalides grogues i les blanques i grogues»
01.03.2020
Closcadelletra (CCXIV): Ets una partícula inclassificable
«Voldria aconseguir escriure allò evanescent i essencial: la transparència i la plenitud, allò que no es pot acumular i fixar»
23.02.2020
Closcadelletra (CCXIII): Anomenera en punt
«Voldria posar bondat, amor, atenció, tacte, fragilitat, inquietud i compassió a la meva cal·ligrafia perquè ningú no resti insensible»
16.02.2020
Closcadelletra (CCXII): Auciu paor ab amor e no amor ab paor
«Connexions incessants em deixen un poc estormeiat per una llançada de sol que ha travessat el cotó fluix de gotes d'aigua»
09.02.2020
Closcadelletra (CCXI): Com puc distingir les veus i els ecos?
«Ser, viure i veure, sentir i saber aquest espai entre la mort d'alguna cosa i el naixement d'una altra?»
02.02.2020
Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones
«Dic en veu alta una frase que no sé d'on m’arriba: tota la vida és un mar»
26.01.2020
Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement
«Em buid de mi a l’interior per omplir-me del món sensible en un estat de nuesa i de receptivitat»
19.01.2020
Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura
«Obsés de les sensacions crid mots alliberadors: Obri els sentits i deixa que passi el pensament!»
12.01.2020
Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l'extensió de la bondat
«Cal absorbir com si fóssim una pila en la qual es concentren els sofriments parlats que no volem escoltar»
05.01.2020
Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d'expressar desig, la solitud i la tendresa
«L’espera activa i la solitud atenta són bones conductores de la il·luminació»
29.12.2019
Closcadelletra (CCV): El sentit en el so
«Trobes, amic, que em faig massa propòsits en un temps de misèries a balquena, de violències cegues, de catàstrofes ecològiques, d’ignoràncies creixents i d’un antihumanisme generalitzat?»
22.12.2019
Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat
«Aquesta follia pacífica i ferma és la capacitat de frescor que en queda dins el present, és el 'reset' de la sensibilitat, és la renovació de l’entendre»
15.12.2019
Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla
«Vull ressentir allò que em passa en el meu cos! Vull entendre que ningú entra en la nit per la claredat! Vull saber que al profund li cal el profund! Vull que la carn i els sentits es despullin sencers dins el silenci»
01.12.2019
Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç
«I saber que tenim segles darrere on d’altres humans ens han deixat obres bellíssimes fetes a mà, fetes amb intel·ligència, fetes amb l’energia de l’esperit»
24.11.2019
Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons
«La lucidesa m’amara com una feta, com el consentiment d’una llum de dedins»
17.11.2019
Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana
«Els grops multipliquen les gotineues i broden una música silenciosa que entendreix l’amargor de l’hora present amb sabors de revetla»
10.11.2019
Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots
«L'aire és lívid i no s'atura la respiració del mar darrere els pins de la forest»
03.11.2019
Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves
«Cal escriure com el vent fa moure la natura, com la paraula canta, com la cançó diu, com la música pinta, com la pintura musica, com la lletra dansa»
27.10.2019
Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l'Eros que fa parlar
«Dic: vull penetrar allò que tenc davant i preservar a expressar-lo el més senzillament possible»
20.10.2019
Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades
«Per què no puc sentir aquesta altra vida més enllà de les peces gastades del llenguatge, que no és feta de maons ni de renous, sinó de buit, d’interval, de silenci?»
13.10.2019
Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia
«Sí, no practic el platonisme: no veig idees en el lloc dels gests, ni qüestions morals en el lloc de les respostes físiques»
06.10.2019
Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre
«Fuig de la parcialitat obsessiva, la discussió inútil, el punt de vista endurit, la por de la perspectiva i el rendiment»
29.09.2019
Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds
«Dispòs els anys al meu voltant per tenir més força. Me'n cal molta per a no fer res. Els poders ens volen sempre molt ocupats.»
22.09.2019
Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres
«La lengua que estimam més i coneixem més bé ens resulta algunes vegades estranyament estrangera perquè tot hi flueix, tot s'hi modifica i no hi ha certeses»
15.09.2019
Closcadelletra (CXC): Jardí d'ecos
«Volem sens falta un lirisme novell i humanista que farà esclatar els fonaments armats d’immobilisme que aixequen les forces del mal seguit seguit»
08.09.2019
Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai
«Cal fundar una resistència radical, una afirmació repetida i sense il·lusions»
01.09.2019
Closcadelletra (CLXXXVIII): Cadascú és una obra oberta
'Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt l’aigua'
04.08.2019
Closcadelletra (CLXXXVII): La prosa del món i els dies tendres
'Aprenc a observar a n’aquesta hora primera en què no ha arribat la claror calenta i enlluernadora de l’agost'
28.07.2019
Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps
«Alta forma d’esculpir el temps fugisser per transformar-lo en record, saber i vida perdurable»
21.07.2019
Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar
«El temps que escriu ràpid, microscòpic, sobirà, lentíssim, els petits esdeveniments encadenats i arrossegats els uns en els altres per arribar allà»
