I Laporta ho ha tornat a fer
La coherència personal no és un acte heroic. Més aviat és simplement la voluntat de no trencar allò que ens constitueix. Però la veritat és que no abunda
El català cada dia pren un bany de raó i en surt regalimant satisfacció. Amb la raó a favor seu, s’enlaira a una visió superior dels esdeveniments, convençut que al capdavall les coses s’arranjaran d’acord amb el seny
Els mitjans socials han invertit la relació comunicativa i ara són els “lectors” els qui, en funció de comunicadors, s’esplaien donant curs a les teories més pintoresques
Si la gent demana líders més convincents és perquè, malgrat la retòrica d’estructures de poder i més determinismes, la fe en l’individu és ben viva
La moderació, més que no pas l’assertivitat, pot convèncer qui ens escolta o llegeix que, sense pretendre tenir 'la' raó en el sentit usual de la frase, la tenim en el sentit literal d’esforçar-nos a practicar-la
L’esquerra del país potser no ha passat per Yale, Harvard o Stanford, però també propaga creences de luxe
Avui a Harvard és possible graduar-se sense llegir ni una sola obra de ficció, i els futurs líders tecnològics, jurídics i empresarials obtenen les credencials educatives sense demostrar una mínima capacitat lectora i sovint sense haver llegit un sol llibre sencer
Si tot allò que té algun valor té l’origen enllà de la nostra persona, de quin mèrit podria jactar-me?
De la mateixa manera que, per a Beauvoir i per a Sartre, els valors morals no sorgeixen del reialme de les idees sinó de la decisió, sempre difícil i arriscada, dels éssers humans, Schmitt entenia que la llei no es limita a aplicar automàticament una norma abstracta, sinó a prendre una decisió que modula la norma en cada acte jurídic
Torna l’hora dels dictadors i, com als anys trenta del segle XX, no sorgeixen per generació espontània. Les condicions han madurat durant molt de temps. Però hi ha diferències. Allò que més salta a la vista és que els dictadors actuals no tenen ideologia
Voler fer de la geografia el garant de la catalanitat significa agafar-se a una abstracció com a la taula de salvació
La frivolitat i la incompetència es toleren fins que deixen de tolerar-se i arriba un moment que esdevenen punibles. Però si les rodes de la justícia molen lentament, la indignació esclata com una gota freda
Del punt de vista de la teoria política, Trump és un monstre, com aquells éssers que els mapes medievals situaven enllà de les terres conegudes
La voluntat és el gran enigma salvaguardat en tots els mites d’ençà que la humanitat reflexiona sobre el seu destí
No hi ha res com riure’s dels tirans per a sentir-se alliberat en l’esperit
Per guanyar aquesta cursa, Harris haurà de prendre distància no sols de Biden sinó de les conviccions expressades en campanyes anteriors
Tan irracional és veure en Trump un salvador de la nació com una reencarnació del Führer. L’habitud de l’esquerra europea de veure en la societat americana el feixisme ascendent ve de molt lluny
Si els dos milions de votants del Primer d’Octubre votessin com a catalans en el dia a dia, la llengua no hauria esdevingut un estri inútil i rovellat
Hi ha un malentès, no sé si interessat o simplement ignorant, sobre el significat de l’amnistia
L’amnistia és moralment necessària i l’estat no pot defugir-la sense posar en perill la seva existència com a estat de dret i com a estat ras i curt
La violència originària no és patrimoni de ningú i la política no consisteix a reproduir l’acrimònia d’una guerra fundacional, sinó a substituir la força del braç per la força de la paraula o de la imatge
Si definim el feixisme apilonant sobre aquest mot les actituds i maneres de pensar que ens desagraden, l’única cosa que haurem fet és contradefinir-nos mitjançant una tautologia
Si d’alguna cosa no es poden vantar els europeus continentals és d’haver derrotat el feixisme
Sovint fem el mal per vanitat, per no semblar menys que els altres, per sentir l’escalf de la colla. Confonem la veritat amb la doxa i la democràcia amb l’hegemonia
Catalunya és europea per origen i aspiració, de ple dret doncs, sense que hi tingui res a veure el Regne d’Espanya com a peatge i marc provisional de pertinença a la Unió Europea
Israel és avui un estat sota sospita, havent portat la represàlia per la devastadora acció d’Hamàs el 7 d’octubre probablement massa lluny
La comunitat i l’estat que l’estructura políticament no es poden assentar sobre una societat calidoscòpica de lleialtats enfrontades
Qualsevol proposta d’acotar la llibertat és blasmada automàticament com a censora, autoritària o directament feixista
Per a molts jutges i fiscals espanyols els independentistes ja fa temps que ens hem graduat de terroristes
Hom no és de dreta pel fet de qüestionar el privilegi moral que s’adjudica l’esquerra, com tampoc no era ateu Baruch Spinoza pel fet d’impugnar l’excepcionalitat de la Bíblia
Els catalans –molts– feren un gran esforç de continuïtat, recuperant la llengua, restaurant els llocs, reprenent la saviesa dels llibres oblidats. Avui, però, puja una generació que no vol ajupir-se mentalment a retrobar la senda dels avantpassats
La Joana d’Arc del comunisme espanyol semblava que havia seguit el camí dels altres mites del culte a la personalitat després d’enfonsar-se el bloc comunista. Però vet aquí que ha trobat una segona vida i nou culte en els altars del feminisme
La injecció de diversitat racial en el corrent de suport que enlaira Trump per sobre de Biden a les enquestes fa pensar que els reduccionismes enquistats comencen a no servir
Si la dreta dita extrema guanya acceptació entre els joves és perquè a molts el discurs de l’esquerra els sona buit, encarcarat i cínic
Puigdemont té una certa retirada amb Robin Hood, heroi de les classes populars i malson del xèrif de Nottingham
Dos anys després d’aturar la invasió russa amb gran sacrifici de vides, Ucraïna comença a perdre la guerra
L’experiència reiterada de mal govern i fins de desgovern en diverses èpoques no es pot atribuir exclusivament ni principal a manca de llibertat política
L’única manera d’evitar la imposició d’un ambient moral nefast per a la continuïtat de la cultura catalana consisteix a aplicar als nouvinguts tantes capes de vernís tan ràpidament com sigui possible
La valoració de la llengua atenyé les cotes més altes els anys vint i trenta. Durant la dictadura de Primo de Rivera, malgrat les restriccions de l’ús del català, cap escriptor de nivell no hi renuncià
No hauria de sorprendre ningú que de bon principi el projecte nacional espanyol combatés l’estandardització del català, insistint en la dialectalització i els localismes
Havent aconseguit l'estat la substitució lingüística que procurava d’ençà de feia segles, la societat en general i el govern en particular s’acluquen d’ulls quan es comet un atemptat contra l’esperit del poble