Quatre escriptors a les Decennals

  • Oferim els textos de Màrius Serra, Isabel-Clara Simó, Alfred Bosch i Margarida Aritzeta, autors de la crònica d'un episodi destacat d'aquestes festes de Valls

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
09.02.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’edició de VilaWeb Valls publica els quatre textos encarregats a quatre autors catalans sobre aspectes diversos de les Festes Decennals, que se celebren cada deu anys a la capital de l’Alt Camp, en honor de la Mare de Déu de la Candela. Màrius Serra parla dels castells (text); Isabel-Clara Simó assisteix a la missa de les candeles (text); Alfred Bosch comenta la processó de la Mare de Déu de la Candela (text); i Margarida Aritzeta recorre la galeria de vallencs il·lustres (text). Enguany han estat nomenats vallencs il·lustres els fotògrafs Pere Català i Pic i Francesc i Pere Català i Roca.

Un miracle més apassionant que no pas la quadratura del cercle

Màrius Serra (Barcelona, 1963) descriu la jornada castellera, amb una narració ben plàstica: ‘I allà, en aquest quadrat de la plaça, es produeix un miracle més apassionant que la quadratura del cercle. Els caps formen un seguit de cercles concèntrics just abans de desaparèixer sota un mar de braços tibants que assenyalen tots cap al mateix punt central. El brollador d’un eix immaterial al voltant del qual s’alçarà un zigurat humà de vuit pisos, tremolós i efímer, destinat a fer l’aleta al cel durant uns instants amb l’ànsia babèlica de desafiar la maledicció bíblica que ens condemna al peu pla. Sota la piràmide de braços tibants que tan bé va descriure Narcís Oller a Vilaniu els cossos es premen i es premsen per aprofitar tot l’espai d’una manera que no han aconseguit superar ni els japonesos al metro de Tòquio en hora punta.’ (Tot el text.)

A la processó

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) s’endinsa en la processó. Escriu: ‘Tela Candela. Avança, camina, un pas, un altre. Passes decennals, gestos decennals, cares decennals. Ep, que m’entrebanco. Hosti iaia, vigila per on vas. Filleta, és que fa deu anys no em costava gens, i ara em canso. Doncs surt, vés a seure. No, filla, que potser és la darrera vegada. Au, que ens tornem a moure. No és l’arquebisbe, aquell? Quin, el d’aquí o el d’allà? No ho sé, amb aquell supositori al cap tots semblen iguals. Filla, hi ha molt poca llum, en aquest carreró. Oh, és així, la ciutat vella, per què et penses que ara només hi vénen a viure els moros? Eps, que això s’atura. Dura molt, aquest any, oi?’ (Tot el text.)

Tothom lloant una dona

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) entra a l’església de Sant Joan per assistir a la missa de benedicció de les candeles. Les sensacions són diverses: ‘La primera, el record clar i perfumat de la meva infància; perquè aquesta vella escèptica feia dècades que no anava a missa i els meus pecats s’han anat acumulant en algun racó fosc de la meva ànima; tot i que, en la meva infància, la missa era en llatí i el capellà ens donava desdenyosament l’esquena, i, a més, hi surava pertot arreu la cara lletja del franquisme. La segona va ser una rememoració d’una festa molt especial per a mi, per a tots els valencians i diria que per a tots els europeus: el Misteri d’Elx; en efecte, a la ciutat de les palmeres, al sud dels Països Catalans, fan aquesta festa inèdita arreu, i que es caracteritza perquè tothom canta, tothom porta espelmes enceses, tothom s’emociona, i, sobretot, que tothom lloa una dona, que, tan divina com vulgueu, no deixa de ser una dona.’ (Tot el text.)

La nissaga dels fotògrafs Català, ara il·lustres

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) fa la crònica dels actes de la galeria de vallencs il·lustres, a la qual s’ha incorporat enguany la nissaga dels fotògrafs Català: ‘Enmig del fred anem desfilant cap a un altre espectacle. La nit no s’acaba i les festes tot just comencen. L’endemà, diumenge, hi ha trobada castellera a la Font de la Manxa. Milers de persones i una pila de colles. La família  dels vallencs il·lustres també hi és, en Rafael a la pinya d’una colla de Terrassa, els altres, barrejats entre la multitud. La Carme Dalmau, la muller d’en Pere, als seus vuitanta-un anys, no se’n perd detall. Els dies corren, la festa creix. La memòria dels nostres nous vallencs il·lustres, vells amics, és ara patrimoni de la Galeria.’ (Tot el text.)

El Premi Decàlia per a Jordi Julià

Durant les Decennals també s’atorga el Premi Decàlia de poesia, que en les d’enguany ha estat per a ‘Poètica per a un ninot’ de Jordi Julià. El premi, que publicarà l’editorial Cossetània, consisteix en 3.000 euros. El jurat del premi era integrat per Àlex Susanna, Olga Xirinacs, Lluïsa Julià, Magí Sunyer i Gabriel Guasch. Aquest últim, poeta vallenc, va ser homenatjat durant l’acte de lliurament del premi. També es van llegir els textos literaris dels quatre escriptors que han viscut les Festes Decennals en directe.

VilaWeb Valls recorda que, des de les festes de l’any 1881, les Decennals han incorporat, ininterrompudament, al programa actes i concursos literaris, que han merescut el reconeixement de grans personalitats de les lletres catalanes, que hi han participat i tot. Entre aquestes hi ha Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Josep M. Lòpez-Picó, Xavier Amorós Corbella, Vicenç Villatoro… I han format part del jurat personalitats literàries com Narcís Oller, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Baltasar Porcel, Pere Gimferrer i Jaume Vidal Alcover.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any