08.02.2011 - 11:05
Tela Candela. Avança, camina, un pas, un altre. Passes decennals, gestos decennals, cares decennals. Caram, com s’ha envellit aquell! Una passa, una altra. Candela als dits, candela a la mà de la nena i ciri que crema el paper a la mà del nen; s’esvera, xiscla, la mare s’ajup, bufa i s’acaba la pressa. Tornem-hi; moviments decennals, visions decennals. Coi com ha crescut la xiqueta! Ja es mereix un bon polvet, ja. Calla que ens movem, i això és de missa, nano, no siguis bèstia.
Tela Candela. Avança, camina, un pas, un altre. Passes decennals, gestos decennals, cares decennals. Ep, que m’entrebanco. Hosti iaia, vigila per on vas. Filleta, és que fa deu anys no em costava gens, i ara em canso. Doncs surt, vés a seure. No, filla, que potser és la darrera vegada. Au, que ens tornem a moure. No és l’arquebisbe, aquell? Quin, el d’aquí o el d’allà? No ho sé, amb aquell supositori al cap tots semblen iguals. Filla, hi ha molt poca llum, en aquest carreró. Oh, és així, la ciutat vella, perquè et penses que ara només hi vénen a viure els moros? Eps, que això s’atura. Dura molt, aquest any, oi?
Tela Candela. Avança, camina, un pas, un altre. Passes decennals, gestos decennals, cares decennals. Mira el drac, mare! Sí, xiquet. I uf, ara vénen els dimonis i ens escupen foc! Sí, xiquet, no et moguis que et fa por. Anem-hi, anem-hi! No, tu quiet aquí, i no et deixis anar. Ei, i el que passa ara és el que surt a la tele, no? És el president, cuquet, és el president. Doncs porta la candela molt malament, sembla que s’avorreixi. Oh fill, això ja ho tenen els presidents. Jo no vull ser president, mare, jo vull ser dimoni. Molt bé, xiquet, la pròxima Candela ja veurem què ets.
Tela Candela. Avança, camina, un pas, un altre. Passes decennals, gestos decennals, cares decennals. Tot canvia, res no canvia. La Candela es crema i s’apaga. D’aquí a deu anys la tornarem a encendre. Solemnes, més grans, més verds, més gamberrets. Au avança, camina, vés fent. Què et pensaves, que la vida era una altra cosa? Viure és això. Ei, no caiguis! Vinga no t’aturis. D’aquí a deu anys ens tornarem a veure. No s’hi val ni riure ni plorar. Només caminar. Parsimònia. Carrer fosc. Els que ja no hi són, els que no hi eren fa deu anys. Camina. Tela Candela.
