Zapatero va ser entrevistat ahir per La Vanguardia, en ocasió dels deu anys del pas de l’estatut d’autonomia de Catalunya per les corts espanyoles. El qui fou president del govern espanyol en aquella època podria haver optat per callar o per ser discret, a la vista del que la seua actitud i les seues accions ha desencadenat. Però com tots els grans irresponsables de la història no només no ho està sinó que es permet donar lliçons i pretén saber quina és la solució a les coses que ell fa deu anys no va saber solucionar.

Zapatero podria haver optat per demanar perdó. Per demanar perdó per haver enganyat als electors en el famós míting del Sant Jordi dient que aprovaria l’estatut que li enviés el parlament de Catalunya. Per haver passat el ribot, en expressió inequívoca d’Alfonso Guerra, sobre aquell mateix estatut. Per no haver sabut defensar els drets dels catalans contra l’opinió pública espanyola fanatitzada pel PP. En fi per haver callat i acceptat durant tants anys.

Si la supèrbia no el deixava fer-ho, demanar perdó, Zapatero podria haver optat per l’autocrítica. Podria haver-se limitat a reconèixer que el procés d’independència actual està en marxa per culpa de la gestió que els partits espanyols van fer del procés estatutari. I podria haver corroborat que va ser un immens error creure que podien burlar-se impunement de la voluntat dels ciutadans de Catalunya.

I si no era capaç de demanar perdó o fer l’autocrítica, com a mínim i a la vista del que ha passat seria prudent que callés. Per no indignar-nos més. Perquè a aquestes alçades i després de tot el que ha passat, dir que la solució al problema català és tornar a posar en vigor l’estatut que ell mateix va retallar és un insult a la intel·ligència. Però també una mostra colossal de la inconsciència clamorosa dels polítics espanyols respecte a la realitat catalana. Cosa que no ens hauria d’estranyar ja però que mai no deixa de sorprendre.

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb