Xe! Això ho pague jo!

  • Si tant ens vol ajudar Pedro Sánchez, no estaria bé que començàs deixant d'espoliar?

Vicent Partal
23.01.2025 - 21:40
Actualització: 23.01.2025 - 22:08
VilaWeb
El president del govern espanyol, ahir a València (fotografia: Manuel Bruque).

El sainet, aquest peculiar gènere dramàtic curt, corrosiu i popular, té una gran prèdica a València. Ara ja no ho sé, però quan era xicotet els sainets eren gairebé l’única cosa que veies representada en un envelat, i noms com els d’Escalante o Bernat i Baldoví formaven part de la cultura normal. El sainet solia fer una descripció ferotge dels personatges, normalment molt estripada, però que arrancava el somriure o la rialla fàcil. Era particularment cruel amb els personatges que representaven la capa més baixa de la societat, que ben sovint hi apareixen retratats com uns autèntics extravagants.

Però el sainet aconseguia d’arribar a la gent. I frases, escenes i arguments circulaven de boca a orella entre la gent del poble, que acabava integrant-les en el dia a dia. I així naixien, directament del text o d’interpretacions paral·leles, expressions que esdevenien ràpidament populars. Una d’aquestes frases –que tanmateix alguns atribueixen a un capità moro d’Alcoi en festes– ha estat el popularíssim “Xe! Això ho pague jo!” –expressió popularitzada per Xavi Castillo, però que per a ser entesa com cal s’ha de pronunciar amb una veu contundent, amarada si pot ser d’un glopet de cassalla o cafè-licor mentre traus la panxa –si és prominent, millor– cap enfora i dónes un colp de braç de dalt a baix, com si efectivament soltasses algun quinzet sobre la taula.

L’escena –ho lamente, però aquestes coses del subconscient no es poden evitar– em va venir al cap ahir en veure l’actuació de Pedro Sánchez a València. El president del govern espanyol va reunir els batlles de la zona afectada per la gota freda i, passant per alt que hi ha una institució que es diu Generalitat Valenciana, va anunciar que ell ho pagava tot: el 100% del cost de les reparacions dels béns municipals malmesos.

El president del govern espanyol és un fanfarró professional i tots, per desgràcia, hem de suportar-ho. No és un home seriós. No es pren seriosament el càrrec que té. Una persona que el coneix molt i molt bé me’l va definir un dia com un addicte a l’adrenalina, algú que viu tan sols pel joc del risc, especialment del risc personal, sense mostrar gens d’interès real per la governació dels afers públics ni per la comunitat, per la població, que veu com a peons dels seus jocs i prou. Quan s’ho passa més bé, em va explicar, és durant la campanya electoral o preparant-la, quan s’ha de dedicar a mossegar els oponents.

Ara Sánchez, acorralat més que mai, sembla que no té cap més ocupació que provar d’enfonsar tant com puga els seus adversaris polítics, probablement pensant que haurà de convocar eleccions algun dia d’aquests, si les coses continuen com fins ara. Però, fins i tot en els sainets, la cosa de fer la ziga-zaga com un boig i de pensar-se que pots fer befa de tot i de tothom cada dia té límits.

I en aquest cas n’hi ha tres de ben evidents.

Primer: ha tardat vuitanta-un dies a venir. Vuitanta-un. Ara ho paga tot –que els valencians, per experiència pròpia, sabem de sobres que això és una mentida–, però per què no ho pagava el 12 de gener? O el 21 de desembre? O el 14 de novembre? Com és que tarda vuitanta-un dies a dir que ho pagarà tot? Vuitanta-un dies durant els quals les instal·lacions que ara ell diu que repararà s’han podrit, en molts casos, sense remei? Quin interès el mou ara? Perquè si el mogués l’interès d’ajudar hauria d’explicar-nos en què pensava els vuitanta dies anteriors, no?

Segon: la Generalitat per a ell no existeix. Ni tan sols ha convidat per cortesia ningú de la Generalitat a participar en la reunió. Ha vingut el madrileny ric i panxacontent a fer-se fotos dient que ho pagaria tot, i a rebre els aplaudiments del paisanatge captiu. Caram! Això ja ho va fer Franco el 57 i va ser més creatiu i tot. El dictador va adoptar València com una filla en una de les astracanades més insòlites de les maleïdes quatre dècades de dictadura. I els diaris cridant plens de joia que ara érem “fills de Franco” i que això ens salvaria. I sabeu què va passar? Que els valencians ens vam passar la vida pagant un segell extra del pla sud per cada carta o postal que enviàvem i vam acabar pagant nosaltres això que l’home providencial de Madrid deia que pagaria ell. Ep!, i ara acabarà passant això, també. Una situació colonial ni s’improvisa ni es canvia d’avui per a demà. Però, en aquest cas, la burla encara és més grossa.

(Ja comprendreu que jo no mouré ni un dit per defensar el president de la Generalitat Valenciana, però alçaré la veu per a dir que és intolerable que Sánchez no convide la presidència de la Generalitat, no a la reunió, sinó ni tan sols a prendre cafè, ni que siga. I espere que s’entenga la distinció entre el president i la presidència. Qui es pensa que és, aquest home?)

I tercer. Les trampetes de Sánchez cansen molt. Ahir en parlàvem. Aquest home tan sols està pendent dels titulars dels diaris i de les campanyetes que orquestra. I seria capaç de vendre sa mare per provocar això que els moderns en diuen un frame, per caracteritzar a favor seu qualsevol altre. I això no és seriós.

Una decisió política seriosa, per exemple, hauria estat fa vuitanta dies anul·lar el deute de la Generalitat Valenciana. Deute completament il·legítim, però d’això no toca parlar-ne avui. Sabeu per què? Perquè de cada quatre euros que gasta la Generalitat un se’n va a Madrid, al calaix de Pedro Sánchez, en concepte de deute. Avui també. I fa deu dies també. I en fa trenta també. I en fa vuitanta també. La mesura –simplíssima i neta i que depèn tan sols d’ell– hauria permès ja fa vuitanta dies a la Generalitat Valenciana d’augmentar d’una quarta part la capacitat de despesa. Solament depenia de la signatura de Pedro Sánchez. I, tenint en compte que hospitals, escoles, la majoria de carreteres i tantes i tantes coses més depenen de l’autonomia, no hauria estat precisament poca cosa i hauria tingut un impacte monumental. Ho diré d’una manera més política: si tant ens volen ajudar, no estaria bé que començassen deixant d’espoliar?

És clar que, aleshores, com farien els senyorets de Madrid l’esceneta del “Xe! Això ho pague jo!”? I com tornarien a la cort amb els seus periodistes, tots damunt l’AVE i cofois de ser tan bona gent?

Calle ja, perquè és que rebentaria…

 

PS1. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué La tertúlia proscrita. Una tertúlia especial, amb la participació també de Marta Roqueta i Antonio Baños: “El xarneguisme, més enllà de la polèmica”. Molt interessant.

PS2. Aquest dissabte es fa a Barcelona la gran final de la segona Lliga del Paraulògic, al Teatre Poliorama, a les dotze. La podreu seguir en directe en vídeo per VilaWeb. Hi haurà moltes sorpreses i participacions especials, una de les quals la de Maria Rovira, coneguda professionalment per Oye Sherman. La guionista i humorista l’hem entrevistada ací, però no tan sols per parlar del Paraulògic.

PS3. Joan Delort ha dedicat més de mitja vida a treballar en qüestions de seguretat i emergències. És una de les grans figures de la història dels Mossos d’Esquadra, en què va sobreviure a tot de canvis de govern. I ara que ja s’ha jubilat parla de moltes coses i molt interessants, amb Pol Baraza, en aquesta entrevista.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor