“No ens fa por, ja ho hem fet i ho podem tornar a fer”: la xarxa educativa es mobilitza contra l’acord PP-Vox

La Xarxa Educativa, formada per una trentena d’entitats i sindicats, diu que no té por de res si s’ha de tornar a mobilitzar amb accions com les que es van fer durant l’època Bauzá en defensa de la llengua. En una conferència de premsa avui, i quan els han demanat per la qüestió, si bé han dit que aquesta classe d’accions no es podien decidir d’un dia per l’altre, també han estat contundents: “No ens fa por. Ho hem fet una vegada i ho podem tornar a fer.”

Així s’han pronunciat en relació amb l’acord entre el PP i Vox. La xarxa també té clar que aquestes mesures pactades amb Vox són pitjors que les que va propulsar Bauzá i van causar la vaga de docents i la gran manifestació contra el TIL. “És més greu perquè tenen una experiència prèvia. I Prohens, en aquell moment, anava de bracet de Bauzá defensant el TIL”, han dit, i han recordat que la presidenta s’havia compromès a no crear conflicte a les aules i l’havia acabat creant.

De moment no s’han anunciat grans accions, però la intenció és clara: fer una crida a la resta de sectors, no solament l’educatiu, per fer un gran front comú contra les polítiques del PP i Vox. “Hem de sumar sensibilitats molt ferides amb l’acord, quan tenguem tot el suport, està previst de fer una acció contundent.”

Mentrestant, els ànims de la comunitat educativa es van escalfant: “Anam desplegant les camisetes… gent que no coneixia la dimensió del que suposa el pacte va agafant els ànims que tenia aparcats.” Una mostra clara és la plantada d’ahir dels sindicats al conseller Antoni Vera.

Valoració de l’acord

Les entitats que conformen la Xarxa Educativa coincideixen en el fet que l’acord PP-Vox representa una pèrdua de drets que impacten directament a la identitat com a poble i que signifiquen un atac frontal a la llengua. En aquesta línia, subratllen que totes les mesures que es duran a terme en l’àmbit educatiu se centren únicament a arraconar la llengua.

“El PP de Marga Prohens ha assumit les directrius estatals del partit d’extrema dreta, que pretén un procés de substitució lingüística amagat darrere un pretès bilingüisme. L’objectiu és fer que la ciutadania sigui cada vegada menys competent per a viure en català i hi renunciem”, han assegurat.

També han criticat que l’acord pressuposés que, amb el sistema actual, no s’assolia el coneixement de la llengua castellana. Però recorden que és una falsedat manifesta i que les dades ho constaten: les darreres proves IAQSE de què hi ha resultat, corresponents al curs 2023-2024, detecten que el 53% d’alumnat de 4t de primària assoleix un nivell de castellà adequat, per un 49% en català. A Eivissa i Formentera, les dades en català són pitjors: només un 38% de l’alumnat assoleix les competències adequades.

Sobre el pla de segregació, denuncien que s’apliqui el curs vinent sense tenir tan sols l’avaluació de com ha funcionat el curs actual, atès que és un pla pilot, tal com diu el govern mateix.

En relació amb el fet que els professors puguin accedir a l’ensenyament públic sense el requisit de català, la xarxa també ha rebutjat la decisió: “Els nostres fills necessiten referents. És tan caòtic com el TIL amb la llengua anglesa, que professors van impartir classe de matèries no lingüístiques en anglès i només un B2. […] És vergonyós, no té sentit i denota la poca rigorositat dels nostres polítics”, han sentenciat.