Disseny per a paper de paret de William Morris (1834 – 1896)

L’agenda barcelonina vessa de cites culturals engrescadores que converteixen aquesta estranya primavera política en un mapa de propostes. Atrafegats i superats per la cosa política, pel lloguer del pis, per si hi haurà eleccions o no, per la gent a la presó (elles i ells) i a l’exili (ells i elles), per la confusió de pensar què estem vivint i com continuarem, la vida cultural prossegueix. Es tracta de no deixar-se decandir. Aquest verb que es diu poc, tan bonic, ve a tomb: ‘El primer deure ciutadà és no deixar-se decandir.’ Alimentar l’ànima, els ulls, el cor.

Són dies de la poesia al carrer i en recitals que recorden les veus de Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Carles Santos, que ja no hi són, i d’un bon planter de veus vives, un programa dens, fins dimecres. I aquest cap de setmana se celebra així mateix a Sant Andreu la fira del llibre Literal, dedicada a recordar el Maig del 68, el feminisme i les llibertats, amb la presència de l’activista política negra nord-americana Elaine Brown i l’irreverent còmic italià Leo Bassi que actua avui al vespre a la Fabra i Coats, entre més propostes de la fira que se celebra a l’Ateneu Harmonia.

Primera Persona, el festival de veus literàries, musicals i cinematogràfiques que s’expressen així, en la visió directa de les coses a través de la pròpia experiència, és una altra de les cites d’aquest cap de setmana, en aquest cas al CCCB i amb un programa que reuneix, entre altres, l’escriptora nord-americana Vivian Gornick i les cineastes catalanes Carla Simón i Elena Martín. I més gent.

Un altre programa d’interès és el del Born, ‘Descolonitzar Europa’, dedicat a les memòries colonials,   que proposa un recorregut per la Barcelona dels negrers i esclavistes Joan Güell i Antonio López. La ruta passa per diversos punts del centre de la ciutat on encara hi ha vestigis de la presència d’esclaus a l’espai públic, com la plaça de la Catedral, que durant l’edat mitjana era un punt important de compravenda d’esclaus, i la plaça de Catalunya, que va ser l’escenari de manifestacions a favor de l’abolició de l’esclavatge.

I un recordatori més, important, per a la setmana entrant: una visita al MNAC i a la Miró, que són els últims dies de dues exposicions ben diferents,  al costat l’una de l’altra, a Montjuïc. Acaben el 21, dilluns festiu. Al Museu Nacional, William Morris (1834 – 1896), mestre de la simbiosi art i vida quotidiana. A la Miró, el món de les abelles, que amb les coses del clima i les barbaritats que  hi fem els humans estan en franca decadència. Els artistes han estat cridats per Martina Millà, directora d’exposicions de la fundació mironiana, a plantejar-nos la vida i el futur d’aquests éssers que treballen en comú per fer anar la natura i produir mel, per viure en comunitat i pol·linitzar la vida. Unes preocupacions que també tenia Morris, el precedent del modernisme en tants aspectes, un creador comunitari i multidisciplinari: dissenyador, arquitecte, artesà, empresari, poeta, assagista, activista polític. El modernisme català no va tenir la seva empenta política, però sí que en va rebre l’influx de no separar art i artesania, art i vida a casa i al carrer. Socialista utòpic de pensament i pràctic en l’acció: disseny de mobiliari, tèxtil i vidre, edició de llibres, preocupat pel medi i les condicions de vida dels treballadors. Arts & Crafts, arts i oficis.

‘L’autèntic secret de la felicitat es troba en el fet de sentir un interès genuí pels petits detalls de la vida quotidiana’, deia Morris. Arribo a la Miró i hi penso, en aquesta idea fonamental de l’artista anglès. La vida quotidiana, com la tenim? ‘Beehave’, títol de l’expo, contracció anglesa d’abella i comportament, es planteja com renaturalitzar la ciutat. Fer la vida quotidiana al carrer i a casa més amable. Un segle llarg després de Morris. No hi ha tanta distància, en veritat, entre les preocupacions de Morris i les que ara tants artistes senten i ens transmeten a la Miró. A mig camí de la indústria i l’art, cadascuna a la seva manera. Les dues exposicions són complementàries, un exercici d’imaginació que ens brinda l’atzar de l’agenda cultural. Els artistes del present parlen del sentir contemporani del passat: com viure.

Existirien els meravellosos dissenys florals de William Morris sense les abelles?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.