Xavier Nolla, autor del projecte Vins de la Memòria, a les Alberes.

Potser recordaran que a principis del 2019 vam publicar l’article ‘Quan el vi fa viva la memòria de la guerra civil’. Parlàvem del projecte del sommelier Xavi Nolla, Vins de la Memòria, que havia elaborat cinc vins resseguint alguns dels espais emblemàtics per on va passar el seu avi Agustín, durant el 1938 i 1939, quan va ser mobilitzat amb la lleva del sac i va participar en la batalla de l’Ebre i després, de retirada, va passar la frontera i el van internar al camp de concentració d’Argelers.

En aquell moment, Nolla havia elaborat cinc vins: tres a la Terra Alta, vinculats a la batalla de l’Ebre; un vi de la rereguarda de la batalla de l’Ebre fet al Priorat; i un altre elaborat a la Conca de Barberà, que ja representava el camí de fugida, quan la guerra estava perduda. Però Vins de la Memòria no es va cloure amb aquests cinc vins elaborats el 2018, quan feia vuitanta anys del pas de l’avi Agustín per aquestes contrades. Perquè el 2019, Xavi Nolla va vinificar dos vins més que marquen el camí de la retirada i el pas cap a França i l’exili: un vi de Badalona, on vivia la família i on l’avi es va aturar uns dies fugint dels feixistes, i un altre vi fet a les Alberes, a prop d’Argelers, que és on va anar a parar havent travessat la frontera. Aquests dos últims vins van néixer el 2019, perquè va ser el camí de l’exili que l’Agustín va fer el 1939.

El camp d’Argelers. Nolla assenyala la Torre del Madaloc.

Explica Nolla: “El meu avi va estar tres mesos internat al camp d’Argelers. Quan es va acabar la guerra civil, Espanya i França van arribar a un acord per a repatriar la gent del camp d’Argelers. Uns 250.000 van tornar, amb la promesa que no hi hauria represàlies. Molts es van decidir a tornar també perquè ja havia esclatat la Segona Guerra Mundial i els nazis guanyaven terreny als francesos. Però la dictadura franquista es va acarnissar amb aquells que van tornar: molts van ser afusellats, d’altres empresonats i d’altres ingressats en camps de concentració. Això li va passar al meu avi, que el van internar gairebé un any al camp de concentració d’Horta, a Barcelona.”

“De manera que, com que havia aconseguit raïm de pansa blanca per a fer un vi de Badalona, d’una vinya propera a ca l’Alemany, masia on es va amagar la meva família durant la guerra i lloc on es va estar uns dies el meu avi de camí cap a l’exili, calia completar el viatge de la memòria amb un vi fet a Argelers.”

“Però a Argelers jo no coneixia ningú. Va ser mitjançant el Víctor Jiménez, propietari de la botiga La Vinícola, especialitzada en vins del Rosselló, que vaig entrar en contacte amb Fabrice Rieu, elaborador i vice-president dels vins del Rosselló. De seguida es va bolcar en el projecte, perquè el seu pare, Bernard Rieu, resulta que és el director del Memorial del Camp d’Argelers. I m’ho van posar molt fàcil per localitzar la vinya, el seu propietari i negociar amb ell. A més, he vinificat el vi al celler dels Rieu, Domaine Servant.”

“El vi es diu La plage, perquè tothom diu ‘la plage‘ per fer referència al camp. Però amb tothom he parlat en català i tota la informació de l’etiqueta és en català. M’he sentit molt ben acollit. L’alcalde d’Argelers, Antoine Parra, fill d’exiliat tancat a Argelers, ha donat suport a aquest homenatge a la memòria mitjançant el vi. I em va dir que a partir d’ara aquest vi, La plage, serà el que utilitzaran per als actes de memòria que es facin a Argelers.”

Xavi Nolla a la vinya de garnatxa d’on surt el vi La Plage. Al fons, la Torre del Madaloc.

La vinya i el vi

Continua Xavi Nolla: “Volia localitzar una vinya com més propera possible a la Torre del Madaloc, fent frontera entre Cotlliure i Portvendres. I en vaig trobar una de molt propera a aquest indret. I per què a la Torre del Madaloc? Perquè és una edificació que es veu des de la platja d’Argelers i alhora també es veu des de l’altra banda, des d’Espolla. Els catalans que estaven tancats al camp d’Argelers tenien aquesta torre com un punt de referència, perquè sabien que des d’allà es veia Catalunya. A més, des de la vinya es veu la platja i des de la platja es veu la vinya.”

“Com els altres Vins de la Memòria, la meva idea era fer un vi amb varietats autòctones, tot i que tenia el dubte de si fer un blanc o un negre. Però jo sóc molt de vins blancs i, per altra banda, volia elaborar un vi una mica especial. De manera que vaig vinificar un 60% de garnatxa gris, o roja, com li diuen allà dalt, i un 40% de garnatxa negra. Aquesta garnatxa negra la vaig vinificar com un blanc de noir. Vaig posar 650 litres de garnatxa gris en un bocoi de castanyer. Va ser un xou, perquè allà la fusta de castanyer no la volen ni veure. Però, per contra, el senyor Bernard estava emocionat de tornar a veure castanyer a Argelers. Perquè allà les bótes també eren tradicionals abans que s’imposés el roure francès.”

La plage, el setè vi del projecte Vins de la Memòria.

Una solera del 1939

Però l’aventura d’aquest vi d’Argelers no s’acaba aquí, perquè Xavi Nolla tenia la dèria de fer un vuitè Vi de la Memòria: una bóta o solera del 1939 i embotellar algunes ampolles de vi ranci del 1939. Però aquell va ser un any de guerra i d’aquestes anyades no es guarda vi. “De manera que vaig desistir de la idea de fer aquest vuitè vi, però se’m va quedar clavada la idea d’aquest ranci del 1939. Vaig buscar entre col·leccionistes d’arreu d’Europa que tinguessin ampolles de vi ranci de l’anyada 39 i vaig comprar vuit ampolles, totes de garnatxa de la zona del Rosselló, que vaig trobar a Alemanya, França i Anglaterra. Aquestes ampolles les vaig buidar en un carretell de fusta de castanyer que em vaig fer fer i vaig crear una bóta del 39, amb el vi i totes les mares que contenien les ampolles.”

“Aleshores, en l’últim viatge que vaig fer a Argelers abans d’embotellar, vaig treure un litre i mig de la bóta del ranci del 39 i la vaig afegir al cupatge de les garnatxes negra i roja. I vaig reomplir el carretell amb un litre i mig de vi ranci més jove, creant una solera del 39. Per tant, he fet no tan sols un cupatge de varietats, sinó també un cupatge de temps: he ajuntat l’anyada del 1939 amb la del 2019, un vincle de vuitanta anys.”

“De tot plegat n’ha sortit un vi blanc jove, complex, fresc, però al darrere hi trobes també les mels i el toc terciari que li ha donat el ranci. És una raresa aquest vi. És la llibertat que em dóna un projecte com aquest, de poques ampolles i tan personal, amb el màxim respecte per la història, però sense perdre la llibertat creativa d’avui. Aquest vi per a mi és una empremta de memòria brutal i un homenatge a l’anyada del 39, any que el meu avi va passar pel camp d’Argelers, alhora que és un vi fet des del meu temps. Aquest fet té una càrrega emotiva molt bèstia.”

La primera anyada de La plage del 2019 va aparèixer el mes de juny del 2020. I, tot i que el 2020 ha estat difícil per a la viticultura catalana –per la pandèmia, la crisi econòmica, la plaga de míldiu–, el projecte Vins de la Memòria tira endavant i ja s’han vinificat els set vins de l’anyada 2020. I La plage en aquesta anyada ja entrarà a formar part dels vins Côtes Catalanes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.