‘És molt difícil de criticar les presons catalanes, però crec que cal conèixer la realitat’, deia dijous Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, en una taula rodona sobre dona i repressió organitzada al teatre dels Lluïsos de Gràcia. Explicava com havia sorprès als familiars que la presó del Puig de les Basses, on és reclosa, tingués pitjors condicions de vida per a les dones que la presó madrilenya d’Alcalá Mecó.

Després d’haver citat dos exemples que demostraven que les preses polítiques eren invisibilitzades i la doble càrrega que significa ser dona i presa, Bassa va passar a detallar els desavantatges de les dones al Puig de les Basses. Visiblement emocionada, va dir que s’havia sentit decebuda del sistema penitenciari català després de l’acostament dels presos polítics: ‘No hi havia cosa que ens fes més il·lusió que l’acostament a les presons. La Dolors estava feliç perquè venia a la seva terra. Però quan va arribar a Catalunya vaig veure que les presons catalanes són per a homes, cosa que mai no m’havia passat pel cap.’

Tal com deia Bassa, el fet que a Catalunya només hi hagi un 8% de preses, lluny de ser una bona notícia, és tot un gran problema. Al Puig de les Basses hi ha set-cents homes i només un mòdul femení, amb trenta-quatre dones. El fet que hi siguin minoria, implica que automàticament siguin discriminades, malgrat que no sigui la voluntat de la presó. ‘Al segon dia ja ho vam notar: no hi vam poder entrar llibres de tapa dura. El diari Ara, que arribava a Madrid, a Catalunya no el podia entrar, i jo no entenia res.’ Va matisar, però, que aquests problemes ja s’han solucionat: ‘Evidentment, parlant la gent s’entén. Ara ja es poden entrar llibres i la premsa arriba, només faltaria’.

Tal com va dir en l’acte, el fet que les presons catalanes siguin modernes també genera una sèrie d’inconvenients: ‘Hem perdut quant a sensació de llibertat, i això és molt trist de dir a la teva terra’, afirmava. ‘Aquí s’han de tenir les cel·les tancades amb clau, s’han canviat els forrellats per portes automàtiques i, per poder sortir de la teva cel·la i veure els familiars, has de passar deu portes automàtiques i dos arcs de seguretat’. Així, assegurava que la modernitat també implica unes mesures de màxima seguretat que hi dificulten la convivència.

Bassa també va comparar amb més detall Alcalá Meco i Puig de les Basses i va dir que, en la primera, almenys, Bassa hi tenia l’opció de fer vida amb les preses amb qui tenia coses en comú: ‘Alcalá Meco, tant que l’havia criticat, era una presó per a dones. Això vol dir que, de tots els mòduls que hi ha, algú es pot permetre de fer una selecció de les dones que els han rebaixat la pena o pel càstig que tenen o per bon comportament. Llavors fan un mòdul de respecte i s’autogestionen entre elles.’ ‘Aquí no té ningú per a tenir una mínima conversa i la seva il·lusió és el dia que ha pogut fer una videoconferència amb els companys dels Lledoners’, va afegir.

En conèixer la situació de la seva germana al Puig de les Basses, Montse Bassa va demanar als treballadors de Justícia quin model de presó catalana s’assemblava més a l’autogestionat d’Alcalá Meco. La resposta va ser Wad-Ras, una presó obsoleta que ha rebut molt poca inversió i que, per tant, no és una opció a tenir en compte.

Bassa va acabar amb una anècdota que també posa de manifest les diferències entre els presos i les preses a les presons. Al Puig de les Basses la seva germana va voler apuntar-se al curs de natació. Quan va veure que els homes podien disposar de la piscina durant tres hores i les dones només durant una, va queixar-se’n i els funcionaris van respondre que, com que no en són tantes, sempre ho havien fet així. ‘És tan ben parida que va aconseguir mobilitzar totes les internes perquè fessin una instància dient que eren discriminades pel fet de ser dones’, explica. Juntes, van aconseguir que la setmana vinent ja poguessin tenir tres hores de piscina.

Consulteu ací el vídeo de l’acte sencer, organitzat per l’Euskal Etxea de Barcelona i l’ANC Dones:

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb