23.01.2023 - 12:39
|
Actualització: 23.01.2023 - 23:27
El col·lectiu per l’obertura dels passos fronterers Esborrem la Frontera denuncia que aquest matí han tornat a tancar el pas fronterer del coll de Banyuls. Una excavadora ha tornat a col·locar tres pedres de grans dimensions en aquesta carretera, que havia estat reoberta dissabte i que connecta l’Espolla (Alt Empordà) i Banyuls de la Marenda (Rosselló).
Han tornat a tancar el Coll de Banyuls. Tothom es pregunta "per què es tanca?". Però pocs "qui fa la feina de tancar?"
Algun dia s'haurà de parlar dels càrrecs públics que diuen que volen els passos oberts però que fan un paper d'estrassa quan reben ordres. pic.twitter.com/EEs7ai8EUn— Esborrem la Frontera (@Esborrem) January 23, 2023
“Han tornat a tancar el Coll de Banyuls. Tothom es pregunta ‘per què es tanca?’. Però pocs ‘qui fa la feina de tancar?’ Algun dia s’haurà de parlar dels càrrecs públics que diuen que volen els passos oberts, però que fan un paper d’estrassa quan reben ordres”, denuncia la plataforma Esborrem la Frontera. Dissabte, es van encarregar de retirar les pedres i reobrir la carretera per facilitar als visitants de Catalunya Nord l’accés a la Fira de l’Oli i de l’Olivera, però l’obertura només ha durat 48 hores.
Tornar a circular per aquesta carretera, que connecta Catalunya Nord i el Principat, és una reivindicació de veïns i batlles dels municipis del nord i del sud. Els arguments de la Prefectura del Pirineu Oriental per a mantenir tancat el pas són que pretenen de “contenir la immigració irregular i l’amenaça terrorista”. L’estat francès també havia tancat el camí de la Vinyola, el coll de Manrella i el camí d’Age (reobert fa temps en una acció semblant).
De fet, fa dos anys que l’estat francès manté tancats alguns dels passos fronterers amb el sud. Era previst que la qüestió s’abordés en la cimera franco-espanyola de la setmana passada a Barcelona i que es pactés una reobertura, però finalment no ha estat així. El president, Pere Aragonès, va tractar la qüestió amb els presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, que va acceptar d’estudiar la creació de patrulles conjuntes, però no va concretar quan.
