La guerra és molt difícil, no és pas com als films, diu l’Amer. Va néixer a Síria, però la guerra el va obligar a marxar i deixar enrere bona part de la seva família. La destinació final de la seva fugida va ser Catalunya, concretament Esparreguera i una família que va decidir acollir-lo a casa com un més. Aquesta és la història que ell mateix explica a càmera a ‘Amer, testimoni d’un refugiat’, un vídeo de Berta Esteve, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Ramon Llull.

En el vídeo, Amer explica com, el 2011, després de les primeres protestes contra el règim, les forces armades van començar els atacs i detencions de civils. A aquesta situació s’hi va sumar, al cap de ben poc, l’arribada al seu poble d’Estat Islàmic. Aleshores va ser el moment d’anar-se’n. No hi havia alternativa, sabia que si no se n’anava, a ell i a tots els joves de la seva edat els tocaria empunyar el fusell.

Un oncle de l’Amer, enginyer de professió, viu a Terrassa des de fa prop de trenta anys i va fer tots els esforços per endur-se de Síria tants familiars com va poder. Finalment, va aconseguir visats per a sortir del país a tres dels seus nebots. L’Amer va aconseguir sortir a través de Turquia, on va haver d’esperar-se tres mesos abans de reunir-se amb el seu oncle.

‘Una vida diferent’
Un lloc ‘sense guerra’, això destaca Amer de la seva primera impressió de Catalunya quan va arribar-hi el novembre del 2015. Però encara li quedava molt per descobrir. El seu oncle va ser un dels ponents d’una conferència sobre la guerra de Síria, i va explicar-hi el cas de joves, com l’Amer, que necessitaven una nova llar. Entre el públic, hi havia la dona que acabaria esdevenint la seva mare d’acollida.

El 23 de juny de 2016, va arribar a la casa d’Esparreguera on viu avui. ‘L’arribada va ser una mica traumàtica perquè va ser durant el Ramadà’, explica el pare d’acollida, Joan Masdefiol. Aleshores l’Amer no parlava gens de català i, entre altres coses, no estava acostumat al menjar local. L’adaptació, però, ha estat total. ‘Ja és un més de la família’, explica en Joan, que destaca que avui dia l’Amer fins i tot diu ‘àvia’ a la seva mare i ja té un català perfecte.

En tot aquest temps, no han rebut el suport de cap administració, segons que explica en Joan. L’única ajuda, diu, ha provingut d’una plataforma creada a Esparreguera d’ajuda als afectats per la guerra de Síria. L’últim escull també és administratiu. L’Amer va entrar a l’estat espanyol com a estudiant i, per tant, amb un permís per a tres mesos. Encara ara espera que li concedeixin l’estatut de refugiat, una esperança que confia que es concreti aquest mes d’agost.

La situació a Síria
Ningú no emigra per gust, l’Amer tampoc. Ell assegura que li agradaria tornar a Síria algun dia, però ara per ara no sap quan ho podrà fer. La situació al seu poble és encara molt complicada. La mare de l’Amer es va morir a causa d’una malaltia i de la impossibilitat d’obtenir medicaments. Per la seva banda, el seu pare encara és a Síria en una zona controlada per Estat Islàmic. Ell és l’únic contacte que té l’Amer per a saber com es troba la seva família. Ara bé, no sempre és possible de parlar-hi. Per poder trucar sense que es controlin les converses, cal sortir de l’àrea controlada per Estat Islàmic i entrar a la zona kurda. ‘A vegades parlen cada setmana i a vegades passen dos o tres mesos que no poden parlar’, explica Masdefiol.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb