Els productors làctics d’Osona han dit prou. Divendres van evidenciar la seva desesperació pel preu baix a què han de vendre la llet protestant davant un dels compradors principals, el supermercat Mercadona: hi van llançar fems, palla, llet i aigua. Fa temps que denuncien que han de vendre la llet a un preu molt per sota que no pertocaria i aquest estiu han arribat a una situació límit. Tant, que s’han vist obligats a signar un contracte amb una de les distribuïdores principals, Làctia, a un preu mínim de 0,35 euros el litre, sense estar-hi d’acord, però per evitar haver de llençar la llet que produeixen cada dia.

Vicenç Fabré és un dels productors perjudicats. Té la granja al municipi de Malla i, alhora, és el president de la cooperativa Plana de Vic, una de les dues més afectades de la comarca, juntament amb Vaquers d’Osona. Plana de Vic és formada per nou-cents socis, vint-i-set dels quals són productors de llet.

—Hi ha més productors de llet afectats pels preus, a part dels d’Osona?
—Arreu del país hi ha cooperatives amb problemes diversos. Algunes tenen aquesta dificultat més ben resolta, però, bàsicament, ens afecta a tots. Nosaltres l’hem fet més visible, però és un problema de tot el sector. Som 398 productors que entreguem llet a Catalunya –fins fa poc, n’érem quatre-cents. I a gairebé tots ens afecten aquests preus. Perquè ja veníem d’un problema estructural, però ara s’hi ha afegit l’augment del cost de les matèries primeres.

—Per què vau protestar davant d’un Mercadona?
—Un dels problemes principals dels preus baixos són les marques de distribució. Al supermercat, venen els paquets d’un litre de llet a un preu entre 0,58 euros i 0,62. Amb aquest preu, és impossible que l’empresa distribuïdora, la indústria i nosaltres hi guanyem. Per tant, tot això es va repercutint en el preu i, al final, allò que queda és per a nosaltres.

—Ho fa només Mercadona?
—No. Ho fan tots. Però Mercadona és la distribuïdora de marca blanca principal. A Catalunya té una posició dominant. I, per tant, és qui té la referència de preu. Totes les altres marques ho fan, tant estrangeres com catalanes –Carrefour, Bonpreu, Condis, etc. Però tenen menys quota de mercat. Per això hem focalitzat la protesta en Mercadona, perquè és qui té més quota.

—Heu protestat també davant la distribuïdora Làctia. Quina part de la responsabilitat té?
—Cadascú té la seva part, però jo responsabilitzo més Mercadona que no Làctia. Perquè, al final, Làctia també és atrapada perquè ha de treballar amb Mercadona i ens fa pagar el preu a nosaltres. Si Mercadona no paga més, ells no tenen marge per a fer grans coses.

—Per què a principi d’agost vau signar un contracte amb Làctia per un preu, 0,35 euros el litre, amb el qual no esteu d’acord?
—No vam tenir més remei. Estem a l’espera que la tardor vinent el congrés espanyol aprovi la nova llei de cadena alimentària, que ha d’establir que un producte no es pot comprar per sota del preu de producció. D’ençà de l’augment del cost de les matèries primeres, produir un litre de llet ens costa entre 0,38 euros i 0,40. Davant Làctia, vam fer una posició de força: volíem vendre la llet almenys al mateix preu que ens costa. Làctia s’hi va negar i aleshores vam dir que tan sols signaríem el contracte amb una clàusula que especifiqués que, amb el preu de 0,35 euros, no cobríem tots els costs, però que ho fèiem per necessitat. Làctia també s’hi va negar. Ens va dir que, si posàvem aquesta clàusula, el contracte era invàlid. El conflicte va sorgir d’aquí: no ens deixaven descarregar la llet perquè no havíem signat el contracte. Per això, per sortir del pas, vam signar-lo per a dos mesos. Perquè, si no, hauríem d’haver llençat tota la llet que produïm cada dia. Penseu que enviem cada dia 25.000 litres a Làctia.

—Això vol dir que, ara per ara, no guanyeu ni un cèntim amb la llet?
—No és que no hi guanyem. És que perdem diners. Cada explotació perd ara per ara entre 3 i 5 cèntims per litre de llet produït. Ens costa més de produir un litre de llet que no vendre’l. Com més llet venem, més diners perdem. Perquè la llet és un producte fresc i tan sols la podem tenir, a tot estirar, 48 hores. I les vaques no poden deixar de produir. Són animals, no són màquines que puguem aturar. Quan una vaca fa llet, no li podem dir que pari. Per tant, ens veiem obligats a vendre la llet de la manera que sigui.

—Com s’ha arribat a aquesta situació? Per què és tan baix el preu de venda al supermercat?
—Hem arribat a una situació límit perquè fa anys que el preu de venda no puja i que es manté per sota dels 0,60 euros. Per què? A tots els supermercats hi ha productes bàsics i tots volen tenir el mateix preu que els altres. Hi ha productes que comprem de què no ens fixem quin preu tenen. Però els consumidors sí que es fixen en el preu de la llet. Si veuen que un supermercat ven la llet a 0,70 euros, pensarà que allà tot és car i anirà al que tingui la llet a 0,58 euros. Desgraciadament, la llet s’ha fet servir com a producte de reclam i com a referència de preu. Fins ara, ens n’hem sortit millorant les explotacions, reduint costs… i hem anat resistint. Però, d’ençà de final del 2020, hem tingut una pujada de costs: la llum, les matèries primeres, els ferratges, etc. Això ens ha fet pujar el preu de producció del litre de llet quatre cèntims o cinc. I ja no ho podem assumir. La situació és insostenible d’ençà de fa un any. Ho pots resistir uns mesos, però quan passa tant de temps, la situació es va complicant.

—Hi ha famílies de grangers que depenen exclusivament de la venda de la llet?
—Sí. La gran majoria de les explotacions de llet depenen dels ingressos de la venda.

—Confieu que la nova llei ho resolgui?
—Estem a l’expectativa. Personalment, no me n’acabo de refiar del tot. Ja s’han presentat cinc-centes esmenes al primer esborrany.

—El consum de llet ha baixat aquests darrers anys? És un altre obstacle?
—Feia força anys que el consum havia anat baixant, però aquest darrer any i mig s’ha estabilitzat. Ja no continua disminuint. Per una altra banda, ha crescut el consum de productes elaborats amb llet: iogurts, formatges i tota mena de derivats. Però el gran problema que tenim és que a Catalunya no hi ha una indústria potent d’elaboració. Per això han d’entrar productes làctics de fora. Ens falta indústria d’elaboració al país.

—L’auge de les begudes vegetals us ha fet mal?
—Segurament ha agafat una petita part del mercat. Però també es diferencia molt la llet de les begudes vegetals. La llet és un producte molt més complet. En certs àmbits, ens poden fer la competència, però no són un gran problema.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.