El Tribunal de Cassació de Brussel·les decidirà sobre Valtònyc en darrera instància el 18 de gener

Joan Miquel Arenas, àlies Valtònyc, a qui l’Audiència espanyola reclama per la condemna a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces, ha comparegut avui al matí davant del Tribunal de Cassació de Brussel·les en la vista que pot servir perquè l’euroordre contra el raper sigui definitivament rebutjada. Ara aquest tribunal, després d’haver escoltat totes dues parts, ha anunciat que resoldrà la qüestió el 18 de gener vinent.

És la darrera instància a la qual podia recórrer la fiscalia belga per a evitar que Valtònyc quedi definitivament en llibertat després de la sentència del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que va confirmar el rebuig a l’euroordre espanyola argumentant que el raper feia ús del seu dret de la llibertat d’expressió, i que les lletres de les seves cançons no podien ser considerades delicte.

En concret, la fiscalia belga diu que el Tribunal d’Apel·lació de Gant no va justificar prou que els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona no fossin punibles segons la llei belga. Segons ha explicat l’advocat de Valtònyc Simon Bekaert, a la vista el fiscal belga ha defensat que el Tribunal d’Apel·lació de Gant hauria d’haver “requalificat” els delictes per igualar-los a la legislació belga. En concret, segons recull l’ACN, ha demanat que enaltiment del terrorisme s’equipari a incitació al terrorisme i injúries a la corona a injúries comunes. “Valtònyc no va ser condemnat per aquests delictes. No es pot reescriure la sentència”, ha replicat Bekaert, recordant que les autoritats belgues no tenen “competència” per fer això.

Si el Tribunal de Cassació es pronuncia fa a favor del raper, l’euroordre quedarà definitivament rebutjada. En cas que accepti les al·legacions de la fiscalia belga, el Tribunal d’Apel·lació haurà de reobrir el cas i revisar la sentència. És a dir, una decisió desfavorable per a Valtònyc al Tribunal de Cassació no significaria l’extradició immediata, sinó que s’hauria de repetir el judici.

La defensa de Valtònyc confiava que no hi hauria cap més recurs de la fiscalia, tal com va passar en el cas del conseller Lluís Puig, perquè en cassació rarament s’admeten recursos, els quals solen presentar-se més per qüestions procedimentals que no pas de fons.

El tribunal de primera instància de Gant ja va refusar l’euroordre, per a tots delictes pels quals l’Audiència espanyola reclama el raper. Més tard, la fiscalia belga, en representació de la posició espanyola, va recórrer contra la decisió al Tribunal d’Apel·lació, que el 28 de desembre va confirmar la denegació de l’extradició.

Durant el procés, el Tribunal d’Apel·lació va haver de fer diverses consultes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sobre el delicte d’enaltiment del terrorisme) i al Tribunal Constitucional de Bèlgica (sobre el d’injúries a la corona). El TJUE va dir que l’estat espanyol no podia jutjar-lo per enaltiment del terrorisme, que no se’l podia extradir, perquè la tipificació que tenia el delicte era més dura que no pas quan havien passat els fets per una modificació del codi penal. I l’octubre passat, el Constitucional belga va tombar una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei perquè vulnerava drets fonamentals, i trencava la doble incriminació a Bèlgica i a Espanya que hauria permès l’extradició per aquest delicte. Finalment, el Tribunal d’Apel·lació va desestimar també el delicte d’amenaces amb l’argument que no hi havia pas amenaces condicionades i no podia ser considerat un delicte.