Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig que va dictar el mes d’agost passat el tribunal de primera instància. Aquella sentència tombava l’euroordre del jutge Pablo Llarena amb l’argument que el Tribunal Suprem espanyol no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig. El magistrat belga també va citar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d’Octubre.

Tot i que era la tercera euroordre contra Puig, a l’agost hi va haver la primera sentència que resolia sobre el fons de la petició. La primera euroordre fou retirada pel jutge instructor del Suprem, i la segona fou refusada per un defecte de forma de Llarena mateix. Ara el Tribunal d’Apel·lació confirmat els arguments per al rebuig de l’extradició, i encara els ha ampliat.

La clau de volta de la repressió

El Suprem espanyol vol que s’extradeixi Puig per jutjar-lo per malversació de fons públics. Però tant la sentència del jutjat de primera instància com la del Tribunal d’Apel·lació exposava uns motius que són alhora arguments poderosos per a la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en el suplicatori que afronten al Parlament Europeu. Són uns arguments que desacrediten la competència del Suprem espanyol no tan sols per a jutjar Lluís Puig, sinó també per a jutjar els eurodiputats exiliats i per haver jutjat i condemnat els presos polítics. Com es pot entendre que la justícia d’un país de la Unió digui això i que el Suprem espanyol ja hagi jutjat i condemnat els presos polítics?

Heus ací la importància de la decisió que prengui avui la justícia belga. Perquè durant el judici contra el procés al Suprem les defenses ja van denunciar que l’alt tribunal espanyol no era pas un tribunal competent per a jutjar-los i que es vulnerava el dret del jutge natural. I si això era així, es vulnerava el dret d’un judici just, reconegut pel Conveni Europeu dels Drets Humans que regeix el Tribunal d’Estrasburg, on acabarà la causa. Els presos polítics, segons aquest argument, haurien d’haver estat jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però el Suprem va retenir la causa i va condemnar-los a cent anys de presó.

Però encara més. Perquè el Tribunal d’Apel·lació introdueix un altre argument molt contundent contra l’estat espanyol: diu en la sentència que hi ha risc de violació de la presumpció d’innocència de Lluís Puig si és extradit, i ho fa basant-se en les declaracions públiques fetes per part de jutges, fiscals i autoritats polítiques espanyoles en general contra els dirigents independentistes. Concretament diu que no es respecta la directiva de la UE 2016/343 sobre el dret de la presumpció d’innocència en els processos penals. Segons que han explicat els advocats de Puig, Gonzalo Boye i Simon Beckaert, els jutges del tribunal s’han referit a tota la documentació aportada per la defensa, que inclou un gruix important de documents com ara retalls de premsa, o piulets d’associacions de jutges i fiscals, i començant pel nom que duia la querella contra els dirigents polítics i socials independentistes el novembre del 2017: “més dura serà la caiguda”.

En aquest sentit, la sentència belga és un torpede contra el Suprem espanyol i posa en qüestió de dalt a baix tot el procés judicial. Perquè la defensa ha fet valer les diverses cartes per a oposar-se a l’euroordre, com ara la sentència del jutge de primera instància, les resolucions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, els pronunciaments com els d’Amnistia Internacional, Front Line Defenders, l’Organització Mundial contra la Tortura, l’Associació Internacional d’Advocats Demòcrates, International Trial Watch i el PEN Club International, entre més.

La decisió d’avui encara no és ferma, perquè encara hi ha l’opció de presentar recurs al Tribunal de Cassació. La fiscalia té vint-i-quatre hores per presentar-lo, i seria en tot cas per a examinar si el procés judicial a Bèlgica ha estat correcte. Aquest últim pas es podria resoldre en qüestió de setmanes o, fins i tot, de dies.

Entrevista a l’advocat Simon Bekaert: ‘La sentència del jutge belga pot tenir impacte per als condemnats al Suprem’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.