L’unionisme amenaça l’independentisme quebequès amb l’exemple català: “Mireu on van acabar, a la presó”

Trenta anys després del referèndum d’independència del Quebec, l’unionisme canadenc torna a fer servir la por com a argument. L’ex-primer ministre Jean Chrétien ha declarat en una entrevista a Ràdio Canadà que, si el sí hagués guanyat la consulta del 1995, no n’hauria reconegut el resultat. “No hauria tingut cap necessitat de fer-ho. Hauria dit que la pregunta no era clara”, ha afirmat, tot insinuant que hauria convocat un segon referèndum “amb una pregunta directa: voleu separar-vos del Canadà?”.

Per reforçar la seva advertència, Chrétien ha invocat el cas català: “Mireu la Catalunya. Van votar per la independència. Ningú no els ha reconegut. Fins i tot alguns dirigents van acabar empresonats.” Amb aquesta frase, l’ex-primer ministre ha convertit la repressió espanyola en un missatge dissuasiu per al moviment sobiranista quebequès, que el Partit Quebequès vol convocar un nou referèndum si accedeix al govern.

El líder del PQ, Paul St-Pierre Plamondon, ha replicat amb duresa: “L’obra de Jean Chrétien, ell ens ho diu de manera molt explícita, és la mentida, el subterfugi i la repressió. No se n’amaga gens.” I ha afegit: “Jean Chrétien ens ho diu: ‘He mentit, i continuaré fent servir tàctiques, mentides i repressió contra els quebequesos.’”

Sobre la Llei de la claredat, St-Pierre Plamondon ha estat igualment taxatiu: “Jo em refereixo a la democràcia quebequesa i a aquest parlament”, ha dit, recordant que l’assemblea quebequesa va aprovar la seva pròpia llei per deixar clar “que allò que ha de prevaler és la voluntat democràtica dels quebequesos, i que la resta, tot el que vingui de fora del Quebec, no ens ha d’amoïnar”. El record del 1995, quan el no es va imposar per tan sols 54.288 vots, continua marcant la política del Quebec. I l’ombra de Catalunya serveix ara de pretext per als sectors unionistes per amenaçar el moviment independentista.