Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les entitats que signen aquest article són organitzacions que treballen per la normalització de les llengües minoritàries a l’estat espanyol. Incidim en les nostres societats amb diferents projectes i iniciatives per aconseguir el dret de viure en la llengua dels nostres territoris, entre més objectius.

Som conscients que la iniciativa social ha d’anar acompanyada de polítiques lingüístiques i de mesures efectives. Per això, fa dos anys, vam decidir d’emprendre una iniciativa conjunta amb l’objectiu d’incloure en el debat polític la garantia dels drets lingüístics als nostres territoris amb la presentació del document “Pluralitat lingüística: llibertat, igualtat i democràcia” en què fèiem una crida als partits polítics a assumir els principis d’igualtat lingüística per garantir una societat justa, veritablement plural i democràtica amb els mateixos drets i deures per a tothom. Com a resultat, al desembre, deu organitzacions polítiques van donar suport a aquestes demandes presentant una proposta no de llei que es va debatre al congrés el proppassat 9 de març. El 45% dels habitants de l’estat espanyol viu en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà. Lluny d’un simple fet estadístic, a la pràctica, la realitat ens obliga a l’ús del castellà per a complir obligacions, per a satisfer necessitats i perquè ens siguen respectats altres drets. L’ús de les nostres llengües sempre troba el mur de l’exclusió, de la coerció, del vet, de la inexistència, de la invisibilitat o de condicions impossibles a l’empara del Butlletí Oficial de l’Estat. Des de la Declaració Universal dels Drets Humans fins a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, des del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics fins a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, acords internacionals amb els quals es compromet l’estat espanyol, coincideixen que tots els pobles i les comunitats lingüístiques, iguals en capacitats, també han de ser iguals en el dret de dur a terme totes les activitats humanes en la llengua pròpia. Igualtat, llibertat i democràcia amb voluntat d’exercici.

La voluntat de les entitats socials de dialogar i d’arribar a un acord, acceptant totes les propostes alternatives a la nostra amb l’única condició de tenir com a base la igualtat de totes les comunitats lingüístiques i la voluntat de posar-la en pràctica i implementar-hi accions concretes, es va trobar, d’una banda, un PP que presentava una esmena que reconeixia la necessitat d’igualtat de drets i deures però que continuava mantenint límits que buidaven la proposta de voluntat pràctica i, de l’altra, es va trobar un PSOE tancat al reconeixement més bàsic de la plena igualtat de totes les llengües existents a l’estat. El fet que els dos partits que han estat al capdavant de l’estat durant els darrers quaranta anys s’enroquen en la seua posició habitual, no ha permès d’assolir un compromís en tots els punts de la proposta que permeta de passar de la política de declaracions d’intencions a l’executiva i, en conseqüència, donar plena validesa als pactes signats per l’estat mateix, tot i que han estat aprovades tres de les mesures contemplades.

No tenim cap dubte que va ser gràcies a la pressió dels agents socials que, fins i tot amb un resultat insuficient, vam aconseguir d’obrir novament el debat, seure i parlar amb els qui hi estaven disposats. Hem definit el camí i hem aconseguit que nous agents polítics fins ara impermeables a demandes tan fortes i tan necessàries a les nostres societats.

Hem obert una finestra, però el futur de les nostres llengües en necessita obrir moltes més i que mai més no es tanquen. Insistirem i continuarem actuant des de les nostres realitats diverses, però també coordinats en tots els espais que puguem a la recerca d’una democràcia real que rebutge totes les formes de racisme, incloent-hi el lingüístic, que menysprea, exclou i discrimina els ciutadans que es mantenen com a membres d’una comunitat lingüística.

Queremos vivir en galego! Euskaraz bizi nahi dut! Volem viure en català! Nagüamos vivir n’Asturianu! Queremos vivir en aragonés!

Signen: Mesa pola Normalización Lingüística, Acció Cultural del País Valencià, Asociación Cultural Nogará-Religada, CIEMEN, Escola Valenciana, Euskalgitzaren Kontseilua, Iniciativa pol Asturianu, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.