Una de pirates!

L’augment del preu del combustible, la previsible crisi econòmica que s’albira a l’horitzó, la inflació i tantes altres combinacions i variants han fet que molta gent no faci cap viatge aquest estiu. Físicament, si més no, perquè amb la imaginació no hem deixat mai de viatjar. En aquesta sèrie, hem escollit cinc llibres clàssics d’aventures on hi ha molts desplaçaments i, a la vegada, molta acció perquè pugueu viatjar sense sortir de casa… o sense haver d’anar més lluny de la llibreria o la biblioteca de la vora.

L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson

El viatge que us proposem avui el farem sobretot a bord d’un vaixell, la Hispaniola, i tenint per companyia un dels millors personatges de la història de la literatura, John Silver, el Llarg, potser el pirata més famós de tots els temps, i, si més no, el que més vegades ens ha robat el cor (de fet, cada volta que rellegim el llibre). Però anem a pams. Què és L’illa del tresor i per què és a la nostra selecció de llibres per a viatjar sense moure’ns de casa?

Robert Louis Stevenson (1850-1894) va començar a publicar aquesta novel·la d’aventures a la revista infantil Young Folks entre el 1881 i el 1882, i es va publicar en format llibre el 1883. Stevenson va estar malalt de tuberculosi durant molts anys i es va casar amb Fanny Ousbourne, una nord-americana que tenia tres fills. La llegenda diu que Stevenson va començar a inventar L’illa del tresor per complaure Lloyd, el seu fillastre, que amb els anys també va acabar essent escriptor i va escriure conjuntament amb Stevenson algun dels seus texts quan l’autor, ja molt malalt, li dictava les obres.

Cal destacar que aquesta és la primera novel·la de Stevenson, que va arribar a publicar quaranta-cinc llibres entre novel·la, poesia, texts de viatges, relats breus i assaig. Les seves altres dues novel·les més conegudes són La fletxa negra i L’estrany cas del doctor Jekyll i Mr Hide.

L’illa de tresor és una obra al centre de molts cànons literaris i molts crítics l’han titllada de la millor novel·la d’aventures que s’ha escrit mai. I, certament, ha estat un dels llibres més influents a la literatura, però també al cinema, la televisió, els còmics i fins i tot els videojocs. Tot comença quan Jim Hawkins, protagonista i narrador de la història, ha d’allotjar un misteriós mariner a la posada que regenta la seva mare. Aquest home es fa anomenar capità, i paga a en Jim perquè vigili si passa per allà un home amb una sola cama. El mariner es mor d’un atac i quan cerquen dins el bagul, hi troben diners de molts països, papers i el mapa d’una illa on, suposadament, hi ha el tresor d’un pirata amb qui havia navegat, el temible capità Flint.

Aleshores, en Jim, el doctor Livesey i el cavaller Trelawney decideixen d’emprendre la recerca del tresor i comencen a cercar una tripulació a Bristol. El cuiner, que és ni més ni manco que el sensacional John Silver, el Llarg, qui els va recomanant tot de mariners que no són més que els seus antics companys pirates, alguns dels quals també havien navegat amb el capità Flint i coneixen la immensitat del seu tresor enterrat. A partir d’ací comença una aventura de la qual no podem explicar res més per no aixafar la guitarra als qui encara no l’han llegit, però en què en Jim haurà d’assumir moltes responsabilitats i abandonar la seva infantesa i innocència per convertir-se en una persona d’honor.

La singladura de la Hispaniola

Tot i que hi ha unes quantes illes que diuen ser la font d’inspiració real per a la novel·la de Stevenson, se sap del cert que, quan l’escriptor era petit, un oncle seu, que era mariner, li va contar moltes històries dels seus viatges a l’illa Norman, una petita illa que forma part de les Illes Verges Britàniques, situades una mica al nord-est de Puerto Rico. Així doncs, el trajecte hauria estat del port de Bristol fins a la mar del Carib, i, concretament, fins a aquesta illa. La tornada cap a Anglaterra inclou una parada tècnica a l’actual Florida i el retorn cap a casa aprofitant els vents alisis i la corrent del Golf. El fet que molt a prop de l’illa de Norman hi hagi un illot molt petit anomenat l’illa del Cofre de l’Home Mort, fa que tingui moltes opcions de ser la veritable ubicació que inspira la novel·la, atès que un dels capítols del llibre es diu precisament així, “el cofre de l’home mort”.

Recórrer l’illa de Norman és un passeig fàcil de fer perquè tan sols fa 4,3 quilòmetres de llargada i la seva amplada màxima és de 2,1 quilòmetres. És situada a l’extrem sud de les Illes Verges Britàniques i se sap del cert que, a l’agost del 1750, una part de la tripulació amotinada del galió Nuestra Señora de Guadalupe es va emportar més de 25 cofres de monedes de plata i es diu que els enterraren en algun punt de l’illa. Aquest tresor no s’ha trobat mai, per tant, podeu posar-hi proa i començar a excavar. Ara, amb la legislació actual sobre tresors és ben segur que el govern britànic se n’emportaria una bona picossada.

Arribar fins a Norman no és fàcil. Si hi aneu des d’Anglaterra, podeu trobar vaixells comercials que van fins a Tórtola, la capital de les quaranta illes que conformen les Illes Verges Britàniques i on viuen 23.000 habitants dels 27.000 totals. Ací, la millor opció és llogar un xàrter en veler i recórrer no solament aquesta illa sinó algunes de les altres de l’arxipèlag. Tan sols onze illes de les quaranta són habitades. Això sí, quan us banyeu a les seves aigües turqueses, vigileu amb els taurons, ben abundants en tota aquesta zona de les illes de Sotavent de les Petites Antilles.

Algunes curiositats sobre el llibre

Tot fa pensar que el començament del llibre va ser col·lectiu. Stevenson i la seva família eren de vacances a Escòcia, a casa del seu pare, i per no avorrir-se varen començar a inventar una història col·lectiva. En Lloyd, el seu fillastre, que aleshores tenia dotze anys i era molt bo dibuixant, va ser qui va tenir la idea de fer el mapa d’una illa i a partir d’ací tots es varen engrescar. L’endemà, Stevenson ja havia escrit el primer capítol de la novel·la i durant aquelles vacances cada matí escrivia un capítol nou i a la tarda el posava en comú amb la família, que hi feia tot d’aportacions. De fet, el pare de l’escriptor es va passar un dia sencer escrivint el contingut del cofre que deixa Billy Bones i que troba en Jim quan el pirata es mor a la seva posada. Un amic de la família, el doctor Alexander Japp, va ser qui va fer els contactes perquè la revista Young Folks publiqués la història.

S’ha de dir que el llançament de la novel·la no va ser un gran èxit per a la publicació, però, en canvi, quan el 1883 es va publicar en format llibre, els exemplars s’esgotaren en menys d’un mes, un èxit amb pocs precedents fins aleshores. Stevenson es va convertir en un autor popular i la llegenda diu que el primer ministre Gladstone el va llegir d’una tirada, va restar despert fins a les dues de la matinada per acabar-lo. La crítica de l’època i dels altres escriptors van ser molt elogioses.

Stevenson no solament va ser novel·lista, sinó que va conrear molts gèneres més, a més a més de mantenir una correspondència molt nodrida amb molts corresponsals. Gràcies als assaigs i a les cartes podem saber encara algunes coses més sobre el procés de creació de la novel·la. Per exemple, que el llibre de Daniel Defoe sobre històries de pirates va ser una de les seves fonts d’inspiració i també que per a alguns dels personatges va prendre de model gent real del seu entorn. Una de les coses que més va sorprendre els lectors i els crítics va ser el domini sobre les descripcions de la navegació, dels mariners i de la vida de la mar. Per a això va ser determinant la seva biografia: tant el pare com l’avi eren enginyers de fars i Stevenson va viatjar tot sovint amb ells per inspeccionar tots els fars d’Escòcia. A més, abans d’escriure la novel·la, havia travessat l’Atlàntic per reunir-se amb qui després va ser la seva dona i, per tant, coneixia de primera mà els secrets de la navegació atlàntica.

A diferència de Jules Verne, que pràcticament no va es moure de casa seva i que en tot cas va fer petits viatges domèstics (per França, Bèlgica i fins a Vigo, tot i que s’especula amb la possible vinguda a Barcelona i Mallorca), Stevenson va ser un cul inquiet. Va viatjar d’Escòcia a Londres, va travessar l’Atlàntic per anar als Estats Units, va viatjar a Mèxic i abans havia estat a França i a Suïssa cercant ubicacions ideals per a la seva malaltia pulmonar. Va viatjar a les mars del Sud i va morir a Samoa, on és enterrat. Allà el batejaren com a Tutisala, aquell que conta històries. L’illa del tresor va ser la primera i potser la més perfecta.

John Silver, el Llarg, model de pirata

El personatge del pirata s’ha convertit en un dels preferits en les pel·lícules i la literatura d’aventures, i tot i que hi ha una molt bona base real i moltes històries sobre pirates, corsaris i bucaners, el personatge que va inventar Stevenson amb la pota de pal i un lloro que no calla mai penjat sobre l’espatlla s’ha convertit en un paradigma. Silver és l’altre gran protagonista del llibre, de fet és tan protagonista com en Jim, perquè aquesta és una història sobre amistats i traïcions i la relació entre tots dos és una de les meravelles del llibre. Hi ha hagut moltes adaptacions fílmiques del llibre, i destaquen la del 1934; la del 1950 (potser la millor i més fidel), la del 1972, a càrrec d’Orson Welles, on ell mateix fa de John Silver, o la del 1990 amb Charlton Heston com a Silver, en una interpretació memorable.