Després d’haver suportat la pluja de crítiques al referèndum per part dels partits unionistes, arran de la suposada manca de garanties democràtiques, el bloc republicà ha hagut de fer la campanya de les eleccions il·legals del 21-D amb una mà lligada a l’esquena i un esparadrap a la boca. La campanya no s’ha fet tan sols sense garanties democràtiques, sinó directament amb l’absència d’un bon nombre de candidats dels partits republicans, amb prohibicions constants i la coacció sistemàtica d’un àrbitre completament parcial. La desigualtat de les condicions amb què s’ha desenvolupat la campanya no ha estat pas denunciada pels quatre partits del bloc unionista (Ciutadans, PSC, PP i Catalunya en Comú). Ben al contrari, Arrimadas, Iceta i Albiol han aprofitat que l’àrbitre és dels seus per restringir sempre que han pogut encara més la llibertat dels seus contrincants. Vegem a continuació tot això que ha passat aquests dies.

Limitació de la llibertat d’informació
Un dels aspectes més greus de la campanya ha estat la censura oficial i a cara descoberta de la llibertat d’informació. Especialment TV3, però també tots els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, han tingut dificultats per a informar lliurement amb criteris periodístics de l’actualitat vinculada al moviment republicà. Un dels casos més estridents ha estat la cobertura del concert per la llibertat dels presos polítics i de la manifestació multitudinària de Brussel·les (‘Allò que TV3 no ha pogut retransmetre‘). Alguns periodistes de TV3 ho van denunciar a les xarxes, entre els quals el director d’informatius, David Bassa:

L’esparadrap a la boca de TV3 no ha estat tan sols per a assenyalar de què no es podia parlar, sinó també per a indicar les expressions prohibides als professionals de la casa. La Junta Electoral espanyola ha prohibit a TV3 i a Catalunya Ràdio de fer servir les expressions ‘llista del president’ i ‘consellers empresonats’, perquè considera que ‘poden confondre l’espectador mitjà’ i ‘vulneren el principi de neutralitat informativa’. El text de la junta diu això: «Produeix confusió entre la realitat jurídica i aquesta altra pretesa que pot afavorir electoralment algunes candidatures, el fet de l’emissió de diversos espais informatius en què es barregen referències: de vegades a ‘consellers’, unes altres a ‘consellers exiliats’, unes altres al ‘govern a l’exili’, unes altres als ‘consellers empresonats’, o, en fi, a la ‘llista del president’.» La mateixa resolució indica que tampoc no es poden utilitzar els termes ‘consellers’ ni ‘president’.

La Junta Electoral espanyola també va obrir un expedient sancionador contra Catalunya Ràdio. La junta va fer cas d’una denúncia del PP i considerà que en el programa matinal de Mònica Terribas s’havien vulnerat els principis de neutralitat política. Textualment, la resolució de la junta deia que els editorials de Terribas dels dies 28 i 30 de novembre tenien ‘un to partidista i electoralista obertament favorable a aquelles formacions polítiques que sostenen que existeix una repressió injusta sobre el govern legítim de Catalunya’. La conductora de ‘El matí de Catalunya Ràdio’ va respondre a l’amenaça amb la lectura d’un fragment del Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand.

Contra el groc
Una de les obsessions més sorprenents del bloc unionista aquestes setmanes ha estat de perseguir el color groc. Erigit en símbol de la lluita contra la repressió, per la llibertat dels presos polítics i pel retorn del govern a l’exili, el groc s’ha escampat darrerament en forma de llaços, bufandes, murals i pancartes per tot el país. Conscients que no podien prohibir l’expressió lliure dels ciutadans, PSC, PP i Ciutadans han demanat a la Junta Electoral que fes retirar la presència de color groc dels edificis públics i dels espais de titularitat o gestió pública. Un dels casos més absurds ha estat la prohibició de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona d’il·luminar de color groc les fonts de la ciutat. L’obsessió ha arribat al punt d’una petició del PP per a fer retirar una felicitació de Nadal de l’Ajuntament del Prat perquè els Reis de l’Orient hi sortien dibuixats amb pinzellades grogues.

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/12/Vdeo-Reis-Mags-16143555-e1513431391170-604×270.png

El ridícul i l’obstinació són tan desmesurats que molts mitjans internacionals se n’han fet ressò. És el cas d’aquest vídeo de la cadena britànica BBC.

La junta electoral ha actuat amb una devoció prou remarcable per atendre les peticions dels partits unionistes. Per exemple, no s’ha estat de destinar jornades laborals d’agents dels Mossos d’Esquadra perquè entressin als departaments de la Generalitat per fer retirar llaços grocs o cintes d’aquest mateix color de la decoració de Nadal. De fet, els treballadors de l’administració es van rebel·lar contra aquesta censura i van tapar un arbre de Nadal amb una tela negra.

També s’ha posat una atenció especial a l’hora de restringir el dret de llibertat d’expressió el dia de la votació, demà. A petició del PSC d’Iceta, la junta electoral ha decidit de posar traves a l’exhibició de símbols com el llaç groc als col·legis electorals. La primera prohibició explícita s’ha fet sobre els membres de les meses electorals, que no podran portar símbols que es puguin considerar contraris a la repressió política. Amb tot, l’amenaça de censura es podria estendre damunt els votants, que podrien ser obligats a retirar-se els símbols si finalment ho decideix la junta electoral i dóna aquesta instrucció als presidents de les meses (‘És legal anar a votar amb un llaç groc a la solapa?‘).

Una campanya sense candidats
Vuit diputats del bloc republicà no han pogut fer campanya pels pobles i ciutats del país. Tres dels quatre empresonats a Espanya i el president i els quatre consellers de Brussel·les són membres de les candidatures d’ERC i Junts per Catalunya. L’estat espanyol no ha permès a aquests vuit candidats de ser físicament als actes de campanya. La desigualtat respecte del bloc unionista és abismal. Concretament, els dos candidats a la presidència d’aquestes candidatures, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, no s’han pogut moure ni expressar en llibertat. A més de Junqueras, ERC té Meritxell Serret i Toni Comín a les llistes, tots dos a Brussel·les. Junts per Catalunya no pot comptar amb la presència de Puigdemont (que intervé per videoconferència a alguns actes), Clara Ponsatí i Lluís Puig, també a Brussel·les, i Joaquim Forn i Jordi Sànchez, a la presó.

A més, els serveis penitenciaris de l’estat espanyol han pres represàlies contra Jordi Sànchez per haver enviat un missatge telefònic en un acte de campanya de Junts per Catalunya i li han retirat les trucades a la família i algunes visites. A més, el Ministeri d’Interior ha obert un expedient a Sànchez i Junqueras per haver fet arribar missatges de campanya aquests dies.

Al carrer, però sense poder parlar amb llibertat
Els consellers que van sortir de la presó quan el Suprem va agrupar la causa penal han explicat que no podien parlar amb tota la llibertat d’allò que pensaven i volien per al futur de Catalunya. Una de les condicions per a deixar-los sortir i retirar la mesura cautelar de privació de llibertat va ser el compromís de mantenir el seu projecte polític en el marc constitucional espanyol.

Sense poder concretar més, Josep Rull ho va explicar així en una entrevista a VilaWeb: ‘Jo m’he de presentar al jutjat de guàrdia cada setmana, no puc sortir del territori de l’estat espanyol, tinc limitada la llibertat d’expressió… hi ha preguntes que no puc respondre. Em limito a seguir les instruccions del meu advocat de ser molt poc loquaç a l’hora de respondre determinades coses […] No puc dir de què no puc parlar. No puc parlar de la visió política de cara al futur. He de ser molt prudent a l’hora d’expressar determinades opinions. Quan anem a un debat, que jo crec que no hi hem de deixar d’anar, és bo que la gent sigui conscient que no podem expressar-nos amb la mateixa llibertat que els altres.’

Un vot penalitzat
Aquestes eleccions es fan també sota l’amenaça constant a unes opcions de vot. El govern espanyol i alguns candidats dels partits unionistes han dit que, si la ciutadania tornava a donar la majoria al bloc republicà, caldria tornar a activar el 155 i la suspensió democràtica a Catalunya. Tant si l’amenaça és més real com si no ho és tant, l’objectiu d’aquesta amenaça és atemorir els votants independentistes i fer-los desistir del seu vot. El missatge de fons de les institucions espanyoles és que hi ha un vot de primera i un vot de segona, que serà castigat automàticament.

Observadors internacionals, vetats
Una altra de les sorpreses de la campanya ha estat el refús de la junta electoral a l’acreditació d’observadors internacionals per a la campanya i la jornada de votació i escrutini. La junta espanyola considera que ‘no resulta procedent’ atendre la sol·licitud perquè la legislació electoral espanyola no preveu l’existència d’aquests observadors. Sembla evident que no volen de cap manera que ningú pugui fer un informe d’impacte internacional que posi en dubte la qualitat democràtica del desenvolupament d’aquestes eleccions imposades.

‘Govern’ en funcions?
El govern espanyol s’ha atorgat el poder de gestionar la Generalitat amb l’aplicació del cop d’estat del 155. Tanmateix, la convocatòria d’eleccions immediata implica la dissolució del parlament i que el govern passi a ser provisional fins a la configuració d’un nou executiu. Més enllà de la il·legitimitat del govern espanyol com a govern de la Generalitat, resulta que és ‘en funcions’. I quan un govern és en funcions en el període electoral no pot prendre decisions polítiques i ha de limitar-se a gestionar l’administració en els afers corrents. En canvi, el govern espanyol ha decidit que podia prendre decisions polítiques contundents. Per exemple, ha obligat a tancar les delegacions a l’estranger de la Generalitat, ha desmuntat l’Agència Tributària i ha paralitzat ajudes i subvencions estables de l’administració. Per tant, el govern espanyol ha trencat un dels principis bàsics dels períodes electorals en què l’administració ha de ser tan neutral com sigui possible.

Totes aquestes decisions impedeixen de parlar d’una campanya neta i amb igualtat de condicions per a tots els contendents. La possible absència de garanties del referèndum de l’1 d’octubre que escandalitzava tant al bloc unionista s’ha desbordat ara en la campanya de les eleccions imposades per l’estat espanyol i gestionades per una junta electoral que de neutral no en té res. La repressió ha entrat en la campanya i l’ha convertida en la menys lliure de totes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.