Una apologia del laïcisme, contra els qui banalitzen el racisme i juguen amb foc

Al món hi ha un renaixement evident de la religió com a instrument polític i això és, en tots els casos i a tot arreu, perillós

Vicent Partal
21.09.2022 - 21:40
Actualització: 22.09.2022 - 10:33
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Estic sorprès i també alarmat de veure de quina manera tan insensata hi ha gent que juga amb foc a partir de la realitat actual de l’islam als Països Catalans. I dient això parle de posicions aparentment contràries, però que es retroalimenten i fan perillar la pau social.

D’una banda hi ha els racistes, que aprofiten qualsevol anècdota per injectar el seu verí –el més perillós i abjecte que cap societat humana pot rebre. Però d’una altra banda, també, hi ha aquells qui fan servir de manera interessada l’acusació de racista, fins a banalitzar-la, per a traure’n un profit polític momentani: bé acorralant els seus contrincants ideològics, bé treballant per aconseguir un vot captiu del col·lectiu musulmà –una mena de caciquisme modern que ja ha estat documentat a França i que comença a traure el cap entre nosaltres.

A parer meu, aquest debat precisament no s’hauria d’enfocar mai des de l’islam –o des del cristianisme evangèlic, per posar un cas equivalent en una altra religió–, sinó des de la laïcitat. Des de la defensa de la laïcitat i de tot allò que ha significat per al progrés humà. I separar-hi, per tant, de manera irreductible les esferes privada i pública.

Tothom ha de poder pregar al déu que considere convenient o, com seria el meu cas, no creure en cap. I és evident que les comunitats de creients han de poder organitzar-se com creguen adient, per fer proselitisme i defensar els seus interessos. Ara, en l’esfera pública, en la gestió dels afers públics i en la política, estic fermament convençut que la religió, cap religió, no hi hauria de tenir presència. I que quan alguna n’hi té comencen els maldecaps per a tothom.

Ho crec, això, per l’experiència personal. Els qui tenim una certa edat som ben conscients del pes tan negatiu que va tenir sobre la nostra vida el catolicisme, convertit en religió oficial. I com costà que els afers públics, i per tant també la nostra vida privada, fossen governats sense la interferència de l’Església. En relació amb això, tornaré a recordar que avui encara hi ha una part del nostre país, Andorra, on les dones no poden decidir si necessiten avortar o no, perquè és prohibit de fer-ho, per la por que té la classe política de la reacció del copríncep episcopal.

A partir d’aquesta experiència personal, per tant, i del record del paper que l’esquerra tingué en la transició per a eliminar el poder fàctic i legal de l’Església Catòlica, he de dir que la manera com una part de l’esquerra catalana es va acostant ara a l’islam em sembla profundament decebedora.

Especialment perquè al món, avui, hi ha un renaixement evident de la religió com a instrument polític, que és molt perillós. Ho veiem amb la instrumentalització de la identitat hindú que fa Narendra Modi. Ho veiem per tot Amèrica, al nord i al sud, amb una part important dels cristians evangèlics imposant agendes a la dreta després de passar més de quaranta anys en guerra contra la secularització. I ho veiem també amb l’islam.

Per tot plegat, a mi no em sembla coherent que algú condemne el trumpisme (una de les bases essencials del qual són els cristians evangelistes) o critique el racisme inherent al nacionalisme hindú i, en canvi, pretenga que no es pot fer cap crítica a l’islam o expressar la solidaritat cap a les dones iranianes. No accepte, doncs, que s’acuse de racista gent que no ho és i simplement practica el dubte, aquell principi bàsic sense el qual no hauríem avançat ni com a persones ni com a societat. I sobretot reivindique i faig una apologia pública del laïcisme com a únic camí de futur.

 

[Nota: una primera versió d’aquest editorial parlava de cristians evangelistes, quan hauria d’haver dit, per a ser correcte, cristians evangèlics. Demane disculpes.]

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
21.09.2022  ·  22:15

Governar una societat segons els principis d’una religió, qualsevol religió, és una insensatesa. I els europeus així ho van veure després de la inacabable i terrible guerra dels trenta anys. Tal i com estan les coses ací ara mateix, acusar de racista algú que pensa que el vel de les dones islàmiques és un anacronisme masclista al mateix temps que es calla sobre la revolta de les dones iranianes després de l’assassinat d’una d’elles per part de la policia religiosa, no té trellat. Aquells que tenen aquesta actitud, acabaran, com a mínim, presoners dels més radicals i fanàtics islamistes. I aquests volen viure igual com en el segle VII. Ells mateixos.

Joan Sánchez
Joan Sánchez
21.09.2022  ·  22:17

Si senyor!,
Ben dit i explicat.
El problema és sempre quan algú està en contra d’algun progrés social (avortament, divorci, matrimoni gai, etc) que no obliga a ningú, sinó que només permet a qui lliurement així ho vulgui i que no perjudica a ningú.
Igualment pel que fa a les religions. Que facin el que vulguin mentre no pretenguin obligar a ningú ni vulguin imposar el seu criteri a qui no pensi com ells. I per descomptat, que no rebin subvencions públiques que paguem entre tots. Si volen quelcom, que s’ho paguin.

Marià Puig
Marià Puig
21.09.2022  ·  22:21

Tan senzill que seria donar gràcies al Sol, l’Aigua, la Lluna, el Vent i el Foc. En això, hauríem d’estar tots d’acord, siguis d’on siguis d’aquest Planeta.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
21.09.2022  ·  22:23

Coma membre d’Ateus de Catalunya, associació amb més de 25 anys d’existència, puc dir que estem totalment d’acord amb aquestes tesis. Es pot veure i podeu contactar amb nosaltres en http://ateus.org/

Joan Guasch
Joan Guasch
21.09.2022  ·  22:33

Vaig treballar durant molts anys amb un noi marroquí, musulmà, i n’he pogut veure l’evolució. De ser simplement una persona que va venir a treballar i aportar diners a la família, al Marroc, a anar cap a una mena d’abducció a causa de la influència de l’imam de la mesquita mentre veia com canviava la seva visió del món. Per sort sempre ha estat bona persona i deia convençut que els que mataven persones no eren bons musulmans, però tot i així, la justificació, per exemple, de la funció de les dones en la societat o la creença que l’islam ha vingut per substituir totes les altres religions i les explicacions que em donava no em deixaven indiferent. En el fons la mesquita li donava un sentit de pertinença que aquí no era capaç de trobar ni naltros de donar-li, però el fet de no haver controlat quins imams imparteixen doctrina ha obert la porta a interpretacions de la religió que tard o d’hora ens duran a enfrontaments indesitjats, això amb la inestimable ajuda de la pijoprogressia que justifica segons quines actituds i que és incapaç de fer d’aglutinador i cohesionador social perquè ja fa temps que, com a esquerra, ha perdut els papers.

Joan Guasch

Matilde Font
Matilde Font
21.09.2022  ·  22:35

Estic d’acord amb el plantejament de l’editorial. La religió hauria de ser una creença íntima i personal. Les societats poden funcionar perfectament i democràtica des de la laïcitat.

Joan Pagès
Joan Pagès
21.09.2022  ·  22:38

La reaparició de la religió en el debat polític és una mostra més de la involució a què estem sotmesos. Que les autoanomenades esquerres defensin la religió “dels altres” des d’un multiculturalisme tronat i postís dona idea del nivell del debat polític en el nostre país.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
21.09.2022  ·  22:44

Totalment d’acord amb l’editorial. Em trec el barret senyor Partal!

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
21.09.2022  ·  22:56

Hi estic d’acord.

Josep Gualló
Josep Gualló
21.09.2022  ·  22:57

LES GUERRES RELIGIOSES FORMEN PART DEL PASSAT I ÉS TOTAMENT IMPRESCINDIBLE DESTERRAR-LES DEL PRESENT. ESTIC TOTALMENT D’ACORT AMB QUE LES RELIGIONS S’HAN DE MIRAR DES DE EL LAICISME.

Només des el laicisme es pot estudiar com s’utilitzen les religións amb fins politics.

Això no impedeix que les persones tinguin creences religioses, sempre que sigui de manera personal i intima

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
21.09.2022  ·  22:57

Subscric fil per randa l’editorial. Les religions ha estat, i són, causa de guerres. Mireu si no l’evolució històrica de poder vaticà, la dels imperialismes colonialistes europeus, o els enfrontaments actuals del pròxim orient.

Gertrud Hoffmann
Gertrud Hoffmann
21.09.2022  ·  23:33

Un article molt sensat!!! Moltes gràcies. És del tot necessari insistir en la laïcitat i haig d’afe. gir una altra cosa: lo més valuós que té la cultura catalana és la seva capacitat de dubtar!!! Un Trump per exemple no pot ni mentir, ni dubtar, ja que és una persona boja i desconeix la realitat

Jaume Riu
Jaume Riu
21.09.2022  ·  23:37

POLÍTICA LAICA
El laïcisme no interessa als partits polítics perquè les religions són un instrument polític massa útil, fins i tot per estar-hi en contra.
Amb un inconsciència perillosa, els partits polítics saben fer servir l’opi del poble, sigui quina sigui la religió, per eixamplar la base i obternir més vots, com es denuncia a l’editorial.
La política pot ser laica, però els partits polítics no.
En realitat, si fas una mica de recerca de tots els partits polítics teòricament laics, veus que provenen d’una mena de revelació divina com les religions, i es construeixen amb la mateixa liturgia i els mateixos preceptes.
Els partits polítics i les religions estan plens de militants convençuts de tenir la veritat absoluta, i convençuts que fora del partit no hi ha salvació.
A la practica, els partits polítics aporten a la població els mateixos beneficis que les religions aporten als fidels.
Des del punt de vista doctrinal, no em fa estrany que els líders dels partits polítics siguin fets de la mateixa fusta que els predicadors buscant adeptes.
Per tot plegat, avui Vicent Partal ha destapat un perillós i gravíssim impediment real per poder fer efectiva una política laica.

joan rovira
joan rovira
21.09.2022  ·  23:37

Sr. director, editorial modèlic, sobre com la religió com a instrument polític, abans com ara, és perillosíssim. Què pretenen els partits que la utilitzen després de vantar-se el darrer decenni del seu treball integrador impecable?

Farà una desena d’anys, era un assumpte que sovint apareixia a l’escenari mediàtic com una tasca de país fraternal i avançat que se n’ocupa i procura no només dels nous vinguts sinó de la seva integració normalitzada.

Quan era una excusa econòmica, falsa quant a la seva integració, i, de competència laboral; així com, de conflicte futur que amagaven. Vostè no posa noms ni partits; però, A. Colom d’un partit i O. Amorós d’un altre, ho varen liderar.

Per curiositat, obro la pàgina: (La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya) i em pregunto: què fan? No haurien d’informar-nos.

Sense relacionar (demografia-activitat-societat-cultura) difícilment coneixes el teu país. Només una dada: “… aquests últims vint anys, la població del país Basc ha crescut d’un 4,7%. Però la del Principat ha crescut un 25%” (Gerard Furest, entrevista a VilaWeb)

Entre tots hem de confegir l’escenari real de la gent comuna que ens amaguen partits, universitats i premsa. Pel qual vàrem votar i guanyar ser un estat en forma de República. VilaWeb teniu un paper cabdal. Continuem, entre tots, a fer-la real, digna i convivencial.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
21.09.2022  ·  23:45

Totalment d’acord, Partal. En politica , gestió del bé comú de tots, cal fugir de la religió com de la pesta!! La història ens ho diu de manera contundent i sensa dubte possible. De totes les religions, evidentment. No tan sols això, sinò que hem de fugir i criticar qualsevol substitutiu de la religió que es proposi en forma de “ismes”, sigui el que sigui. Per exemple: Ecologia, Sí, per descomptat, però ecologisme no; igualtat total en tots els camps de les Dones, Sí, evidentment, però feminisme, no. Etc, etc,etc…Laicisme total, i capacitat crítica, sense les que seriem pastura de tota mena de explotacions, enganys i autoritarismes, amagats i dissimulats darrera religions i ideologies substitutòries.
(perdoneu el rotllo! però això ho tinc molt clar)

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
22.09.2022  ·  00:34

Les religions haurien de ser un afer particular i íntim. Em temo però que les van inventar per tot el contrari. Potser se n’escapi alguna, lluny de la cultura judeo-cristiana, però poques n’hi ha.
A Espanya el concordat amb la Santa Seu continua vigent. El van renovar en el moment de la transició. Tots els ciutadans, catòlics o no, paguem el gasto. D’aquí al laicisme hi ha una llarga caminada.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.09.2022  ·  00:46

D’acord.

José de
José de
22.09.2022  ·  00:51

Bona nit vilaWeb.
Usted, en este artículo, se refiere a las religiones, y desde un punto de vista laico defiende o considera que no deben entrar en política.
Me parece muy correcto.
Pero a mí no me hable de religiones.
Ni tampoco de democratizar las religiones.
Como ustedes son más cultos que yo, prefiero me hablen de las Sagradas Escrituras, tanto las hebreas arameas como las griegas cristianas, para mí ambas son perfectas para poder creer en Dios.
Pero al hacerlo le ruego no las democratice.

Gerber van
Gerber van
22.09.2022  ·  00:55

Estic molt d’acord que una religió no pot ser mai oficial o formar part d’un govern. Però dir que la religió no pot tenir cap paper en la governança democràtica em sembla exagerat i injust. Per què les idees socialistes, comunistes, liberals o fins i tot extrema esquerra i dreta podrien representades en un parlament i govern, o un partit per a ciutadans d’una determinada franja d’edat (com un partit de jubilats), un partit per animals o el que sigui, però els partits polítics basats en una religio no podrien formar part d’una democràcia? Al meu entendre, això també és discriminació de primer ordre. Agradi o no, també la religió forma part d’una societat, de la seva historia, cultura i de la seva manera de pensar i de funcionar, igual com el pensament polític o la llengua. Ignorar això viola la realitat.

Jo també parlo d’experiència personal. És a dir la d’una societat (originàriament) cristiana protestant (el neerlandès) on una democràcia amb partits polítics de diferents colors, partits cristians de diferents esglésies i altres religions funciona raonablement bé.

El fet que hi hagi gent i partits polítics que abusen una religió només per obtenir vots sí és reprovable i perillós. Tanmateix, això no s’ha de confondre amb els partits polítics que utilitzen sincerament i legítimament les seves idees religioses per fer avançar la societat.

Àngel Bosque
Àngel Bosque
22.09.2022  ·  02:38

Que avui dia encara existeixin tantes religions, només demostra que l’ésser humà no és un ésser intel.ligent.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
22.09.2022  ·  06:39

La religió, la veritable religió, és una cosa, totalment diferent de la instrumentalització política de la religió, i aquesta instrumentalització és el més abominable que es pot fer amb una religió.

Jordi Torres
Jordi Torres
22.09.2022  ·  07:00

Totalment d’acord amb l’editorial.

Santi Mañe
Santi Mañe
22.09.2022  ·  07:06

En la meva humil opinion crec que hauríem de començar per exigir que tota Religió que pretengui exercir en qualsevol territori, en què, aparentment, s’han aconseguit uns drets humans s’ha de definir a partir d’aquests.
M’explico, el màxim representant mundial, el que vindria a ser el PAPA per als catòlics, de cadascuna de les confessions hauria de fer una “gira” i explicar que en nom de la seva Religió no hi cap el jijaïdisme, no hi cap la humiliació per raó de gènere, és una mèntira que si algú es converteix en màrtir anirà al cel amb no es quantes verges, etc. Què tot això ÉS MENTIDA i que qualsevol religió que no proclami d’aquesta manera NO HA D’ESTAR PERMESA PERQUÈ VA CONTRA TOTA LÒGICA HUMANITÀRIA QUE HA COSTAT, I COSTA, MOLT D’ACONSEGUIR.
Per separar política i religió, i cedir el dret individual de creença, crec que primer hem de demanar que s’expliquin i comprovar que en veritat no es contradiguin aquests drets aconseguits.

Xavier Portell
Xavier Portell
22.09.2022  ·  07:09

Tot i que estic molt d’acord amb la major part del que exposa, trobo el to poc encertat. En general busca fer molts matisos en tot i li acostumen a sortir editorials molt compensats. Però aquest cop l’he notat molt bel·ligerant amb la religió. Entenc que parteix de realitats personals desagradables i també fa anàlisi d’esdeveniments concrets de grups tancats o de posicionaments poc comprensibles per part de la religió catòlica. Però no cal demonitzar tothom per igual ni assumir que l’ateisme ha de ser l’opció lògica. Les grans polítiques a favor de la integració, l’ajuda als altres, la solidaritat, etc, tenen arrel religiosa i han estat promogudes per molts polítics de tot el ventall perquè precisament es promou l’entesa i el bé de tots, essent un mirall de les pròpies accions de forma continuada. Per tant, li ddmano qie no deixi de banda aquests matisos perquè per molts és impossible deixar la religió en l’àmbit personal si és precisament la religió qui ens empeny a actuar en l’àmbit públic (amb més o menys encert segons qui).

Albert Miret
Albert Miret
22.09.2022  ·  07:12

Si pensem que totes les religions permeten fer neteja de tots rels pecats que hagis comès i de totes les putades que hagis fet gràcies a un penediment de dos minuts cert o fingit, o bé repetint els mantres apresos per no pensar en altres coses més interessants, s’entén que TOTES les religions treballin per a l’estancament social. En realitat, és una bicoca. Els mafiosos són sempre grans religiosos, i molts governants també ho són després d’anar a visitar la fulana i passar pel confessionari. També, tots els que aspiren a obtenir quelcom més de regal que el que han obtingut durant la vida. És el premi clàssic de les parts dominants a les societats sotmeses per no haver-los de pagar un sou just per al seu esclavatge. Creure amb Deus és el comodí d’un joc de cartes pervers, és un pare carabasser trampós utilitzat i admirat pels dominants. A més misèria, més religió. I viceversa.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
22.09.2022  ·  08:07

Per a mi, en Partal ho clava:
La laïcitat com a punt de partida de la política i dels serveis públics i la religió integrada a la vida privada.
Per una altra banda em semblen interessants els comentaris dels srs. Van Gerber i Xavier Portell.
Penso en el que va representar el protestantisme com a símbol d’ austeritat i dignificació del treball i que va servir per trencar amb la societat estamental de l’edat mitjana.
Penso en el paper de la teologia de l’alliberament als països de l’Amèrica del sud. No ho confonguem amb la caritat cristiana. Parlo de justícia social
Quan diem que la religió ha de formar part de l’àmbit privat vull dir no només personal sinó també incidint en canvis socials que ens facin anar endavant.
Per a mi es indiscutible que moltes tradicions i costums tenen una arrel religiosa que ha anat evolucionant en el temps. No del cristianisme (per exemple) sinó que hem d’anar més enrera en la història.
Hi haurà qui dirà que el rebuig als musulmans no és racisme, que no critiquen el color de la pell.
Una discriminació religiosa és discriminació. Digues-li xenofobia que és rebuig a l’altra.
La religió és també el sentit de pertinença a un grup.
Jo vaig patir (i molt) el nacional-catolicisme. No sóc religiosa. La meva vida està organitzada al marge de totes les religions.
Tinguem en compte una cosa!! Molta gent atea o agnòstica té déus laics o idols materials. És una altra mena de religió.

Carles Farre
Carles Farre
22.09.2022  ·  08:10

Estic d’acord amb el que s’expressa avui a l’editorial, no obstant l’adoctrinament no és exclusiu de les religions, avui en dia també ho fan les formacions polítiques, esdevingudes com a autèntiques sectes, a més l’adoctrinament pot arribar a grans quantitats de futurs ciutadans a través dels llibres de text en les escoles..

https://lalternatiu.cat/2022/09/16/el-curs-escolar-arrenca-amb-llibres-de-text-que-equiparen-la-discrepancia-envers-la-gestio-sanitaria-amb-el-jihadisme/

Jesús Albiol
Jesús Albiol
22.09.2022  ·  08:18

Totalment d’acord amb l’editorial. Només afegiria que que el laïcisme ha d’estar fonamentat amb L’HUMANISME, l’única “doctrina” inclusiva , que dóna canuda a totes les creences i respecta totes les cultures i ètnies. Aquest hauria d’ésser el nord de les societats humanes per viure en pau i harmonia.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
22.09.2022  ·  08:28

De totes les religions en podem trobar moltes coses bones, consells, fer sempre el bé, ajudar, estimar, etc.
Ja ho ha dit algun altre comentarista, el gran defecte de totes es que parlen en nom de Déu i tenen la veritat absoluta, o la pretenen. Per tant han de treballar sempre per a convencer als demés de que s’hi posin i tites anteposen una creença cega en aixo.
La part bona esta molt bé. A mes fan molt de bé a les societats. Però el preu es la submissió i creure sense pensar, per tant es esclavitut.
Religió en la intimitat sense intent de cercar adeptes, nomes si la persegueixen a mort. Sinó sempre treballen per arreplegar adeptes per la seua veritat absoluta, per tant esclaus que a mes cerquen mes esclaus.
Es veu claramen on una religió domina la majoria de la gent, no hi ha mai llibertat, doncs hi ha esclavitut.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
22.09.2022  ·  08:28

La revolució social començada també ha de netejar la societat de toxicitat religiosa. Imaginem que podriem fer amb els milions perdut només per exempció d´impostos , amb els centenars de mestres que tenim a les escoles i amb les propietats autoassignades per l´església.

Carles Serra
Carles Serra
22.09.2022  ·  08:53

Quanta raó Vicent; només recordar Vicent que molts d’aquests grans creients cristians, són l’antítesi de lo que diu els deu manaments; només cal recordar el Judes de Junqueres, en Fernández Díaz, que inclús se li va aparèixer una Vergé segons diu aquest franquista; gent mentidera, gent amb molt pocs valors humans; cal seguir recordant que un gran criminal com Franco, entreva sota pali a les catedrals? ja que dir d’aquest Omella.
Però ara resulta que ha vingut un colectiu Sud-amèrica i torna a donar alè en aquesta anacrònica església catòlica, ja que dir dels testigos de Jehovà.
Com prou ets coneixedor Vicent, ER incorporà en el seu partit gent marroquí, sap que actualment a la colònia catalana hi viu un percentatge/vots significants.
Per cert, algú em podria explicar com és que la majoria del colectiu marroquí i africà que entren pel sud d’Espanya quasi tots venen a Catalunya? és el gobierno d’aquesta espaÑa que promou que ens vinguin? com és prou conegut pels ciutadans de la Catalunya nord, que govern francès promou/els envia; ara vas per la Catalunya nord i aquest col·lectiu marroquí es ven visible; després ens preguntarem el perquè guanyà Lepen en unes eleccions.
Tornant a la colònia catalana, la vinguda d’aquest colectius són per les ajudés que reben/ofereixen els ajuntaments i això que alguns diuen govern de Catalunya?
Gràcies anticipades per aclarir-ne aquest dubtés.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.09.2022  ·  08:56

El laïcisme va de la mà dels drets humans.

Des de les religions, des del dret diví, no podrem mai defensar els drets humans…

Berta Carulla
Berta Carulla
22.09.2022  ·  09:19

M’ha agradat molt això que dius, director: “aprofiten QUALSEVOL ANÈCDOTA”…. s’han començat a comptar els morts a la ciutat de Barcelona, persines agredides i nenes violades.

Les persones que ho denuncien no semblaria que criminalitzen tot un col.lectiu si els JUTGES fessin la feina, però no la fan i aquí TOTS CALLEU. Això sí que és una bona anècdota!

Josep Castelltort
Josep Castelltort
22.09.2022  ·  09:26

“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en drets”
Aquest ha de ser el fonament. Té un cert caràcter religiós -per això en desconfien les religions- perquè com els déus, és el fonament indemostrable de l’ètica i els valors de la nostra societat.
No s’ha de perdre de vista que l’agnòstic o l’ateu no han de tenir més força que el que creu en una altra cosa. El que esdevé sagrat és la integritat de la persona i no la voluntat d’un déu ni d’una ideologia.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
22.09.2022  ·  09:31

La qüestió és que si la la dicta el , ser únic i superior a tots i totes les coses, no pot haver grup social que les contradigui. I si el contrari, es creu què és des de el grup social d’on emana la aleshores el no hi té res a dir, no existeix. Com el mar í el cel no s’ajunten mai encara que ho pugui semblar en el horitzó. Més encara quan el és un invent d’un grup minoritari d’homes que s’atribueixen el dret d’interpretar la , que també han inventat ells, per controlar la majoria del grup social.
O l’un o l’altre, Junts totes les cares del conflicte persistiran.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
22.09.2022  ·  09:41

Bon dia, és certament molt greu la banalització de l’islam que és masclista i contrari a l’acceptació dels altres en la seva diversitat. Ho dic amb coneixement de causa perquè he viscut a Egipte i ho conec. Les dones el que fan és anar-hi en contra (poques) o bé deixar-se portar per la societat on viuen i la seva familia. No és senzill, i no hi ha més motius. No ho defensen. Només els homes ho justifiquen. L’esquerra catalana faria bé de documentar-se i no fer el ridícul.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
22.09.2022  ·  09:47

Per què no parleu clar senyor Partal quan us referiu a “una part de l’esquerra catalana”. A això se’n diu llençar la pedra i amagar la mà. Aquesta part de l’esquerra catalana es diu ERC, l’objectiu del qual és obtenir els vots dels musulmans que viuen a Catalunya.

El problema és que els musulmans que tenim aquí, la majoria, està fortament radicalitzada i en què l’ús del mocador islàmic està molt extès.

ERC ja ho té present i per això treu a passejar la Najat Drouech amb el mocador sabent que quan encara era a la Universitat no el duia mai.

I el més sorprenent d’aquest canvi totalment acrític envers tot allò que fa referència a l’islam, per tal de no fer enfadar els seus possibles votants, el podem veure amb la mort de la jove iraniana Mahsa Amini que la van matar per dur el mocador mal posat per la policía religiosa islàmica i que encara és hora que algú d’ERC digui alguna cosa. No han dit absolutament RES. Muts i a la gàbia.

A l’Iran hi ha manifestacions de protesta i crema de hijabs i aquí l’altre dia a Catalunya feien exhibicions de vels islàmics al mercat de Sant Antoni normalitzant sense cap mena de vergonya un element misògin i vexatori com és el hijab o niqab. Involucionem en sentit contrari del que passa a l’Iran i això és molt preocupant.

Núria Feliu
Núria Feliu
22.09.2022  ·  10:03

Estic totalment d’acord amb l’editorial, però observo que alguns articles del diari d’avui tenen un denominador comú: l’islam.
Em sorprèn i em deixa una mica descol·locada. Jo també penso que cadascú tingui la religió que vulgui, però sense imposicions i amb respecte. Jo no en vull cap de religió, no m’agrada que em diguin com o que haig de pensar

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
22.09.2022  ·  10:19

Al Cesar lo que es del Cesar i a Deu lo que es de Deu. Mes clar, l’aigua clara de muntanya.
Barrejar conceptes per organitzar el mon tindrá un efecte enriquidor i constructor, pero també un motiu més de confrontació i per tant, destructor. La genialitat rau en la senzillesa ben empresa.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
22.09.2022  ·  11:27

Subscric totalment el comentari de Ramon Batlle. Ras i curt: Aquesta part de l’esquerra catalana es diu ERC, l’objectiu del qual és obtenir els vots dels musulmans que viuen a Catalunya.

Xavier Sangenís
Xavier Sangenís
22.09.2022  ·  12:20

El terme evolució implica l’alliberament, per part de l’ésser humà, de qualsevol etiqueta exclusiva, i que per tant, no fa possible la inclusió, la unió. El cos és dual, però la seva gestió depèn de la Unió, no a la inversa.

La política està basada en l’establiment de la dualitat i la confrontació per a assolir l’equilibri. Religió ve de Religare, unió, més enllà de dualitat, i per tant, religions és un oxímoron: només hi ha una unió, independentment de si per fer-la comprensible s’explica així o aixà o a través d’un o l’altre. La religió no pertany a ningú ni ningú pertany a la religió: sinó no és religió sinó religionisme.

La unió no són diferències unides: és més enllà de les diferències, és trascendència de les diferències, i això és naturalment intim i silenciós. Si això no es realitza, hom predica des de l’ànim de poder i es transforma en ‘les religions’.

Política i religió no són compatibles ni incompatibles, les dues són invents. La realitat íntima i silenciosa les trascendeix. I és una sola, a l’abast de qui la vulgui.

Per tant es podria concloure que laïcitat, que no laicisme, és espiritualitat i fins i tot divinitat, en tant que simple, inherent i més subtil expressió de l’ésser (humà).

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
22.09.2022  ·  12:43

Molt d’acord amb l’editorial. Molts trobem a faltar crítiques des de l’esquerra “ben-pensant” cap a les dictadures teocràtiques dels països mahometans, o a la manca de respecte a les dones en aquells indrets (l’exemple de Palestina n’és significatiu, encara que ho vulguin amagar).
De tota manera, un comentari de petita crítica : avui dia, només hi ha una sola religió que segueixi matant massivament als “infidels”. Només hi ha una sola religió que impedeixi la llibertat de les persones d’adherir-s’hi o no a ella, als països on tenen majoria. Només hi ha una sola religió que tingui “màrtirs” que es suïciden tot matant altra gent.
Només una. Totes les altres, amb els seus encerts i errors, no. Només una. Ja sabeu quina és.

Carles Benito
Carles Benito
22.09.2022  ·  12:55

ELS LÍDERS MESSIÀNICS SEMPRE HAN ESDEVINGUT EN GREU PERILL PER A LA HUMANITAT…

I LA FRACCIÓ CATALANA DE LA HUMANITAT, DISSORTADAMENT, AVUI, TÉ UN LÍDER MESSIÀNIC.

AQUEST FET, INSERIT EN EL CONTEXT QUE TAN BÉ EXPLICA EL SR. PARTAL, EN MULTIPLICA ELS PERILLS.

Salvador Molins
Salvador Molins
22.09.2022  ·  13:26

Temes molt peluts el d’ahir i el d’avui. Respecte a la repressió que Espanya està exercint contra els catalans i contra Catalunya no podem oblidar que estem immersos en una llarga guerra que ja fa que dura més de 308 anys, Espanya ens ataca contínuament per a mantenir-nos sotmesos i nosaltres ens maldefensem tan com podem. Tot el que portem fent, més concretament i de forma general des del 2012, tota aquesta lluita és per alliberar-nos d’Espanya i en realitat són actes de guerra contra Espanya, ells, els espanyols, ho saben, íntimament ho perceben, nosaltres massa sovint no en som conscients i així ens va.

En tota guerra hi ha els enemics que t’ataquen i els traïdors i col·laboracionistes que per acció o omissió els ajuden. Quan anem al Tsunami o a qualque manifestació som conscients dels perills que correm en mans dels enemics i dels col·laboracionistes? 259 setmanes de lluita i aquesta guerra ja s’ha acabat? Anar al Tsunami i tornar a casa …? i aquesta guerra ja s’ha acabat? I les víctimes que van caient pel camí o estant patint els estralls de la repressió espanyola i de l’enemic intern …

Quants funcionaris o quins funcionaris estant lluitant contra els catalans, que ens volem lliures, des de les mateixes nostres institucions?

En això té raó Fachin “necessitem la veritat” i molt sovint ens l’amaguen o no la volem veure.

Quan van anunciar el Tsunami jo vaig arronsar el nas des del primer moment, enlloc es parlava d’independència, si estem lluitant en una guerra, a hores diverses més o menys cruenta, però al fi i al cap guerra que pretén sotmetre’ns i destruir-nos, i a la vegada per part nostra per a defensar per i reconquerir la nostra llibertat i plenitud nacional, com podem no parlar d’independència? O sigui des del primer moment els organitzadors del Tsunami per què no en van centrar l’objectiu principal? En una guerra has de saber que fas, quan ho fas i perquè ho fas.

I més centrat en el tema d’avui, també cabdal pel futur de la nostra Nació i la nostra gent, us confirmo per centrar-me en el debat i presentar-me amb total respecte per a tots vosaltres que jo sóc creient cristià però no m’identifico amb el terme catòlic tot i que pertanyo a l’església catòlica.

Sort que avui l’església ha perdut molt poder, per no dir tot, a les nostres contrades.

Quan a quart batxillerat vaig estudiar les històries de l’Antic Testament hi posava molta atenció i des d’alehores conec la tradició jueva i totes aquelles històries d’Adam, Noè, Jacob, Moisès, els germans Macabeus, els Jutges, els Reis, … No sé si molts de vosaltres, comentaristes, ho sabeu això, suposo qu sí, per l’edat i les circumstàncies? I els joves dels CDR, dels Consells Locals, de la CUP, d’ER, els anarquistes, els antisistema … ho saben això?

Aquelles històries, de la mitologia d’Israel, en el fons parlaven, ja fa 3000 anys, de situacions com les que vivim nosaltres els catalans i dels problemes del món que avui encara patim.

Noè, un món que s’ofega i es mort, cal salvar les espècies.

Moisès, dos pobles que no s’entenen, l’un ha de marxar per sentir-se lliure i poder respirar, l’altre després que li matin tots els hereus desitja que, els terroristes aquells en nom i a les ordres d’un Déu aliè, fotin el camp.

Els catalans també tenim el cor partit, per un cantó diem que volem marxar però per l’altre volem que marxin ells o els altres.

Abandonant la nostra tradició, jueva i cristiana i catalana així ens va, ens desprotegim davant tradicions alienes i invasores. “Només la veritat ens farà lliures” frase evangèlica i frase encertada fa pocs dies de Fachin “no amagar la veritat”

Quants musulmans hi ha ara mateix a Catalunya? Quants n’hi haurà d’ací cinc anys? Jo entenc i accepto que la República Catalana Independent ha d’ésser un estat laic, però l’Islam una religió amb fort component nacionalista i imperialista ho entendrà això? ho acceptaran?

Les veritats sobre Israel, totes, no només unes, el descontrol de la immigració que pocs denuncien són religió o són racisme?

No ens enganyem són la veritat o part de la veritat que hem de defensar, mirar de fit a fit i no amagar!

I hauríem de conèixer que els germans Macabeus es van deixar matar un a un per defensar, diguem-ho així, els seus valors, avui la seva nacionalitat, i també hauríem de saber o recordar que Israel fa tres mil anys ja va separar la religió de la política, molt abans que molts altres Pobles.

Hem de voler saber-ho tot per no tornar caure en el mateix forat.

PS: Als nostres joves estudiants, ara els hi retiren la filosofia i altres continguts, no sabran res de religions ni mitologies, diuen que tot és a la Xarxa i el núvol, i el dia que hi hagi una tempesta solar, que pot ser demà mateix, tornarem a la foscor de la baixa edat mitjana i ho haurem perdut tot.

Crec que els catalans ens veurem obligats a fer una mena de cursets de reforç, una mena de catequesi nacional fora de l’escola en el fons sotmesa als colonitzadors, on s’aprofundeixi el pensament humà i català, la nostra geografia, història, idiosincràsia, els nostres valors polítics, nacionals, socials … On es llegeixin pensadors com Fuster, Carles Muñoz Espinalt, Balmes i molts altres catalans, on s’aprengui el debat en tots aquests aspectes que l’escola sotmesa a la dictadura i la colonització espanyola calla i omet. Ells, enemics i colonitzadors volen ciutadans rucs d’humanisme i nosaltres els catalans els volem savis i lliures.

Finalment que no m’en descuidi, reafirmem el 1r d’octubre i completem la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017.

Visquem la Llengua i visquem la Independència, no en baixem, no les abandonem, són vitals per a nosaltres i són indestriables i inajornables.

antoni llambès
antoni llambès
22.09.2022  ·  13:33

Fa vint anys un parent em va passar una biografia de Vidal i Barraquer (Tarragona, Josep Maria. Vidal i Barraquer. De la República al Franquisme. Editorial Columna.1998) i una de les intencions de l’autor era reflectir aquest punt de l’editorial d’avui. L’Arquebisbe de Tarragona batallà amb governants espanyols i… amb Bisbes d’Espanya! Els seus posicionaments de ciutadà (de Catalunya) i creient ajuden a entendre que les Fusions entre fe i poder polític sempre traeixen als ciutadans i als creients… allò de “doneu al César el que és del César i a Déu el que és de Déu”. Aquesta sentència és àmplia i oberta, sovint els creients (que volem tornar i donar a Déu el que és d’Ell) hem d’esbrinar els llindars i fronteres.
He trobat ara a Wikipèdia, sobre Vidal i Barraquer: “Durant aquesta època, la de la dictadura de Primo de Rivera, defensà la separació de l’Església de l’estat i aconseguí mantenir la llengua catalana com a vehicle d’expressió, de predicació i de catequesi.” Rellegir el resum de la seva biografia m’ha fet rememorar la situació dels catòlics de Catalunya en un entorn nacionalESPAÑOL-catòlic on alguns usaven i abusaven de la religió com un estri més de control i submissió.
La meva conclusió no és tant a favor del laïcisme, sinó a favor de la llibertat de religió, associació, etc. I penso que molts debats com els anomenats per l’editorial són del terreny del César, dels ciutadans. I el podem debatre i legislar sense cap imposició de la religió.
Passant a detalls més personals, jo fins als 23 anys pensava que “matar indios” era normal. Alguns encara pensen que matar catalans o fetus pot ser normal. L’avortament ha suposat la mort de milions de nenes i …només “¼ de milions” de nens (penseu en la Xina). Que feminista és el progrés de l’avortament!! Això d’aquest últim paràgraf és un debat que no té res a veure amb la religió, es una polèmica humana i ciutadana.

Albert Barrachina
Albert Barrachina
22.09.2022  ·  14:07

No he entès molt bé el fonament de la denúncia que fa el senyor Partal. Una mica més de concreció al segon paràgraf hauria estat òptima.
Molt em temo que aquesta incomprensió ha estat bastant generalitzada atès que la majoria dels comentaris versen i es perden més sobre la qüestió de la laïcitat en contraposició amb religiositat que no pas sobre el fet concret que el senyor Partal sembla voler denunciar, però de forma tan sibil·lina (per a mi) que no he aconseguit esbrinar.
Però l’article en defensa de la laïcitat de la vida política em sembla del tot oportú.
En qualsevol cas, voldria dir que, malgrat que hem avançat molt en la direcció de la laïcització de la societat i de la política, el nacionalcatolicisme segueix essent una base de pensament (o de no-pensament) molt important al nostre país. Fixem-nos si no que molts partits, des de la dreta moderada a l’extrema dreta més furibunda, es reclamen d’aquesta estructura mental i social. Així que, si la denúncia era destinada a religions alienes en països exòtics, no apuntava en totes les direccions pel motiu que nosaltres mateixos, ens trobem en una societat altament segrestada per la religió catòlica i tota la seva corrua de privilegis i tribunes. Sabeu d’algun jutge de rang alt que no sigui ferventment catòlic, apostòlic i romà? Quantes esferes de poder real controla l’Opus Dei? Quantes escoles privades i concertades de casa nostra pertanyen a la multinacional pedagògica d’adoctrinament catòlic?
Com alguns comentaris ho fan patent, cadascú és ben lliure de creure el que més li abelleix. Se’m fa difícil acceptar que un sistema de creences pugui ser superior a un altre. D’aquí que em posicioni fermament contra qualsevol forma de proselitisme.
Tendeixo a pensar que les religions, amb el seu corpus de dogmes indiscutibles i inamovibles, solen servir per a una sola cosa: que els desvalguts, els desafavorits, els pobres i tots aquells que no viuen de privilegis i prebendes, acceptin el seu destí amb el cap cot i la cua entre cames i integrin la seva desgràcia com un acte de fe i que entenguin que el treball dignifica els pobres mentre que embruteix els rics.
Les creences predigerides i servides en plats d’or i argent, contràries a qualsevol mena de crítica, solen generar un marc mental molt eficaç contra qualsevol vel·leïtat de pensament lliure i obert, i contra qualsevol forma de progrés social.

Noemí Serra
Noemí Serra
22.09.2022  ·  14:57

Totalment d’acord.
Si pogués fer-hi alguna cosa -fem ficció- des d’un punt polític, eliminaria el mocador de l’escola i de la vida social.
Fora subvencions.
Que treballin i si volen ensenyar la seva religió, qui li interessi, que s’ho pagui en horari extraescolar.
Les mesquites on s’hi predica contra la societat que els acull, se les tanca. Ells no són especials, ni millor que la resta.
Això en els pitjors dels casos.
Jo vaig conèixer al tren un rifeny que fa de paleta i viu sol a Terrassa. I tot el que guanya ho envia a casa. No és pas com l’escòria que roba o imposa el seu criteri racista. Perquè qui és racista és el qui ve i no accepta la societat amb qui conviu.
Res més.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
22.09.2022  ·  14:59

Felicito a Vicent Partal. Està molt fi darrerament. M’encanta sobretot el desemmascarament de la pseudoesquerra. Era molt necessari i no s’hi posava ningú, o pocs, des de casa nostra, perquè ja s’entèn que cal partir de molt bona reputació. Sinó, tal com el mateix article explica, des de determinats posicionaments de la pseudoesquerra fàcilment s’acusa de no ser tolerant. Son posicionaments dogmàtics i poc amics del sempre necessari esperit crític.

Nina Santiago
Nina Santiago
22.09.2022  ·  15:05

Això de les religions és tot un món incomprensible.
Vaig veure un article que moltes estan copiades de fa 10000 anys dels vedes, sigui encertat el que poso com exemple o no, totes estan inventades al mateix temps i algunes deriven d’altres per adaptar-les al gust del consumidor.
Fa uns dies vaig agafar un taxi i conduía un senyor paquistanès i jo li vaig preguntar com estaven tan segurs que lo seu és la paraula de Déu, quan totes són similars, cap es va escriure al temps que tocava i quina casualitat que ara que la gent ha evolucionat i sap llegir i escriure, des de fa 2000 anys no ha tornat a aparèixer cap profeta per dir, hola, vinc de part d’aquell que es va aparèixer fa 2000 anys, o sóc l’àngel que va dictar la veritat de les veritats.
No sé de quina manera es podria fer entendre a la gent que tot és un muntatge per dominar i sobretot per dominar la dona.
Els que viuen a la selva que no han sentit a parlar de tot això, el que miren és el del, la terra i no invents.
Ara que la religió catòlica està en decadència, que no troben gent als seminaris, venen de Sudamérica o altres religions a fer-nos anar enrera.

Josep Lluis Llor
Josep Lluis Llor
22.09.2022  ·  15:31

Sr Vicent,
La capacitat de tenir fe i de ser religiós està present en totes les persones. Tothom creu el Quelcom que li ajuda a orientar la seva vida a donar-li sentit. Per exemple, quan una parella es casa, cada espos creu que l’altra li sera fidel. Fins i tot creuen les persones atees, la majoria de les quals estan enfadades amb alguns catòlics i és veritat tenen dret a estar-ho.
Estem vivint resptes socials molts grans -guerres, calentament global, desequilibris economics…- davant dels quals la millor resposta no vindrà de la aplicació de mesures parcials sino desde totes les dimensions de les persones. Es evident que els que som cristians no hem d’imposar res, sino en tot cas portar una vida coherent amb el que creiem. I es aqui on vull arribar. Cada persona té dret a participar en la politica, respectant els altres, desde tot el seu ser, desde les seves creences.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.09.2022  ·  15:58

Els Poder Polític i el Poder Religiós d’aleshores, condemnaren a Jesús. El seu pecat va ser testimoniar en la seua vida la paraula que predicava fins les últimes conseqüències, el Regne de Déu, d’on neixen tots els drets i valors inserits en la humanitat.( Amb permís o sense de ningú). Ateus, creients, agnòstics….. Els primers acusen als segons de falta de credibilitat per no testimoniar el que confessen. El mateix que se’ls pot exigir als primers respecte als valors simplement humans que postulen. A laics i no laics, dretes, esquerres, creients, agnòstics i ateus, a tots, en cerca honesta del sentit de la vida, ens continua preguntant …, “I vosaltres, qui creieu que soc jo?”

Josep M. Pratsobrerroca
Josep M. Pratsobrerroca
22.09.2022  ·  17:32

Prenent l’evolució de les especies com a punt de partida podem dir que en nosaltres els humans, la nostra evolució no va quedar aturada en els límits que determina la biologia; que malda per assegurar la supervivència de l’espècie per damunt de tot. Altrament nosaltres vam evolucionar cap al món simbòlic; tot en nosaltres és més el que representa que no pas la seva utilitat. Per nosaltres menjar és més que alimentar-se i vestir-se més que protegir-se, i ens regalem roses per Sant Jordi, cantem els Segadors per sentir-nos junts, i ens fem preguntes pel sentit de tot plegat. Així doncs no ens ha de venir de nou que hi hagi qui arribi a la conclusió de que hi ha algú que és l’origen i la fi de tot. Aquest sentiment que tenim arrelat tan fort, pot ser motiu d’alliberament i també de submissió. I com que és inevitable que s’utilitzi per a dominar les consciències, s’ha optat per ignorar-lo, de manera que ara molta gent és totalment analfabeta en religió. Cosa que vol dir que està a mercè del darrer bruixot que que prometi alguna mena de cel.

Pau Obiol
Pau Obiol
22.09.2022  ·  18:07

D’acord, en part, amb l’editorial d’avui.

Política i religió han d’anar separades: fins aquí arribem. Però, de vegades, establir els límits no és tan fàcil com sembla. La separació ha d’implicar, per exemple, que si ets catòlic o musulmà no puguis militar en un partit polític?

Artur Mas i Oriol Junqueras, sobretot el darrer, són uns rosegarosaris de primer ordre. I encara diré més: la seua moral, i per tant la seua actuació política (visca els màrtirs), s’arrela en la tradició catòlica. I així, tants altres. Quants dels nostres estimats polítics formen part de l’Opus dei? Per això mateix, els hauríem de prohibir entrar en política? (si la resposta és que sí, tenim feina!)

No em malinterpreteu: la religió me la bufa. Jo també soc ateu. Però he conegut, i conec, gent religiosa que té bons principis i que, amb totes les discrepàncies que compartim, em podria representar políticament. Vull viure en un estat laic, és clar, però les creences individuals s’han de respectar. I de vegades, tinc la sensació que un hiyab és una llufa que t’assenyala com a practicant musulmana (un blanc fàcil, en definitiva), però, en canvi ningú pensa en els silicis que s’amaga sota els pantalons el pobre Junqueras.

Susanna Herce
Susanna Herce
22.09.2022  ·  19:36

Molt d’acord amb l’editorial i amb les diferents aportacions que fan molts comentaris, Gerber van, Agustí Delgado, Miret i molts altres, la gran majoria, de fet.
Comentar també dins el món islàmic hi ha dones valentes, que lluiten per desfer-se d’imposicions religioses i que normalitzant-les, com fan alguns, dificultem encara més la lluita d’aquestes dones. Què estem fent?

Josep Marrasé
Josep Marrasé
22.09.2022  ·  20:07

Les religions i els seus addictes seguidors, només serveixen per fer el mal a la societat. Se’m dirà que si no vols rebre el mal, no t’hi acostis. No és cert, si tu no t’hi acostes, són prou capaços d’arribar a contactar amb tu encara que no vulguis. Quan dic que les religions són dolentes, totes, és tot simplement perquè tenen un dogma que les nodreix i, aquest dogma ha de ser cregut perquè es basa en un oracle que no és discutible perquè emana segons ells -els seguidors de qualsevol religió- d’una persona divina. Amb aquesta idea gosen fer proselitisme i escampar la seva veritat, sorgida del fanatisme, fins allà on puguin.
La religió, des de temps immemorial, ha estat la causa de moltes guerres, tractes abusius contra la gent laica i una vertadera catarsi letal contra les dones. Cal que tinguem llibertat per deslliurar-nos’en. Qui ho vulgui, és clar.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
22.09.2022  ·  20:26

Amén, Vicent. Les tradicions més fortes que volten per ací provenen d’Abraham, que era un patriarca amb visió masclista. Així, excuse parlar del lloc de la dona als seus mons, però hi ha coses que no comprenc com dir que la meitat de la humanitat ve de la costella d’Adam (i no de “la concha de su madre” com diu l’argentí), fer respondre-hi Paraula de Déu i per més INRI afegir No mentiràs. Em sembla escandalós.

enric llaudet
enric llaudet
22.09.2022  ·  21:32

“eliminar el poder fàctic i legal” … El tribunal suprem té una creu a l’entrada. Malauradament es veu sovint a les imatges dels informatius.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
23.09.2022  ·  00:22

La religió quan s’utilitza per fins politics, ja no és religió, és dictadura islàmica, dictadura calólica,…
Aleshores oposar aquestes dictadures amb el laicisme, crec que no és legitim.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
23.09.2022  ·  00:27

Crec que va ser Feurbach qui va dir que “la por ha engendrat els déus”, i em sembla que avui es va veient que els déus serveixen per engendrar la por.

Carme Andrade
Carme Andrade
23.09.2022  ·  01:59

La paraula laïcisme l’hem desterrat del llenguatge. Ningú no en parla. Ningú no la reivindica. Almenys no se’n parla en relació a segons quines religions. No hi haurà com sempre motius electorals O una mena de complex absurd que els fa actuar amb paternalisme? Tot plegat perillós, seguint en Partal.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes