Dolors Bassa i Carme Forcadell han escrit dues cartes des de la presó per a reivindicar el paper de les dones en la societat i protestar contra la violència masclista amb motiu de l’Assemblea de Dones d’Esquerra que aquest dissabte té lloc a Cambrils. Podeu llegir-les ací:

Estimades amigues,

És un orgull saber que, encara que jo avui no pugui ser aquí amb totes vosaltres, sí que hi seran la meva veu i les meves conviccions i estaran acompanyades de dones lliures, apoderades i lluitadores. Això m’omple d’alegria i satisfacció.

He de dir-vos que, a vegades, l’alegria i l’esperança són difícils de trobar entre aquestes parets de formigó. I així i tot, em carrego de força i em prometo a mi mateixa no malgastar ni un segon de la meva vida a la presó. Quan surti d’aquesta injustícia vull mirar enrere i poder dir que, tot el que he viscut aquí, té un sentit i un valor. Com us podeu imaginar, estic envoltada de persones que tenen valors i maneres de veure la vida molt diferents de la meva i, probablement, en una altra situació, les nostres vides no s’haurien creuat mai. Però, a part del fet d’estar privades de llibertat, tenim en comú que totes som dones. Per així, aquí a dins, hem après a ser un equip i a lluitar pels nostres drets de forma col·lectiva en una institució, la penitenciària, que està concebuda per a homes. Aquesta és una lluita que ens uneix i ens fa més fortes. Lluites tan insignificants a l’exterior, com pot ser aconseguir un simple assecador de cabell, es converteixen aquí en una gran fita i en una millora de la nostra qualitat de vida i la de les futures internes.

La presó és un exemple, a petita escala, de la lluita que protagonitzeu totes i cada una de vosaltres en la societat en la qual vivim. En els darrers anys el nostre treball i el nostre compromís ha aconseguit blindar una gran quantitat de drets que, lamentablement, les nostres antecessores no tenien garantits. Tot i així, moltes vegades el reconeixement ha estat només formal. Quan mirem les estadístiques, podem veure que encara existeixen diferències abismals entre homes i dones. La bretxa salarial, per exemple, és d’un 23.9% a Catalunya i, la de les pensions, és d’un 40%. El drama, però, va més enllà: una de cada deu dones més grans de quinze anys ha patit alguna forma de violència sexual i una de cada 20 ha estat violada.

Aquestes xifres són escandaloses. Ens cal fer moltíssima feina per acabar amb aquestes injustícies i despertar consciències. Només si coneixem aquestes dades alarmants i reflexionem sobre els estereotips que campen lliurement per la nostra societat, podrem erradicar aquestes discriminacions. I, això, passa no només per fer pedagogia -que també- sinó per mesures legislatives que acompanyin i accelerin la transformació de paradigma.

Amigues, penso sincerament que, aquesta onada de dones que avui aixequem la veu i avancem de forma implacable, serem capaces de canviar les estructures patriarcals que sustenten actualment la nostra societat. I parlo de canviar-les i capgirar-les per complet, no pas d’adaptar-nos-hi. En el cas de la política, per exemple, no és fàcil fer encaixar les dones en unes estructures que, d’entrada, estan codificades com a masculines. El que cal és que canviem les estructures mateixes! I això significa, entre altres coses, percebre el poder de manera diferent; pensar de forma col·laborativa en lloc d’individualista; tenir en compte la força de la gent i no només la dels líders; entendre el poder com un atribut, o fins i tot com un verb, i no pas com una propietat.

La llibertat de Catalunya, per la qual he lluitat tants anys només té sentit si aquesta ve acompanyada de la llibertat de totes i cada una de nosaltres. Fer una república no té res a veure amb banderes o himnes sinó amb valors, drets i llibertats. Estimades, treballem perquè la república que volem sigui justa, solidària, oberta, plural i, sobretot, lila. Fem-la feminista!

Us estimo!
Carme Forcadell

Benvolgudes companyes que participeu en l’assemblea de dones d’ERC,

Primer de tot, una gran abraçada lila i groga! És la manera amb la qual sempre acabo i signo totes les cartes que tinc temps de respondre. Lila perquè cada vegada estic més convençuda que som les dones les que aconseguirem implementar la República. Es vulgui reconèixer o no, tenim, en general, una altra manera de fer. No ens fa por decidir cooperativament, ans al contrari. I solem debatre les idees entre nosaltres abans de fer-les públiques. No necessitem un reconeixement especial ni protagonisme perquè el més important per a nosaltres és el què i no pas el qui. No em malinterpreteu, amb això no vull dir que hàgim d’avantposar la manera de fer de les dones per sobre de la dels homes ni res per l’estil. El feminisme és, simplement, igualtat i la igualtat existirà quan tinguem la mateixa visibilització i oportunitat de decisió que els homes, tenint en compte la vàlua i les pròpies competències personals i socials.

I groga, perquè s’ha convertit en el color de la llibertat, no només dels presos polítics i exiliats -que representa una ignomínia per a molta gent i per les famílies que ho pateixen- sinó també per les llibertats que la majoria de la població sentim coartades. No puc entendre i no vull acceptar que hi hagi gent perseguida per escriure cançons en les quals s’hi critica la monarquia; que estiguin perseguides i encausades persones sindicalistes per assistir a una manifestació; o que intentin fer por a persones amenaçant-les i retallant la llibertat d’expressió.

Dit això, us desitjo que la jornada d’avui sigui el màxim de profitosa i que, en plena llibertat, pugueu parlar i debatre sobre tot allò que desitgeu, us interessa i us preocupa. Sabem que la nostra realitat no és estàtica i es transforma amb les condicions de vida amb les quals la configurem però hi ha quelcom que tenim sempre i, això, és l’afirmació d’una marca en el caràcter, en el fer del dia a dia, que ve de la gent amb la qual hem conviscut i heu fet comunitat. Per mi, vosaltres, les dones republicanes, heu estat la meva comunitat.

Cal que, per sobre de tot, defensem amb paraules, fets i vots els nostres drets, les llibertats civils, polítiques i democràtiques i el dret d’autodeterminació. Així, ens mantindrem fidels a les conviccions de la manera més honrada. Jo ho he fet en el passat, ho faig i ho seguiré fent. Els anhels i les conviccions no s’empresonen darrere barrots i murs de formigó.

Gràcies per pensar en nosaltres, les que no podem ser avui presents a l’assemblea. I acabo com he començat. Reivindiquem allò que creiem just: els drets civils, els drets polítics i democràtics, la llibertat d’expressió, d’opinió i fins i tot el dret de dissidència perquè volem una societat lliure, democràtica i amb justícia social. No deixem de lluitar, companyes!

Una abraçada lila i groga!
Dolors Bassa

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb