Oxfam va difondre ahir un estudi basat en dades fetes públiques per Crédit Suisse, segons el qual l’1% més ric del planeta té més riquesa que la resta dels humans. En un bon exercici de caricatura política, l’ONG va aportar una altra dada fàcil d’entendre per tothom i que posa en relleu la magnitud del problema: seixanta-dues persones, les seixanta-dues més riques del món, tenen tants diners com la meitat més pobra de la població mundial.

L’impacte d’aquesta informació ha estat espectacular. És cert que, ahir mateix, molts economistes ja qüestionaven la metodologia de l’estudi. Alguns es preguntaven quina credibilitat podia tenir, atès el tradicional secretisme amb què aquests multimilionaris solen envoltar les seues fortunes. Uns altres posaven l’èmfasi en el sistema de càlcul –certament discutible– o fins i tot en què entenem per riquesa.

Però el debat és consistent i seriós. El 2010, aquests mateixos càlculs deien que els 388 més rics del món tenien la mateixa fortuna que la meitat més pobra dels habitants del planeta. Comparant-ho amb el mateix mètode, doncs, és evident que la concentració de riquesa s’ha restringit a més poques mans d’una manera inquietant, en només sis anys. I l’estudi diu que, si continuem a aquest pas, l’any vinent aquests seixanta-dos personatges tindran tants diners com tota la resta de la humanitat.

Siga com siga, si bé és cert que podem discutir les xifres concretes o la metodologia emprada, avui poca gent gosarà rebatre la tendència a la concentració de més riquesa cada vegada en més poques mans. D’una manera tan exagerada que ara mateix ja podem dir que vivim en un món absurd. I, més que absurd, preocupant. En aquest sentit, si l’eslògan serveix per a fer pensar i per a moure consciències, francament a mi ja m’està bé.

(PS: Alguns lectors m’han fet veure que el primer fragment de l’article era de redacció confusa i induïa a error. L’he corregit i em sap greu no haver-me expressat com calia. En demane disculpes.)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb