Un judici indignant i una situació insostenible, fins i tot per als Mossos

  • Hem arribat a un punt que la BRIMO pot liquidar els Mossos si els Mossos no la liquiden

Vicent Partal
03.11.2021 - 21:50
Actualització: 03.11.2021 - 21:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Això que hem vist aquests dies durant el judici als Nou dels Lledoners clama al cel. Que la Generalitat demane anys de presó per motius polítics basant-se en les imputacions d’uns agents que després resulta que no reconeixen els agressors o no tenen cap lesió important és molt greu. Tant greu que crec que la situació no és tan sols que siga insostenible durant més temps per als polítics –com ho va ser per al president Torra i ho és ara per al president Aragonès–, és que la situació és insostenible sobretot per al cos dels Mossos d’Esquadra, que hauria de ser el primer interessat a acabar aquesta xacra que tant en degrada la imatge, el prestigi i la credibilitat davant la societat.

Aquesta situació té origen en una colla de despropòsits que s’han de resoldre i que convergeixen, una vegada més, en la necessitat de dissoldre la BRIMO i reconsiderar totalment l’ordre públic a Catalunya. Perquè hem de tenir clar tots que hem arribat a un punt que la BRIMO, sobretot aquesta unitat, pot liquidar els Mossos si els Mossos no la liquiden.

Si m’ho permeteu, miraré d’explicar la ruta que mena a aquestes situacions tan indefensables, tot dibuixant tres fases.

Primera fase: la legalitat

La base de tot el problema és una llei espanyola que fa que els atestats de qualsevol agent de la policia puguen ser enviats directament al jutjat. En els països de tradició democràtica això no és cap problema, perquè el jutjat fa de filtre d’allò que diu l’agent particular i demana proves complementàries, inicia investigacions o comprova amb deteniment si és veritat allò que diu l’agent. I el sanciona si menteix o exagera massa. Quin és el problema, doncs, ací? N’hi ha quatre.

El primer és si és acceptable, com passa en el judici dels Lledoners, que un policia presente una acusació contra un tercer, acusant-lo d’una acció de la qual ell és la víctima. Perquè convindreu amb mi que la qüestió és extremadament delicada a causa de l’evident conflicte d’interessos. Imaginen –per comparar entre funcionaris– que un arquitecte municipal pogués acusar tercers en una qüestió que involucra les seues propietats. Doncs passa justament això.

D’ací prové un segon problema que agreuja la situació: legalment l’agent de policia té allò que se’n diu presumpció de veracitat, amb la qual cosa el judici sempre serà parcial perquè la seua paraula té més valor que la de l’altre implicat. Una situació francament anormal.

El tercer problema ha estat assenyalat per Jaume Alonso-Cuevillas unes quantes vegades, molt encertadament: com es fan els atestats. L’agent, com s’ha vist clarament en aquest judici, pot posar-hi allò que vulga, tant si el que escriu és cert com si no, tant si és molt exagerat com si no, tant si ho adorna massa com si no. I no hi ha cap control diguem-ne de qualitat sobre el contingut de l’atestat.

Cosa que porta al quart problema, que és el més greu. Aquest control de qualitat, en les societats democràtiques, el fa la justícia –seria molt perillós que el cos de policia filtràs els atestats, perquè obriria la porta al nepotisme. Però què passa quan la justícia no solament no fa la funció de filtrar, sinó que és tan decantada ideològicament que accepta acríticament els fets, per interessos polítics?

Segona fase: la selecció adversa

Això ens porta al nus de la qüestió, que són les conseqüències de l’anomenada “selecció adversa” i l’afinitat ideològica de determinats policies amb el caràcter autoritari i ultra de la gran majoria dels jutges que tracten d’aquestes qüestions.

Per “selecció adversa” s’entén el fet que dins els Mossos molt poca gent vol anar a les unitats d’ordre públic tal com són conformades avui dia. I qui hi va? Doncs agents amb propensions autoritàries i –no en pocs casos, precisament– pròxims a ideologies ultres.

Qualsevol qui conega els Mossos per dins sap fins a quin punt la BRIMO desagrada i incomoda la immensa majoria dels altres mossos, els que fan unes altres funcions. I si això era un maldecap ja fa deu anys o més, després del 155 ha esdevingut un problema clau per al cos, que les autoritats, els consellers que han passat per aquella casa sembla que tenen pànic de resoldre. Per què?

Tercera fase: la por pel sotagovern

Tot això que he explicat fins ara es podria resoldre si políticament hi hagués voluntat de fer-ho. Es podria redreçar amb mesures i sobretot amb unes regles d’actuació clares i transparents. Però no es redreça i no s’ha redreçat, i això que pel Departament d’Interior ja hi han passat consellers de gairebé tots els colors polítics i estils. La cosa no és, doncs, anecdòtica.

Aventure una hipòtesi: com en qualsevol altre departament, els consellers d’Interior tenen por dels sindicats, especialment dels sindicats corporatius. I els sindicats d’Interior, és cert que no tots però una bona part, han fet d’això que ells en diuen la defensa del funcionari un casus belli, que cap autoritat política no s’ha atrevit a encarar. És així.

I potser hi té molt a veure, diguem-ho tot, el fet que, segons diverses fonts, precisament la BRIMO té un nivell d’afiliació sindical enorme, en comparació amb la resta d’unitats. Amb la qual cosa tenen una influència forta.

El govern Torra i el govern Aragonès han provat de pal·liar aquesta circumstància fent passar per Presidència aquelles denúncies de les quals la Generalitat assumeix la defensa. Però no n’hi ha prou per a desarticular aquesta bomba de rellotgeria política. Moltes vegades les autoritats es troben involucrades en escàndols polítics per afers que han arribat al jutjat sense tenir-ne coneixement. I, a l’inrevés, quan aconsegueixen moure coses en casos concrets, i tant el president Torra com el president Aragonès ho han aconseguit, el resultat no és visible. És a dir, que tenen tots els problemes però no poden ensenyar cap victòria.

Amb tot, no hi ha l’atreviment que seria necessari per a tallar de soca-rel aquesta espiral en què s’ha instal·lat el cos. Els fa por el sotagovern. Fins i tot quan la famosa legalitat que addueixen els qui són partidaris que la Generalitat s’involucre necessàriament en la defensa de qualsevol agent no és tan clara. De fet, el govern espanyol, sotmès a la mateixa legalitat, no envia advocats de l’estat a presentar acusacions contra ciutadans a nom o a petició de policies –per bé que, en tot cas, ja té els fiscals per a fer-ho.

I per si no n’hi hagués prou, la situació encara s’agreuja més amb el comportament d’alguns lletrats de la Generalitat. Lletrats que ens acostumen a confondre, dins els judicis i tot, ara fent veure que defensen un agent particular i els seus interessos, adés fent veure que defensen la Generalitat –que no és igual. Darrerament, sembla que els han cridat l’alto, però ho continuen fent i això origina situacions políticament insostenibles de les quals en aquest judici n’hem vist unes quantes.

Cal un canvi urgent

El resultat de tot aquest encadenament de disbarats és, doncs, aquesta situació insostenible que hem vist clarament reflectida en el judici dels Nou dels Lledoners. Hi ha acusacions que no se sostenen davant un simple interrogatori, parts dels atestats que fan vergonya quan es contrasten, demandes injustificables que van més enllà de les de la fiscalia, confusions construïdes i, sobretot, una indefensió gravíssima dels acusats.

En aquest cas, els Nou dels Lledoners, amb fermesa i determinació, han estat i són un exemple per a tots. Però el govern ha de resoldre aquest problema i tallar aquesta font permanent de conflictes, ni que siga de manera egoista per a salvar-se ell. I, si em permeteu de fer una apel·lació gairebé personal, els Mossos d’Esquadra haurien de dir prou. No els qui s’aprofiten d’aquest esquema malèvol que he descrit, sinó els milers de mossos que veuen com la dignitat de tot el cos es taca fins a extrems irreparables per situacions com les que hem viscut aquests dies.

PS1. A l’editorial d’ahir em vaig exclamar perquè els presoners polítics no havien acudit a mostrar la solidaritat amb els qui els defensaven. He de consignar que Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Cuixart hi anaren ahir.

 

Només a VilaWeb

Avui el Mail Obert de cada dijous de Núria Cadenes és complementari d’aquest editorial: “Hem de permetre que la Generalitat s’alineï amb la repressió?” En les pàgines d’opinió del diari deixeu-me que us recomane també les anàlisis d’Ot Bou sobre la tàctica negociadora de Gabriel Rufian (“Ni peix ni cove ni manera de cuinar-lo“) i de Jordi Goula en la seua píndola econòmica (“Vuitè mes consecutiu de baixada de la desocupació“).

Quant als continguts informatius, us presentem dues entrevistes a dues dones de la CUP, per raons òbviament diferents. L’una és de Clara ArdèvolOna Curto, la regidora d’Arenys de Mar de qui tothom parla arran del resultat excel·lent que obtingué en les eleccions al Consell per la República. L’altra és d’Odei EtxearteEulàlia Reguant, persona clau en la negociació del pressupost de la Generalitat.

I una tercera entrevista important, en aquest cas d’Arnau Lleonart al qui serà el nou batlle de Badalona, el socialista Rubén Guijarro, que marca clarament distàncies amb el seu predecessor: “Jo sóc prudent i a Albiol li agrada atiar el foc.”

A més, entre més continguts del diari d’avui, us presentem un informe de Josep Casulleras que revela les mentides de Lesmes en la guerra contra Laura Borràs pels magistrats a Catalunya.

Recordeu que VilaWeb us ofereix aquests continguts amb accés obert a tothom, gràcies al fet que molts lectors han decidit de contribuir a l’existència del diari fent-se’n subscriptors. Tots som conscients de fins a quin punt és difícil la situació, però vull demanar-vos, precisament per això i perquè també ens afecta a nosaltres, que si podeu ens ajudeu.

La fotografia

L’escriptor senegalès Mohamed Mbougar Sarr saluda des de la finestra d’un restaurant poc després de saber-se que acaba de guanyar el premi Goncourt amb La plus secrete memoire des hommes. La fotografia és d’Ian Langson.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
03.11.2021  ·  22:17

Queda molt en evidència que el decorat de normalitat i eficiència de la Generalitat autonòmica ha caigut. I es veu la incompetència de molts alts funcionaris (no pot ser de cap altra manera) que l’únic que defensen és mantindre la seua tranquil·litat personal. Els polítics no aclariran res, perquè ni poden ni en saben. I ja es veu on han anat aquells mossos que al llarg de molts anys van passar de la GC al cos de mossos. De la mateixa manera que aquells que tenen més tirada per l’autoritat i la musculatura. Caldria una bona neteja a tots els nivells; però això xoca frontalment amb la idiosincràsia d’Espanya. Només es pot mantindre la dignitat i lluitar per arribar quan abans millor a la independència.

jaume vall
jaume vall
03.11.2021  ·  22:22

Parlant de pell endurida, com ahir.

Qui serà el polític que assumeixi Interior amb la pell més endurida de la que tenen els integrants de la Brimo¿

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
03.11.2021  ·  22:43

Cal fer netege dins dels Mossos d’Esquadra i si el conseller de torn no n’és capaç és que és incompetent pel càrrec i se’l ha de fer dimitir i buscar-ne un que sigui adhient. Em fa l’efecte que ERC no és suficientment valenta per fer-ho. La por se’ls menja.

Jaume Riu
Jaume Riu
03.11.2021  ·  23:29

ELS FONAMENTS
La revolució per canviar els fonaments no es pot fer des dels propis fonaments, i els Mossos, la BRIMO, el conseller d’Interior, el regne d’Espanya i tot el govern de la Generalitat de la Catalunya Autonòmica son els fonaments que s’han de canviar des de fora.
No ens equivoquem doncs d’estrategia.
No perdem el temps pintant les parets si es tracta de canviar tot l’edifici des dels fonaments.
L’estat independent de Catalunya en forma de república és això, és la revolució per canviar els fonaments, i així tenir la policia i la justícia que satisfà les necessitats i les expectatives de la població. No hi ha cap alternativa.

Núria Florensa
Núria Florensa
03.11.2021  ·  23:53

Una dona que ha treballat des dels 14 anys, ha fet a la seva vida 4 oposicions (2 d’especialitats laborals diferents – una durant el franquisme-) i sense està tocada pel dit de déu. M’he esforçat els caps de setmana i els mesos de juliol per ser dra. en història i Catedràtica en Ciències Socials. La presentació llarga és per demostrar que ni sóc “de casa bona”, ni una incendiària. Això si, independentista des que tinc ús de raó política. En conseqüència, les topades amb els “xulopiscines” autoritaris de la Brimo, veure les seves actuacions, em porta a dir ras i curt: dissolució urgent de tota la BRIMO. Malmeten la visió que tenim de tots els mossos, no es corresponen a una policia democràtica i professional (ni brutal, ni exagerada, etc. ) que ha de servir a Catalunya.

Mercè Duran
Mercè Duran
04.11.2021  ·  00:26

Dissolució de la Brimo i depuració de càrrecs que han propiciat aquesta situació.
I que quedi clar que els mossos no tenen obediencia deguda als jutges sinó al poder polític.
Al judici del procés i al de Trapero els hi van donar molt peixet i així van les coses, crescuts i sense escrúpols.
I si és cert, com diu l’editorial, que una gran part dels mossos rebutgen aquestes pràctiques repugnants, que esperen per actuar? O és que els comandaments els amenacen perqué també són integrants de la mateixa púrria?

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.11.2021  ·  00:27

Explicació d’allò en que s’ha convertit la BRIMO:
Brètols: no entenen de matisos, només de blanc o negre, com el NODO.
Reaccionaris: simpatitzen majoritàriament amb ideologies feixistes i autoritàries.
Immorals: ataquen als ciutadans que haurien de protegir i respectar.
Matussers: menteixen, aprofiten les lleis per fer-ho creïble davant jutges arbitraris.
Odiosos: la seua intervenció sempre acaba vulnerant drets fonamentals.
Com diu el Sr. Partal, el més convenient seria desarticular la BRIMO i esborrar-la del cos de Mossos. I només cal un acord de Govern.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
04.11.2021  ·  03:24

Si els fills de puta volessin no es veuria el sol. I de més a més, el cel serìa negre. La putrefacció estatal ha podrit Ñ, i els delinqüents de “guante blanco” s’han expandit més que els conills.

Joan López
Joan López
04.11.2021  ·  05:38

1- La Brimo taca a tot el cos de mossos
2- Rufian,es un pocavergonya que no trigarà massa en anarse cap a Madrid de Ministre,un autentic venut.
3- El govern tindrìa que fer coses per Catalunya,i las fan per els seus interessos,siguin llestos baixin el IRPF català mig punt.
4- Ha quedat clar,que el pais del costat es corrupte fins l’arraels, un partit comdenat per corrupciò a triat el 70% de jutges dels seus per els tribunals com el TC,això ja es massa
5- 400 jets privats en la conferencia climàtica de Glasgow, i no son pas electrics,que pot sortir d’això???
6- els 9 de lladoners han donat una lecciò de dignitat i fermessa,aquet es el mirall a on tenim que mirar-nos als indepes,la gent del carrer.
7- sr.Trapero demani respecta i dignitat als mossos en general i a aquesta llacra de la Brimo,mentiders psicopatas.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
04.11.2021  ·  05:48

A veure: tots els països i policies democràtiques tenen un cos d’antiavalots, que és necessari per controlar situacions realment complicades i violentes. Fins i tot la policia anglesa, que té fama d’anar sempre desarmada.

El problema no és el cos, sinó qui hi ha i el control que se’n fa. Els mossos d’esquadra malauradament estan plagats d’ultradretans, entre altres coses perquè es varen poblar de guàrdies civils i de policies en el seu dia gràcies al magnífic i sempre clarivident conseller Saura. Un símptoma és que si veieu dos mossos parlar, sobretot de la Brimo o en zones urbanes molt poblades, tipus Barcelona, Cornellà o Tarragona, gairebé hi ha un 90% de probabilitat que parlin en castellà. Tots, des dels asseguts a les oficines fins evidentment els robocops de torn. Fenomen que també passa amb la Guàrdia Urbana, per exemple.

Qui els hauria de controlar, el pretès govern independentista i d’esquerres, tant el d’abans com el d’ara, no ho fa. I els seus comandaments, començant per l’inefable Trap-hero, tampoc. Perquè no tot és el govern de la Generalitat, sinó també els superiors que, teòricament, han de tenir un capteniment i una preparació molt per sobre de la dels brètols que van repartint estopa. Coses com ara un reglament de règim interior que sancioni durament els mossos que prestin falsos testimonis contra ciutadans, o que per defecte es consideri que els ciutadans diuen la veritat i no a l’inrevés són coses que no depenen ja del conseller d’interior, sinó del mateix cos.

i això no sembla que vagi per ací. El discurs- que a mi em va indignar i posar els pèls de punta- del major dels mossos el dia de les esquadres parlant de si al carrer cremar contenidors era legítim com a protesta o no, i demanant més recursos, i el conseller Helena donant-li la raó em fan pensar que no només no pensen rectificar sinó que la deriva antidemocràtica continuarà fins que ja siguin indistingibles dels seus col·legues de Via Laietana.

És molt cert que el poder absolut corromp absolutament, i quan a algú li atorgues el monopoli de la violència sense control efectiu i donant-li sempre la raó és molt difícil que solet s’autoreguli. I més a Espanya (encara que no ens agradi malauradament això és Espanya) on la tradició de qualsevol indocumentat amb gorra i pistola fent-ne de les seves amb total impunitat traspua els segles amb episodis tan delirants com els cops d’estat del segle XIX o la Guerra Civil. Precisament per aquesta tradició de donar-li al garrot el govern més xupiguai de la història, amb els senyors de la cosa comuna com a apèndix, no derogaran mai la llei mordassa.

És una pena, perquè per un instant- només un instant- els mossos eren un cos del qual sentir-se orgullosos, no feien la por i la malestrugança d’entrar a una comissaria espanyola i semblaven la policia democràtica que necessitava el país.

Una cosa més que hem perdut irremissiblement amb la no independència.

Almenys, això sí, ara sabem que no podem comptar amb que ells es mantindran neutrals (ja no dic donar suport) si mai ho tornem a intentar i queda clar que cada cop són més guàrdia civils amb gorra de plat (almenys ens estalviem l’odiós tricorni i el verd)

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
04.11.2021  ·  05:57

Tenim els mossos intervinguts-sin que se nota el cuidado–Però no s´acaba aquí el 155; proveu de mirar TV3 la seva, la Generalitat, les votacions 14-F manipulades, el president ambaixador d´Espanya, els diaris … L´únic camí és prendre els carrers!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
04.11.2021  ·  06:42

No m’agraden les repeticions, O millor dit algunes. Fent memòria quan varen obrir les comportes del colectiu mossos per tal de noves incorporacions hi va haver un allau de pn i gc pel motiu, segons les veus que a Catalunya els sous són millors. I servidora que no entén de gaire re va pronosticar que aquelles incorporacions serien la nostra soga que ens estrenyeria el coll. I ho vaig dir amb aquestes paraules, que si la memòria no em falla, he repetit manta vegades; això que heu fet és com tancar la guineu al galliner. Doncs això. Aquí ho deixo. Bon dia i bona hora. ☮️

JOSEP Mª NAVARRO
JOSEP Mª NAVARRO
04.11.2021  ·  08:19

Ens cal un replantejament total i absolut del que entenem per SEGURETAT, la seguretat no pot ser ni l’ordre públic, ni la defensa de la seguretat ciutadana que és de fet la defensa de l’Estat, de llurs mecanismes, interessos i de les raons ideològiques de l’Estat representant dels sectors dominants, perquè l’Estat s’encarna en persones i col.lectius amb ideologies i valors. Per tant, cal un nou model de SEGURETAT, que sigui SEGURETAT HUMANA, centrada en les persones i en les seves necessitat de seguretats diverses: davant del crim organitzat, violència diversa de bandes o individus criminals, etc.., sí, però també SEGURETAT en perspectiva àmplia: seguretat en habitatge, seguretat alimentària, seguretat en disposar de feina i dignitat etc..En aquest replantejament de paradigma de SEGURETAT, cal concretar els paper de les policies,i serveis d’intel.ligència. No, aquests cossos no poden defensar sempre l’status quo, no poden atonyinar gent que vol aturar desnonaments, no pot atonyinar qui es manifesta en defensa de la llibertat de presos, ni manifestacions de la classe treballadora…, en fin… I cal replantejar mooooolt seriosament , molt, aquesta afiliació massiva de mossos i guàrdies urbans a sindicats de dreta i extrema dreta, la majoria espanyolista, però tant se val…

Ed Garrido
Ed Garrido
04.11.2021  ·  08:29

Perque no va anar el de Pineda a rebre als 9 dels Lledoners? O el Ferrovial Junqueres?

Victor Serra
Victor Serra
04.11.2021  ·  08:36

Totalment d’acord. Però l’única solució per tot això és actuar . Disoldre la BRIMO, costi el que costi, , apartar els funcionaris, del departament que sigui que posin pals a les rodes de l’acció de govern, depurar el sottogoverno que tingui agenda pròpia. La Generalitat és el govern de Catalunya que surt del Parlament elegit democràticament i ha de ser el govern de la Catalunya independent. No podem fer salts mortals ni dreceres que no tindrien cap suport internacional i que serien molt fàcils de desmuntar pels nostres adversaris.

Jordi Torres
Jordi Torres
04.11.2021  ·  08:42

Em fa vergonya viure en un país on al teu fill li has de dir que vagi amb molt cuidado amb els mossos, que els eviti, que no són de fiar.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.11.2021  ·  08:42

UNA POLICIA DEMOCRÀTICA DEMANA UNA REPÚBLICA…

És en la policia on és veu més clar quin tipus de règim polític tenim. Només cal veure l’Estat amb la GC i la policia nacional ple de franquistes. Un règim autoritari.

Els mossos són el mirall d’una policia que voldria ser democràtica, llastada per un nucli poderós amb mentalitat del colonitzador, la BRIMO.

Això no depèn pas del tot d’una voluntat política de canviar-ho perquè, igual que l’ertzaina són cossos creats a imatge dels de l’Estat que estan dissenyats per reprimir la dissidència no pas per ser servidors públics.

Encara que vulguin els governs autonòmics, un comportament massa “civilitzat” davant les protestes seria sancionat pel clan dels togats. En tenim exemple amb la criticada (i amenaçada de delicte) actuació dels mossos l’1-O, perquè posa en evidència, encara més, la brutalitat dels cossos estatals.

En els poders autonòmics, el comportament democràtic, és vist per l’Estat com un acte quasi de desobediència.

La BRIMO i els confidents tolerats (començant per Trapero, qui tenia un pla per empresonar al govern i allí està), són la garantia del control per part de l’Estat…

Albert Miret
Albert Miret
04.11.2021  ·  08:52

Si fa dos dies vosaltres mateixos, és a dir VW, ús posàveu les mans al cap explicant que el gobierno premiava al Mosso que els va servir de talp durant el Procés i la posterior aplicació del 155, i el seu cap feia projectes per a detenir tot el Govern de la Generalitat de Catalunya, podem entendre que qui mana als Mossos d’Esquadra no és la Generalitat, sinó el gobierno de ehhhhpaña des del principi de la seva existència. No tots són mala gent. Jo mateix en conec que són bellíssimes persones que es van creure el projecte i són grans professionals, però qui mana allà no és la policia que Catalunya necessitava, europea, culta i educada, sinó la que necessita espanya per a mantenir la presó i la por ben estancada en el segle XV.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
04.11.2021  ·  09:10

Ja ho veus Trapero, si vols respecte, més feina i menys medalles.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
04.11.2021  ·  09:49

De tot aquest embolic encara hi afegiria un altre problema: on diu la Constitució, les lleis,… que els funcionaris (policies, jutges, fiscals…), quan actuen incorrectament (menteixen, inventen, distorsionen…) no tenen cap responsabilitat?
On diu que son impunes i immunes, com el rei delinqüent? I si no ho diu enlloc, com és que mai passa res als jutges, fiscals, policies, que actuen amb voluntat de fer mal als ciutadans que haurien de protegir?
S’ha d’acabar amb aquesta comèdia sinistra. Ara resulta que les acusacions no poden aportar cap prova i que la fiscalia ha donat per bones les declaracions de policies sospitosament corruptes, doncs que ho paguin tots: policies, fiscals i tots els intervinents en aquest acte sinistre.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
04.11.2021  ·  09:51

Hi ha una intencionalitat política en totes aquestes denuncies falses dels mosos perquè totes ven contra i dependentistes. Hi ha personal dins del cos de mosos o advocats que treballen per a l’estat escanyol.

Berta Carulla
Berta Carulla
04.11.2021  ·  11:10

Però el president Aragonès té molta més responsabilitat que el president Torra, ja que ERC manté les estructures del Règim i en canvi el president Torra formava part d’un partit acabat de néixer, les antigues estructures l’Estat els va devastar la seva estructura, van entrar a fiscalitzar-ho i destruir-ho tot. Els partits que queden dempeus, que pertanyen a l’Estat i treballen per alimentar-lo i donar-li suport són ERC , PEDECAT….. Junts que té la incidència d’una criatura.

Com això de les violacions a noies catalanes que cada vegada sovinteja més, o la delinqüència insuportable per a molts veïns de les grans ciutats. És ERC que té el negoci dels migrants amb l’Estat espanyol. Un Estat que perpetra atacs de terror de falsa bandera i la sortida d’empreses, l’ofec econòmic, etc.. Són els medis nostrats, inclús aquest diari mateix, que oculten una realitat que ens va a la contra, i molt, respecte dels negocis del partit del sr. Aragonès. La guàrdia mora de Franco també violava les dones, i era un encàrrec molt clar del Règim. El rei del Marroc sempre s’ha entès bé amb el rei espanyol, Polisario a banda. És ERC que en té la Conselleria, els milions per a sustentar el negoci dels migrants. I els mitjans que callen i tergiversen la realitat, diuen: els violadors són de nacionalitat MASCULINA.

Els homes catalans s’haurien d’alçar davant de tanta injúria i ignomínia.
ERC treballa blanquejant una falsa bandera. Si us atrevísdiu a parlar clar, a investigar alguna vegada enlloc de fer sinar el flaviol..

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.11.2021  ·  11:32

Si el que hem viscut des del dos mil disset fins ara fos una pel·lícula i la veiessin Luís Buñuel i Salvador Dalí, segurament haurien d’anar al psiquiatre. No és surrealisme, és un nou gènere que, de moment, no té nom. Vegem-ho: La pel·lícula comença amb el discurs d’un president de govern que proposa un referèndum d’autodeterminació unilateral per dur la seva nació mil·lenària a deslliurar-se de l’estat que la té subjugada des de fa més de tres cents anys i que la vol assimilar. La majoria d’aquest parlament és independentista i està d’acord en tirar endavant aquesta consulta. El poble ja fa anys que es mobilitza per aquest objectiu i sembla que tot està alineat per assolir el repte. L’estat posa en marxa tots els recursos que compte -inclosos els més bruts i il·legals- per aturar-ho. Tanmateix el poble és més llest i més fort, aconsegueix burlar l’estat -que no troba les urnes ni les paperetes- i vota. Vota en mig d’una repressió física tremenda, però vota i guanya l’opció independentista. El que segueix és la dissolució de l’autogovern d’aquesta nació amb l’empresonament d’una part del seu govern i la fugida de l’altre a l’exili. El poble reacciona amb mobilitzacions extraordinàries pacífiques, fent companyia davant de les presons on fins i tot s’executa l’Al·leluia del Messies de Händel durant el desembre de 2018. L’exili segueix la seva lluita a nivell europeu, on sembla que els estats no els interessa gaire o gens el tema d’aquesta petita nació i no li fan costat. Finalment els líders polítics empresonats són jutjats i condemnats en un procés injust i vergonyós que no s’aguanta en l’Europa del segle XXI. Fins aquí el nus de la història. La pel·lícula és molt llarga i encara falta molt per què s’acabi. Una part dels que van engrescar el referèndum, ara en reneguen i pacten amb els seus botxins, una altre part diu que volen seguir essent unilaterals però accepten seguir dins de l’estat -Nogueras retreu a ERC que pacti els pressupostos amb el PSOE però el Conseller Giró fa els de la Generalitat comptant amb els diners dels pressupostos de l’estat-, l’exili s’inventa el Consell per la República per dirigir la revolta des de fora i no rebre les conseqüències de la repressió, però tant ERC com la CUP s’hi giren d’esquena – Reguant diu que no hi son perquè el Consell s’acaba barrejant amb Òmnium i l’ANC (???!!!)- i en mig de tot plegat i molt més 9 persones que van arriscar la seva pell per defensar els presos polítics quan els portaven a ser jutjats a Madrid son acusats per la mateixa Generalitat per presumptes delictes de robatori amb força, atemptat contra l’autoritat, lesions i risc per a la circulació, després de ser identificats pels Mossos d’Esquadra. He telefonat a “la meva salut” per demanar hora al psiquiatre i no hi ha manera que m’agafin el telèfon.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.11.2021  ·  12:10

Investir d’autoritat representativa d’un país, al carrer, amb armes, deuria comportar i contemplar, sobretot, valors potencials del ser persona, més importants que els físics. A la ciutadania ens arriba la impressió de ser un cos accessible, sense mirar tan prim; primant no tant el sentit “vocacional”, com l’estabilitat i seguretat d’un sou econòmic, acompanyat per una inqüestionable consideració rellevant, imposada, hereva del “Todo por la Patria”; premiats, diferenciats, aliens, estranys a una convivència normal entre ciutadans amb peu d’igualtat. I no em referesc tant a la persona que l’integra, quant a la mentalitat que els predisposa ser. Contemplem, valorem i aplaudim amb tota normalitat, a vegades, serveis que presten, que són importants, necessaris i dignes de ser-los reconeguts. Però que, en realitat, són part del seu comés obligatori, pel qual estan assignats. Una assignatura pendent: Treure’ns la por de la seua autoritat, substituïda per un tarannà i mentalitat “d’estar al servei” d’una majoria absolutíssima de gent que ni és problemàtica ni delinqüent. Els necessitem. Però nosaltres som els destinataris, els beneficiaris en teoria, dels seus serveis, i la raó de la seua existència com ofici. La millor autoritat és la que es guanya… sense ser armada.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
04.11.2021  ·  12:20
Aleix Gaus
Aleix Gaus
04.11.2021  ·  12:37

Lo primer de tot la Generalitar hauria de demanar discupes als afectats i sap greu dir-ho però queda clar que els Mossos s´han posat al servei de la policia espanyola. Per tant molt malament nosaltres seguim caminant per la lluita per ser independents

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
04.11.2021  ·  13:08

Res no és insostenible per a ells. Ells tenen molt clar que la Generalitat és un tentacle de l’estat. Un braç ‘inteligent’ de l’estat. Una mica de política lingüística, una mica de impost local, i ens pensem que el govern de la Generalitat és el nostre. I no ho és. Si voleu independència, cal abolir-lo. I el mossos són la força armada que els representa. La guàrdia del rei Felip a Catalunya! El fortí bombonic de la Ciutadella a Barsssalona! De sempre. Collons! Obriu els ulls!

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
04.11.2021  ·  18:45

Cal realment tenir una policia espanyola a casa?

Gerber van
Gerber van
04.11.2021  ·  19:42

Estic totalment d’acord amb els comentaris de Francesc Subiràs i Albert Miret, entre d’altres. L’absolució de Trapero per part de l’Audiència Nacional em va sorprendre molt i parla per si mateixa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes