En un parell de dies hem sabut quatre dades molt positives per a Catalunya. La primera la va publicar ahir l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), que preveu que el PIB català augmenti d’un 4,4% en termes interanuals durant el tercer trimestre. Si es compleix aquesta predicció, l’economia catalana tindrà un creixement de prop de dos punts superior al de la mitjana espanyola. Amb aquestes dades, Catalunya seria la tercera comunitat amb un creixement més significatiu, darrere les Illes Balears (+11,7%) i les Canàries (+5,1%).

En termes intertrimestrals, el creixement català seria del 2,2%, superada tan sols per les Illes Balears (+7,3%) i les Canàries (+3,1%) i superior també a la mitjana estatal, que fóra del 2%. No fa gaire que l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat l’avançament del PIB. Segons l’INE, l’economia espanyola creixeria d’un 2,7% el tercer trimestre, un creixement més d’un punt superior al registrat entre l’abril i el juny. Sens dubte, aquest 4,4% és una magnífica previsió per a Catalunya.

La segona és que, com s’ha fet públic avui, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat d’un 3,3% interanual el mes d’octubre, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. Hem arribat pràcticament a 3,5 milions d’afiliats, la xifra més alta en un mes d’octubre de la sèrie històrica disponible (començament del 2004), tot tenint en compte que s’hi inclouen els treballadors afectats per un ERTO. I, evidentment, per segon mes consecutiu, superem la xifra registrada el mes abans de la pandèmia.

Curiosament, en un mes tan marcat per l’estacionalitat, en què es dispara l’ocupació educativa i baixa la de les activitats relacionades amb el pic estacional del turisme, ens podem demanar com s’explica el bon comportament del 2021 per sectors. És que els que impulsen més l’augment de l’ocupació s’han comportat millor? O els que perden més ocupació els mesos d’octubre no han baixat tant?

Segons els analistes de la consultora Randstad, a escala de l’estat espanyol, que és perfectament extrapolable a la de Catalunya, l’explicació no sembla pas estar en el sector de l’educació, el gran generador d’ocupació habitual a l’octubre. A la consultora internacional, creuen que és degut, si més no parcialment, al comportament menys negatiu de l’ocupació a l’hoteleria i el comerç, perquè no han creat tanta ocupació estacional, amb caràcter previ, que després es perd a l’octubre.

La tercera bona notícia és la desocupació. Ha estat una sorpresa que hagi baixat, cosa que no passava d’ençà del 2007, perquè, com acabem de dir, sol ser un mes negatiu, quan els contractes estiuencs fineixen. La baixada certament és molt minsa –de 510 persones–, però és el vuitè mes consecutiu en què la xifra de desocupats baixa. Pensem, per a contextualitzar la dada, que a tot l’estat la baixada ha estat de 730 persones. A Catalunya la desocupació ha pujat a l’agricultura i entre els qui cerquen feina per primera vegada i ha baixat en els serveis, la construcció i la indústria.

I la quarta dada que em sembla important del mes és que els treballadors afectats per un ERTO són uns 7.500 menys, és a dir, hi ha hagut una baixada del 15%. Això vol dir que moltes empreses tornen a quedar-se amb els treballadors que havien deixat en una situació de suspens durant un temps. Encara que no hi ha detalls sectorials, hom pot pensar que es tracta de la recuperació de bars i restaurants, perquè hi han minvat les restriccions imposades per la Generalitat. Malgrat tot, encara queden uns 40.000 treballadors en aquesta situació. Quant a les empreses amb gent amb ERTO, a l’octubre han baixat de 2.700 (un 15%) i encara n’hi ha 12.200. Per les xifres, sembla que són empreses petites que, de mitjana, tenen 3,5 treballadors. Val a dir que hem arribat a volums mínims –treballadors i empreses– des que va començar la pandèmia.

Enmig de totes aquestes dades positives, em continua preocupant com es va desenvolupant la recuperació. I em preocupen molt els treballadors de més de quaranta-cinc anys. Si comparem les xifres de desocupació actual amb les d’abans de la pandèmia, tenim 17.000 desocupats menys. Això vol dir que tant en afiliació a la seguretat social com en desocupació ja estem millor que llavors. Però, qui se n’ha sortit amb més facilitat? D’aquestes 17.000 persones, 7.000 són joves que tenen menys de 25 anys. Unes 17.000 en tenen entre 26 i 45. En canvi, els més grans de 46 han augmentat de 7.000, cosa que vol dir que, a partir d’una edat, les empreses, en general, no en volen saber res. Hi ha una dada concloent sobre això: si ens fixem en quan comença la recuperació al mercat de treball, a partir del febrer d’enguany, els desocupats de més de 45 anys eren el 50% del total, i ara són el 58%, tot i que les coses van molt millor. És un problema que sembla que s’agreuja i això ens hauria de preocupar molt. A les autoritats… i a tots, com a societat.

En definitiva, ha estat un mes d’octubre bo –amb l’excepció que acabo de fer– en el camp laboral. Fins al punt que, si es compleixen les previsions de l’AIREF, l’economia creixerà més de pressa que no l’ocupació, un fet normal, però que apunta a una millora de l’ocupació els mesos vinents. Només hi veig un punt que no m’acaba de quadrar. Ahir les dades que aportaven els directors de compres (PMI) per a l’octubre, apuntaven a una clara desacceleració en les comandes, tant internes com externes, per a les empreses espanyoles (i europees), i també en l’activitat, sobre la base de dos fets cabdals. Per una banda, els trencaments en les línies de producció, perquè no reben a temps els components i les primeres matèries necessàries, i, per una altra, l’alça de preus que es troben obligades a repercutir. Veurem si aquests mesos vinents això continua igual i quines conseqüències té en l’ocupació. I aquí no sóc pas gaire optimista.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.