Les mentides de Lesmes en la guerra contra Laura Borràs pels magistrats a Catalunya

El CGPJ topa amb el parlament i respon a la presidenta que elimina un dels “magistrats autonòmics” del TSJC

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
03.11.2021 - 20:51
Actualització: 03.11.2021 - 21:38
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Consell General del Poder Judicial espanyol està disposat a augmentar el domini directe sobre els magistrats a Catalunya. Ho vol fer intensificant el control sobre la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot privant el parlament de proposar un dels dos magistrats que fins ara li havien correspost. I ho ha anat fent, efectivament, amb un seguit de maniobres i decisions que ha pres aquests darrers cinc anys en silenci, és a dir, sense comunicar res al Parlament de Catalunya. Ha cobert les vacants al TSJC amb magistrats de carrera, designats discrecionalment pel CGPJ, afins a Carlos Lesmes, per bé que per llei hauria correspost a la cambra catalana de suggerir els noms. Aquest article de VilaWeb va destapar ara fa un mes aquestes maniobres del CGPJ de Lesmes. I, arran d’aquesta informació, la presidenta del parlament, Laura Borràs, va decidir d’actuar, i amb l’acord per unanimitat de la mesa va enviar una carta a Lesmes demanant-li explicacions, és a dir, com pensaven resoldre l’anomalia que significa haver eliminat de facto el segon magistrat autonòmic (ara només en resta un) d’una sala de cinc magistrats. La resposta del CGPJ a la carta de Borràs confirma l’objectiu de les maniobres: retira al TSJC un dels dos magistrats autonòmics que tenia d’ençà del 1989.

Perquè el CGPJ diu en el seu informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, que les modificacions de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) aclareixen que a una sala de cinc magistrats (el president més quatre), com la del TSJC, li correspon un sol magistrat proposat pel parlament. El CGPJ diu que, com que la proporció de magistrats ha de ser aquesta, hi ha hagut “una successiva regulació de la composició de les sales en els diferents Tribunals Superiors de Justícia quan s’han hagut de renovar vacants de torn autonòmic”. Però això no és ben cert. Perquè, si bé a Navarra un cas semblant va servir al Tribunal Suprem per a validar aquest nou criteri restrictiu del CGPJ, avui hi ha tribunals amb la mateixa composició que el de Catalunya on no s’ha fet així.

És el cas del País Basc, on ara mateix hi ha dos magistrats autonòmics en una sala civil i penal de cinc magistrats. Encara hi ha avui Francisco de Borja Iriarte (2002) i Roberto Saiz Fernández (2013), nomenats després d’una terna proposada pel parlament basc, sense que hi hagi hagut cap “regulació de la composició de les sales” aquests darrers anys.

I, després de les modificacions legals a les quals fa referència el CGPJ, hi ha hagut designacions de magistrats autonòmics en aquests tribunals que han mantingut la proporció de dos d’autonòmics. Al TSJ valencià el 2019 es va cobrir la vacant de Juan Climent Barberà (el jutge dels vestits de Camps) amb el nomenament de Vicent Manuel Torres entre una terna suggerida per les Corts. I ja hi havia, d’ençà del 2011, Maria Pia Cristina Calderón, la segona magistrada autonòmica. L’argument que pot adduir el CGPJ en aquest cas és que el TSJ al País Valencià va augmentar la planta amb un magistrat més, bo i passant de cinc a sis, i que, per tant, la proporció d’un d’autonòmic de cada tres es mantindria.

Però el mateix decret amb què s’ampliava amb un magistrat més la planta del TSJ valencià dotava de tres places més la sala civil i penal del TSJ de Catalunya; és a dir, que passava de cinc magistrats a vuit. És cert que són tres nous magistrats que formen part d’una nova sala d’apel·lació, una segona instància penal al TSJC, que només poden integrar magistrats de carrera. Però, tal com apunten els serveis jurídics del parlament en el report sobre aquesta qüestió, al qual ha tingut accés VilaWeb, s’han de tenir en compte a l’hora de fixar les proporcions sobre quants magistrats hi ha d’haver a proposta del parlament.

A part aquests paranys argumentals, el CGPJ fa una interpretació forçada, esbiaixada i interessada d’allò que preveu la llei. Tots aquests moviments tenen un rerefons, mai fet explícit, de reduir al màxim l’autonomia dels tribunals superiors de justícia; hi ha un moviment centralitzador perquè els magistrats de carrera designats discrecionalment pel CGPJ tinguin encara més pes a les sales civils i penals d’aquests tribunals. El PP ja ha provat d’eliminar per llei la figura del magistrat autonòmic. I el CGPJ de Lesmes ho ha provat per la via dels fets consumats, dels canvis de criteri sobrevinguts, de les interpretacions innovadores i sorprenents de la llei i, ara, amb l’informe del CGPJ remès al parlament, amb omissions i mentides. Hi ha una fixació especial en el TSJ de Catalunya. I aquests arguments contrasten absolutament amb el document dels lletrats del parlament, que justifica el dret de proposar un segon magistrat autonòmic, i que fa un repàs dels fets esdevinguts d’ençà del 2016, tot assenyalant les diverses maniobres del CGPJ de Lesmes. Per entendre-les, convé repassar-les.

Cinc anys de moviments estranys

En les darreres renovacions de magistrats al TSJC, el CGPJ va passar per alt el torn de designació de nous magistrats que corresponia al Parlament de Catalunya. I ara mateix, de cinc magistrats, solament Carlos Ramos ha estat designat a proposta del parlament, el 2004. Tots els altres són de carrera judicial. Van fer que el segon magistrat es perdés pel camí. Perquè la primera argúcia del CGPJ per a guanyar control directe sobre la sala civil i penal del TSJ a Catalunya ja es va veure el 2016, quan es va haver de substituir Joan Manel Abril, que ocupava plaça autonòmica d’ençà del 2012, a proposta del parlament. El 2016, doncs, just quan va arribar a la presidència Jesús María Barrientos (afí a Lesmes i hostil amb l’independentisme, qui va condemnar Mas, Torra i la mesa del parlament), Abril va agafar una excedència voluntària.

Ara, amb aquella excedència, el CGPJ no es va adreçar pas al Parlament de Catalunya perquè fes una proposta de tres noms per a designar el seu substitut a la sala civil i penal, com hauria estat preceptiu. En canvi, va amortitzar la plaça vacant. Però no ho podien fer així, havien de cobrir-la, tal com estableix la llei orgànica del poder judicial en l’article 358: “L’excedència voluntària no origina una reserva de plaça.” És a dir, s’ha de cobrir. Però no ho van fer, no van avisar el parlament i van restar a l’espera.

I un any més tard, el juny del 2017, hi va haver una altra vacant amb la jubilació d’Enric Anglada. En aquell cas, la magistrada Maria Eugènia Alegret fou qui va cobrir aquesta vacant, tot consolidant la seva plaça com a magistrada que fins aleshores tenia com a adscrita pel fet de ser ex-presidenta del TSJC –va presidir el tribunal entre el 2004 i el 2010. Per tant, a la pràctica, Abril se’n va anar i ningú no el va substituir; Anglada també se’n va anar, i Alegret va cobrir la seva plaça. És a dir, un jurista, docent, investigador i catedràtic, designat a proposta d’un parlament amb una majoria de CiU i ERC, se’n va anar; i també un magistrat com Anglada, que tenia una certa sensibilitat per la llengua catalana. En canvi, una magistrada de carrera com Alegret, membre de l’Associació Professional de la Magistratura, conservadora, hi va consolidar plaça. I encara hi és: és la que va fer detenir recentment Josep Costa.

El parlament, en el moment de més tensió política d’aquestes darreres dècades, entre el 2016 i el 2017, no va moure fitxa i no va exigir la plaça que li corresponia d’ençà de la jubilació d’Abril. Ni va protestar per la manera com es va cobrir la vacant d’Anglada. Se’n va aprofitar el Consell General del Poder Judicial governat per Carlos Lesmes, que tampoc no va dir res al parlament i va maniobrar perquè el TSJC acabés definitivament sense el segon magistrat autonòmic que havia tingut històricament.

I el CGPJ ho confirma ara en la seva resposta al parlament: Maria Eugènia Alegret va consolidar la plaça quan es va jubilar Enric Anglada el 2017; quan Francisco Valls Gumbau es va jubilar l’any passat, la va ocupar Miguel Ángel Gimeno, que, com Alegret, era adscrit a la sala com a ex-president del TSJC, i va consolidar la plaça. Però com que d’ençà del 2016 Gimeno es troba en serveis especials perquè fou nomenat director de l’Oficina Antifrau, la seva plaça l’ocupa de manera provisional Francisco Lacaba, magistrat de carrera i ex-president de l’Audiència de Girona. I, segons les fonts del TSJC consultades per VilaWeb, quan Gimeno es jubili consolidarà la plaça Lacaba. Per tant, zero vacants de tres de cobertes per magistrats autonòmics.

El CGPJ recorda, a més, que ara mateix no pot fer nomenaments de magistrats perquè fa més de mil dies que és en funcions. Li ho prohibeix la darrera modificació de la llei del poder judicial, forçada per la pressió europea. Però nega categòricament el segon magistrat autonòmic. Tanmateix, Laura Borràs va avisar Lesmes que el parlament ja començava “a treballar en la selecció de la preceptiva terna de candidats”.

Arran de la resposta del CGPJ, l’informe dels lletrats del parlament preveu que es pugui presentar un recurs contra aquesta decisió a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Però és justament aquesta sala que va dictar una sentència el desembre del 2020 que volia cobrir els moviments de Lesmes a Catalunya. En un contenciós del govern de Navarra per la no-renovació d’un magistrat autonòmic, el Suprem va acabar donant la raó al CGPJ i féu bona la interpretació restrictiva sobre la composició de la sala civil i penal dels TSJ. Els lletrats del parlament català apunten que un rebuig del recurs pel Suprem podria tenir encara una via de recurs per drets fonamentals, el de participació política, per poder arribar fins al Tribunal Constitucional i posteriorment a Estrasburg.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies