Un gran privilegi per a tots

Feliciteu-vos-en, feliciteu la gent que teniu al costat i preparem-nos tots.

Redacció
Redacció
10.01.2016 - 03:31
Actualització: 10.01.2016 - 04:31
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les darreres quaranta-vuit hores han estat frenètiques. Les més intenses de la vida política catalana. Finalment hi ha acord. Un acord sense vencedors ni vençuts i d’on tothom ix reforçat. Hi haurà investidura, tindrem govern i en divuit mesos farem el procés d’independència d’Espanya –amb l’afegit que ara resulta que és Espanya la que no té govern.

És una obvietat que això no ha estat senzill. Els periodistes italians són els millors del món fent descripcions i Francesco Olivo, a La Stampa, n’ha fet una de particularment encertada: ‘acrobatico accordo’. Efectivament, aquest és un acord acrobàtic, que ningú no podia ni somniar fa només trenta hores i que segurament no és perfecte però funciona. I funcionarà.

Algunes reaccions són inevitablement nervioses i no semblen pas gaire alegres. Però també les hem d’entendre. El president Mas, Junts pel Sí, CDC, ERC i la CUP, tots, fan concessions importants. Que alguns reaccionen amb cares agres i sense entusiasme simplement és humà i no ens hauria de preocupar gaire. És una expansió. Allò que compta és el text escrit, i després d’haver-lo fet públic ningú no se’n retirarà, perquè no hi ha marge per a canviar l’acord assolit. Perquè això seria la mort política immediata de qui ho fes.

Artur Mas, molt particularment, ha tornat a demostrar una enorme capacitat política i una gran habilitat per a trobar fórmules impossibles d’imaginar i posar-les en pràctica. Avui, només de saber-se l’acord, Íñigo Errejón s’ha declarat ‘astorat per la flexibilitat catalana’. I és cert: segurament Catalunya avui ha donat una lliçó a Europa de saber construir fins i tot en les situacions més difícils. No oblidem, però, que ho ha fet perquè el projecte és monumental. Parlem de la llibertat amb majúscules i això no sé si Errejón és capaç de capir-ho, ni que siga el dirigent de Podem més atent i amable amb la realitat d’aquest país.

Tanmateix, allò que ara compta són els divuit mesos que tenim davant. Els més trepidants, emocionants i importants de la nostra vida. Demà Carles Puigdemont serà el president de la Generalitat. És una tria tan sorprenent com magnífica. Dilluns es formarà el nou govern amb tota la potència que hi havia prevista, amb Junqueras, amb Romeva, amb Munté i amb tota la gent que fa setmanes que preparen un executiu únic, un executiu que, responent al vot de la nostra vida, haurà de portar a terme la legislatura de la nostra vida. I de seguida, calceu-vos, que començarà l’enfrontament amb Madrid i la desconnexió.

En tots els processos d’independència la batalla final és el combat entre la legalitat del país del qual et separes i l’efectivitat de les accions que prens i que fan que et desconnectes del vell estat i del seu sistema legal. Després de la declaració del parlament i de les amenaces del Tribunal Constitucional espanyol, aquest xoc arribarà abans d’un mes, quan el govern presente les tres lleis que preventivament els tribunals espanyols van il·legalitzar. Som, doncs, a trenta dies de la independència ‘de facto’. I cal que sapiguem i assumim que ens tocarà eixir, tots junts, a defensar el nostre govern i les nostres institucions.

Molta gent ha treballat moltíssim per arribar on som. No tan sols aquests darrers cinc anys, sinó des de fa dècades, des de fa segles. Nosaltres hem tingut la gran sort i el privilegi de ser ací en el moment adequat i de poder viure les hores més ambicioses de la història de Catalunya. Feliciteu-vos-en, feliciteu la gent que teniu al costat i preparem-nos tots. Ara és l’hora definitiva.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
09.01.2016  ·  21:25

Quan tot hagi sortit bé, caldrà retre més d’un homenatge.
Ara toca encara mostrar-se molt resilients. Hi ha feina.
Però l’escalada al nostre everest, que estava en un camp base, es reprèn. Hem de fer el cim.

Dionís
Dionís
09.01.2016  ·  21:44

Personalment, em considero estafat. No he votat en Puigdemont , no sé qui és, no m’importa. Vull eleccions, vull votar. La democràcia no es un joc de trilers, on se’t canvia el vot sense ni l’ombra d’una consulta. Jo, com centenars de milers de persones més, he votat divuit mesos de Mas, i fora.

En aquest sentit, els militants de la CUP han estat tractats amb molta més dignitat democràtica que els de JxSi. Com a mínim, han pogut expressar-se en assemblea per decidir si acceptaven un canvi de programa electoral. Nosaltres hem estat ignorats. Sento vergonya de compartir viatge cap a la independència amb aquests denigradors de la voluntat individual i de la llibertat col-lectiva expressada a les urnes.

Vull eleccions, vull votar.

Andreu
Andreu
09.01.2016  ·  23:05

Felicitats Vicent, felicitats a tots els lectors i subscriptors de Vilaweb, avui és un gran dia, ara comença una etapa d’esperança per a tots!

Maria
Maria
09.01.2016  ·  23:07

Gràcies, Vicent, per la teva clarividència. Sortim reforçats i transversals. Ens hem de felicitar tots. Gràcies a tots els que han possibilitat l’acord. Sóc molt feliç.
Preparem-nos. Ens espera un gran repte, però és més fàcil lluitar contra l’adversari que no entre nosaltres.
Sóc feliç.

Enric
Enric
09.01.2016  ·  23:20

És magnífic! En Mas ha demostrat una vegada més la seva talla i saviesa política! És un acord molt bo, sobre tot si significa, com penso i confio, que l’autocrítica de les CUP i el pas al costat de dos del seus diputats ò diputades, significarà l’apartament o la marginació de la part dels seus quadres i dirigents que últimament han demostrat, al meu parer, que estaven més per revolució social “boliviarana” (mirant a Podem) que per la independència d’aquest país, que avui es pot felicitar per la intel·ligència que per fi han sabut demostrar els seus dirigents, posant en valor la voluntat democràtica majoritàriament manifestada el 27S a favor del soberanisme, que ha estat punt de malmetre’s però finalment ha sabut trobar el camí, amb una gran “finezza” política.

Ha estat un altre dia històric per aquest país, i portem uns quants. Felicitats!

Toni
Toni
09.01.2016  ·  23:46

Benvolgut Vicent, coincideixo amb la teva darrera afirmació: ara és l’hora definitiva. Malgrat les diferències de tota mena que ens puguin separar, ara és l’hora definitiva. Ara és l’hora d’un poble, de tots els que vivim a Catalunya, de començar a decidir per nosaltres mateixos, per a nosaltres mateixos; sense perdre de vista, però, el món global en el que ens ha tocat viure. Però ara és l’hora definitiva de ser nosaltres, sense de ser solidaris amb els altres.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies