Un govern aclaridor

«El nerviosisme cada vegada més descontrolat de la Moncloa els fa caure en el ridícul dia sí dia també i, això, hem de convenir que és un bon senyal»

Vicent Partal
19.05.2018 - 20:01
Actualització: 19.05.2018 - 21:49
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president Torra ha nomenat un govern valent, que només té un defecte greu: l’escandalosa manca de paritat entre homes i dones. Significa un pas enrere important que no té justificació ni encara tenint en compte les complicades circumstàncies que n’han envoltat la formació.

Tret d’això, l’executiu és interessant per moltes raons. En primer lloc i evidentment, per la restitució dels consellers Turull, Rull, Comín i Puig. La decisió és excel·lent i, encara que no compensa la incapacitat fins al moment de restaurar el president Puigdemont en el càrrec, demostra sobradament la continuïtat amb la legitimitat sorgida del primer d’octubre. És, doncs, un govern aclaridor de la voluntat republicana i de manteniment al màxim de la legitimitat estroncada pel cop d’estat de M.Rajoy. Per això cal agrair especialment als consellers Turull i Rull que hagen pres la decisió que han presa, tot i saber que els pot perjudicar jurídicament.

De fet, el gest, aquesta continuïtat tan visible, ha estat ràpidament entesa pel govern espanyol, que s’ha espantat i l’ha aprofitada per desmerèixer l’oferta negociadora del president. També per tornar a proferir amenaces, aquesta vegada a compte de la publicació dels noms al Diari Oficial de la Generalitat.

Sobre aquest tema hi ha poca cosa a parlar. El DOGC encara està en mans del PP, perquè fins que els nous consellers no prenguen possessió, les competències dels departaments continuen segrestades per Madrid. Però això no vol dir que el PP puga fer com vulga. La competència de nomenar consellers és exclusiva del president de la Generalitat i la publicació d’aquest decret és allò que en termes jurídics es coneix com a ‘acte degut’. S’ha de fer i prou. I en tot cas després ja parlarem. Era un acte degut la signatura pel Felipe VI del nomenament de Quim Torra i bé que hi va ser. I imagineu, si la publicació es pogués fer o no dependent del caprici del qui està en el govern provisional, quin escàndol no seria que el conseller en funcions d’un govern d’un partit A bloqués la formació d’un govern d’un partit B a base de no publicar el nomenament en el diari oficial? El nerviosisme cada vegada més descontrolat de la Moncloa els fa caure en el ridícul dia sí dia també i, això, hem de convenir que és un bon senyal.

De la resta dels nomenaments m’agradaria destacar especialment l’ascens, supose que es pot dir generacional, del nou vice-president, Pere Aragonès, i de la nova portaveu, Elsa Artadi. Tots dos són cridats a coordinar-lo i fer-lo funcionar, i l’envit és important. Representen, a més, clarament, la capacitat de regeneració de l’independentisme. Substituir el vice-president Oriol Junqueras era especialment difícil, atès el seu paper excepcional en la vida política dels darrers anys. Que ERC accepte el desafiament que significa fer-ho és un bon indicador de la confiança en ells mateixos i en els de la seua formació.

Vull destacar també el nomenament d’Ernest Maragall en Afers Exteriors, que considere especialment interessant i prometedor. I l’aparició d’un departament de polítiques digitals, que ja era hora, a càrrec de Jordi Puigneró. Crec, finalment, que és molt remarcable el nomenament de Chakir El Homrani. En tinc referències personals i polítiques especialment positives. És un pas nou en la concreció d’aquest país per a tots que l’independentisme ha treballat amb tanta insistència de fa anys. L’independentisme ja va fer president a José Montilla quan va ser-ne el moment i els darrers anys ha portat als parlaments ciutadans catalans nascuts o amb orígens familiars al Magrib o a l’Àsia. Hi mancava, però, un conseller amb poder decisori i El Homrani ho serà. Encara que això no ho apreciaran, estigueu-ne segurs, els de la bombolla monàrquica.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
19.05.2018  ·  22:16

Catalunya i Espanya es troben en longituds d’ona completament diferents, com no ha passat mai en segles. Espero que aquest govern pugui fer la seva feina ignorant tant com sigui possible els insults i provocacions.

josep SELVA
josep SELVA
19.05.2018  ·  22:22

Dues remarques a l’editorial
Primera qüestió: La coda de “manca de paritat” com a tornada de qualsevol cançoneta queda be, peró ja cansa, sobretot si no es certa, com en aquest cas, o te raons de pes.
De 13, els 4 consellers restituïts resulta que son tots homes; haurien de canviar de sexe?. En queden 9 a considerar.
D’aquests nou descomptem els dos alfils: Aragonés i Artadi (un home i una dona). I en que 7
De 7 nomenar un catalá nascut a Marroc que és home -ja és mala sort- es força adient per fer callar moltes boques oi?. En queden 6
Maragall, Buch, Bargalló, Capella, Puigneró i Jordà: 4 homes i 2 dones. No pas 13 homes i 3 dones.
Molt bé, quins 2 homes traiem i quines 2 dones hi posem per construir la paritat?. Es tracta d’això, o be de posar-hi les persones mes adients sense que el seu génere primi o penalitzi?

Segona qüestió:
ERC no es pas que accepti el desafiament, sinò que exigeix la seva quota en el pacte i sembla que controlarà el 76% del pressupast. C’est pas mal.

Faran el que podran i durarà el que durarà, no esperem d’ells altre cosa sino lluita. No podran pas fer res mes.

Antoni Oller
Antoni Oller
19.05.2018  ·  22:29

Dons jo què voleu que us digui, d’aquest govern hi ha una cosa concreta que no m’entusiasma gens: la substitució d’Oriol Junqueras per Pere Aragonès a la vicepresidència; és un gest de tant valor com el de l’acceptació per part de Rull i Turull de la seva restitució, però diferent: jo ho llegeixo no només com una descortesia per part d’ERC cap al polític que va tornar a posar el partit al mapa després de la desfeta electoral subsegüent als dos tripartits, i situant-lo a més, en cotes electorals mai vistes (a menys que sigui el propi Junqueras que ho desestimi), sinó també com un gest de transparència cristal·lina respecte a la voluntat del partit en qüestió: fer visible el trencament entre el govern que ens va portar a l’1-O i la generació que haurà de gestionar les engrunes de la desfeta posterior; però no és només fer-ho visible, cosa que no em molestaria, sinó fer-ho real!, tot enviant a la paperera les vegades que en campanya es van omplir la boca amb la paraula “restitució”; ERC vol gestionar engrunes autonòmiques, no ho ha amagat mai i amb aquest moviment segueix exposant-ho més públicament que mai. Quina diferencia amb la voluntat de Torra i de tot el grup de JxCat, en fer visible la continuïtat que manté la legitimitat de la institució, ni que sigui mantenint Turull a Presidència, tot traslladant Artadi a Empresa. Tal com anuncia el títol de l’editorial, “un govern aclaridor”; sí, molt aclaridor, massa, per desgràcia. Espero de veritat que sigui provisional; espero de veritat que a la CUP mantingui la promesa.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
19.05.2018  ·  23:45

Doncs jo sóc del parer d’en Vicent: és una llàstima que no donem l’exemple de la paritat. Fins i tot les travesses que circulaven la tenien en compte. Entenc els arguments d’en Josep Selva, però penso que, quan es vol, es pot. No sé pas, concretament, com s’havia de fer. Pero s’hagués hagut de fer.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
20.05.2018  ·  06:41

La restitució dels consellers a la presó o a l’exili és una molt bona notícia (em pregunto, però, si es podrà fer efectiva!). El nomenament de Pere Aragonès com a vice-president em fa una mica de por (com em fa por ERC en general): si la seva influència ha de seguir l’estela que està marcant el líder empresonat, malament rai… ERC, de fa dies llargs, està demostrant estar per la ‘rectificació’ més que no pas la ‘restitució’… Semblen tenir al cap crear un gran moviment de masses republicà-ibèric de tall socialista-populista que al meu parer traeix les aspiracions independentistes i només pot portar-nos a la perpetuació en l’empantanegament en la política espanyola i el mateix Estat espanyol. Val a dir, però, que amb un PSOE apostant per la dictadura, el marge d’ERC per bastir i vendre aquesta “transversalitat” generalista d’esquerres és cada dia més petit.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
20.05.2018  ·  06:56

El nomenament de Chakir El Homrani és certament un encert, tant del President que l’ha nomenat, com d’ERC (i aquí me l’embeino) que l’ha proposat o la situat de fa temps en una posició rellevant.

Albert Miret
Albert Miret
20.05.2018  ·  07:35

Totalment d’acord, Vicent. A mi, només pel fet de la valentia que suposa entregar-se en cos i ànima al procés, em fa respectar-los profundament. No són bromes. Tota aquesta gent està plantant cada al drac i oferint-se, si cal, a ser sacrificats per la bèstia pel sol fet de posar-se a reconstruir la Generalitat. Això és tan important pel procés en aquest moment que per a mi no té discussió. Ni paritats ni altres paràmetres. Que si aquest és baix, que és massa alt, que és home, que és dona, que si és més brillant, que no ho és tant. Són els elegits per la seva capacitat, la seva intel·ligència i la seva valentia, per tant se’la deu un respecte i una admiració sense límit. Gràcies a aquestes persones és possible que un dia puguem fixar-nos més en els gèneres, i en altres característiques, però ara com ara, crec que no. Només demano que tots imaginem que passaria ara si, tant el President com els Consellers fossin servicials amb el “gobierno de españa”, o que no hi haguessin hagut suficients candidats disposats a posar-se a l’avantguarda. De què estaríem parlant en aquests moments? Estem pràcticament en estat de setge, i estem avançant posicions cada dia quant a respecte i defensa per part de molts països europeus. Què més volem? Tenim en contra al quart país de la Unió Europea que utilitza tota la força que li dona la gana, sense cap prudència i per sort sense cap intel·ligència. En som prou conscients?

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
20.05.2018  ·  08:01

Als hòmens que no li doneu importància la qüestió de la paritat: fer un govern és fer un sudoku on les parts implicades (en aquest cas JxC i ERC) tenen en compte tota una sèrie d’equilibris inter i intra. Tenir en compte aquestes consideracions forma part dels seus marcs mentals. En aquest cas han demostrat que aquest marc -el de gènere- no el tenen interioritzat. Dit això, aquest és un govern (com també el Parlament) que no podrà anar més enllà del preautonomisme, amb la qual cosa veurem gestos, gestos i gestos, ja que serà l’únic que podran oferir. Tinc una curiositat: què n’acabarà fent ERC de Toni Comín? Perquè és evident que li fa més nosa que servei.

salvador rofes
salvador rofes
20.05.2018  ·  08:14

Un diari tan poc sospitós com eldiario.es i un dibuixant dels que no podem posar en dubte com en Manel Fontdevila ha publicat aquesta tira còmica. Us recomano la seva lectura per veure en clau d’humor una mica el que està passant:

https://www.eldiario.es/blogs/Jugada-maestra_0_773073042.html

Ja se que ahir vaig escandalitzar a uns quants quan vaig dir que l’elecció del MHP Torra em semblava un error del MHP Puigdemont, per a mi l’únic President de la Generalitat vàlid. Si més no, la manca de paritat en el seu govern em reafirma encara més en la meva decissió.

Roser Giner
Roser Giner
20.05.2018  ·  08:32

El que diu en Selva ….. Faran el que podran i durarà el que durarà, no esperem d’elles altra cosa, sino lluita. No podran fer res més.
No entro en el tema. Fets i no paraules. Voldria afegir, no només lluita, està clar que serà una resistència sense parar i gestionar el dia a dia de tot el que ha quedat trinxat amb el 155.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.05.2018  ·  10:21

Certament a l ‘hora de formar el govern el criteri de paritat no s’ha complert. És una mancança que abasta tots els aspectes de la societat i això fa que manquin dones en quasi totes les disciplines de la vida sobretot en l’àmbit del coneixement, potser llevat de l’educació. Que el nomenament de nou govern hauria de ser exemple d’aquesta paritat, sí, però com casar aquesta voluntat amb la realitat de la societat?

L’Albert Miret m’ha fet la resta del comentari.

Judith Pejuan
Judith Pejuan
20.05.2018  ·  10:34

No és només la manca de paritat on hi ha un problema. És també el fet de que tractem a les preses polítiques i a les exiliades com a preses i exiliades de segona. És el fet que una dona hagi de treballar més i aguantar més insults (i més bésties) quan aconsegueix una mica de visibilitat. És el fet que els nostres resultats, dels quals n’aprofita tothom, siguin benvinguts, però després se’ns esborri de la història, com si allò que hem aconseguit hagués caigut del cel.

I part del problema són també les reaccions de molta gent quan reclamem tenir els mateixos drets que els homes: quan volem que se’ns respecti la feina igual que amb ells, quan volem que se’ns tingui la mateixa consideració, etc. Hi ha aquest menyspreu constant amb l’excusa de que hi ha coses més importants™. Però també són problemàtiques les reaccions que rebem quan protestem perque no ens assetgin, ja des de la infantesa, pel carrer, i la gent encara tingui els sants collons de dir-nos que ens ho prenguem com a compliment. També quan reclamem que no volem que ens pressionin per tenir sexe quan ja hem dit 30 vegades que no (això també és violació, senyors!), quan no volem que un imbècil misògin intenti atropellar-nos pel fet de ser dones (això m’ha passat), per a que després et diguin que no t’ho prenguis tan així, que total no ha passat res (sí que ha passat).

Doncs tot això és un problema, i si no som capaços de fer un gest tan senzill com fer que tinguem la mateixa visibilitat com ells per la mateixa feina, doncs francament, no em puc esperar gaire d’aquesta república. I que em diguin que no s’ha pogut fer d’una altra manera no és més que una excusa barata. Jo, ho sento molt, però si la república ha de ser només dels homes, doncs ja us la podeu construir sols.

Jaume Riu
Jaume Riu
20.05.2018  ·  11:00

Penso el mateix que l’Albert Miret.
Ara, el que és important sobrepassa els criteris lògics en una situació normal.
Tampoc no val reclamar criteris de paritat precisament ara, en un escenari de riscos obvis on Torra ha hagut d’escoltar raons de disposició personal…

Jaume Bosch
Jaume Bosch
20.05.2018  ·  11:34

Penso el mateix que el Sr. Miret.

Fem camí fent sal.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.05.2018  ·  11:49

El nou govern anuncia república.

Però Sànchez, Rajoy i Rivera ja han decidit i anunciat oficialment que ES MANTINDRÀ el 155.

L’Espanya destructiva del 1714 no pensa canviar la seva manera de tenir sotmesa Catalunya.

Hem de canviar l’estratègia urgentment.
España és un calc de Serbia.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
20.05.2018  ·  12:11

És una hora greu, com diuen, i crec que no molta gent està disposada a anar a presó. Potser aquesta amenaça ha fet que les opcions fossin menys… en referència a la paritat. De totes maneres, ja veurem si no haurem d’anar a noves eleccions amb aquests feixistes anti-demòcrates fent i desfent contra la legitimitat del que ha votat un poble. Això és una dictadura i espero que Europa li para els peus d’una vegada. Vergonya!

Josep Aixalà
Josep Aixalà
20.05.2018  ·  12:20

Lamento discrepar d’en Salvador Rofes, però he mirat el còmic al que fas referència i francament el trobo patètic, fins al punt que no l’he pogut acabar. Per dir-ho en poques paraules: es tracta ni més ni menys que d’utilitzar la típica i tòpica carregada anticonvergent per a desprestigiar el conjunt del nostre moviment d’alliberament i els seus governs. Això sí, ho reconec: el paio és un dibuixant boníssim.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
20.05.2018  ·  12:49

Si dies enrere tenia dubtes sobre si era millor acceptar un president no sorgit de la voluntat dels catalans o anar a eleccions, després de veure la composició d’aquest govern ja no em queda cap dubte.
Pel que fa a la paritat, francament, em seria igual si hi hagués més dones que homes o si tot el govern fossin dones. De fet m’hagués agradat tenir l’Elsa Artadi de presidenta, però només perquè se la veu força preparada. L’únic que espero és que qui hi sigui, hi sigui per la seva vàlua i estigui disposat a desobeir (cosa que ERC ja ha dit que no), i a jugar-se-la fent honor a la voluntat i sacrifici de qui els ha votat.
Formar part d’aquest govern no vol dir arriscar-se a anar a la presó. És evident que dependrà de fins on siguin capaços d’arribar i de desobeir. Si fan com el president del Parlament fins ara, molt em temo que no tenen cap motiu per patir, mentre que els votants els tenim absolutament tots.

eva salas
eva salas
20.05.2018  ·  13:11

El tema de la paritat no és cosa de governança sinó del sistema: hi ha més poques dones en els estrats inferiors amb opció d’arribar al cim. I el mateix pel que fa a estadis encara inferiors. Hauríem de veure però qui hi ha a les oficines gestionant la informació, a les oficines etc., o sigui qui són les formiguetes que treballen per a que funcioni tot l’engranatge.Si volem més dones als cims cal canviar les polítiques, o sigui el sistema.

Per altra banda una dona no és cap garantia si acaba assumint maneres patriarcals i totalitàries. A mi la Soraya, la Sussana Díaz, l’Arrimadas, per mentar les que ens afecten de més aprop, no em semblen que aportin res que pugui significar diferencial respecte als homes. I en canvi l’honorable Quim Torra em sembla molt més sensible, i dipositari d’altres atributsque ténen més a veure amb aquells que se suposen a les dones: menys competitius i materialistes, entre d’altres. De què parlem quan parlem de paritat?

Tenim una dona al cap de l’ANC. Una dona, dona.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
20.05.2018  ·  14:02

Molt bon comentari, Eva Salas… La cosa va com dius, per on dius.

Afegiria encara una consideració.

En un gabinet de «guerra» és millor que no hi hagi gaires dones (sense que això s’hagi d’interpretar com cap menysteniment a llur potencial coratge), o és que volem que també les dones vagin a la guerra? Jo, malgrat tot, encara la veig en una segona línia (igualment fonamental, per altra banda).

Per què desenganyem-nos, tot fa pensar que anem cap a una topada de proporcions considerables (per no dir allò tan suat d”imprevisibles’), i no sé si és bo posar-se en la tessitura d’haver de demanar a les dones (a llur naturalesa) actituds i actuacions d’una duresa i una aspror indefinides, per dir-ho d’alguna manera.

eva salas
eva salas
20.05.2018  ·  14:10

Si la igualtat -paritat- vol dir que les dones fem servir eines a l’abast per a trepar, i corrompre’ns dintre d’un sistema depredador que perpetuem sense combatre, jo no la vull.
Prefereixo el compromís amb uns valors, abans.

eva salas
eva salas
20.05.2018  ·  14:21

No havia llegit el seu comentari, sr. Vilardell, en escriure el meu darrer.

En això que ara diu podria estar d’acord ja que sona molt cabal. Però no ho estic: A l’hora de lluitar -i més en aquesta lluita perseverant i soterrada- cal comptar amb les capacitats més diverses i complementàries. Hi ha una part intangible en la força de les dones sigui quin sigui el context, que quan sigui el moment en què ho puguem tot, caldria reconèixer per a poder-hi comptar.

eva salas
eva salas
20.05.2018  ·  14:27

La lluita que està duent la companya de Jordi Cuixart em sembla tant valuosa, tot i estant en tercer o quart pla, tot i des de la precarietat, que dignifica és del que som capaços d’imaginar. Per exemple.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
20.05.2018  ·  15:06

Els catalans som estiracordetes. Quan n’afusellin un, trobarem que la camisa no era encertada. Hi ha una jerarquia de valors i s’ha de ponderar el més important i s’ha d’evitar que el que és secundari no enterboleixi el principal, acceptant errors, si cal, que ja comentarem quan no tinguem l’espasa de Damocles sobre el cap. Govern republicà i que resisteixi l’embestida que es veu a venir, que será potent, perquè en Rajoy ha de demostrar que pot ser tant cabronàs com els C’s, que sembla que en poden ser molt.

Antoni Oller
Antoni Oller
20.05.2018  ·  19:14

Ara he llegit tots els comentaris: molt d’acord amb la Eva Salas en general, sobretot al seu primer comentari, respecte al fet de la manca de paritat; i sobretot sobretot, 100% d’acord amb en Josep Aixalà respecte la tira “còmica”? d’en Fontdevila, infumable!

Ramon Baiges
Ramon Baiges
20.05.2018  ·  20:24

Anava a dir més o menys el mateix que diu el Josep Selva. Doncs us ho estalvio.
Estic cansat dels clixés i del políticament correcte. Cap problema amb la paritat com situació desitjable, però no posem el carro davant els bous. Si algun dia hi ha un govern amb predomini de dones, perfecte. Però el ser dona no és garantia de qualitat (el ser home, tampoc, és clar). Cal recordar la Cospedal, la Soraya, la Cifuentes, la Arrimadas. Son més aptes que els seus homòlegs masculins?

Andreu Santarén
Andreu Santarén
21.05.2018  ·  20:48

Em moro de ganes de veure el que triguen a començar a escopir bestieses contra El Homrani pel fet de ser magrebí (i independentista). Especialment aquells que ara li diuen xenòfob a Torra.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes