Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Palau Nacional
Plaça de la Constitució s/n, Ciutat de Mèxic
Mapa a Google

Mentre a casa nostra i a la resta d’Europa la fase de desconfinament s’accelera, en molts països d’Amèrica la pandèmia ha arribat ara al pic o tot just s’hi comença a aplanar la corba. És el cas de Mèxic, per exemple, on la població i l’activitat està majoritàriament aturada i cada dia a les set del vespre, quasi religiosament, els ciutadans paren atenció a la compareixença oficial de les autoritats federals sobre l’evolució de la propagació de la covid-19. Se n’encarrega, des de mitjan març, el subsecretari de Prevenció i Promoció de la Salut del govern mexicà, Hugo López-Gatell Ramírez, en directe des del Palau Nacional.

D’aquest metge cirurgià, especialista en medicina interna, professor de ciències mèdiques i doctor en epidemiologia nascut a Ciutat de Mèxic el 1969, se’n sabia ben poca cosa abans del brot epidèmic actual. I segurament és per això que, des que el criticat i descol·locat president Andrés Manuel López Obrador el va nomenar per dirigir la lluita contra la covid-19 i li va cedir els micròfons per informar la població de les decisions i mesures adoptades per l’executiu, tant l’opinió pública com l’opinió publicada no han parat de furgar en el passat professional i personal del funcionari públic més mediàtic del moment. Així, en paral·lel a la proliferació a les xarxes socials de mems amb els seus gestos, etiquetes amb el seu nom i fins i tot jocs de paraules més o menys enginyosos amb el seu cognom (López-Guapell), un gran nombre de mitjans del país s’han afanyat a descobrir detalls de la seva trajectòria acadèmica, política i, fins i tot, vital. De quin és el seu equip de futbol preferit fins a la seva vida sentimental, passant pels seus passos en la música durant l’etapa universitària, la seva relació ambivalent amb el poder i la seva afecció lectora, que va demostrar en ple pic de la pandèmia ara fa un mes recitant públicament un fragment del poema ‘El hambre’, del poeta oriolà Miguel Hernández.

En el terreny biogràfic, qui més a fons l’ha investigat ha estat Alejandra Crail, del portal Eme Equis, amb un extens article centrat en l’origen familiar de la cara més visible de la contingència sanitària i que, gràcies a la gran popularitat adquirida fins ara, ha començat a treure el nas fins i tot en les enquestes sobre possibles candidats presidencials del 2024. Un origen que se situa a Tarragona, la ciutat natal del seu avi, Francesc López-Gatell Comas (1897-1984). Com a capità dels Mossos d’Esquadra, va ser un dels membres de la cúpula del cos condemnats el 12 d’octubre de 1934 pel Tribunal de Garanties Constitucionals de la República espanyola per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre a Barcelona i en la proclamació de l’estat català. Un consell de guerra al castell de Montjuïc va condemnar a mort el comandant del cos, Enric Pérez Farràs, el capità Frederic Escofet i el tinent coronel dels Guàrdies d’Assalt, Joan Ricart, i a cadena perpètua els capitans Ricard Sala Ginestà i el mateix López-Gatell. Totes les penes van ser commutades posteriorment.

Pocs anys després, a causa de la victòria feixista en la guerra del 1936-1939, López-Gatell va passar amb la família a França, on va ser detingut i internat en un camp durant l’ocupació nazi. De manera atzarosa, se’n va poder escapar i va aconseguir d’embarcar-se amb la dona i els tres fills cap a Mèxic, com vint mil republicans més. Desembarcats al port de Veracruz, es van instal·lar al carrer Unión, 28, de Ciutat de Mèxic, el mateix domicili on el vell mosso d’esquadra represaliat es va apagar, a vuitanta-set anys, el 25 de març de 1984. L’acta de defunció era certificada per un dels seus fills, Francesc López-Gatell Trujillo (1925-1999), que havia estudiat medicina a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i s’havia especialitzat en urologia i trasplantament de ronyons a l’Hospital General de Massachusetts. En compte de quedar-se als Estats Units, va preferir de tornar al país que li havia obert els braços quan no tenia res i a desgrat que l’única feina que va trobar a la capital va ser una plaça de jardiner a l’Hospital 20 de Novembre. Amb el temps va anar fent camí al centre mèdic fins a consolidar-se com un dels uròlegs de referència al país, i el 1975 el seu nom va quedar lligat al primer trasplantament renal practicat a l’Institut Mexicà de Seguretat Social i Serveis Socials.

Només un dels seus tres fills a Mèxic va seguir els seus passos en la medicina. Després de l’etapa d’escolarització bàsica al Colegio Madrid, un illot de l’exili republicà a Ciutat de Mèxic, Hugo López-Gatell Ramírez va ingressar amb el seu millor amic de l’escola, Ruy López Ridaura, a la Facultat de Medicina de la UNAM, on van destacar acadèmicament i també en el moviment estudiantil dels anys vuitanta contra la privatització de l’educació universitària. Com el seu pare, López-Gatell es va especialitzar als Estats Units, concretament en epidemiologia a la Universitat Johns Hopkins de Maryland. Tornat a casa, va ocupar uns quants càrrecs i càtedres vinculats al seu àmbit d’estudi i el 2009, en plena crisi pel brot de grip AH1N1 a Mèxic, ja va ser un dels assistents habituals a les reunions del Sistema Nacional de Vigilància Epidemiològica. Posteriorment, va ser director d’Innovació en Vigilància i Control de Malalties Infeccioses a l’Institut Nacional de Salut Pública i l’1 de desembre de 2018 es va convertir en subsecretari de Prevenció i Promoció de la Salut. Un càrrec, val a dir, des del qual pilota ara mateix la resposta governamental a la crisi de la covid-19 braç a braç amb el vell amic Ruy López Ridaura, director general del Centre Nacional de Programes Preventius i Control de Malalties i el metge que va certificar la mort del seu pare català, el 22 de juny de 1999, a San Bartolo Ameyalco.

I una mica més: Com a fill i nét de tarragonins fugits de Catalunya després del 1939, no és gens estrany que Hugo López-Gatell s’escolaritzés al Colegio Madrid de Ciutat de Mèxic, una institució impulsada per l’advocat i polític montblanquí Josep Andreu i Abelló per a educar els fills dels exiliats polítics pel franquisme.

PS1: Un lector assidu de la secció, Andreu Camps, informa que hi ha un altre descendent de catalans a Amèrica a primera fila en la lluita contra la pandèmia, el ministre de Salut xilè Jaime Mañalich Muixí. I a Europa, a banda Salvador Illa a Espanya, hi ha el metge català Oriol Manuel al capdavant de la mateixa lluita a Suïssa, segons que ens comenta Xavier Manuel.

PS2: Cal dir que l’erràtica política inicial del president Andrés Manuel López Obrador per a lluitar contra la covid-19 i la manera com López-Gatell ha gestionat l’evolució de la pandèmia al llarg de l’any han generat una allau de crítiques i qüestionaments dins i fora del país.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.