Un estudi relaciona la pèrdua d’olfacte i gust arran de la covid amb la pèrdua de memòria

"L'olfacte és un vincle important amb el món exterior i està estretament relacionat amb les experiències passades", explica un dels autors de l'estudi

VilaWeb
Una pacient amb covid persistent fa una sessió d'inhalacions a les termes de Caldes de Montbui
Europa Press
18.08.2022 - 14:20
Actualització: 18.08.2022 - 14:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un estudi publicat a la revista científica European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience ha trobat un vincle entre la pèrdua de l’olfacte i el gust després de passar la covid-19 amb problemes de memòria. Un grup d’investigadors brasilers va analitzar les dades clíniques de 701 pacients tractats per covid-19 moderada o greu a l’Hospital de Clíniques entre març i agost del 2020. Les avaluacions fetes sis mesos després de l’alta hospitalària van mostrar que els pacients amb els trastorns de l’olfacte i del gust més greus després de la malaltia van obtenir els pitjors resultats a les proves cognitives, especialment quan aquestes implicaven la memòria, i que els resultats de les proves no es correlacionaven amb la gravetat del seu estat a la fase aguda de la malaltia.

“L’olfacte és un vincle important amb el món exterior i està estretament relacionat amb les experiències passades. L’olor d’un pastís pot evocar records d’una àvia, per exemple. En termes de connexions cerebrals, l’olfacte interactua de manera molt més sòlida amb la memòria que amb la vista i l’oïda”, explica l’otorrinolaringòleg Fábio Pinna, autor de l’article que recull l’estudi.

L’estada mitjana a l’hospital de tot el grup de pacients estudiats va ser de 17,6 dies, la seva edat mitjana era de 55,3 anys i una mica més de la meitat (52,4%) eren homes. Una proporció lleugerament més gran (56,4%) va requerir cures intensives per complicacions de la malaltia, i una mica més d’un terç (37,4%) va ser intubat.

L’olfacte i el gust es van avaluar sis mesos després de l’alta hospitalària mitjançant qüestionaris estandarditzats prèviament per a aquest tipus d’estudis i que també cobrien aspectes relacionats amb la qualitat de vida. El dèficit gustatiu moderat o sever va ser la complicació sensorial més freqüent (20%), seguit d’un dèficit olfactiu moderat o sever (18%), un dèficit moderat o sever tant de l’olfacte com del gust (11 %), i la paròsmia (9%), que és una distorsió de la percepció olfactiva, de manera que una olor que abans gaudia es torna desagradable, per exemple.

Fins a dotze dels participants van declarar tenir al·lucinacions olfactives (percebre olors que altres desconeixen) i nou al·lucinacions gustatives (percebre sabors sense menjar res). En tots dos casos, la majoria va dir que les al·lucinacions només es van produir després de patir covid.

Finalment, es van utilitzar tècniques estadístiques per analitzar tots els resultats per detectar correlacions entre els símptomes neuropsiquiàtrics i les disfuncions sensorials. Es va comprovar que els subjectes que informaven de paròsmia tenien més problemes de memòria que la resta, mentre que els que presentaven un dèficit gustatiu moderat o greu van obtenir resultats significativament pitjors en una prova usada per avaluar la memòria episòdica i l’atenció. Els subjectes que van declarar una pèrdua moderada o severa tant de l’olfacte com del gust també van tenir una memòria episòdica significativament deteriorada.

“No trobem cap símptoma psiquiàtric –com l’ansietat o la depressió– que s’associés amb la pèrdua de l’olfacte i del gust, però com era d’esperar observem que l’atenció i la memòria episòdica estaven més deteriorades en els pacients amb més alteracions quimiosensorials. Aquesta troballa corrobora la hipòtesi que la covid afecta la cognició, i que el dany en aquesta àrea no només té causes psicosocials o ambientals”, detalla Rodolfo Damiano, també autora de l’article.

No és el primer estudi que relaciona la pèrdua d’olfacte amb signes de pèrdua de memòria. Un treball previ a la pandèmia ja havia demostrat que la pèrdua de l’olfacte podia ser un signe primerenc de la imminent aparició de la malaltia d’Alzheimer.

Hi ha proves en la literatura científica que aquest trastorn sensorial pot aparèixer anys abans dels primers símptomes cognitius, cosa que suggereix un vincle entre les regions cerebrals responsables de la memòria i de la interpretació dels estímuls olfactius.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes