Després d’haver passat la covid, heu notat pèrdues de memòria?

L’alteració cognitiva es pot considerar un dels símptomes de la covid persistent i afecta entre un 40% i un 60% de la població

VilaWeb
Marina Arbós
21.05.2022 - 21:50
Actualització: 23.05.2022 - 17:32

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Després d’haver passat la covid us costa més de concentrar-vos? Teniu dificultats per a trobar una paraula concreta o pèrdues de memòria? Per agrupar aquest conjunt de símptomes, que són conseqüència de l’alteració cognitiva, alguns experts parlen d’emboirament mental i es pot considerar una mena de covid persistent.

Com més va més, els centres d’atenció primària detecten aquesta simptomatologia en pacients que han tingut la covid. De fet, segons els darrers estudis –que són fets amb pacients que ja són a casa i han passat la fase més aguda de la malaltia– aquesta problemàtica afecta entre un 40% i un 60% dels que es van infectar: “Hi ha un nombre prou significatiu de persones que després d’haver passat la covid tenen un deteriorament cognitiu lleu, es queixen de pèrdues de memòria”, explica Lola Vilas, doctora de la unitat de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Germans Trias i Pujol. “Però també hi ha pacients amb quadres més greus que tenen clares afectacions a la parla”, afegeix.

Per què la covid causa alteracions cognitives?

Tot i que encara no hi ha conclusions definitives sobre els motius d’aquestes afectacions, hi ha diverses hipòtesis sobre la taula que ho podrien explicar. Segons que assenyala Vilas, hi ha dues menes de pacients que les tenen. D’una banda, gent gran a qui, arran d’haver passat la covid, han desencadenat malalties neurodegeneratives que ja tenien prèviament. En aquest cas, la infecció no en seria la causa, però sí un factor que ho hauria precipitat. “Hi ha malalties, com ara l’Alzheimer, que en el context d’una infecció greu poden desemmascarar-se. És a dir, abans de tenir la covid la persona ja tenia la patologia, però no l’havia expressada.”

D’una altra banda, hi ha pacients més joves que abans de passar la covid tenien un estat cognitiu completament sa, però que després de la infecció tenen la sensació d’atabalament mental i noten dificultats per a trobar algunes paraules, per a concentrar-se i per a expressar-se. És el cas de l’Helena Grau, una noia de vint-i-quatre anys, que poc després d’haver passat la covid ha notat alguns d’aquests símptomes: “Vaig una mica més lenta a processar les paraules i hi ha vocabulari que he fet servir sempre que ara a vegades no em surt”, explica. “Al principi no entenia per què em passava, però després de comentar-ho amb força gent vaig arribar a la conclusió que era perquè havíem tingut covid”, afegeix.

En aquests casos, Vilas assenyala que encara no hi ha prou evidències per determinar-ne la raó perquè la majoria dels estudis que intenten de donar-hi una resposta es van fer durant el primer any de la pandèmia, amb les dificultats i limitacions del moment. Tanmateix, una hipòtesi que explicaria aquestes seqüeles en els joves que van patir una covid greu –amb ingressos a l’UCI o pneumònies greus, per exemple– seria el fet d’haver tingut una hipòxia, és a dir, un dèficit d’oxigen al cervell. I això té afectacions directes a zones com les que s’encarreguen de la memòria, atès que són molt vulnerables a aquesta manca d’oxigen. “Pot ser que les alteracions metabòliques al cervell siguin les responsables d’aquests problemes cognitius”, diu.

De totes maneres, Vilas alerta que hi ha un biaix en els estudis, perquè la majoria s’han fet amb persones que han passat la covid greu i, per tant, falten dades dels casos més lleus, que, a més, són la majoria.

La pèrdua d’olfacte, un altre possible factor

La pèrdua d’olfacte, la hipòsmia, a part d’aparèixer amb el coronavirus, és molt freqüent en les malalties neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer i el Parkinson. D’aquesta manera, molts experts coincideixen a dir que és un factor que els confon: “No sabem si som davant una persona que ha perdut l’olfacte i que ja havia de desenvolupar una malaltia neurodegenerativa o si realment l’alteració de l’olfacte va correlacionada amb l’afectació del virus dins el sistema nerviós central”, explica Vilas. Segons aquesta hipòtesi, els pacients amb més hipòsmia tenen més afectacions a les estructures del cervell que s’encarreguen de recollir la memòria, com l’hipocamp i, per tant, més dificultats en aquest sentit.

Hi ha cap tractament? Es pot recuperar la memòria?

Dependrà molt de si es tracta del grup de pacients a qui la pèrdua de memòria els ha desencadenat una malaltia neurodegenerativa o si parlem de pacients més joves sense patologies prèvies. Mentre que en els primers és més probable que s’agreugi, en els segons sí que podria haver-hi millores. “Hi ha teràpies de rehabilitació cognitiva per a recuperar la memòria amb bons resultats”, conclou Vilas.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies