Un estat nou com una xarxa social: “The Network State”

Un nou llibre de Balaji Srinivasan torna a posar sobre la taula la capacitat dels països virtuals

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 4 de juliol, dia en què els Estats Units celebren la independència, es va posar a la venda un llibre provocatiu escrit per Balaji Srinivasan, titulat The Network State. Srinivasan és una estrella tecnològica –antic cap de tecnologia de Coinbase i cofundador de Myriam Genetics– i aquest llibre proposa la creació de nous estats independents basats en internet. La versió original del text, en anglès, la podeu llegir sencera, en una aplicació innovadora, en aquesta pàgina.

Segons la definició de l’autor, “un Network State és una xarxa social amb una innovació moral, un sentit de consciència nacional, un fundador reconegut, una capacitat d’acció col·lectiva, un nivell personal de civisme, una criptomoneda integrada, un govern de consens limitat per un contracte social intel·ligent, un arxipèlag de territoris físics finançats per col·lectius, una capital virtual i un cens que demostra l’existència d’una població suficient, ingressos i una petjada immobiliària prou gran per a aconseguir un cert reconeixement diplomàtic.” Srinivasan creu que, d’acord amb això, es pot generar un col·lectiu humà que gestione les seues necessitats, de salut o ensenyament, econòmiques o de qualsevol mena, al marge dels estats formalment existents.

El debat sobre els possibles estats virtuals, la seua relació amb els estats analògics i les potencialitats de tot plegat fa temps que és ben viu. Estònia i Singapur l’encapçalen en molts terrenys i són l’espill on tothom es mira. Als Països Catalans, el Consell per la República ha construït un model de governança basat en aquesta premissa. Hi ha un col·lectiu armeni que va bastint un estat armeni virtual no limitat al territori oficial de l’estat armeni. I en molts llocs la gent es demana com és que si avui dia tot ho fem per internet no podem organitzar la nostra nació en xarxa.

Justament a aquesta pregunta vol respondre Srinivasan, que afegeix aspectes nous i molt suggeridors al debat. Un és la configuració de l’estat virtual com una xarxa social. Un altre és la idea que un estat d’aquesta mena pot arribar a ser reconegut per estats tradicionals –un camí que va obrir Dinamarca, que el 2019 nomenà un ambaixador oficial davant Google i Facebook, amb seu a Silicon Valley. La tercera, i per a mi la més interessant, és com crear un territori a partir de la xarxa. Srinivasan diu que podem imaginar un país-arxipèlag on els pisos i les cases dels ciutadans, o les botigues, les oficines i els espais públics que la comunitat podria comprar són, de fet, el territori d’aquest estat, de manera que se supera qualsevol frontera tradicional i en aquests espais s’atorguen privilegis als “nacionals” que no tindrien els “estrangers”. Imagineu, per exemple, que l’estat en xarxa compra un hospital i el gestiona com una cooperativa d’usuaris.

La proposta, ara com ara, ha suscitat una bona polèmica –Sam Venis en parlava amb una posició bastant escèptica en aquest article de The Guardian. Però a nosaltres ens pot resultar especialment atractiva. Els catalans ara estem embarcats en la tasca de tenir un estat normal i corrent, a l’antiga, i aquest és un projecte al qual no podem renunciar. Però això no significa que, alhora, no estiguem amatents també a idees com aquesta i que no mirem d’aprendre’n i avançar. Ho vam fer, per exemple, inventant el .cat, salvant així obstacles que semblaven insalvables, innovant conceptualment i creant un model funcional i real de domini cultural d’internet que després molts altres països han seguit. Ho fem, ni que siga embrionàriament, desplegant l’arquitectura institucional plena del Consell per la República. Però de segur que podem fer moltes més coses i en moltes més direccions. Sobretot pensant que el futur s’assemblarà bastant a això de què parla el senyor Srinivasan. Encara que ara puga costar de veure-ho.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Barcons
Carles Barcons
12.07.2022  ·  22:16

I Via Única no és una bona proposta? Hauríem de mirar també el que fa la gent d’ací

Josep Usó
Josep Usó
12.07.2022  ·  22:24

No hem de renunciar a res. De fet, el Consell de la República té un potencial que sovint no apreciem perquè no està activat.

Joan Rius
Joan Rius
12.07.2022  ·  22:38

Hem de superar els marcs mentals que ens imposen els estats tradicionals -i les seves clavegueres- que serveixen els interessos de les elits econòmiques dominants, les quals al seu torn, alimenten el model d’Estat en què fonamenten la seva supervivència.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
12.07.2022  ·  22:54

Cada dia em sorprèn més en Partal. Sempre assaja la manera de resuscitar i posar una mica de llustre al moribund i totalment desprestigiat Consell per la República. Un projecte totament fracassat que ja m’agradaria saber quants usuaris actius encara hi ha. Val més assumir-ho que amb allò no anem enlloc i no fer volar coloms perquè la gent ja n’està més que farta d’ocurrències de bomber.

Els que han estat incapaços de mantenir una suposada declaració d’independència ara ens voldran acontentar a fer-nos creure que podem viure en una Catalunya virtual independent ? Va, home va!.

josep casellas
josep casellas
12.07.2022  ·  23:13

Al llegir el teu editorial,m’has fet venir al cap,el principi del codi de barres,semblava impossible que alló podés ser llegit…Ara ja he votat des de casa a traves del móbil per elegir els membres del Consell…ho tenim a les mans.

Mati Sancho
Mati Sancho
12.07.2022  ·  23:13

Sr Ramon Batlle, des del meu modest punt de vista: no crec que el CxR estiga moribund o desprestigiat. Una altra qüestió és que haja grups organitzats a qui agradaría molt que estiguera mort.
Ara mateix: 102.579 persones inscrites. Totes eixes persones estan equivocades per creure que el CxR és molt necessari? Al capdavall es tracta d’un instrument que es troba fora de la legislació espanyola, poca broma i més suport per tal que puga coordinar les màximes acciones posibles per arribar a la independencia.

Carles Farre
Carles Farre
12.07.2022  ·  23:38

Exacte, un estat virtual.. també podem fer vacançes virtuals, menjar virtual, tenir amics i amigues virtuals etc
Llàstima que els impostos no siguin també virtuals

Berta Carulla
Berta Carulla
12.07.2022  ·  23:44

Benvolgut Vicent Partal, ets conscient que els inscrits al Consell per la República som cent mil? Ets conscient que el país és una majoria de independentistes de nom però bocamolls de cognom que se l’agafen amb paper de fumar? Enfadadets i molt ofesos perquè els polítics això i allò i el de més enllà mentre ells des de caseta miren el Netflix? ..que encara es demanen per què serveix el Consell, això quan no afirmen directament que és un ‘altre xiringuito’? Que demanen explicacions a la presidenta del Parlament?

Prou de paternalisme, que espavili aquesta gent que això cada dia és més insuportable.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
13.07.2022  ·  00:10

Una proposta molt estimulant i amb camí per còrrer.
Li trobo l’inconvenient de la virtualitat. El mateix em passa amb les criptomonedes: massa coses totalment fora de control ciutadà.
El que sí que em sembla és que valdria la pena “fer pràctiques” amb projectes i comunitats acotats. No serien estats però podrien tenir una gran capacitat d’influència. També tindrien totes les contradiccions de les societats humanes.

Gerber van
Gerber van
13.07.2022  ·  00:24

Les xarxes socials, comunitats virtuals i similars fa molt de temps que existeixen. La proposta sona com un vi vell en bosses noves. Potser podem utilitzar alguns d’aquestes tecniques i conceptes (com la tecnologia blockchain) com a eines administratives, com Lituània ja utilitza i el CxR també proposa. Però per a un Estat independent cal alguna cosa més.

La funció principal d’un Estat és proporcionar serveis i infraestructures físics. Una comunitat virtual estesa per tot el món simplement no està interessada en una infraestructura física en una àrea determinada i un Estat no pot proporcionar infraestructures a una comunitat global com aquesta. A més, com haurà de defensar (els interessos d’) els seus ciutadans (els socis del club) i les seves infraestructures físiques distribuïdes per tot el món?

De què es tracta un Estat, i també en el cas de Catalunya, és el control del territori. Ni més ni menys. En lloc de tenir el cap al núvol, serà millor de mantenir els peus a terra.

Marc Adell
Marc Adell
13.07.2022  ·  02:49

En comptes d’afegir complexitat i haver d’aguantar dos estats a la vegada (el real i el virtual) millor acabar el que vam començar el 2017 i establir el nostre. Per mi hauria de ser un país petit i lliure, on l’Estat tingués el paper més residual que fos possible i es fiqués el mínim en la vida de les altres persones.

Ara bé, la independència queda lluny no perquè la gent no hagi sortit a jugar-hi la cara sinó perquè tenim uns partits polítics que ens han mentit (TOTS, especialment junts, perquè ERC ja va dir la pantomima del diàleg i ja va mostrar quant de traïdora és). La societat civil ens hem trobat de cop desemparats, sense una estructura política que ens acompanyi, però temps al temps anirem deixant al costat els cadàvers polítics de botiflers i mentiders múltiples. I mentre aquests, ja no des de la poltrona del govern sinó des del “silló” de casa seva miren sèries de NETFLiX, la resta de la gent acabarem fent allò que no han estat disposats a fer ni des del Parlament ni des de oa Generalitat

Albert Miret
Albert Miret
13.07.2022  ·  07:35

Em sembla molt interessant, però crec que toparia amb un problema bàsic com és la comunicació. Totes les vies de comunicació interna i externa estan absolutament segrestades, i hem vist durant el procés que els intents de comunicació no intervinguda son immediatament detectats i destruïts. No sé com s’ho munten els països digitals actuals, però m’imagino que deuen estar totalment controlats per la bèstia de sempre i que en realitat és l’únic que cal destruir per ser tots lliures -reals i digitals- d’aquesta merda gomosa instal·lada a tot arreu que no permet ni mínimament cap intel·ligència ni sentit comú. Per sort, sembla que el seu fastigós sistema els està resultant suïcida i ja no s’aguanta ni amb cordills.

Joan López
Joan López
13.07.2022  ·  07:42

Tenim infiltrats de erc a vilaweb,que van fen la seva, com dirt que el CxR es no res.
Quina lluita tenim per endavant ancara,derrotar als autonomistes es el primer pas.
Suposo que avui els que restan per dir alguna cosa en contra de Laura Borras ho faran,erc en bloc fen costat al psc i su imputada Nuria Marin(ara absolta)que ningù li va demanar la dimisiò,PP,C,s i VOX i la CUP,quina faenada tenim per devant.

Carles Serra
Carles Serra
13.07.2022  ·  07:58

Apreciat Vicent, un País virtual, que vol dir no tangible.
Està clar és que qui no és resigna és perquè no vol.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.07.2022  ·  08:04

ANEM AMB RETARD

Aquest col·lectiu humà que planteja Balaji Srinivasan és una utopia que la somio i encara m’enerva més l’estat en què estem…

És clar que la idea no ens farà renunciar a un Estat “analògic”, però tal vegada, posar objectius en la via de confeccionar aquesta virtualitat podrien ser fites que ens armessin per conquerir la independència.

El CxR està tan entotsolada en bastir la seva arquitectura que no li veig cap on vol anar. Hi ha una indefinició sobre l’acció, entre el govern del CxR i els CxR locals…

Joan Cuscó
Joan Cuscó
13.07.2022  ·  08:54

Prefereixo el 3 de 10 amb folre i manilles, tocant de peus a terra i enfilant cap el cel.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
13.07.2022  ·  09:00

Idea interessant, tot i que ara és més necessari donar-li una embranzida al CxR i fer-lo un actor de pes a nivell intern i internacional. Cal que siga un interlocutor reconegut i puga començar a dir la seua, a dir allò que calla el Govern.

Carles Blas
Carles Blas
13.07.2022  ·  09:05

Crec que el debat està exposat amb els comentaris precedents. Es interessant veure com podem teixir relacions amb la tecnologia, però un estat és una cosa física. Es clar, ens podem desentendre de la societat on vivim i crear una oasi (ja ho fan els rics). Deixem que el que no ens agrada (els que no tenen recursos, les deixalles, les guerres, els delinqüents) els gestionin els pàries.
Ho sento, però no és el món on jo vull viure.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.07.2022  ·  09:06

Trobo interessant i em diverteix veure que cada cop que es coneix un comportament diferent de les pautes conegudes, de seguida es veu aflorar la genètica conservadora dels que no farien mai una revolució per canviar l’estat des dels fonaments.
És bo saber qui són, perquè hi són.

Jordi Torres
Jordi Torres
13.07.2022  ·  10:25

És molt interessant explorar la virtualització de molts dels serveis que presta un estat als seus ciutadans. Aquí hi ha molt camí a fer. Ara bé, no crec que un estat pugui existir mai completament al “núvol”. Podria si els ciutadans no tinguéssim forma corpòria. Com que això no és així, el control del territori i de les fronteres continua sent un requisit indispensable per garantir la lliure circulació de persones i béns dins de l’estat. També ho és per aplicar polítiques bàsiques d’un estat, com la seguretat física.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
13.07.2022  ·  11:29

Ho trobo molt interessant i segurament hi participaria si s’arribés a concretar, però la dura realitat és que a España pot no importar-li mentre continua cobrant els impostos als catalans…l’estat feudal.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
13.07.2022  ·  12:06

Llegint els comentaris, és curiós comprovar com, davant una idea nova, innovadora, sempre n’hi ha els qui posen aigua al vi o que veuen l’ampolla mig buida.
Com el sr. Batlle, l’enterramorts d’iniciatives.
En castellà en diuen ‘cenizos’.

Jo prefereixo veure les coses amb il.lusió i ser positiu, perquè la vida ja ens castiga prou.
Benvingudes totes les iniciatives i totes les idees noves. Que som un país emprenedor, oi?

I finalment afegir que en aquest país virtual s’hauria de fer tot en català. Aquí no tindríem cap prohibició ni intervenció de cap tribunal perquè seríem sobirans.
Una altra peça de sobirania imprescindible per anar sumant i treballant per la independència.

Carme Andrade
Carme Andrade
13.07.2022  ·  12:08

Primer l’estat presencial després implementar sistemes organitzatius virtuals. Desbloquegem aquella DUI abans no se la mengin els cucs. La resta és despistar-nos i perdre temps.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
13.07.2022  ·  12:43

No hauriem de renunciar a res aquesta idea per mi és atractiva. Ara bé en tot cas l´hauriem de fer nosaltres mateixos ja que no crec que tinguesin tanta imaginació els nostres politics

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
13.07.2022  ·  13:06

Benvolgut Vicent, en aquest “estat en xarxa català” que dius que podríem arribar a bastir, els partits espanyolistes del 155 tindrien el pes demogràfic real, oi? Vull dir que en aquest estat en xarxa no podrien comptar amb un suprem, un constitucional, una cort de fiscals i jutges que els facin d’arriet i per suposat tampoc tindrien l’ajut de la Guàrdia Civil ni de la Policia Nacional, no?

Salvador Molins
Salvador Molins
13.07.2022  ·  18:28

Un bon camí per explorar en el nou món que s’està gestant. La República Catalana Independent a la Xarxa Mundial. Tenim ànima, història i territoris … Nació, Llengua, Legitimitat i quatre o cinc Constitucions prèvies provisionals.

I jo, ja sóc un català lliure. Sóc censat des de fa anys, tot just quan creàrem el CxR i el seu cens de ciutadania republicana catalana.

Qui vulgui ser esclau que vagi plorant i pidolant clemència …

“el “ja-n’hi-ha-prou” serà el crit final quan diguem adéu a espanya”

Doncs sí, Jo, Salvador Molins, ja he fet aquest pas i m’he censat al
CENS DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.
Sóc un català lliure! I junt amb els altres 102.580 catalans i en augment que fins avui ja han fet aquest pas de responsabilitat i d’alliberament, aquesta passa darrera d’unes altres passes, concretament el procés de Consultes, la Consulta del 9N, el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, legítim, legal, vinculant, corresponsable entre tots nosaltres, ara arriba la passa de l’apoderament, el no delegar la meva sobirania a ningú altre que a mi mateix, no vull que ni Puigdemont, ni Junqueras, per dir dos noms, em facin cap favor, no espero que m’ho facin ells, he de fer-ho jo! Sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú!

Vaig votar, vam votar, vam guanyar, vaig guanyar, vam emetre un Mandat del Poble per al Poble, vaig emetre un Mandat del meu Poble per al meu poble, i ara tenim la INCIPIENT (que ja és i és vol manifestar) LA NOSTRA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT! la nostra i la meva.
Qui no ho tingui clar que no ho faci, que no s’amoïni, que segueixi sent esclau d’Espanya, insultat d’Espanya, reprimit d’Espanya, subjugat, malmès, espoliat, multat, empresonat, espiat, … no cal que tingueu pressa els que dubteu o reboteu per despit o per sensació de fracàs o de sentir-vos enganyats per aquells a qui heu delegat i us han fallat com sempre.

Jo crec que els convençuts hem de tirar milles, caminar, engegar motors, edificar aquesta incipient República Catalana Independent.

Els 97, 98, 99.000 , … Dos cents mil, un milió
censats al CxR … hem de començar i faria bé Puigdemont, Ponsatí, Comín i tots els altres comandaments d’inundar-nos de Consultes i altres tasques pertinents! Tenim ganes de marxa, … però sobretot no ens vingueu amb coses com anar donat voltes a la Monarquia de l’enemic del nostre Poble! No ens parleu d’aquells lladres, dels seus fills ni dels seus néts.

Prou d’espanya!
Lluny d’espanya!
Ja! per favor!
Vull i volem respirar sense espanya!

Salvador Molins Escudé,
Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC,
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002
Amics de Josep Espelt, de Pere Esteve, Xirinacs, Mossèn Dalmau, Pare Hilari Raguer, de Jordi Camps … tots ells i més encara en la memòria.

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
13.07.2022  ·  18:41

Si la cosa en questió no té una incidència real i física a la vida individual i col·lectiva de la gent, potser un entreteniment més. I si tingués aquesta incidència, ja s’encarregarien els tribunals nyols i els seus polis de parar-nos els peus. Sembla que estiguem entossudits en buscar dreceres quan no n’hi ha, que el camí és precisament el que no tenim: entesa, ful de ruta i la inevitable confrontació amb l’estat nyol.

Daniel Mir
Daniel Mir
13.07.2022  ·  19:12

Soc membre del CxR perque crec en la seva potencialitat però l’editorial d’avui m’ha recordat el relat que Antoni Bori i Fontesta feia de la Terra de Xauxa

Rosa M. Poch
Rosa M. Poch
13.07.2022  ·  20:54

La idea és atractiva, i de ben segur pot funcionar -i funciona a alguns estats- per alguns sectors; però el sòl és el sòl, té propietaris i regulacions, i està subjecte a les normes de l’estat on es troba. No hi ha terra virtual… Jo vull la meva terra lliure.

Joan Carles Mestres
Joan Carles Mestres
14.07.2022  ·  01:48

Sols dir, com diu en Jaume Riu, que de seguida es veu aflorar la genètica conservadora dels que no farien mai una revolució per canviar l’estat des dels fonaments.
És bo saber qui són, perquè hi són.
És bo saber qui posa pals a les rodes, ja sigui per indecisió, covardia o fer-se passar per qui no són.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes