Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La Fira Mediterrània és una oportunitat extraordinària per retrobar-nos amb les arrels, descobrir el potencial creatiu de la cultura popular i per adonar-nos-en que tradició és sinònim de modernitat, avantguarda, crítica i transgressió. 

Sota l’etiqueta ‘cultura popular i músiques del món’ la programació inclou disciplines com la música, la dansa, el teatre i el circ, entre d’altres. Hi actuen creadors consolidats i noves promeses i, el públic, pot assistir a espectacles de pagament i gratuïts que es fan a 18 espais de la ciutat. 

Durant quatre dies la ciutat es transforma en un aparador cultural que bull amb més de 300 activitats, 161 actuacions, d’escenari o de carrer, i un gran nombre d’estants promocionals. Aprofitar-ho al màxim pot convertir-se en una experiència trepidant i plena d’emocions.

Fem una crònica dels primers esdeveniments i mostrem allò que no es veu de la Fira Mediterrània. 

Els primers espectacles
El dijous 4 d’octubre no és el dia de més frenètic però és la jornada clau: Manresa comença a rebre visitants i professionals, les places tenen els escenaris muntants, les companyies preparen els atretzzos i es fan els primers espectacles.  

És fàcil vore mitjans de comunicació fent entrevistes a artistes en qualsevol racó, taxis que van amunt i avall, furgonetes que descarreguen estris estranys i persones amb walkitalki atrafegades pels carrers de la ciutat. 

A La Seu de Manresa un equip de persones prepara un immens tatami envoltat per grades, enmig de la nau. Proven focus de colors i l’equip de so. Al seu torn, els ballarins es familiaritzen amb el nou espai i els cantants proven l’acústica de l’edifici gòtic. Fan els últims preparatius d’Erritu, l’espectacle inaugural. 

Al mateix temps, centenars de xiquets omplin les dues sales del Teatre Kursaal i la sala Els Carlins: La companyia Samfaina de Colors fa una versió particular del compte de la caputxeta, La Negra presenta espectacle on les bambolles de sabó es converteixen en titelles i El Somni del Drac fan participar la canalla amb molta improvisació musical.  

I, mentre passa tot això, el Museu de la tècnica comença a omplir-se de gent. Acudeixen esglaonadament a la Llotja Professional, un espai on hi passen coses molt rellevants però on el públic no pot accedir-hi.

Els secrets de l’espai dels professionals
La Llotja professional és el punt de trobada d’artistes, periodistes, expositors i programadors culturals d’arreu. Enguany, la presideix el capgròs del conseller Lluís Puig, qui va ser director i impulsor de la Fira, ara fa 21 anys.

En el marc de la inauguració, el director artístic David Ibáñez i autoritats com ara Maria Àngels Blasco han elogiat la tasca de Lluís Puig i han despertat llargs aplaudiments. Alhora han presentat la flaca que sonarà abans de cada espectacle on hi sona un flabiol i tamborí amb efectes electrònics i la seua veu convida a gaudir de l’actuació en diversos idiomes. 

Més de mil professionals

L’organització és fonamental. Al mostrador no paren de rebre i acreditar artistes i programadors. Marta Estartús és la coordinadora d’acreditacions: ‘Avui inaugurem la Llotja i anem tots de bòlit, donem suport als professionals i a les activitats, procurem que es compleixin els horaris establerts, que tots els espais estiguin bé i siguin segurs. A més, jo sóc la que va apagant focs, si no hi ha internet em truquen a mi, si falten aigua em truquen a mi… és una mica que tot estiga en condicions perquè la Fira siga un èxit.’

Els periodistes s’acrediten a la sala de premsa. Sònia Parra és la responsable de comunicació: ‘A hores d’ara hi ha més de 100 periodistes acreditats i de ben segur que n’arriben més i els haurem de fer l’acreditació insitu. Hi ha poc moviment però molta feina, també fem notes de premsa, newsletters, programes, xarxes, continguts web, cartells, acompanyem televisions als espectacles… Hem d’anar trampejant.’

Des de la sala de premsa es veu tota la llotja, que inclou una terrassa per fer concerts, un bar, una sala de conferències i l’espai dels expositors. Hi ha més de 40 stands de grups de música, festivals, associacions, revistes i discogràfiques, entre d’altres. 

Un d’ells és del Trovam Pro Weekend, la Fira Valenciana de la Música, que fa cinc anys que hi participen i formen part del nou circuit de fires mediterrànies on hi són el Mercat de Música Viva de Vic, La Fira B! de Balears i la mateixa Fira Mediterrània. Arman Llàcer és el gerent del Trovam: ‘Al País Valencià no existeix cap més iniciativa com la nostra, era una necessitat palmària. Assisteixen tots els programadors públics del circuit, els principals promotors musicals, sales de música i agents culturals. Estan passant coses, el sector s’està vertebrant, un dels objectius és ordenar i estructurar les iniciatives per a dinamitzar i, sobretot, per a donar-nos compte del gran patrimoni que suposa la música en directe i les grans capacitats que pot tenir alhora de moure tot un territori a nivell turístic, social, econòmic, cultural, etc.’

Compra-venda d’espectacles

La llotja és un espai per comprar i vendre espectacles de tota mena. Una part de les programacions culturals de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya, de l’estat espanyol i d’altres països es nodreixen d’espectacles que han passat per la Fira.

Eudald González és el programador més veterà, fa 17 anys que va a la Fira com a tècnic de cultura de l’Ajuntament de Gandia: ‘Ací he vist grans espectacles. És una fira feta a la mesura de les necessitats dels programadors actuals i això és molt important, perquè una cosa és vindre com a espectador i l’altra vindre com a comprador. Nosaltres som un client assidu. Per exemple, si a Gandia fem 12 espectacles de teatre, quatre els hem comprat a Manresa. Ací s’avança molta feina perquè necessitem vore espectacles en directe. A més, el tracte entre programadors és molt interessant, podem intercanviar experiències i inquietuds, ens serveix com a teràpia, ens contem les penes, els pressupostos, etc.’ 

Els expositors i els artistes entren i ixen dels seus estands contínuament, atenen possibles clients, reparteixen fulls informatius o discos i, sovint, programen actuacions per donar-se a conèixer.

Fins al moment, hi han actuat grups com l’explosiva cobla-fanfàrria catalana Biflats o els italians Alfabeto Runico, que amb dos contrabaixos, una viola i veu passen pel jazz, la música popular italiana, el reggae i el pop. Però una de les més cridaneres ha estat la del grup d’havaneres Les Anxovetes, que han interpretat El Canó de Palamós i dues cançons pròpies en acústic. Marta Pérez és membre del grup: ‘Aquest tipus d’actuacions ens agraden molt perquè té un format recollit i, fins i tot, més proper. Les coses petites tenen una màgia especial, ens hem sentit superbé, ha sigut molt bonic vore la gent asseguda al mig del passadís, a la moqueta, i nosaltres tres fent el que més ens agrada que és cantar. Esperem que vinguin a vore’ns al concert del dissabte i que ens donin a conèixer.’

Una altra manera de generar contractes és participar de les reunions ràpides entre artistes i programadors. El graller Ivó Jordà hi presenta el projecte Eròtic Giust: ‘He fet reunions de 10 minuts amb tècnics de cultura dels ajuntaments de Berga, Mataró, Valls, Girona, Tona, Lleida i alguns més. Els he presentat el projecte i la maqueta. Crec que està bé perquè així ens donem a conèixer i ells veuen el panorama actual. Ara bé, supose que marxen saturats perquè en tres hores reben molts artistes i molta informació.’ 

Espectacle inaugural

A les 9 del vespre una cua immensa d’espectadors accedia a La Col·legiata Basílica de Santa Maria per vore Erritu, del coreògraf israelià Sharon Fridman, de la prestigiosa companyia basca Kukai Dantza i de l’Orfeó Manresà, un viatge pels estats de la vida mitjançant els rituals de pas: el naixement, la soledat, l’amor i la mort.

Mentre la gent seia en grades o al terra, envoltant el tatami quadrat de l’escenari, la companyia començava l’espectacle amb uns passos de ball reiteratius a mode de ritual, feia la sensació de que repetien un mantra per parelles i de forma individual. Més endavant van començar a sonar melodies agudes i coordinades des de racons diferents de les grades, creant un efecte heterofònic encisador que es repetiria altres vegades de forma diferent. L’energia dels balladors augmentava o disminuïa d’acord amb els jocs harmònics de les veus. 

L’espectacle avançava i la connexió amb el públic era total, els efectes de llum potenciaven els clarobscurs que contrastaven amb les vitrines de La Seu, els de so ajudaven a crear una atmosfera que situaven l’espectador en un lloc sagrat i el vestuari estava fet de peces amb brillants i colors mates negre o blau, entre d’altres. Els ballarins feien una sèrie de moviments que, a mode de leitmotiv, recuperaven i recreaven, aportant coherència. 

Finalment, la companyia sencera i la coral es van unir en una rotllana central des d’on convidaven espectadors a unir-s’hi i seguir els passos lents del grup. Van despertar l’ovació del públic que, dempeus i amb cares emocionades, van fer llarguíssims aplaudiments d’agraïment. 

L’últim espectacle de la jornada

L’envelat de la Taverna Cervesa Guineu ha acollit la final de l’onzena edició del Concurs Sons de la Mediterrània. Hi competien quatre projectes que anaven des de la gralla electrònica a cançons de nova creació que seguien patrons musicals tradicionals. 

Cada grup ha defensat el repertori durant 20 minuts i, en acabar, el jurat ha decidit  atorgar el premi a Clàudia Cabero per la qualitat del seu cant i dels arranjaments amb què el seu trio basteix un repertori obert i arrelat alhora.

Fotografia: Fira Mediterrània / Anna Brugués

Aquest premi ha posat punt i final a una jornada clau per a programadors i artistes. Però l’oferta cultural continua a la ciutat fins el diumenge 7 d’octubre, data dinal d’aquesta  cita imprescindible de cultura popular, la música i la dansa d’arrel.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.